I l'altra cosa que podem fer és riure una mica. Alguns han trobat en la nevada l'argument més sòlid d'uns Jocs Olímpics d'Hivern que l'únic objectiu que tenen és intentar salvar la caiguda lliure de l'Alcalde Hereu. Sort que ens ho prenem amb humor i aquí teniu les millors escenes dels JJOO d'Hivern de la incompetència:

Ciutadans que es van veure obligats a aparcar el cotxe denuncien l’afany recaptatori de l’Ajuntament

A causa del temporal de neu, el servei d'autobusos de TMB s'ha suspès, a l'espera de poder ser restablert quan millorin les condicions a la xarxa viària. Totes les línies de Rodalies Renfe, excepte la de l'aeroport, també estan afectades.
 
El temporal de neu que es registra avui a Barcelona ha motivat la suspensió del servei d'autobusos de TMB, així com de la majoria de les línies de tren de Rodalies Renfe, a excepció de la que uneix Barcelona amb l'aeroport d'El Prat.

La primera zona en què la Guàrdia Urbana ha impedit la circulació de vehicles és la serra de Collserola, on aquest dilluns no han funcionat les línies de Bus del Barri del Tibidabo (111), Mas Guimbau (118) i El Rectoret (128).

La persistència de la nevada ha fet que a les 12 del migdia es restringís la circulació d'autobusos per damunt de la ronda de Dalt, cosa que ha obligat a limitar els recorreguts de les línies 10, 19, 76, 112 i 119.

Passades les 15.00 hores, els gruixos de neu acumulats han fet necessari ampliar la zona de restricció de circulació d'autobusos, que ha quedat delimitada pels carrers Manuel Girona, ronda del Mig, Mare de Déu de Montserrat i Via Júlia, amb tendència.

Finalment, a les 16.50 h s'han començat a enretirar els vehicles a les cotxeres.

En la mesura que millorin les condicions de circulació es preveu restablir el servei de les línies en què sigui possible amb garanties de seguretat.  Aquesta tarda es podien veure gran quantitat de autobusos aturats o provant de sortir de la Plaça Llucmajor. Alguns amb dificultat feien via en caravana pel Passeig Valldaura.

Pel que fa a la xarxa de metro, el servei és normal i no s'esperen afectacions al servei.

Amanit amb il·lusió, servit amb companyonia, regat amb optimisme,i presidit per un gran objeciu. Així s’anunciava al cartell del dinar de voluntaris de la plataforma Sant Fost Decideix, i així ha estat. Prop d’un centenar de persones ens hem trobat al Pavelló 2 per compartir unes botifarres amb seques i vi de les vinyes de Sant Fost, amb bon humor, optimisme i moltes ganes de tirar endavant aquest projecte comú que ens durà, com a destí final, a celebrar una consulta popular sobre la independència de Catalunya el proper 25 d’abril al nostre poble. Un projecte que ja compte amb més de 50 adhesions, 50 persones disposades treballar per fer possible allò que molts ni tan sols havien imaginat en somnis: poder decidir lliurement, i des de les urnes, si volen viure en una nació amb els mateixos drets i deures que qualsevol altra nació amb estat propi. Aquest exercici democràtic, en el que s’emmirallen moltes altres nacions sense estat, no és res més que un procés de normalització per a qualsevol nació, no és res més que l’aplicació d’un dret internacional que durant molts anys se’ns ha negat des de les institucions espanyoles: El dret a decidir.

Però, a banda de l’àpat i el mam, que no ha estat malament, també em gaudit de la companyia de l’Uriel, coordinador nacional de les consultes populars, i l’Elisenda, la seva parella, una amiga dels meus inicis a les JERC que m’ha fet molta il·lusió retrobar. L’Uriel, avent dinat, ens ha parlat sobre les consultes, la presió i el boicot que s’està fent per tal de treure-ls’hi resó mediàtic, i la importància del fet d’anar a votar, ja sigui pel sí, o pel no. El més important és que la gent de Sant Fost (i la de molts altres municipis) pugui decidir si vol, o no, viure en una Catalunya independent. Ens ha parlat de la quantitat de gent involucrada, al llarg de tot el procès i per tot el país, en aquestes consultes. Em pogut veure en primera persona el moviment social que hi ha al darrera d’aquesta iniciativa, sense cap mena de suport institucional, sense pressupostos milionaris per incentivar la gent per anar a votar, com sí succeeix en els procesos electorals. En definitiva, ens ha fet creure, encara més, en el que fem, en aquest projecte i en l’objectiu que perseguim.

La democràcia és un procès viu, que necessita de tots i cadascú de nosaltres. La democràcia no és anar a votar cada quatre anys i esperar a veure que passa. La democràcia és participació, i les cent persones que ens hem trobat avui en som una mica més conscients. Deixem enrere el paper d’espectadors del que passa al nostre món, i comencem a ser actors, tan sols així es viu la democràcia, tan sols així es viu en llibertat.

Sempre he tingut curiositat per la realitat política, econòmica, social i cultural d'altres països, en especial dels europeus.
Fa uns dies vaig començar a analitzar la política, l'economia i la història del país del Renaixament, és a dir, d'Itàlia. 
El que més desconeixia del país era la seva organització territorial, que és ben interessant.
El país s'organitza en vint regions, però cinc d'elles gaudeixen, per motius històrics, geogràfics, culturals, ètnics i polítics, d'autonomia i d'un estatut especial.
Aquestes cinc regions italianes han estat reconegudes pel Parlament italià com un "popolo" ( poble diferenciat ).

Un paio que es fa dir Joselito, ha comparegut al Parlament, i ha advertit al legislatiu català que prohibir les corrides de toros és propi "d'una societat plena de complexos", i ha assegurat que el Parlament "farà el ridícul" si suprimeix la festa dels toros,

Boníssim

En els darrrers mesos, un cop coneguda la meva decisió oficial de plegar de regidor portaveu d' Esquerra a Gavà, els mitjans del PSC local i alguns dels més conspicuos militants o pilotes, m'han dedicat una inusitada i immerescuda  atenció. A part del risible paperot, d'un partit obsessionat en controlar-ho tot i de saber-ho tot, de l'absoluta manca de dades previes a la meva decissió i del desconcert evident mostrat per alguns dels petits mandarins i mandarines que s'ha acostat a veure si en podien treure l'entrellat. A tots ells simplement un parell de comentaris,han observat els clamorosos errors profètics del seu butlletí: No he fet res del que deien que faria. Sobre les valoracions i estranyesa quan m'he limitat a fer el que va fer en el seu dia en Dídac Pestaña en favor del Joaquim Balsera, però amb la diferència substancial que jo continuo treballant del mateix, en el mateix centre, visc en el mateix pis i si un autobús de la TMB ( haurà estat veritablement un accident?) no m'hagués trinxat el cotxe el passat juliol també tindria encara  el mateix vehicle. I el poc que he cobrat en aquests set anys ha anat integrament al partit a nivell nacional i local.

Solament els vull dir que no perdin el temps en lucubracions de poca volada i mirin que passa en els seus rengles on càrrecs de confiança marxen voluntariament o són  expulsats, on el director de la Tv local abandona el vaixell que naufragarà amb l'arribada de la TDT, o amb una milionaria ampliació de crèdit, vint-i-sis dies després d'haver-se aprovat els pressupostos vigents, que demostra que estem a punt d'arribar a la fallida de les arques municipals,o insistir en el continuar greixant les butxaques de Vertix amb l'excusa de pisos necessàris, més o menys 5.000 a Ponent de la ciutat, quan a la darrera convocatòria d'habitatge públic solament s'hi apunten poc més d'un centenar de famílies. O restar imperterrits davant la deslocalització de Roca...Amb tot això i sense el mínim concurs personal d'un servidor és cada dia més a prop la caiguda del colossal imperi muntat a Gavà  pels socialistes, com el veritable gegant amb peus de fang, vernissat de merda, que és.

Ahir els portaveus de la consulta del 28-F es mostraven eufòrics i allunyats de qualsevol autocrítica constructiva. Semblen els representants dels partits polítics que tan critiquem quan la nit electoral tots sempre guanyen.

Els mateixos portaveus afirmaven que era un gran èxit perquè un 21% del cens és molt més que el que treuen els partits majoritaris. Trampós. Un referèndum és per definició transversal i no cal descobrir la sopa d'all perquè és coneguda per tothom. Per exemple, en el referèndum de l'Estatut del 2006 -tot i la baixa participació-, l'Estatut va rebre més d'1.800.00 vots afirmatius (un 36% del cens). Dir que un partit de l'Estatut seria el primer de Catalunya ens semblaria a tots fora de lloc. No fem el mateix.

La causa de la independència no necessita miratges ni encantadors de serps curts de vista. Necessita treball, perceverança i bones dòsis de realisme. Només així sabrem trobar el camí cert i no ens perdrem en falses dreceres.