En el seu bloc Albert Cortes Montserrat http://blocs.mesvilaweb.cat/ALBERT1969 ens il·lustra amb un post sobre el President espanyol Zapatero, ahir vaig llegir que havia demanat consell a Xavier Sala Martin de com el Barça pot ajudar a millorar la imatge d'Espanya a l'exterior.

No tinc paraules, de debò estic atònit, ens sodomitza i després ens demana col·laboració ?

Que aquest paio és un saltimbanqui i un bluf, fa temps que molta gent ho veu, però demanar ajut al Barça, això em provoca calfreds i em descol·loca, i a més em preocupa i molt.

Que un paio que políticament és un bluf, un saltimbanqui i un poca-solta demani ajut al Barça i a més hagi enredat a tota la classe política catalana, em provoca uns pensaments que ni tant sols goso a anomenar.

Com podia aquest inepte enganyar tot Déu ?

Com gosa demanar al Barça col·laboració ?

Tinc respostes, però em provoquen vertigen.

Què me'n dieu ?

Amb un company de professió, comentàvem ahir les  possibilitats d’ una candidatura de Reagrupament en les properes eleccions.   Vam coincidir que després del comentari del President de la Generalitat, sempre tant prudent i enigmàtic, tot i l'estúpid  enrenou dels darrers dies semblava que es mantenien les expectatives creades.  Els darrers sondejos d’ opinió confirmen que un 21% del cens electoral, més o menys  un milió de vots, són potencials votants d'opcions independentistes. Si restem els fidels a ERC i la part que correspon a CIU i a les altres opcions, sobre el paper  els números sortirien,  sempre que  s’ aconseguís  fer sortir de la pràctica abstencionista aquesta part de l’ electorat. Només la dispersió electoral, la sopa de lletres sobiranistes  o la repetició de lluites internes ho afebliria. L’ incògnita continua essent  quin efecte produiria la possible  entrada de Jan Laporta. Es aquesta una dada que  segons els estudis d’ opinió  es cabdal. Les possibilitats sembla que  augmentarien  molt i fins i tot hi ha qui s’atreveix, potser massa agosaradament,   a pronosticar un  moviment  en el  mapa electoral català. La popularitat del actual President del Barça símbol d´un catalanisme desacomplexat, triomfador, modern i clarament independentista  esgarraparia vots a totes bandes. També entre els  elector joves  i  el vot metropolità  per l’ elevat percentatge de coneixement del  candidat, que sumaria a  la capacitat d’ atracció entre el vot sobiranista  emprenyat amb ERC i CIU. Una llista Laporta,  amb l’ ajuda de Reagrupament i altres grups, sembla que  preocupa a les actuals forces parlamentàries, més si aconseguís trobar un discurs programàtic concret  que donés més credibilitat al projecte manifestant la voluntat de  constituir un  govern patriòtic  alternatiu a l’ actual. (Article  publicat avui  al Diari El PUNT).

Avui no hi ha cap vaga de cinemes a Catalunya. No deixem que ens enganyin. El que hi ha es un tancament patronal.

És a dir, no es tracta d'una aturada col·lectiva de la feina per part dels assalariats per tal de reivindicar alguna millora o per protestar contra un greuge. Ens trobem davant d'una clausura temporal del centre de treball decidida unilateral-ment per l'empresari com a mesura de pressió i en la que els treballadors es veuen impossibilitats per exercir llur activitat laboral. Per tant es un tancament patronal o locaut i no pas una vaga.

Aquest tancament patronal decidit per moltes, la majoria de sales de cine de Catalunya, és per protestar per una Llei que dona als catalano-parlants el mateix dret que els castellano-parlants de veure pel·licules en el seu idioma. Llei que CiU ja ha dit que canviarà si governa.

Es una protesta contra una Llei justa i es una protesta covarda. El valent, el compromés hauria estat fer la vaga el dissabte, o diumenge. Quan de veritat fan caixa, però son covards. Només volen fer soroll sense arriscar res. Demanen diàleg, però totes les vegades que altres govern i altres en el passat han dialogat els han pres el pel.

No puc deixar de fer-me certes preguntes, no puc deixar de preguntar-me si es un tancament patronal ètic. Per tal de que sigui així, evidentment, els treballadors i treballadores dels cinemes han de cobrar les hores d'avui que no han fet no pas per decissió pròpia si no per decisió de la patronal. I en cap cas i sota cap concepte no haurien de recuperar, per cobrar-les, les hores que no fan avui treballant més hores altres dies. Llavoren's no seria ja un tancament patronal, si no un canvi d'horari laboral puntual, es a dir una estafa als treballadors i treballadores i al mateixa societat. Aquí els sindicats hauran d'estar a l'aguait.

De moment, avui més que mai, toca anar al cinema.

L' acte  socialista d´ahir a Mataró, en la que l' alcalde Baron va intentar treure's les  puces de sobre,  en tot l' afer de la querella del Ministeri Fiscal per la nau de Can Fàbregas evidencia debilitat,  confusió i aïllament. Debilitat,  doncs reunir a tota la parròquia de militants , amics i saludats a Can Palauet  ( un espai més aviat petit que s´omple amb un centenar i escaig de persones), sense la presència de representants significats dels  socis de govern o de la societat civil mataronina i amb ausències destacades d' antics regidors socialistes ho confirma. Confussió, perquè més que tancar files, el que calia fer era aclarir públicament els dubtes, per allunyar qualsevol sospita de perquè el jutge ha imputat a altres membres del govern que inicialment no apareixien en la querella, explicant amb pels i senyals qui sóns els privats que s' han embutxacat la plusvàlua que les diferents transmissions han generat. Finalment aïllament, no tan sols perquè els socis republicans han expressat a corre cuita els seus hipòcrites dubtes, sinò perque els electes imputats s' han intentat amagar darrera les faldilles de l' operador comercial, fent aparèixer als seus adversaris, com a  únics responsables que el "Corte Ingles" pugui no  venir a Mataró. Excusa hipòcrita que ofèn l´intel·ligència, doncs el debat no ha estat  mai aquest,  sinò com s'entén el principi de  seguretat jurídica i el  que suposa d' igualtat de tots  davant la llei. L' Ajuntament no es pot saltar i modificar "pel morro" les  normes  que aprova. Amagar-ho  i excusar-se amb l´operador  comercial, no solament és fer carantoines al poderós  sinó que és el resultat d'un  tarannà provincià que hauríen d' haver superat fa temps. "El Corte Ingles",  vindrà en funció dels seus anàlisis i prospectives del mercat local i comercial i no pels afalacs que el govern del  comú  estúpidament li faci. Tot plegat m´ha fet recordar  la pel·lícula de Berlanga  "Bienvenido Mr. Marshall" i la pàgina períodística "Celtiberia Show"  que Carandell signava a la desapareguda revista "Triumfo".  Ben trist tot plegat!     

Autora: Àstrid Bierge

Font: elsingulardigital.cat

Esquerra comença a ordir la trampa. O potser a aquesta trampa se l’hauria d’anomenar la trampa per excel·lència, per diferenciar-la de tota la resta. Quan falta menys d’un any per les eleccions, ja comencen a voler-nos fer creure que, encara que aritmèticament sigui possible, potser no tornaran a fer el tripartit. La broma seria boníssima si l’acudit no ens l’haguessin explicat tants cops durant l’anterior campanya. La setmana passada Puigcercós va dir que no pactaria amb ningú que no tingués la intenció de lluitar pel dret a decidir, i ahir va dir que no descarta quedar-se a l’oposició si no troba un partit amb qui començar un canvi de cicle, perquè ara “toca revisar el model i, sobretot, les relacions amb l’Estat espanyol”. Canvi de cicle? Semblen paraules del líder d’un partit d’oposició. Formant part del govern, per què cal esperar a fer un canvi de cicle? Per què no comencen ara? Feina feta no fa destorb. I si Puigcercós té tan clar que pactarà amb un partit que aposti pel dret a decidir, per què no va protestar quan el 13-D Montilla i Carod inauguraven cinc parades de metro? Per què no va començar a replantejar-se la relació amb Espanya abans d’avalar feliçment un finançament que és una estafa? Per ell el marcador deu començar a córrer a partir de la propera legislatura. L’any que ve deixaré de fumar. La setmana que ve començo el règim. Sí, és clar. Puigcercós deu pretendre que els catalans confiem en ell. A cegues, “porque yo lo valgo”. Perquè ell és diferent que Carod, t’ho prometo, ell significa la renovació del partit, ell no ha tingut res a veure amb els fracassos electorals, ell no era secretari general, ell és millor, ell és el súmmum, ell és més guapo. Això no és enganyar, això és fer un ridícul espantós. A mi em fa vergonya aliena, cada cop que el sento parlar em fa patir. Mira que s’ha de tenir valor! Ja fa bé de no descartar la possibilitat de quedar-se a l’oposició, val més que vagi mentalitzant-se perquè hi anirà directe d’una coça. Llavors, ara ja sí, el PSC serà sucursalista, Iniciativa un cau de comunistes i Esquerra el partit més independentista del món.

mira com riuen xd

Anant cap a l’aeroport del Prat, com si d’una premonició es tractés, he llegit l’entrevista que l’Avui li feia a Germà Bel, la qual fa reflexionar i molt. S’hi poden llegir unes quantes veritats i se’n desprenen uns quants interrogants força preocupants.

Al Prat hem agafat l’avió. Ha estat només mitja hora, però el vol inaugural Barcelona-Alguaire amb un Airbus 320 de Vueling simbolitza la voluntat de connectar millor Lleida amb el territori i amb Europa, tot reconeixent el seu paper geoestratègic entre França, l’Estat espanyol i la resta del país.

Avui, doncs, resolem una part del greuge amb la connectivitat de les terres de Ponent, cohesionem el territori i situem Lleida al mapa internacional de l’activitat econòmica i el turisme. L’aeroport d’Alguaire no només afavorirà el turisme (hauria de ser l’aeroport de referència no només per Lleida sinó per altres destinacions com Andorra, Aragó o el Pirineu francès) sinó que econòmicament és una enorme oportunitat per a les empreses del territori que vulguin sortir i per les empreses estrangeres que vulguin establir-se a Lleida. Les possibilitats de negoci creixeran, n’estic convençut.

A la inauguració s’ha parlat de cohesió territorial i d’equilibri. A mi m’agrada parlar també d’equitat territorial. El concepte me’l va explicar un bon dia l’amic tarragoní Robert Casadevall i la base del concepte és ben simple: no es tracta només de reequilibrar o d’equilibrar, sinó de fer-ho amb un sentit de justícia que sovint no s’aplica en qüestions territorials. El nou aeroport d’Alguaire és un bon exemple d’un clar exercici d’equitat territorial.

A nivell aeroportuari en els darrers temps s’han produït notícies importants. L’aposta per Spanair que s’ha fet des de Catalunya amb l’esperança de ser competitius en aquest món i la inauguració de l’Aeroport de Lleida Alguarie fan concebre un punt d’esperança en el futur. I per això és clau aconseguir un model aeroportuari gestionat des de Catalunya i que ens permeti ser competitius. Reus i Girona són part fonamental d’aquest sistema i el Prat no pot seguir sent tractat com un aeroport de segona sense participació catalana en la decisió estratègica. Ara mateix el model que proposa el ministeri de Foment és clarament insuficient i si, a la pràctica, impedeix que Catalunya tingui majoria determinant, per tant, dret a decidir, en una matèria tan sensible al segle XXI com són les infraestructures aeroportuàries, aquest model no pot ser acceptat. Ens hi juguem massa tots plegats com a país per tenir dubtes al respecte.

Avui s’ha produït una bona notícia, avancem. Però encara queda molta feina per a fer, feina que serà difícil i complexa.