Poliblocs.cat - Articles

20 anys de la Convenció dels Drets dels infants

Wed, 07 Oct 2009 20:25:09 +0200

El proper 20 de novembre es celebra el 20é aniversari de l’aprovació de la Convenció dels drets dels infants per la ONU. Tots els organismes internacionals que s’ocupen dels Drets humans i del Benestar de la infància, han previst diverses formes de recordar aquest aniversari. També a altres nivells, molts governs locals o també ONGs organitzen activitats per promoure el coneixement i el compliment de la Convenció. Un exemple d’aquestes iniciatives és l’acció de la xarxa “Cities for children”, iniciada per la ciutat de Stuttgart. El Consell d’Europa també està generant activitats diverses al voltant de l’efemèride, per estimular el coneixement i la difusió dels Drets dels infants, dins la seva campanya transversal “Construir una Europa per i amb els infants”.

El procés vital i la visió nacional

Wed, 07 Oct 2009 20:24:02 +0200

Parlava un dia d'aquests amb un amic que m'explicava el seu procés vital quant a la seva visió nacional i em deia que, al llarg dels seus 50 anys de vida, havia evolucionat des de ser un fill de la immigració de principis dels 60 sense referents nacionals clars fins a ser un independentista convençut. No convençut per la víscera, em deia, sinó per un raonament interior llarg i tranquil. Em deia també que, arribat a aquest punt, el desconcertava la por de molts independentistes com ell (mai no ha estat militant de cap partit i, de moment, no en té cap intenció) de fer una passa endavant, és a dir, de saltar del convenciment que la independència, en representar un trencament del statu quo, és l'única via de solució per als problemes de la nostra societat, a la implicació en la lluita per assolir aquesta fita. Jo li ho discutia ja que tinc la percepció que alguna cosa està canviant a partir del procés d'Arenys de Munt i de la corrua de consultes que, així ho espero, s'aniran esdevenint els propers mesos...

Nova parodia sobre el mal ús del català a TV3

Wed, 07 Oct 2009 20:22:00 +0200

Els amics del grup "Defensem el català a TV3" han creat un nou vídeo que sota el títol "Viatge al fantàstic món de TV3" posa en evidència algunes afirmacions contundents que la mateixa directora Mònica Terribas va fer en una conferència a l'Ateneu de Barcelona. Aquesta paròdia és una eina que pretén sensibilitzar la nostra societat del mal ús de la nostra llengua i per demanar a TV3 una millora lingüística del nostre idioma.

Reagrupament: que el canibalisme no ens faci traidors

Mon, 05 Oct 2009 12:01:28 +0200

Prop de 1.000 persones es van reunir al Palau de Congressos de Barcelona per fer la primer assemblea del que és el nou partit. Algú em fa saber que és el mateix lloc on el Partit per la Independència (PI), de Colom i Rahola, va veure la llum que se li apagaria ràpidament. De moment Joan Carretero ha posat els 10 diputats com a llindar del fracàs si no s'hi arriba, així que espera no viure un paral.lelisme amb el PI que sigui el de fracàs i dissolució. "Hem vingut per quedar-nos", va dir. La veritat és que veure nous diputats independentistes al Parlament no em fa cap desgana ni em preocupa, al contrari, m'il.lusiona. Això sí, si no és que no forma part d'un procés caïnita o directament de canibalisme polític. El sobiranisme polític (o independentisme) ocupa un espai institucional menor del nombre d'electors sobiranistes que hi ha i que elegeix marques electorals més hegemòniques (o no) però ambigües en el sobiranisme, que el tenen com una espelma, que no escalfa però que il.lumina. De moment el sobiranisme allà on conviu, enlloc de sumar, es dedica a clavar-se cop de pedrades. On hi ha una col.laboració institucional entre independentistes en els llocs on conviuen? El sobiranisme ha de ser expansiu i tenir la voluntat d'abastar els sobiranistes que no voten sobiranisme. Això no és fàcil, si no que ho diguin a Esquerra en la seva estratègia d'esdevenir l'esquerra hegemònica... El mateix Carretero és l'exemple de l'ejaculació precoç que ha patit l'estratègia d'ERC en els darrers anys.

Sortirem de la crisi tard i en les pitjors condicions

Mon, 05 Oct 2009 11:56:28 +0200

No puc ni imaginar què hauria passat si els Governs, tant el català com l’espanyol, haguessin considerat com a poc rellevant i per tant gens prioritari afrontar la crisi econòmica. O potser, sí. Potser hauria estat millor que les administracions se n’haguessin mantingut al marge i haguessin actuat com si res. De la crisi en sortirem per la inèrcia del context internacional, fins i tot malgrat la intervenció de les administracions. Més tard o més d’hora, però al final en sortirem. El que passa és que, a part de sortir-ne més tard que la resta de països de l’entorn, ho farem en les pitjors condicions.

Amb l'aparició de Reagrupament, el panorama polític català queda remogut

Mon, 05 Oct 2009 11:53:01 +0200

La notícia política d'aquest cap de setmana seria la proclamació de Joan Carretero com a president de Reagrupament Independentista, una escissió d'ERC de qui tothom vol fer la seva lectura. El PSC ho aprofita per espantar CIU dient que el nou partit és la seva amenaça, i CIU respon que és ERC qui ha d'estar espantat. La reacció de la gent és imprevisible, tot i que hi pugui haver raonaments que expliquin comportaments lògics. En política no sempre funciona la lògica i en el cas que ens ocupa pot quedar perfectament en evidència. Una cosa és els trànsit de militants entre un i altre partit, però al final el que compta és el trànsit de vots, i això no és tan clar. De totes maneres, ho deia l'altre dia i ho reitero, el senyor Carretero no m'ha demostrat ser un líder capaç de portar a terme un projecte de manera seriosa. I amb això no vull dir que la idea de l'independentisme no sigui seriosa, més aviat és una utopia, però el món es mou gràcies a les utopies. Si només avancéssim a ritme de la lògica, poques passes faríem. És més per la sensació que em dóna, pels fets i les declaracions, i molt hauria de canviar de quan era conseller de la Generalitat.
El panorama polític català queda remogut i caldrà veure quin paper fa cadascun dels altres partits. El PSC s'afiançarà més cap a una posició espanyolista? ERC voldrà competir amb sobiranisme o bé intentarà ensenyar la seva faceta d'esquerres, comptant que Reagrupament té un model més de centre-dreta? Serà el pacte CIU-Reagrupament el que retornarà CIU al govern de la Generalitat? Serà la fi d'ERC i per tant del tripartit?

Elogi als Premis Blocs Catalunya

Mon, 05 Oct 2009 11:43:07 +0200

Divendres al vespre vaig assistir a la cerimònia d'entrega dels Premis Blocs Catalunya 2009, al Sucre de Vic. Amb la presència del President del Parlament, el blocaire Ernest Benach i conduit pel periodista Martí Gironell, va ser un acte entrenyable, simpàtic, agradable i amb punts emotius. Però per sobre de tot, destaco el valor que s'atorgà als blocs, la importància que se'ls hi donà. De fet, és que eren els protagonistes. Va ser com un exercici d'autoestima per a tots els blocaires. A més, de ser-ho per la nostra llengua i pel país, destacant el bon moment del català a la xarxa (es va fer referència a les dades aparegudes aquesta mateixa setmana sobre l'ús del català a internet). Tot plegat m'anima més a seguir escrivint aquest bloc, un canal de comunicació, un lloc on poder transmetre multitud de coses, i que com va dir el Raül Romeva (un dels premiats), també és un vici.

Després d' Arenys de Munt, ens trobem en els prolegòmens d’un canvi de règim?

Fri, 25 Sep 2009 21:42:33 +0200

Després d' Arenys de Munt, és cert com s’ ha dit, que ens trobem en els prolegòmens d’un canvi de règim?. Que la desorientació dels darrers anys ha acabat per fer-se realitat principalment en les files del catalanisme , sembla que és inqüestionable. Altre cosa és si es donen les condicions per poder alterar a curt termini el sistema de partits polític català i fer entrar en crisis el règim "estatutari-constitucional ". Hi ha qui pronostica - cas de Joan Carretero -, que per a dinamitar l' status quo, cal fer una oferta "trencadora", tant en un sentit patriòtic com de regeneració política.

Ningú pot negar que el sobiranisme està en expansió a Catalunya

Fri, 25 Sep 2009 21:37:32 +0200

Ningú pot negar que el sobiranisme està en expansió a Catalunya, quantitativament i qualitativament. Superada, per caducitat o per esterilitat, les fases que el país es feia sense molestar Madrid i sense somiar o reformulant una Espanya que mai existirà reformada; el tabú d’organitzar una consulta simbolitza un nou estadi del catalanisme. Com també ho va simbolitzar les manifestacions multitudinàries sota el lema del dret a decidir, primer contra la retallada de l’Estatut (no la retallada que ens ve, si no la primera que va mutilar l’Estatut aprovat al Parlament). El post-pujolisme s'està conformant sobiranista i els partits polítics ho haurien de tenir en compte, perquè quedar-se fora de joc o superats per la realitat és letal. El catalanisme polític industrial i burgès va condemnar els vells partits monàrquics a primers de segle XX i el republicanisme popular i nacional als partits regionalistes durant la dècada de 1930. Al segle XXI el catalanisme sobiranista farà caduc el catalanisme immobilista en l'statu quo autonomista.

La falsa descentralització de la democràcia espanyola ha reforçat el poder del centralisme madrileny

Fri, 25 Sep 2009 21:35:27 +0200

“Els catalans vàrem fer Espanya al segle XIX per necessitat econòmica, abolint les duanes interiors i unificant amb la moneda catalana, la pesseta, les diferents monedes existents. El tèxtil català va coincidir amb el blat castellà en la necessitat de protecció enfront de l’exterior i el repartiment de papers va ser fet a la italiana: Madrid capital política i Barcelona capital econòmica i financera. El franquisme va trencar aquest pacte i del rol complementari és passa al rol competitiu entre les dues ciutats. La falsa descentralització de la democràcia espanyola (només es transfereix a les autonomies la despesa corrent, no la recaptació d’impostos ni la gestió d’aeroports, ports i trens) ha reforçat el poder del centralisme madrileny i en una economia oberta i en ple segle XXI els catalans, un altre cop per necessitat, hem de reformar Espanya (nou Estatut). Per això el debat a Catalunya polític seguirà centrat entre els catalans que volen reformar l’Estat i els que volen separar-se’n”.

Catalunya, la més endeutada de l'estat espanyol

Sat, 19 Sep 2009 13:15:15 +0200

El deute de la Generalitat s'ha situat en 23.746 milions d'euros, xifra que equival a l'11,8% del seu producte interior brut (PIB), segons dades del Banc d'Espanya recollides per Europa Press. Així, Catalunya és la zona de l'Estat amb més volum de deute, superant el 28,9% del total del deute acumulat en el conjunt de comunitats autònomes. Prenent la ràtio deute/PIB, Catalunya és la segona comunitat més endeutada, només superada pel País Valencià, que se situa al capdavant del deute autonòmic, amb un volum que supera el 13,4% del seu PIB.

Yes, we Arenys

Sat, 19 Sep 2009 13:10:00 +0200

Porto més d'una setmana donant voltes al tema del referèdum per la independència de Catalunya i m'adono que un sentiment ambivalent em domina i no tinc clar com enfocar-lo. Per una banda, el cor m'arrauxa i penso que endavant les atxes i que no tenim res a perdre fent un pas valent, com han fet els d'Arenys de Munt. Alguns missatges d'aquests dies ens fan creure que impolsar consultes populars arreu de Catalunya pot apropar-nos al nostre objectiu d'autodeterminar-nos com a nació.

Les facultats de periodisme de tot el món haurien d'analitzar la mala llet de Telemadrid amb els catalans

Sat, 19 Sep 2009 12:27:42 +0200

M'agradaria que les facultats de periodisme del món sencer veiessin la mala llet que es gasta a Telemadrid. I si algun dia els poguessin portar als tribunals, també estaria bé. No serà per falta de proves. El gran contrast és entre Telemadrid i La Sexta. En aquest segon cas, la professional que fa la crònica (que patia molta calor i es ventava tota l'estona, pobreta) participa de la festa i no se sent pas ni coaccionada ni amenaçada. Els altres deuen tenir mala consciència quan posen els peus al nostre país.

Jo també soc federalista. Vull una federació dels Països catalans

Sat, 19 Sep 2009 12:24:42 +0200

Ells no són independentistes, diuen, ells són -i aquí ve el tema- espanyolistes? unionistes? Reialistes, potser? No, mai es pronuncien en aquests termes tant aclaridors, sinó en un de molt més suau i confús. Ells són, diuen, federalistes. Ara pla. Deixant al marge que el terme és prou inprecís, que quan han pogut tampoc han fet massa res per avançar cap aquí i que de models anomenats federals, al món, n’hi ha molts i de molt diferents, el cert, és que no n’hi ha prou amb dir que ets federalista, cal que especifiquis, lògicament, amb qui et vols federar. Ells, concretament, són partidaris de federar-se amb Espanya, amb tot el conjunt o amb cada una de les Comunitats autònomes, no ho se, però amb Espanya. I aquí, com en tantes altres ocasions, el complement dona molta més informació que el mateix verb. Perquè de federalista, al cap de vall, també en soc jo i la majoria d’independentistes, con-federalistes, fins i tot. Primer, segurament, voldríem una federació dels Països catalans, si així ho desitgessin diferents parts del seu territori, i després, aquests Països catalans, els voldríem federats amb les demés nacions d’Europa, i amb les del mediterrani, i, algun dia, amb el món sencer.

La corrupció política i Judicial a l’Estat espanyol està arribant a uns nivells absolutament escandalosos

Sat, 19 Sep 2009 12:22:11 +0200

La corrupció política i Judicial a l’Estat espanyol està arribant a uns nivells absolutament escandalosos. Escandalosos per la gravetat dels fets sí, però també per la forma com mitjans de comunicació i forces polítiques estan deixant passar per alt. El cas Gurtel, amb les seves trames valencianes, en qualsevol país normal on funcionés mínimament la Justícia hauria esclatat amb tota la seva virulència i avui hi hauria molts més imputats no només de l’àmbit polític sinó també de l’administració de Justícia.

Arenys, notes després de la batalla

Mon, 14 Sep 2009 11:51:36 +0200

Hem guanyat una primera batalla. Hi havia el risc que la intimidació falangista, amb la qual se sentia representat l’aparell de l’Estat, des del Govern socialista a les estructures judicials, desbaratessin la iniciativa democràtica d’Arenys de Munt. Però no se n’han sortit. Hi ha moltes valoracions a fer d’aquest acte simbòlic, i cal que tots plegats afinem bé per treure el màxim de rendibilitat al gest iniciat. Aquesta pot ser una jornada històrica, un punt d’inflexió en la política catalana, o una anècdota més que es pot oblidar abans de les properes eleccions

La ultradreta fa la feina bruta de l'estat

Mon, 14 Sep 2009 10:21:35 +0200

És sospitós que una organització ultraminoritària com la Falange hagi adquirit tant de protagonisme arran de la consulta d'Arenys, i a més per partida doble, perquè han organitzat una manifestació i perquè l'advocat de l'estat que ha impugnat l'acord municipal n'havia estat candidat. Fa l'efecte que l'estat ha delegat en una agrupació de nostàlgics del feixisme el sabotatge físic i jurídic de la iniciativa autodeterminista, com si cap persona respectable no volgués embrutar-se les mans obertament en la persecució de l'exercici de la democràcia i de la participació ciutadana...

Tinc una sensació de país esquizofrènic

Sat, 12 Sep 2009 13:15:37 +0200

En quant a la Diada a Barcelona, cada any em ve al cap el mateix. Tinc una sensació de País esquizofrènic. Per una banda veig que hi ha cada vegada més bulliment però, de moment, sembla que no hi ha manera de que es pugui ni tant sols albirar una certa orientació cap a la unitat. Els actes d’avui al Parlament, institucionals, de mínims, no fan -per mi- honor al País però encara s’aguanten. Menció apart mereix el ridícul que fem amb episodis com el de Noa. Si algú vol marcar paquet que ho faci però no jugant amb la seriositat de la diada nacional. No val que mentre en Saura ho condemna, la resta dels seus ho han fomentat.

Amb el que probablement no comptaven els polítics aquest 11 de setembre

Sat, 12 Sep 2009 13:13:08 +0200

Amb el que probablement no comptaven els polítics és que la vertadera realitat social, la del drama de l'atur originat per la crisi econòmica, estaria present en un dels actes més tradicionals de l'Onze de Setembre: l'ofrena floral a Rafael Casanova. "On estan, Comissions i UGT?", "Menys banderes i més feina" o "Menys atur i més prestacions" són alguns dels crits que es van sentir des de les nou del matí a la Ronda de Sant Pere de Barcelona, a l'alçada del monument a Rafael Casanova. Qui cridava eren els treballadors acomiadats de Nissan i Roca que es van concentrar en aquest punt per fer sentir la seva veu i escridassar el Govern català i les formacions polítiques.

La cantant israeliana Noa s'ha convertit en l'esquer amb el que IC-EUiA ha decidit aparèixer als mitjans

Sat, 12 Sep 2009 13:08:51 +0200

Gràcies a IC-EUiA, Catalunya torna a aparèixer en el mapa internacional... com un huracà descontrolat, com un amfitrió mancat de sensibilitat. La cantant israeliana Noa s'ha convertit en l'esquer amb el que IC-EUiA ha decidit aparèixer als mitjans, sense importar-li el preu a pagar per la societat catalana, i sense comptabilitzar el desgast que pot reportar a la pròpia coalició política el buscar en el boicot a la Noa un motiu per aparèixer en els mitjans de comunicació. Si es volien donar publicitat gratuïta, ara que no estem d'eleccions, ho han assolit, i amb escreix, aixó sí, han assolit un efecte advers en la majoria de la ciutadania.