Poliblocs.cat - Entrades de blocs

21 Kilòmetres de Passió

�lex Valiente — Tue, 09 Feb 2010 11:16:24 +0100

Cartell de la Mitja 2010

Aquest Cap de Setmana, Granollers, la Garriga i les Franqueses, han vibrat amb la Mitja Marató. Ja he parlat moltes vegades, en aquest espai de la Mitja, ja que és un esdeveniment molt important a la nosta població.

El meu Dorsal. Jo era el 8659!

El dissabte, va ser el torn de la Mini Marató i la cursa de Gegants. La Mini, és un espai, per a donar la oportunitat als més petits, de participar en aquest esdeveniment esportiu. Des de la categoria de les Baldufes (és a dir 4 - 5 anys) fins a categoria Infantil (12 -13 Anys) la base atlètica de la comarca omple el centre de Granollers, fent la recta, que va des de l'Avinguda dels Volutaris, fins a la Plaça de la Biblioteca de Granollers. La Garriga, en aquest esdeveniment té molt de pes, no en aspectes organitzatius, sinò, en aquest cas, esportius, ja que hi destaquen els corredors de la Garriga, demostrant que la base atlètica de la Garriga, té un gran futur... i cada any, molts nens i nenes de la Garriga, es desplacen fins a Granollers, per a demostrar aquesta vàlua de l'atletisme a la Garriga.

Després va arribar la cursa de gegants. Recordo perfectament quan va començar aquesta cursa, fa uns anys, que hi participaven les colles de Granollers i la Garriga, i ara s'ha tornat una competició entre 16 colles, del Vallès Oriental, i alguna vinguda de fora... Sens dubte, un fet que marca totalment la competició de la Mitja. I paral.lelament, els stands dels patrocinadors, que engarlanaven la Plaça de la Porxada de bat a bat i també d'activitats solidàries, com la recollida de Calçat esportiu que feia un grup de voluntaris, per a portar-los al Sàhara.

Corredors al pas per la Garriga. Fot OAMC La Garriga

El diumenge la Gran Cursa... Aquest any, per primer cop i per engrescar-me per l'any vinent, vaig fer el Quart de Mitja. Cap valor, comparat amb els valents, que fan els 21 kilòmetres de la Mitja, però un pas endavant. La gent tenia moltes ganes de Mitja, ja que l'any vinent el temps no va acompanyar, i va fer més difícil que hi hagués molta gent al circuit, tot i això el 2009, va haver molta gent. Però res comparat al 2010... Enguany els carrers de tot el circuit estaven plens de gom a gom. Jo només vaig poder viure l'ambient de la Mitja, als carrers de Granollers, però un luxe. Hi havien trams, en que la gent omplia tots els laterals del circuit. Era alucinant poder arribar a l'alçada de la Biblioteca de Granollers i veure la gentada que hi havia fins al final de la prova...

Des de la Garriga, m'avisaven que d'igual forma, la gent omplia els carrers del nostre poble. La gent vibrava amb la Mitja. I els corredors ens omplíem de l'alè necessari per a arribar al final de la prova. La veritat és que és un luxe, poder participar de la Mitja. A l'arribada molta gent de la Garriga. Quasi tots esbufegant, però orgullosos d'haver completat els 21 kilòmetres de recorregut.

Podi Categoria Masculina

El campió de la cursa masculina, Robert Kipkoech, que tal com deia l'Speaker, li agrada que li diguin l'Africà, guanyador 4 vegades de la Marató de Boston, i que va vèncer en un sprint emocionant a Erik Kibet. El tercer classificat, Chema Martinez, un atleta espanyol, que segur que ens fa vibrar als Europeus que es disputaran aquest any a Barcelona. En Categoria Femenina Joyce Chepkirui, una atleta de només 19 anys, que corre en categoria promeses, i que va demostrar, com és una veritable promesa de l'atletisme mundial, la van seguir a poca distància Monica Jepkoech i la Campiona d'Espanya de Mitja Marató, Azucena Diaz, que va fer una gran cursa. A mi em va tocar, donar el premi a l'Anna Garcia, la primera atleta Catalana, que va arribar en 5a Posició.

Podi Categoria Femenina

Tot i que encara no han acabat els actes de la Mitja (ara toca el reconeixement als millors atletes locals), la Organització ja pensa, en l'edició de l'any vinent, on la Mitja farà 25 anys, i tenen un repte al cap... Arribar als 8.000 o 9.000 Corredors, de la Mitja... veient el volum de gent, que s'ha quedat a l'espera de dorsal, és una fita Assumible.

Des d'aqui, també vull fer un reconeixement personal a dos persones, a l'Alan i l'Oscar, dos amics meus, que per primera vegada han fet la Mitja... A ells, i a tots i totes els atletles populars que han aconseguit el repte que els imposava la Mitja... Enhorabona Campions!

Estrenant Sabatilles per la Mitja...

OCUPACI� ALS MUNICIPIS

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Bona not�cia la de la signatura de l'acord entre la Generalitat i els municipis catalans per fomentar l'ocupaci�, amb una inversi� de 100 milions d'euros. Es tracta d'una de les mesures incloses dins el Pla Montilla contra la crisi i que preveu la convocat�ria de Plans d'ocupaci�, una acci� directa de promoci� d'ocupaci� i formaci�, reconeixent al mateix temps el paper clau dels ajuntaments.

Traduit, aix� vol dir que els ens locals podran contractar personal, preferentment joves, a m�s a m�s de treballadors discapacitats i en risc d�exclusi�, i als desocupats que hagin participat en programes formatius durant sis mesos. Per poder ser contractats pels ajuntaments, han d�estar a l�atur i haver esgotat la prestaci� de desocupaci� o estar a punt de finalitzar-ne el cobrament, o b� ser perceptors dels subsidis especials del Ministeri de Treball i de la Generalitat. En tot Catalunya estem parlant de 25.000 beneficiaris.

La mesura, que forma part dels 30 compromisos anticrisi acordats entre la Generalitat, els sindicats i les patronals, ser� efectiva probablement a la primavera, un cop el departament de Treball hagi publicat la convocat�ria dels plans a finals de febrer i comenci a adjudicar contractacions. La data l�mit per firmar els contractes ser� el 30 de juny.

Es tracta, sens dubte, d'una mesura que ajudar� a pal.liar temporalment l'atur i generar llocs de treball en sectors de futur, com el medi ambient, les tecnologies de la informaci� i la rehabilitaci�. L'objectiu �s doble, per una banda, transformar l�economia i per l'altra, crear oportunitats per als ciutadans m�s afectats per la crisi.

TREBALLEM PELS BARRIS

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Ja tenim aprovats els projectes que hem de presentar des d�Ulldecona al Fons Estatal d'Ocupaci� i Sostenibilitat. Un total de 755.345�21 d�euros. D�aquests, 138.595�84 euros s�n destinats a despesa corrent (contractaci� d�un conserge per a les escoles, un coordinador de serveis socials, el consum el�ctric, el manteniment de l�ascensor, la calefacci� i la neteja del CEIP, i el servei de planificaci� familiar) i la resta, 616.749�37 euros, a inversi�.

Per unanimitat de tots els grups hem aprovat en sessi� plen�ria aquesta nit la majoria dels projectes. S�n la renovaci� de l�enllumenat p�blic i construcci� de la xarxa de sanejament del barri Castell (133.557�34 euros); la renovaci� de l�enllumenat p�blic de Sant Joan del Pas (125.743�42 euros), dels Valentins (49.154�37 euros) i de les Ventalles (32.150�51 euros); la construcci� d�una pista poliesportiva al barri Castell (53.251�01 euros); i la reforma de la pista poliesportiva dels Valentins (33.486�02 euros). Lamentablement l�oposici� ha votat en contra de dos projectes tant necessaris com els anteriors: la construcci� d�un pou per al subministrament d�aigua potable a la Miliana (93.011�80 euros) i l�ampliaci� de la resid�ncia municipal de la tercera edat en m�s de 125 m2 per valor de 96.394�90 euros. S�n obres que s�iniciaran abans de l�estiu i que estat finan�ades al 100% pel govern espanyol.

Com comprovareu, la majoria de les actuacions van destinades als barris d�Ulldecona amb la intenci� que, en breu, puguin disposar tamb� tots els ve�ns i ve�nes dels serveis necessaris per viure-hi en dignitat. Aquestes actuacions se sumaran a altres finan�ades pel Pla �nic d�Obres i Serveis de Catalunya (fins al 2012) tamb� previstes amb aquesta intenci�, com la urbanitzaci� dels carrers de Sant Joan del Pas, del barri Castell, actuacions als Valentins i les Ventalles, i les obres ja executades aquesta legislatura de la xarxa de subministrament d�aigua potable a la Miliana, del col.lector de clavegueram i estaci� depuradora (EDAR) de Sant Joan o les que tamb� farem en breu d�instal.laci� de l�EDAR de les Ventalles o l�EDAR de Valentins (a c�rrec dels pressupostos de la Generalitat). En una entrada anterior feia refer�ncia tamb� a la important inversi� en camins per millorar la mobilitat de les persones que viuen als barris. En definitiva, una inversi� mai vista als barris d�Ulldecona, que podran disfrutar en breu els ve�ns d�aquests nuclis durant tants anys abandonats pel que fa a inversi� p�blica.

L'EMPENTA D'ULLDECONA

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Ja sabeu que habitualment faig balan� de l'acci� de govern a Ulldecona a trav�s del blog i, aquestes darreres setmanes, han estat realment profitoses en diversos camps. Em centrar� avui en el camp del medi ambient i del medi rural o agr�cola perqu� diversos mitjans de comunicaci� se n'han fet ress� i crec important resaltar-ho. En primer lloc, fruit del treball iniciat fa ja set anys per l'Ajuntament d'Ulldecona i recolzat en els darrers dos anys per la Mancomunitat de la Taula del S�nia, pel que fa a la protecci� de les oliveres mil.len�ries i a la seva valoritzaci� per dinamitzar al mateix temps el sector agr�cola, aquest any s'envasaran 3.000 botelles d'oli d'oliveres mil.len�ries i se sumen al projecte tres productors m�s, les cooperatives Acomont, Soldebre i la de Santa B�rbara. Ja comercialitzen aquest valu�s oli, la societat agr�ria Porta Ferr� (dels arbres que t� a la finca de l'Arion, a Ulldecona) i Clot d'en Sim�.

Important inversi� tamb� la que farem en camins a Ulldecona tant a trav�s de la Taula del S�nia, amb subvenci� del Ministeri de Medi Ambient, Medi Rural i Medi Mar�, com a trav�s de la Conselleria d'Agricultura, Alimentaci� i Acci� Rural. S'arranjaran els camins que van des dels Valentins al Pou Ju�, des de Sant Joan del Pas als Rajolars, i de Sant Joan a quatre carreteres, el cam� del L�pez, al Barri Castell, i el cam� dels Clots, tocant al terme municipal del Mas de Barberans. En conjunt, una inversi� de m�s de 300.000 euros, i una bona mostra de col.laboraci� entre administracions. Cal destacar, a banda, que la Taula del S�nia ha iniciat un projecte de recuperaci� de camins naturals que permetr� tamb� arranjar senderes ja existents dins el nostre terme municipal.

D'altra banda, des de l'Ajuntament hem fet una clara aposta per dinamitzar el sector agrari en aquests temps de crisi econ�mica. Davant la gran quantitat de finques que tenim abandonades en els 126 km2 de terme municipal, vam posar en marxa fa un any el Banc de Terres, una iniciativa que es consolida a poc a poc i que ens ha perm�s ja envasar 4.500 botelles de vi amb la marxa Miliarium i que posarem en breu a la venta. Llegiu aqu� la not�cia que publicava el diari El Punt.

Finalment, apuntar per una banda, que l'Ag�ncia Catalana de l'Aigua a finalitzat recentment les obres per construir un col�lector destinat a canalitzar les aig�es pluvials de la zona sud d'Ulldecona. Aquesta actuaci� possibilitar� donar sortida a les aig�es pluvials de la zona sud d'Ulldecona, conduint-les fins al riu S�nia. La inversi� ha estat d'1,5 milions d'euros finan�ats per la pr�pia ACA, l'Ajuntament i el Fons per al Desenvolupament Regional de la Uni� Europea (Feder). I, per l'altra, que s'han iniciat ja les obres d'arranjament, senyalitzaci� i dotaci� de serveis del sender des de l'Ermita de la Pietat fins a Godall. Concretament, s'actuar� a banda de la pr�pia sendera, al mirador de la Foia i al de Cap d'�sens.

�s aquest un balan� parcial de l'acci� de govern les darreres setmanes, aqu� li hauriem de sumar l'acabament de les obres del Fons Estatal (semipeatonalitzaci� del carrer Major, Murada de Dalt i avda Terrers), la preparaci� del nou fons (amb importants obres als barris), els treballs de la Llei de Barris, i mil coses m�s que a poc a poc aniran donant els seus fruits en benefici de tots els ve�ns i ve�nes d'Ulldecona i barris.

PROJECTE DE COOPERACI� AMB MO�AMBIC

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Faig la primera entrada de l'any al bloc per informar-vos sobre un projecte de cooperaci� esportiva amb la poblaci� de Maputo, a Mo�ambic. El responsable �s Juan Sevilla, un noi d'Ulldecona, i aqu� podeu trobar la descripci� i la manera de col.laborar-hi. �nims i molta sort.

ULLDECONA 2010

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Fa pocs minuts hem aprovat a l'Ajuntament, en sessi� plen�ria extraordin�ria, els pressupostos 2010. Uns pressupostos realistes i que fan front a les necessitats d'avui dels ve�ns i ve�nes d'Ulldecona, Valentins, barri Castell, Sant Joan del Pas, les Ventalles i la Miliana. Els ingressos ascendeixen a 6.515.902 i les despeses a 5.817.663 euros. Aquesta difer�ncia de 698.000 euros ve motivada pel comprom�s d'absorci� del romanent de l'any anterior. S�n un pressupostos que responen als reptes que tenim avui com a poble, despr�s d'haver fet durants els darrers anys un esfor� important�ssim d'inversi� en nous equipaments (casal jove, centre de salut, pavell� poliesportiu, teatre municipal, Castell, Ermita) i en arranjament i urbanitzaci� de carrers (Murada de Dalt i Murada de Baix, Pla�a de l'Esgl�sia i carrer Major, avinguda Terrers, carrer Vicent Aub�, Consol Gavald�, Diputat Yvars ..). ELs darrers anys s'ha fet tamb� un esfor� important�ssim als barris, per� enguany els esfor�os es multiplicaran encara m�s. De totes maneres, sobre el contingut concret dels pressupostos aprovats, dem� us en comentar� els detalls.

FELICITATS NASSIRA !!

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

La jove Nassira el Hadri, alumna de l�IES Manuel Sales i Ferr� d'Ulldecona, va ser guardonada el passat cap de setmana amb un dels premis CIRIT que organitza la Generalitat de Catalunya per fomentar l'esperit cient�fic del jovent del nostre pa�s. El treball presentat porta per t�tol �La literatura popular del nord del Marroc�.

Els premis CIRIT es convoquen des del 1982 pel Consell Interdepartamental de Recerca i Innovaci� Tecnol�gica amb l�objectiu de fomentar la creativitat cient�fica i l�esperit de recerca de l'alumnat d�ensenyament secundari de Catalunya, per tal que s�animin a exercitar les qualitats que caracteritzen la recerca cient�fica. Tamb� es premia l�esfor� dels centres d�ensenyament secundari en el foment de la participaci� de les persones tutores i l'alumnat. En total es van premiar 70 treballs de recerca d�alumnes de secund�ria i de cicles formatius, i els premis consisteixen en 750 euros a cada treball.

Tornant al reconeixement de Nassira, el mateix treball ja va ser guardonat la passada primavera en la sisena convocat�ria dels Premis Argo de la Universitat Aut�noma de Barcelona. Aix� ens demostra la seva capacitat i de la qualitat del treball que ha escrit, de moment, perqu� aviat potser el podrem escoltar, i tamb� de la important tasca que s'est� fent a l'IES. Des d�aqu�, moltes felicitats Nassira, t'ho mereixes!!

LA DIGNITAT DE CATALUNYA

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

En un fet sense precedents en els 30 anys de democr�cia, avui 12 diaris catalans publiquen una editorial �nica. S�n El Peri�dico de Catalunya, La Vanguardia, Avui, El Punt, Diari de Girona, Diari de Tarragona, Segre, La Ma�ana, Regi� 7, El 9 Nou, Diari de Sabadell i Diari de Terrassa. El text �s aquest:

Despr�s de gaireb� tres anys de lenta deliberaci� i de cont�nues maniobres t�ctiques que han malm�s la seva cohesi� i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d�emetre sent�ncia sobre l�Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l�Estat, el rei Joan Carles, amb el seg�ent encap�alament: �Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en refer�ndum i Jo vinc a sancionar la llei org�nica seg�ent�. Ser� la primera vegada des de la restauraci� democr�tica de 1977 que l�alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.

L�expectaci� �s alta

L�expectaci� �s alta i la inquietud no �s escassa davant l�evid�ncia que el Tribunal Constitucional ha estat emp�s pels esdeveniments a actuar com una quarta Cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes. Repetim, es tracta d�una situaci� in�dita en democr�cia. Hi ha, no obstant, m�s motius de preocupaci�. Dels 12 magistrats que componen el tribunal, nom�s 10 podran emetre sent�ncia, ja que un (Pablo P�rez Tremps) est� recusat despr�s d�una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto Garc�a-Calvo) ha mort. Dels 10 jutges amb dret a vot, quatre continuen en el c�rrec despr�s del venciment del seu mandat, com a conseq��ncia del s�rdid desacord entre el Govern i l�oposici� sobre la renovaci� d�un organisme definit recentment per Jos� Luis Rodr�guez Zapatero com el �cor de la democr�cia�. Un cor amb les v�lvules obturades, ja que nom�s la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pr�rroga. Aquesta �s la cort de cassaci� que est� a punt de decidir sobre l�Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal �un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s�ha mostrat a si mateix�, no farem m�s al�lusi� a les causes del retard de la sent�ncia.

Avan� o retroc�s

La definici� de Catalunya com a naci� al pre�mbul de l�Estatut, amb la conseg�ent emanaci� de s�mbols nacionals (�que potser no reconeix la Constituci�, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de con�ixer la llengua catalana; l�articulaci� del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l�Estat i la Generalitat s�n, entre altres, els punts de fricci� m�s evidents del debat, d�acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que est� optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sent�ncia. No ens confonguem, el dilema real �s avan� o retroc�s; acceptaci� de la maduresa democr�tica d�una Espanya plural, o el seu bloqueig. No nom�s estan en joc aquest o aquell article, est� en joc la mateixa din�mica constitucional: l�esperit de 1977, que va fer possible la pac�fica transici�. Hi ha motius seriosos per a la preocupaci�, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sent�ncia sobre l�Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut m�xima de la Constituci�, que no �s sin� el seu car�cter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidir� �nicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei org�nica de l�Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores).

Els pactes obliguen

L�alt tribunal decidir� sobre la dimensi� real del marc de conviv�ncia espanyol, �s a dir, sobre el m�s important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de r�gim a finals dels anys 70 transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d�una globalitzaci� que relativitza les costures m�s r�gides del vell Estat naci�. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els 30 anys m�s virtuosos de la hist�ria d�Espanya. I arribats a aquest punt �s imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jur�dic, d�arrel romana: Pacta sunt servanda. All� pactat obliga.

Hi ha preocupaci� a Catalunya i cal que tot Espanya ho s�piga. Hi ha alguna cosa m�s que preocupaci�. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econ�mica, idioma i tradici� cultural) com el defecte de fabricaci� que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esfor� a la transfer�ncia de rendes a l�Espanya m�s pobra; afronten la internacionalitzaci� econ�mica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l�Estat; parlen una llengua amb m�s marge demogr�fic que el de diversos idiomes oficials a la Uni� Europea, una llengua que, en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a un obsessiu escrutini per part de l�espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pac�fica i provada capacitat d�aguant c�vic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; conv� que se s�piga.

Som en vig�lies d�una resoluci� molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumst�ncies espec�fiques de l�assumpte que t� entre mans �que no �s sin� la demanda de millora de l�autogovern d�un vell poble europeu�, recordant que no existeix la just�cia absoluta, sin� nom�s la just�cia del cas concret, ra� per la qual la virtut jur�dica per excel�l�ncia �s la prud�ncia. Tornem a recordar-ho: l�Estatut �s fruit d�un doble pacte pol�tic sotm�s a refer�ndum.

Solidaritat catalana

Que ning� es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ning� erri el diagn�stic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d�una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenlla� negatiu i confiem en la probitat dels jutges, per� ning� que conegui Catalunya posar� en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l�autogovern, l�obtenci� d�un finan�ament just i un salt qualitatiu en la gesti� de les infraestructures s�n i continuaran sent reclamacions tena�ment plantejades amb un ampl�ssim suport pol�tic i social. Si �s necessari, la solidaritat catalana tornar� a articular la leg�tima resposta d�una societat responsable.

TOTS I TOTES CONTRA LA VIOL�NCIA

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Cada 25 de novembre celebrem el Dia Internacional Contra la Viol�ncia de G�nere. Sommiem totes que arribe un dia en que aquest dia internacional desaparegui per sempre m�s del calendari. Avui per�, les xifres s�n esfere�dores. 11 dones mortes a Catalunya �s el trist balan� del que portem d'any a mans de les seves parelles o ex parelles. M�s de 6.000 detencions per viol�ncia de g�nere i dades molt i molt preocupants sobre l'edat dels agressors, cada vegada m�s joves, i tamb� de les v�ctimes, moltes, menors de 30 anys. S'han de continuar incidint, per tant, en l'�mbit de l'educaci� com a base per superar aquesta xacra social. El cam� �s llarg per� no podem defallir en cap moment.

Podeu llegir aqu� el manifest que des del PSC hem publicat amb motiu del Dia Internacional contra la Viol�ncia de G�nere i tamb� el manifest que ha publicat la Generalitat de Catalunya, els ajuntaments i altres institucions p�bliques del pa�s. Aprofito per convidar-vos a l'acte que farem divendres a la tarda a Ulldecona, a la Sala de Sessions de l'Ajuntament, organitzat pel Grup de Dones, en commemoraci� d'aquest 25 de novembre.

EMMU: UN NOU REPTE

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Fa poques setmanes ha comen�at a caminar un nou projecte que fa temps, anys, que s'estava gestant a Ulldecona. Es tracta de l'Escola Municipal de M�sica (EMMU), que gestionar� la Banda de M�sica d'Ulldecona despr�s d'haver-se-li concedit aquesta responsabilitat mitjan�ant un concurs p�blic. Oficialment, l'EMMU va ser presentada el passat cap de setmana coincidint amb el Concert de Santa Cec�lia de la BMU i coincidint tamb� amb els actes del 140� aniversari de fundaci� de l'entitat. Tot l'equip directiu de l'entitat, el director de la Banda i de l'Escola, els professors/es, els alumnes i els m�sics, ens van encomanar al govern municipal en general i a mi en particular, la il.lusi� i les ganes des del primer dia en que es va iniciar la tramitaci� de la nova EMMU. No ha estat f�cil, moltes vegades els tr�mits esgoten, per� aquest feli� final enceta ara una nova etapa, amb noves oportunitats en el treball diari.

Ulldecona tindr� finalment una Escola p�blica, finan�ada pel Departament d'Educaci� i el propi Ajuntament, per donar formaci� musical de qualitat, per tal d�aconseguir que la pr�ctica de la m�sica, tan individual com en conjunt, sigui un fet totalment normalitzat a la nostra poblaci�. Es tracta d'una Escola oberta, activa, i amb projecci� a tot el poble, que actuar� sens dubte com a agent dinamitzador i aglutinador de l'activitat musical d'Ulldecona. Si sense Escola hem estat capa�os que Ulldecona sigui un referent en el m�n musical del territori (amb grups de tota mena com la pr�pia Banda, l'Orfe�, les corals, els grups de pop i rock, els grallers ...), imagineu-vos ara l'horitz� que sens presenta!. Des d'aqu�, felicitats a la Banda, gr�cies per haver-ho fet possible, i �nims en aquesta nova etapa.

ESPAI TERRA

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

TV3 ha em�s aquesta setmana un reportatge sobre les oliveres mil.len�ries d'Ulldecona al programa Espai Terra. La presentaci� del propi programa diu "calcular l'edat de les oliveres �s gaireb� impossible. Cori Calero ens mostra la imponent i silenciosa personalitat d'aquestes escultures arrelades a terra. Escultures que es van esculpint dia rere dia des de fa milers d'anys". Realment, un patrimoni �nic que no em cansar� mai d'admirar.

Mentre el Govern planteja mesures per millorar la situaci� a les Terres de l'Ebre, CiU busca baralla

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Intervenci� al Ple del Parlament presentant l'esmena dels grups que donem suport al govern a la moci� de CiU sobre el sector de l'automoci� (encara no entenc perqu� li van posar aquest nom i que hi t� a veure, per exemple, el pla territorial de Terres de l'Ebre).

No �s des de la confrontaci� des d�on es construeix territori i pa�s, no �s amb la confrontaci� com recolzarem els treballadors i treballadores de Lear Roquetes i els milers de treballadors d�arreu del pa�s que estan en situaci� semblant, no �s la confrontaci� un instrument per solucionar els problemes i donar respostes als ciutadans. Per tant, per molt que ens busquen, als diputats i diputades del grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi, no ens hi trobaran. Amb clara voluntat d�acord hem presentat una esmena a la seva moci�.

Creiem que s�han d�intensificar les mesures per a la millora de la situaci� econ�mica i industrial a les Terres de l�Ebre, en la l�nia de les inversions ja realitzades i aplicant el pla anunciat pel propi president de la Generalitat, aquests darrers dies. Un pla que preveu avan�ar inversions, accelerar la creaci� de s�l industrial i donar prioritat a les empreses que s�hi vulguin instal.lar i una inversi� de 8�2 milions d�euros en formaci�. Un pla que preveu una comissi� de seguiment del Comprom�s amb l�Ebre, integrada pel govern, agents econ�mics i socials, i administracions locals.

Aquest govern sempre ha apostat per les Terres de l�Ebre. Va ser al nostre costat quan se'ns q�estionava el dret a gestionar els recursos h�drics i torna a ser-hi ara, en moments de gran dificultat. La mitjana d�inversi� per c�pita en el per�ode 2004-2010 �s superior al del per�ode 1999-2003 en prop de 180 euros. El que passa es que est�vem tant a la cua de tot que ens costar� molt situar-nos en posicions capdavanteres.

Com d�ia, el President Montilla, ha presentat ja el conjunt d�iniciatives per al desenvolupament de les Terres de l�Ebre 2010.

En el camp de la dinamitzaci� industrial, treballant en quatre blocs:

- Potenciac� de l�oferta de s�l industrial (m�s facilitats per a les empreses i m�s oferta de s�l per a activitats econ�miques. Podem parlar de les diverses fases de pol�gon Catalunya Sud, al Baix Ebre, pol�gon del Mollo o el de Flix, a la Ribera, Vall de Vinyes o Camposines a la Terra Alta; o de la consolidaci� del s�l existent a municipis del Montsi� com Ulldecona, la S�nia o Amposta)

- Iniciatives de dinamitzaci� comarcal, amb la incorporaci� de les quatre comarques ebrenques dins del pla, amb vuit milions d�euros de pressupost per tal d�estimular l�activitat econ�mica i empresarial mitjan�ant el suport del teixit productiu i la producci� local i desenvolupar un entorn socioecon�mic que afavoreixi la perman�ncia de la poblaci� al territori. Els ajuts tindran forma de subvencions o de pr�stecs reemborsables seguint les ocndicions marcades per aquets programa que ja es desenvolupava a l�Anoia, el Pallars Juss�, el Ripoll�s i la Terra Alta

- Actuacions de pol�tica industrial, entre altres, amb la gesti� dels 10 milions d�euros del fons de reindustrialitzaci� que saprovaran en els pressupostos generals de l�estat per al 2010 i prestant especial atenci� als projectes d�R+D i internacionalitzaci�.

- Actuacions de pol�tica de creaci� d�empreses, amb prop d�1 mili� d�euros en pol�tiques d�emprenedoria i economia cooperativa.

En el camp del desenvolupament d�infraestructures:

Actuacions en xarxa vi�ria i de mobilitat en les que ara no m�extendre perqu� no acabaria i que representen una inversi� actual de 100 milions d�euros en obres.

Nom�s resaltar que aquesta mateixa setmana el Dep. Pol�tica Territorial i Obres P�bliques ha iniciat la licitaci� de la redacci� de l�estudi previ de l�Eix Occidental, autovia de 145 km que unir� Lleida i Alcanar. La nova autovia seguir� el corredor de l�actual C12, de titularitat de la Generalitat, entre Lleida i Amposta, i de la N-340, de titularitat estatal, entre Amposta i la cimentera d�Alcanar, passant per 26 municipis.

Actuacions en ports, amb una inversi� de 5�4 milions d�euros; millora i ampliaci� de la xarxa de regadius; actuacions de sanejament d�aig�es i protecci� del medi natural, amb 11 milions d�euros; actuacions de protecci� del Delta, amb 310 milions d�euros en els propers cinc anys i altres actuacions estrat�giques com l�Hospital.

Finalment, en l��mbit de foment del capital hum�: el govern referma el seu esfor� pressupostari amb prop d�un 10% m�s de recursos que el 2009 dedicats a actuacions dels treballadors.

Es llen�ar� el projecte Treball a les 4 comarques amb programes de contractaci� de personal directiu o t�cnic, programes de desenvolupament local, programes de qualificaci� professional, programes innovadors i experimentals per a col.lectius amb dificultat d�inserci� i programes de foment de la igualtat d�oportunitats home/dona.

Paral.lelament s�obrir� una l�nia d�incentius a la implantaci� empresarial a les Terres de l�Ebre i la creaci� d�un pla de formaci� i reciclatge de persones en situaci� d�atur. En definitiva, en el cas del Departament de Treball, es preveu comptar amb m�s de 8�2 milions d�euros per a les iniciatives d�ocupaci� i formaci�.

En definitiva, les bases les tenim posades, el govern ha fet els deures i ara hem de continuar treballant per fer realitat aquests projectes plasmats en el pla presentat, que nom�s seran possibles si treballem plegats des de totes les administracions, des de tots els sectors, des de tots els partits tamb�, en benefici del territori i del pa�s.

LA TRIPLE BATALLA DEL PSC

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Com tots els dimecres en que tenim Ple al Parlament, hem fet avui reuni� del grup parlamentari SOC-CpC. Una reuni� avui una mica especial perqu� hem comptat amb la pres�ncia del President de la Generalitat, Jos� Montilla, que ens ha demanat la m�xima implicaci� i tot l'esfor� per tal de lluitar en tres fronts prioritaris: contra la crisi econ�mica, contra el descr�dit, la desafecci� i la corrupci�, i contra les idees conservadores. S�n els reptes que com a partit ens vam marcar tamb� dissabte passat en la Convenci� Municipal que vam celebrar a Barcelona. Els nostres objectius s�n clars: un pa�s fort, una economia s�lida i una societat del benestar. Us animo a llegir les resolucions i les intervencions de la Convenci�.

A la fotografia, els i les socialistes de les Terres de l'Ebre que vam assistir a la Convenci� Municipal del PSC

ELS REPTES DE LA COOPERACI� MUNICIPALISTA EN TEMPS DE CRISI

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Aquesta tarda he tingut ocasi� de participar, junt amb l'alcalde de Sabadell, Manuel Bustos, l'alcalde de Santa Margarida de Montbui, Teo Romero, el tinent d'alcalde de Barcelona, Carles Mart�, i la tinent d'alcalde de Santa Coloma de Gramanet, N�ria Parl�n, en una xerrada sobre els "reptes de la cooperaci� municipalista en temps de crisi", organitzada per la Sectorial de Cooperaci� i Solidaritat del PSC, a Barcelona. Despr�s de compartir com treballava cadasc�n dels municipis, hem coincidit amb els reptes a afrontar:

- Aconseguir que no s'allunyi l'objectiu del 0'7% donada la situaci� de crisi econ�mica. Ara m�s que mai �s necessaria la cooperaci�.
- Treballar des del codesenvolupament, entenent el concepte com a un instrument a cavall entre les pol�tiques de desenvolupament i les d�immigraci�, vinculant personalment els immigrants que viuen amb nosaltres amb el desenvolupament del seu pa�s d�origen. Les persones nouvingudes han de tenir un paper fonamental com a actors en les pol�tiques de cooperaci�. Ning� millor que ells, que han hagut de marxar dels seus pa�sos d�origen, coneixen les necessitats d�all� on venen.
- Assolir una major coordinaci� entre municipis i una especialitzaci�.
- Plantejar objectius possibles per no caure en el des�nim. Tots perseguim utopies, per� hem de plantejar projectes realistes.
- Cal explicar m�s i millor all� que fem en cooperaci�.

Garantir, i m�s en temps de crisi, les pol�tiques de cooperaci� internacional esdev� un actiu estrat�gic per al desenvolupament hum� en tant que s�n instrument clau per la lluita contra la pobresa i les desigualtats. Aquesta �s una fita a la qual els i les socialistes ni renunciem.

CARA I CREU: BONES I MALES NOT�CIES

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

De Madrid ens arriben tamb� bones not�cies a nivell general de Terres de l'Ebre. Les quatre comarques rebrem m�s de 12 milions d'euros addicionals dels Pressupostos Generals de l�Estat per a l�any 2010 gr�cies als acords assolits en el tr�mit d�esmenes pel PSC, ERC i ICV. La gran part d'aquesta inversi� va destinada a la industrialitzaci�, diversificaci� i revitalitzaci� de l'economia, amb esment especial al sector del moble.

Amb la inversi� prevista de 8 milions d�euros del Pla d�Iniciatives de Dinamitzaci� Comarcal, del que us parlava fa pocs dies, i aquesta incorporaci� dels 12 milions de les esmenes als pressupostos estatals, arribarem als 20 milions d'euros d'inversi� per activar la inversi� industrial a les Terres de l�Ebre. Ara cal treballar conjuntament les diverses administracions, les forces pol�tiques, els sindicats, els empresaris, el teixit econ�mic i social, en definitiva, per tal d'afinar b� amb els objectius i saber aprofitar la inversi� per a sortir d'aquesta greu crisi per la que estem passant. Cal que tothom es pose les piles, com diriem col.loquialment.

Afegeixo tamb� en l'apartat de not�cies positives la signatura entre l'Institut Catal� de Finances i 25 entitats financeres d'un conveni de finan�ament per a pimes i aut�noms. Amb un pressupost de 300 milions d'euros, la principal novetat d'enguany �s la millora de les condicions, tot adaptant-les a les necessitats de les pimes i aut�noms derivades de l'actual context econ�mic.

I, lamentablement, en l'apartat de not�cies negatives, un altre expedient de regulaci� d'ocupaci�, en aquest cas de l'empresa Tresfor d'Ulldecona (sector moble), i que afecta 15 treballadors i treballadores de l'empresa Tresfor, a qui des d'aqu� vull mostrar el meu suport i recolzament.

SENSE PARAR: REHABILITACI� DEL TEATRE I DEL CASTELL

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Una part molt important de la feina dels Alcaldes/ses, Regidors/es, �s buscar els recursos econ�mics necessaris per tal de poder tirar endavant projectes. Amb aquest objectiu, avui, hem anat a Madrid. Estem en fase de negociaci� entre l'Ajuntament i el Ministeri de Foment per tal de poder iniciar una nova fase de rehabilitaci� del Teatre Municipal Orfe� Montsi� i empendre la restauraci� de les muralles del Castell. Es tracta de dos actuacions que la Generalitat, a trav�s del programa de l�1% cultural del Departament de Pol�tica Territorial i Obres P�bliques i del Departament de Cultura, ja finan�ar� al 50%. Avui hem donat un pas important en una reuni� que hem mantingut amb el Secretari d�Estat de Relacions Institucionals del Ministeri de Foment, Fernando Puig de la Bellacasa, i el Subdirector General de Gesti� d�Ajudes, Subvencions i Projectes, Jose Maria Verd�, responsables dels programa 1% cultural.

En el cas del Teatre Municipal Orfe� Montsi� es tracta de la tercera fase de rehabilitaci� de l�edifici, el centre neur�lgic de la vida cultural d�Ulldecona, i que fou constru�t l�any 1923. Com ja n'he parlat en algunes ocasions, no m'hi extendr� massa, per� si que he de dir que actualment s�est� duent a terme la segona fase d�obres, que ha comptat amb una inversi� de 224.500 euros, al 50% entre l�Ajuntament i la Generalitat (la Direcci� General d�Arquitectura i Paisatge, la Direcci� General del Patrimoni Cultural i l�Institut Catal� del S�l). L�obra est� dirigida per l�arquitecte Carles Brull. El 2007 ja vam executar una primera fase de rehabilitaci� de l�edifici consistent en la reforma de la caixa esc�nica i el cos de vestidors, amb una inversi� tamb� de vora 300.000 euros. El teatre �s un equipament vital per al municipi i se�ns ha quedat vell per a les necessitats d�avui, l�objectiu �s el seu condicionament integral i la seva modernitzaci�.

Respecte al Castell d�Ulldecona, la nova fase d�obres ens ha de permetre la rehabilitaci� de les Muralles del recinte. La Generalitat hi invertir� 120.000 euros i la petici� al Ministeri de Foment �s per invertir-ne 120.000 m�s. Fins avui han estat diverses les administracions que han participat en la restauraci� del Castell d�Ulldecona, des que l�any 1985 va ser comprat per l�Ajuntament.

�1988 � La Generalitat encarrega el primer projecte de restauraci�
�1993/94 � I Fase � Restauraci� Torre de l�Homenatge � 30 milions de ptes de l�Estat
�1994/95 � II Fase � Restauraci� de l�Esgl�sia i de la Torre Rodona � 30 milions de ptes de la Generalitat (Durant la II Fase es van comen�ar les excavacions).
�1998/99 � III Fase � Segueixen les excavacions. Portada dels serveis i edifici exterior. � 15 milions de pessetes de l�Ajuntament i 20 de la Generalitat.
�2001 � Carretera de circumval�laci� feta per la Diputaci� de Tarragona
�2004 - IV Fase � Consolidaci� de les excavacions fetes. 163.000 � del Ministeri de Foment i 48.000 euros de l�Ajuntament. Es va seguir excavant al recinte interior i comen�ar a consolidar les troballes.
�2006 � V Fase � 135.000 euros de la Generalitat i 135.000 de l�Ajuntament per fer l�enllumenat interior i exterior dels edificis i de l�entorn, consolidar les excavacions i deixar el conjunt del Castell d�Ulldecona practicable i visitable.

Un dels objectius prioritaris que com a govern municipal (PSC � ERC) ens vam fixar el primer dia, �s la protecci� del patrimoni cultural, arquitect�nic i natural, la seva rehabilitaci� i la seva difusi� per tal de convertir-lo en un potent atractiu tur�stic. I fa sis anys que, pas a pas, avancem en aquest sentit.

PLA D'INICIATIVES DE DINAMITZACI� COMARCAL A LES TTE

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

La setmana passada ho va anunciar el President Montilla en seu parlament�ria i ahir ja es va pendre l'acord de govern per tal d'incloure a les quatre comarques de les Terres de l�Ebre al Pla d�Iniciatives de Dinamitzaci� Comarcal (IDC) que fins ara nom�s beneficiava a la Terra Alta, amb una ampliaci� de la dotaci� econ�mica d�aquest programa.

Tal com s'explica en la nota de premsa de la Generalitat, aquesta �s una de les mesures que el Govern posar� en marxa per potenciar l�activitat econ�mica de les comarques ebrenques, afectades per la crisi, especialment despr�s de l�expedient de regulaci� presentat per l�empresa LEAR Corporation a Roquetes.

El Pla d�Iniciatives de Dinamitzaci� Comarcal vol estimular l�activitat econ�mica i empresarial dels municipis mitjan�ant el suport del teixit productiu i la producci� local, avan�ar el calendari per a la millora d�algunes de les infraestructures programades, i desenvolupar un entorn socioecon�mic que afavoreixi la perman�ncia de la poblaci� al territori.

Aquets ajuts aniran adre�ats a dos tipus de destinataris:

Ens locals (�mbit del sector p�blic): els ajuts es destinaran al desenvolupament de projectes que proporcionin al teixit econ�mic i empresarial del territori un suport per al desenvolupament de la seva activitat o dels seus projectes de futur.
Empreses privades (�mbit empresarial): es donaran ajuts per impulsar aquelles iniciatives empresarials que generin ocupaci� i que actu�n com a for�a motriu del desenvolupament empresarial a la comarca.

El 75% de l�import ser� en forma de pr�stecs amb condicions preferents (cr�dits tous al 0% d�inter�s i cinc anys de car�ncia) i el 25% restant en forma de subvenci� a la inversi�.

Fins al moment, el Govern ha concedit a iniciatives empresarials de la Terra Alta prop d�1 mili� d�euros a fons perdut i 2�4 milions d�euros amb cr�dits tous. Concretament, aquest 2009 s�han concedit subvencions per valor de 463.832 � a 11 empreses de la comarca de la Terra Alta i a l�Ajuntament de Gandesa per portar a terme el projecte de creaci� d�un viver d�empreses a la capital de la comarca. A m�s, 15 empreses, 11 de les quals ja han rebut tamb� una subvenci�, se�ls ha ofert la possibilitat d�optar a un cr�dit bancari amb condicions preferents. El valor total d�aquests cr�dits �s d�1,2 milions d�euros.

Les empreses benefici�ries de la convocat�ria d�enguany es troben instal�lades als municipis de Gandesa, Batea, la Fatarella i Corbera d�Ebre i han perm�s garantir la continu�tat de 270 llocs de treball i la creaci� de 63 nous llocs en els propers tres anys.

En aquest sentit, l�any 2008 tamb� l�Ajuntament de Gandesa i 9 empreses m�s de la comarca van rebre ajuts per un import de 420.159�, als quals es van sumar 1�2 milions d�euros en cr�dits tous, que tamb� es van concedir a 9 empreses.

CAL SEGUIR TREBALLANT, CAL SEGUIR INVERTINT

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Continua avui el Ple del Parlament que vam comen�ar ahir al mat� i que va servir en bona mesura per visualitzar a la resta de Catalunya, el problema que generar� a les Terres de l'Ebre, de confirmar-se, el tancament de la planta de Lear a Roquetes. A banda de les preguntes durant la sessi� de control al govern, al President, i la que jo mateixa vaig fer a la Consellera Serna, els diputats i diputades ebrencs dels grups que donem suport al Govern vam tenir dos reunions al respecte, amb la pr�pia Consellera de Treball, Mar Serna, i amb el Conseller d'Innovaci�, Universitat i Empresa, Josep Huguet.

�s conegut l�esfor� inversor que la Generalitat est� fent a nivell territorial. Actualement el govern est� invertint a l'Ebre per valor de 2.913 euros per c�pita, per sobre de la mitjana catalana, situada en 2.400. I �s estrictament necessari que es continu� amb aquest ritme inversor per tal de dissipar les inquietuds pel present i futur de les Terres de l�Ebre i agilitzar el necessari i urgent rellan�ament industrial de tot el territori. En aquest sentit, estem satisfets de la r�pida resposta del govern, anunciant ja ahir el propi President Montilla, l�ampliaci� a totes les Terres de l�Ebre del Pla de Dinamitzaci� Comarcal, que fins ara nom�s afectava a la Terra Alta.

La planta de Lear �s la planta industrial m�s important del territori �fa m�s de deu anys oferia feina directa a m�s de 1000 persones- i, per tant, un cop dur�ssim al teixit econ�mic i un cop psicol�gic per a la resta de sectors productius de les comarques de l�Ebre. Per�, a darrera de totes aquestes xifres, darrera de l'ERO, hi ha un drama personal i familiar per a m�s de 500 homes i dones, treballadores i treballadors que, en molts casos, han dedicat 20 o fins a 30 anys a l�empresa. S�n persones, molts matrimonis, en la majoria dels casos entre 45 i 55 anys, que veuen dif�cil la seva reocupaci� en el mercat laboral. Com ja els vam trasmetre a ells personalment, tenen tot el nostre suport i el nostre recolzament en la lluita per la leg�tima defensa dels seus llocs de treball.

La negociaci� entre Lear i el comit� d�empresa de la planta de Roquetes ja ha comen�at. Ser� una negociaci� llarga i dif�cil, per� tenim la seguretat que el Departament de Treball, tal com ahir va dir la Consellera, vetllar� pels treballadors i treballadores i no estalviar� esfor�os en aquest sentit.

TOLER�NCIA ZERO ENVERS LA CORRUPCI�

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Va ser ahir un dia llarg i dur. An�micament dif�cil pels fets ocorreguts durant les darreres hores en una nova operaci� judicial i policial contra la corrupci�, en aquest cas a diferents localitats catalanes per� sobretot a Santa Coloma de Gramanet. Sobre aquests fets, des del PSC vam emetre ja dimarts un comunicat on posavem de manifest que, de confirmar-se, serien d�una gravetat extrema i manifestament incompatibles amb la pertinen�a al partit. La preservaci� de la dignitat, la transpar�ncia i la imatge d�honestedat de les institucions �s pels Socialistes de Catalunya una prioritat absoluta, recollida en els nostres Estatuts i en el nostre Codi �tic. Per aix�, la nostra toler�ncia en aquest sentit �s zero.

Tamb� va fer un comunicat al respecte el President de la Generalitat, Jos� Montilla, de car�cter m�s general, demanant que el temps de la pol�tica sigui el de la reacci� clara, contundent, transparent i exemplar, alhora que mostrava la seva confian�a amb la just�cia.

SUPORT ALS TREBALLADORS/ES DE LEAR

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Aquest mat� hem tingut Comissi� Executiva del PSC, a Barcelona. Un dels temes tractats ha estat l'expedient de regulaci� d'ocupaci� presentat per la mutinacional Lear i que pot deixar sense feina 515 persones de la planta de Roquetes. Un drama personal i tamb� un drama territorial que nom�s superarem amb esfor�, amb tenacitat, i sumant forces tots plegats. Els socialistes de l'Ebre ja ens vam reunir divendres amb el Comit� d'Empresa per tal de mostrar-los el nostre recolzament i posar-nos a la seva disposici� per all� que consideren. Avui, a nivell nacional, hem reiterat el nostre suport als treballadors de Lear i hem mostrat la nostra preocupaci� davant l'acumulaci� d'ERO's a les Terres de l'Ebre. �s per aquest motiu que a la reuni� d�aquest mat� la Comissi� Executiva del PSC hem acordat traslladar al Govern de Catalunya que prengui mesures espec�fiques de reindustrialitzaci� de les nostres comarques i que s�adreci al Govern d�Espanya per incorporar les Terres de l�Ebre a les Zones d�Urgent Industrialitzaci�, un programa del Ministeri d�Ind�stria.

LA JUST�CIA DE PAU A CATALUNYA

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

"En cada municipi hi haur� un tribunal � mes, segons la importancia d'aquell, nombrats directament per lo poble y encarregats d'entendre en la correcci� de las faltas, judicis verbals de petita cuant�a y actes de conciliaci�". Aquest �s textualment reprodu�t l'article 92 del projecte de constituci� de 1883.

Quan parlem o ens parlen de la Just�cia, tots pensem en grans palaus judicials, grans edificis, jutjes seriosos, incl�s amb algunes estrelles medi�tiques ... En canvi, en 897 dels 946 municipis de Catalunya (quasi un 95% del territori) existeixen els Jutjats de Pau, �rgans que tenen jurisdicci� al terme municipal corresponent, on no hi ha jutjat de primera inst�ncia i instrucci�, �rgans que fan, salvant les dist�ncies, el que ja s'apuntava m�s d'un segle enrera.

A les Terres de l'Ebre hi ha 41 jutjats de pau que donen servei a 116.906 persones de les vora 176.500 que hi vivim. Avui, m�s d'un 92% dels jutjats de pau de Catalunya disposa almenys d'un ordinador i quasi el 87% d'una connexi� a internet. S�n nom�s dos dades d'exemple que demostren que la just�cia de pau arriba a quasi tots els racons del pa�s gr�cies al gran esfor� inversor fet per la Conselleria de Just�cia els darrers anys. S�n dades que surten de l'estudi "La Just�cia de Pau a Catalunya", elaborat per Marta Poblet, de l�Institut de Dret i Teconologia de la Universitat Aut�noma de Barcelona i la Fundaci� Pi i Sunyer, i que avui ha presentat a Ulldecona la Consellera de Just�cia, Montserrat Tura.

Ha estat un acte important i de reconeixement de la tasca, la majoria de vegades vocacional i poc valorada, dels jutges i jutgesses de pau d'arreu del nostre pa�s.

PER QU� NO ?

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Ara mateix m'he adherit al Manifest "Per qu� no?". Es tracta d'un manifest per la igualtat de col�lectiu de lesbianes, gais i transexuals dins de la nostra societat, promogut des del Programa per al col�lectiu lesbi�, gai i transexual de la Generalitat, i que us reprodueixo tot seguit.

Les ciutadanes i ciutadans de Catalunya mostrem el nostre suport a la igualtat de drets de les persones lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals (LGBT) com a marc en el qual tota persona ha de poder-se desenvolupar en llibertat, igualtat i just�cia.

L'afecte �s el sentiment d'aproximaci� entre persones que forma part indissociable de la nostra natura i que ens condueix a societats riques i creatives, en pau i llibertat.

La realitzaci� de la nostra personalitat ens porta al sentiment profund de la felicitat, que �s all� que totes les persones busquem. I aquesta realitzaci� no es pot fer a partir de la negaci� i el rebuig sin� a partir de l'estimaci�, l'afecte i el coneixement.

Dins d'aquest marc d'igualtat, reconeixem la diversitat i la riquesa de la realitat i, per tant, la diversitat que tamb� suposa el col�lectiu LGBT.

Per tot aix� manifestem:

1. Que �s necessari valorar l�afectivitat i l�estima sigui quina sigui l�opci� sexual-afectiva que es prengui.
2. Que totes les persones s�n iguals davant la llei, i el col�lectiu de lesbianes, gais, bisexuals i transexuals tamb� han de tenir aquest reconeixement en tots els �mbits.
3.Que cal recon�ixer la diversitat com un element positiu i ric que permet un major grau de cohesi� a la nostra societat.
4. Cal prevenir les actituds discriminat�ries cap al col�lectiu LGTB i actuar davant d�aquestes.
5.Que cal facilitar les condicions perqu� totes les persones LGBT puguin fer p�blica la seva orientaci� i identitat quan vulguin.
6.El nostre suport a la campanya PER QU� NO de sensibilitzaci� sobre la realitat LGBT.

M�SICA I TEATRE

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Dins les Festes de Sant Lluc que estem celebrant aquest cap de setmana a Ulldecona sempre hi caben actes culturals de gran import�ncia com la Trobada de Corals de Tardor, avui dissabte, a les vuit de la tarda. Amb el concert d'aquesta tarda s'arribar� a la 26ena edici� de la trobada, organitzada un any m�s pe l'Orfe� Ulldeconenc. Intervindran la Coral Santa Ll�cia del Perell�, la Coral Sant Jaume Ap�stol de Camarles, la Coral Veus Cors del Maestrat de Sant Mateu i el propi Orfe� Ulldeconenc. Ser�, sens dubte, un bon concert.

Un any m�s que la Trobada de Corals de Tardor, 27, compleixen enguany les Jornades de Teatre Amateur que organitza el Centre Cultural Recreatiu. En aquest cas ser� diumenge quan podrem disfrutar de l'obra "El m�s feli� dels tres" d'Eug�ne Labiche, a c�rrec e la Coordinadora de grups amateurs de teatre Baix Ebre i Montsi�. Les jornades duraran fins el dia 22 de novembre. Grups d'arreu del territori hi tenen cabuda amb obres cl�ssiques i modernes, de tota classe. Podeu anar seguint la programaci� a la web de l'Ajuntament d'Ulldecona.

Tant el concert com el teatre es fan al Teatre Municipal Orfe�, un teatre en obres que anem rehabilitant a poc a poc i que ja va canviant la seua cara. Amb l'ajuda econ�mica dels Departaments de Pol�tica Territorial i Obres P�bliques i de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a trav�s de l'1% cultural, estem remodelant i modernitzant un equipament que �s el centre de la vida cultural del nostre poble. Per� aix� ja �s un altre tema.

UFF, QUIN DIA !

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Est� a punt d'acabar un dia que per a mi ha estat llarg i intens, per� profit�s en molts aspectes. He tingut a l'Ajuntament, reuni� de coordinaci� i planificaci� amb les responsables de l'Escola Taller la Ferradura, despr�s reuni� ordin�ria de l'Institut Municipal d'Esports i de l'Institut Municipal de Cultura, seguidament, comissi� informativa i, finalment, a les dos, ple extraodinari, amb tres punts important�ssims a l'ordre del dia. Hem aprovat una modifici� del contracte de les obres d'urbanitzaci� de la Murada de Baix, l'annex al pla econ�mica-financer, per�ode 2009-20015 aprovat el passat 6 de juliol, per tal d'incorporar-li, b�sicament majors ingressos per la subvenci� de la Llei de Barris, i l'adjudicaci� a la Banda del contracte de gesti� de les activitats educatives musicals a l'Escola de M�sica d'Ulldecona. Entre unes coses i les altres, quarts de quatre.

A les sis hem fet l'obertura de les Jornades d'Agrobiologia, Paisatge i Patrimoni, amb la intervenci� de Manel Oll�, escriptor i professor de l'IES Joaquim Bau de Tortosa. Seguidament, entrega de premis del concurs de Disseny de l'etiqueta del vi ecol�gic d'Ulldecona, (que ha guanyat N�ria Itarte amb el nom Milenium i una etiqueta senzilla i elegant), inauguraci� de diverses exposicions, i cap a l'Institut. S'ha fet ja l'acte de clausura del 40� aniversari de l'IES Manuel Sales i Ferr�. Com a curiositat, comentar que hem coincidit tots els alcaldes/es d'Ulldecona des de l'any 69 fins avui: Geroni Castell (69-79), Jaume Antich (79-82, 83-95, 04-06), Pio Puig (82-83), Lluc Raga (95-2003), Josep Llu�s Millan (2003-04, 07-08) i jo mateixa (2006-2007 i des de l'11 d'octubre del 2008 fins avui). Hem repassat la hist�ria de l'Institut coincidint en la posada en valor del paper del professorat no nom�s en l'�mbit educatiu sin� tamb� en la part de construcci� de societat. La seua dedicaci�, esfor�, treball, i sacrifici en alguns casos, com tamb� el de la resta de la comunitat educativa, ha estat fonamental a Ulldecona per afrontar la gesti� d'un augment de poblaci� important�ssim en els darrers anys, entre altres aspectes. L'acte l'ha tancat la Banda de M�sica d'Ulldecona per� abans hem tingut ocasi� d'escoltar les sempre s�vies paraules del professor Jos� C�rdoba, pintor, escultor i ex director del centre.

I, dem� m�s, a les deu comencen les Jornades d'olivicultura ecol�gica, el mercat agrobiol�gic i artesanal, l'exposici� de vehicles d'�poca, cursos de cuina, degustacions gastron�miques, excursions ... Consulteu aqu� el programa. Bon cap de setmana i BONES FESTES DE SANT LLUC !!!

LLEI DE SALUT P�BLICA, UNA LLEI INNOVADORA I TRANSFORMADORA

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar ahir amb els vots favorables dels 129 diputats i diputades assistents, de tots els grups, el projecte de llei de Salut P�blica de Catalunya, la consolidaci� del model sanitari catal�. La Llei reconeix la import�ncia de l�acci� interdepartamental i intersectorial per a promoure i protegir la salut i prevenir la malaltia, no nom�s per curar-la, com es feia fins ara. Alhora, la Llei permetr� treballar contra les desigualtats en salut per ra� de g�nere, classe social i grup �tnic.

Mitjan�ant aquesta important�ssima Llei, es crea tamb� l'Ag�ncia de Salut P�blica de Catalunya, com a �rgan executiu, governat conjuntament per la Generalitat de Catalunya i els ajuntaments (a qui se'ns reconeix aix� la nostra aportaci�, donant-los les compet�ncies oportunes).

�s una llei en positiu, que contribuir� a enfortir els recursos f�sics, mentals i socials, individuals i col�lectius per potenciar la salut, i alhora reduir els riscos per la salut, tant ambientals i socials, com d�estils de vida. �s una llei innovadora, que incorpora les visions m�s modernes de l�abordatge de la salut, una llei integradora i una llei que desplega drets i deures dels ciutadans i de la comunitat envers la seva salut.

Aquestes actuacions, a m�s de revertir en una millora de la salut individual i col�lectiva de la poblaci� i en la millora de la qualitat de vida, tamb� suposen un estalvi considerable a llarg termini. Diversos estudis internacionals demostren que cada euro invertit en accions de salut p�blica �s 50 vegades m�s productiu en termes de salut que l�assist�ncia sanit�ria a la malaltia, enfortiment aix� la sostenibilitat financera del sistemes de salut i benestar.

La norma tamb� ha estat pensada per donar resposta als nous reptes plantejats per la globalitzaci� com el canvi clim�tic, o les diverses crisis de salut p�blica a nivell internacional que s�ha produ�t en els darrers anys, com la malaltia de les vaques boges o el risc de de la grip nova per posar dos exemples.

Aix� doncs, estem davant d�un llei progressista i transformadora, la primera llei de Salut P�blica de l�Estat espanyol que incorpora les tend�ncies internacionals m�s innovadores, que posa la salut com un element clau de l�agenda pol�tica, i que permetr� respondre a les noves necessitats �glocals� (global-local), garantint prestacions individuals i col�lectives, per generar confian�a i seguretat en la ciutadania i en els agents econ�mics i socials.

VERITAT O MENTIDA ?

N�ria Ventura — Tue, 09 Feb 2010 10:43:18 +0100

Un joc semblava aquest mat� llegir els diaris, escoltar la radio i intentar esbrinar qu� havia passat ahir a la reuni� del Partit Popular a Val�ncia. Un joc d'aquells d'encertar si �s veritat o mentida. Volia fer una entrada al respecte, per� de nou la realitat ha canviat i el que havia escrit, a hores d'ara ja no val. Comencem.

Comunicat del PP: "El Presidente del PPCV, Francisco Camps, ha comunicado esta tarde a la direcci�n nacional que el Comit� Ejecutivo regional ha acordado suspender temporalmente y a petici�n propia, en todas sus funciones en el partido como secretario general y, seg�n esta misma comunicaci�n, como portavoz del Grupo Parlamentario de Las Corts, a Ricardo Costa".

Comunicat del PPV: "El Partido Popular de la Comunitat Valenciana informa de que en el Comit� Ejecutivo Regional celebrado hoy se ha aprobado por unanimidad:
1. El respaldo a la gesti�n de Ricardo Costa como secretario general y el reconocimiento de su honestidad y honradez.
2. Se ha aprobado la propuesta del secretario general de solicitar a la direcci�n nacional del partido que si tiene la m�s m�nima duda sobre su honestidad, se pone a su disposici�n para que sea de forma interna investigado por el partido.
Si se produjera dicha investigaci�n y mientras esta durara, Costa se abstendr� voluntariamente del ejercicio de sus funciones como secretario general para garantizar la independencia en la investigaci�n. En ning�n caso se ha puesto en tela de juicio su continuidad como portavoz del Grupo Parlamentario Popular en Les Corts Valencianes".

Llegir els diari i escoltar les radios tampoc m'ha ajudat molt:

EL PAIS: Cospedal asegura que Costa nunca volver� a la direcci�n del PP valenciano. La secretaria general amenaza: "Si Costa se encastilla, tomaremos las medidas necesarias".- Reconoce que le destituyen por frecuentar "compa��as poco edificantes"

AVUI: Costa es resisteix a deixar el c�rrec i Camps en proclama "l'honestedat"
El secretari general del Partit Popular del Pa�s Valenci� assegura que no ha estat destitu�t, contr�riament al que estava previst, i demana una comissi� d'investigaci� si volen la seva dimissi�. Des de Madrid, la direcci� estatal del PP considera que ha cessat mentre s'aclareix el cas G�rtel

EL MUNDO: G�nova impone a Camps la destituci�n de Costa de todas sus funciones. Ricardo Costa ha roto a llorar tras anunciarse su cese como portavoz en las Cortes valencianas.

LA COPE: Cospedal insiste en que Costa "est� cesado temporalmente" en todas sus funciones y ha asegurado que, en contra de lo que afirm� Costa anoche, hoy no puede asistir al Parlamento valenciano como portavoz del Grupo

B�, al final sembla que s'ha imposat Madrid, per� amb dubtes importants damunt la taula. Carlos Fabra, imputat per diversos delictes i president de la Diputaci� de Castell�, es preguntava ahir �si el secretario general ha seguido las directrices del presidente Camps y de los �rganos superiores del partido �por qu� tiene que presentar la dimisi�n?�. T� ra� (que no serveixi de precedent). No t� sentit que apartin Costa i no dimiteixi ning� m�s. Ha quedat provat que els m�xims dirigents del PP en s�n c�mplices. La festa al PP no s'ha acabat. Vestits, cotxes de luxe, rellotjes ... (poseu vatros mateixos el que vulgueu als tres punts suspensius). S'accepten apostes. Qu� passar� ara?

LO TIENE CLARO...Y YO TAMBI�N

Joan Ferran — Tue, 09 Feb 2010 10:32:05 +0100

El sesgo de la radiotelevisi�n p�blica

Sorpresas te la vida. La Generalitat ha pasado de tener unos medios de comunicaci�n p�blicos con sesgo nacionalista y progubernamental durante la etapa de gobiernos de CiU a tener unos medios con sesgo independentista y m�s bien antigubernamental durante los �ltimos siete a�os.
La izquierda ha cumplido su compromiso de dejar la radiotelevisi�n de la Generalitat fuera del control gubernamental que caracteriz� la etapa de gobiernos de CiU
El punto de arranque de este giro lo revel� en marzo de 2008 el que fue responsable de comunicaci�n del presidente Pasqual Maragall, Jordi Mercader, en las memorias en las que explica, entre otras cosas, c�mo se negoci� el pacto para crear el tripartito de las izquierdas. "Lo primero que pidieron los negociadores de Esquerra Republicana", cuenta Mercader, "fue la responsabilidad sobre la pol�tica de comunicaci�n del nuevo gobierno y lo que eso implicaba de influencia sobre TV-3 y Catalunya R�dio, toda una premonici�n. El PSC acept� inmediatamente".
Cabe preguntarse, sin embargo, si lo que inicialmente se produjo fue la renuncia de los socialistas, forzada, ante el �rdago de ERC ("o nos dais la televisi�n u os qued�is en la oposici�n y nos la da CiU") a aplicar el modelo que llevaban en su programa, o si, simplemente, fue un episodio de realpolitik, un c�nico acuerdo inicial igualmente gozoso para ambas partes sobre la distribuci�n del bot�n. En todo caso, lo que resultaba de aquel pacto a dos era que el papel del tercero iba a ser el de v�ctima, como el presidente de Iniciativa Verds (ICV) y actual consejero de Interior, Joan Saura, ha comprobado amargamente cada vez que ha debido afrontar alg�n episodio cr�tico.
Esta situaci�n de partida es lo que explica disparates como el fr�amente descrito en el informe del Consejo del Audiovisual de Catalu�a (CAC) de septiembre de 2009: el tratamiento de la campa�a de agitaci�n pol�tica cuyo eje era el simulacro de referendos sobre la independencia de Catalu�a en Arenys de Munt y otras localidades se llev� ese mes 82 minutos y 12 segundos de los informativos de TV-3, mientras que el debate parlamentario anual sobre la orientaci�n del Gobierno catal�n, que dura dos d�as, obten�a 28 minutos y 44 segundos en los mismos telediarios.
Lo que ha sucedido en las dos �ltimas legislaturas es que, pese al pacto descrito por Mercader, la izquierda cumpli� su compromiso de desgubernamentalizar TV-3 y Catalunya R�dio, adquirido en la legislatura previa, la �ltima con gobierno de Jordi Pujol en la que Maragall era el l�der de la oposici�n. Pero la forma en que Maragall cumpli� luego aquel compromiso result� contradictoria. El presidente Maragall renunci�, s�, a la facultad que Pujol hab�a mantenido siempre en sus manos de escoger y designar a los directores generales de la radiotelevisi�n de la Generalitat entre pol�ticos de su m�s estricta confianza personal y partidista. Pero el consejo de administraci�n fue repartido a cuotas entre los partidos parlamentarios y su presidente fue no un hombre del presidente de la Generalitat, sino del partido que se lo hab�a adjudicado en la citada negociaci�n para la formaci�n del tripartito; que era, y es todav�a, Esquerra Republicana. Y de ah�, para abajo, aunque no hubo que cambiar mucho porque en los �ltimos a�os del pujolismo se hab�a registrado ya una clara deriva hacia el soberanismo en la orientaci�n de la radiotelevisi�n de la Generalitat.
Los reci�n llegados convalidaron la existencia de algunos mandarinatos internos situados fuera de control, siempre que se mantuvieran dentro del �mbito ideol�gico soberanista/independentista. Lo que para ellos era miel sobre hojuelas. Naci� lo que puede definirse como la autonom�a del poder f�ctico TV3-Catalunya R�dio.
El resultado de todo esto s�lo pod�a ser nefasto para el tripartito. Esto es lo que explica la ins�lita situaci�n en la que la televisi�n p�blica catalana lleve toda la legislatura presentando pr�cticamente cada semana en horario de m�xima audiencia al presidente de la Generalitat como un personaje corto de luces, un tonto, en sus programas de s�tira pol�tica, que, naturalmente, son, como debe ser, programas de pol�tica a secas. Toda la legislatura. Y que se hayan alcanzado cotas tan altas de irresponsabilidad como la de permitirse emitir una sangrante burla de un discurso del propio presidente Montilla inmediatamente despu�s de que �ste se dirija por televisi�n a la ciudadan�a en el discurso del Onze de Setembre, sin que a nadie se le pasara por la cabeza que alguien deb�a cesar, por decir algo.

ENRIC COMPANY

El Pais

eL pAIS

21 Kilòmetres de Passió

�lex Valiente — Tue, 09 Feb 2010 09:52:00 +0100

Cartell de la Mitja 2010

LO TIENE CLARO...Y YO TAMBIÉN

Joan Ferran i Serafini — Tue, 09 Feb 2010 09:47:00 +0100

El sesgo de la radiotelevisión pública

Sorpresas te la vida. La Generalitat ha pasado de tener unos medios de comunicación públicos con sesgo nacionalista y progubernamental durante la etapa de gobiernos de CiU a tener unos medios con sesgo independentista y más bien antigubernamental durante los últimos siete años.
La izquierda ha cumplido su compromiso de dejar la radiotelevisión de la Generalitat fuera del control gubernamental que caracterizó la etapa de gobiernos de CiU
El punto de arranque de este giro lo reveló en marzo de 2008 el que fue responsable de comunicación del presidente Pasqual Maragall, Jordi Mercader, en las memorias en las que explica, entre otras cosas, cómo se negoció el pacto para crear el tripartito de las izquierdas. "Lo primero que pidieron los negociadores de Esquerra Republicana", cuenta Mercader, "fue la responsabilidad sobre la política de comunicación del nuevo gobierno y lo que eso implicaba de influencia sobre TV-3 y Catalunya Ràdio, toda una premonición. El PSC aceptó inmediatamente".
Cabe preguntarse, sin embargo, si lo que inicialmente se produjo fue la renuncia de los socialistas, forzada, ante el órdago de ERC ("o nos dais la televisión u os quedáis en la oposición y nos la da CiU") a aplicar el modelo que llevaban en su programa, o si, simplemente, fue un episodio de realpolitik, un cínico acuerdo inicial igualmente gozoso para ambas partes sobre la distribución del botín. En todo caso, lo que resultaba de aquel pacto a dos era que el papel del tercero iba a ser el de víctima, como el presidente de Iniciativa Verds (ICV) y actual consejero de Interior, Joan Saura, ha comprobado amargamente cada vez que ha debido afrontar algún episodio crítico.
Esta situación de partida es lo que explica disparates como el fríamente descrito en el informe del Consejo del Audiovisual de Cataluña (CAC) de septiembre de 2009: el tratamiento de la campaña de agitación política cuyo eje era el simulacro de referendos sobre la independencia de Cataluña en Arenys de Munt y otras localidades se llevó ese mes 82 minutos y 12 segundos de los informativos de TV-3, mientras que el debate parlamentario anual sobre la orientación del Gobierno catalán, que dura dos días, obtenía 28 minutos y 44 segundos en los mismos telediarios.
Lo que ha sucedido en las dos últimas legislaturas es que, pese al pacto descrito por Mercader, la izquierda cumplió su compromiso de desgubernamentalizar TV-3 y Catalunya Ràdio, adquirido en la legislatura previa, la última con gobierno de Jordi Pujol en la que Maragall era el líder de la oposición. Pero la forma en que Maragall cumplió luego aquel compromiso resultó contradictoria. El presidente Maragall renunció, sí, a la facultad que Pujol había mantenido siempre en sus manos de escoger y designar a los directores generales de la radiotelevisión de la Generalitat entre políticos de su más estricta confianza personal y partidista. Pero el consejo de administración fue repartido a cuotas entre los partidos parlamentarios y su presidente fue no un hombre del presidente de la Generalitat, sino del partido que se lo había adjudicado en la citada negociación para la formación del tripartito; que era, y es todavía, Esquerra Republicana. Y de ahí, para abajo, aunque no hubo que cambiar mucho porque en los últimos años del pujolismo se había registrado ya una clara deriva hacia el soberanismo en la orientación de la radiotelevisión de la Generalitat.
Los recién llegados convalidaron la existencia de algunos mandarinatos internos situados fuera de control, siempre que se mantuvieran dentro del ámbito ideológico soberanista/independentista. Lo que para ellos era miel sobre hojuelas. Nació lo que puede definirse como la autonomía del poder fáctico TV3-Catalunya Ràdio.
El resultado de todo esto sólo podía ser nefasto para el tripartito. Esto es lo que explica la insólita situación en la que la televisión pública catalana lleve toda la legislatura presentando prácticamente cada semana en horario de máxima audiencia al presidente de la Generalitat como un personaje corto de luces, un tonto, en sus programas de sátira política, que, naturalmente, son, como debe ser, programas de política a secas. Toda la legislatura. Y que se hayan alcanzado cotas tan altas de irresponsabilidad como la de permitirse emitir una sangrante burla de un discurso del propio presidente Montilla inmediatamente después de que éste se dirija por televisión a la ciudadanía en el discurso del Onze de Setembre, sin que a nadie se le pasara por la cabeza que alguien debía cesar, por decir algo.

ENRIC COMPANY

El Pais

eL pAIS

HOY PALABRAS DE OTRO

Mario �lvarez Fern�ndez — Tue, 09 Feb 2010 09:46:57 +0100

En 1802, el por entonces Presidente de los Estados Unidos, Thomas Jefferson, declaró:

"Pienso que las instituciones bancarias son más peligrosas para nuestras libertades que ejércitos enteros listos para el combate. Si el pueblo americano permite un día que los bancos privados controlen su moneda, los bancos y todas las instituciones que florecerán en torno a los bancos, privarán a la gente de toda posesión, primero por medio de la inflación, en seguida por la recesión, hasta el día en que sus hijos se despertarán sin casa y sin techo, sobre la tierra que sus padres conquistaron".

Complot

Pablo Fern�ndez Magrazo — Tue, 09 Feb 2010 08:13:00 +0100

Nunca he sido ni seré amante de las conspiraciones sin sentido, pero siempre he me ha gustado saber la verdad y los datos son los que son y el modelo productivo español es el que es, ahora bien nadie puede negar que bajo las terribles acusaciones que se le están haciendo al gobierno español por la gestión de la crisis subyacen intereses económicos muy pero que muy mal intencionados.

La distinción entre gobiernos y lobbies de presión que ejercen como contrapoder al poder democrático no existe, es más, puede que estos últimos tengan más poder que un Presidente de gobierno o un Parlamento elegido por el pueblo. ¿Ante esta situación nos debemos resignar y mirar hacia otro sitio? No lo sé, es posible.

Pongamos ejemplos de poder financiero que se entrometen en tus decisiones, en las que elegimos en las urnas: los lobbies en la UE utilizan los despachos de los mismos eurodiputados para ejercer presión para condicionar el voto de unos y otros, en EEUU las grandes corporaciones marcan la vida política de Washington, en África las políticas vienen marcadas por China que no deja de ser otra gran empresa disfrazada de Estado donde los valores humanos no tienen cabida.

España no se libra, el Presidente Zapatero, por cierto el mejor Presidente de la historia de este país aunque algunos les pese, ha sucumbido en cierta forma a estos intereses ¿dónde? En Davos se amedrentó ante los gurús de la economía, había podido con el Wall Street Journal y hasta con el Financial Times, con la presión de los medios, pero con Davos no, era demasiado. Zapatero plantea unas reformas buenas, como es la nueva Ley que pretende modernizar el sistema de trabajo, y otras donde debería escuchar las propuestas de gente como Jordi Sevilla o el profesor Gerardo Pisarello.

Que difícil es ser de izquierdas o simplemente progresista, como lo es Obama, sin acabar devorado por los grandes poderes fácticos que nos llevaron a la crisis actual y que ahora pretenden sacar partido de la misma infundiendo miedo a los ciudadanos (Antón Losada, ayer se atrevió a decir lo que muchos pensamos y que se agradece tener un altavoz, en esta izquierda amodorrada) para hacernos olvidar que fueron ellos los que nos metieron en el profundo agujero del que nos va a costar salir, como mínimo cinco o seis años.

Ya va siendo hora de que nuestros votos decidan lo que queremos y lo que los españoles hemos querido es este Presidente con su defectos, pero con su más virtudes. España debería dejar de ser el país donde todos llevamos un Ministro “dentro” y ser el país donde los ciudadanos decimos bien alto que no estamos dispuestos a que seis o siete personas nos marquen la agenda, que creemos en lo público, en jubilarnos a los 65, que somos conscientes que los empresarios crean riqueza y puestos de trabajo pero que despedir libremente les va a salir muy caro, que queremos ser un país puntero en derechos sociales y que estamos dispuestos a darle un voto de confianza al PSOE y a la izquierda y decirles bien alto aquello de “no nos Falles” añadiendo “no te amedrentes con los poderosos, que tienes detrás 11 millones de votos y esto si que no se paga con dinero”

El Periódico entrevista José Zaragoza

Ernesto Su�e — Tue, 09 Feb 2010 07:50:04 +0100

Exalcalde vs alcalde pel centre de visitants

Roger Casero Gumbau — Tue, 09 Feb 2010 07:50:00 +0100

Assistia avui fa quinze dies, el passat dimarts 26 de gener de 2010, el veí de Sarrià de Ter Josep Turbau al ple municipal ordinari. Com és tradicional a Sarrià de Ter des de fa molts anys, acabat el ple el públic si ho desitja pot prendre la paraula per dir-hi la seva, fet que quasi mai passa, entre d'altres pel poc públic que habitualment hi assisteix, la majoria, familiars i/o gent propera als respectius grups municipals.

Va prendre la paraula el ciutadà Josep Turbau, a qui ningú se li escapa que, tot i ser naturalment un veí més, és un dels tres exalcaldes de Sarrià de Ter des de la recuperació de la democràcia i la nostra independència.

Josep Turbau va qüestionar a l'actual alcalde la seva credibilitat vers el seu propi programa electoral, el d'ERC, preguntant-li si efectivament ell i el seu grup es creia el programa electoral amb el què es van presentar a les darreres eleccions, fent especial incidència als punts sobre l'equipament que ara el govern preveu cedir gratuïtament al Consell Comarcal del Gironès pel futur Centre de Visitants.

A partir d'aquest moment es va generar un crescendo fins a desbordar, en alguns membres de l'equip de govern, d'ERC i de CiU, la tensió i crispació, etzibant una cadena de retrets, més a l'exalcalde Turbau que no pas al ciutadà Josep...

Al llarg de la seva interrompuda intervenció Josep Turbau va llegir aquests fragments del programa electoral del 2007 d'ERC de Sarrià de Ter (pdf):

Un nou arxiu històric. Recuperarem els documents històrics locals, ara a Girona, i els posarem en valor en un espai nou al costat de la nova biblioteca-centre cultural de la zona Cobega.

Fons artístic local. Sarrià de Ter de part de l'obra de l'artista Emília Xargay. Aquest fons conjuntament amb el d'altres d'autors locals i el que s'ha anat adquirint en els darrers anys s'ha de difondre. Per això destinarem un espai al costat de la nova biblioteca per mostrar permanentment aquestes obres.

Volia fer veure Josep Turbau que el grup d'ERC i l'alcalde es contradeia en la seva decisió de cedir gratuïtament 1.081 m2 d'equipament municipal al Consell Comarcal. L'alcalde, visiblement molest, es va justificar argumentant que el seu programa electoral podia quedar superat pel pacte de govern amb un altre grup municipal (CiU) i per les circumstàncies del moment...

Josep Turbau va insistir incidint, ja no específicament amb el què ERC deia sobre el Centre Cultural (un plantejament semblant, sinò idèntic, al del PSC de Sarrià de Ter), sinó sobre una de les màximes del programa electoral d'ERC que, segons Turbau, també deixa en fora de joc l'alcalde i el seu grup municipal.

Primer de tot. Sarrià. Durant els propers anys la nostra prioritat serà Sarrià de Ter. Per sobre de qualsevol altra possibilitat i oportunitat que aparegui.

Va ser lamentable la reacció d'alguns membres del govern, que van començar fer retrets sobre actuacions de Josep Turbau i els seus equips de govern, en comptes de respectar la seva paraula i deixar-li expressar la seva queixa...

Si algun dia l'alcalde actual ha tingut la temptació d'erigir-se com el relleu natural de l'alcalde Turbau l'altre dia va quedar clar, manifestament i públicament clar, que el relleu natural a l'alcaldia de Sarrià de Ter va finalitzar amb la fi del mandat de l'alcalde Nicolàs Pichardo, a mitjans del 2007.

Josep Turbau coneix bé el món local, no en va va ser regidor durant 17 anys i 13 d'ells va ser alcalde. Sap ben bé del què parla i ho fa amb coneixement i fonament quan qüestiona la cessió gratuïta d'aquest equipament municipal... Potser és això el què tan va molestar als grups del govern actual, que la seva decisió fos qüestionada precisament per un veí que a més resulta ser un exalcalde...

REFLEXIONS (1). FIDELITAT ALS NOSTRES VALORS.

Joan L�pez Jurado — Tue, 09 Feb 2010 00:48:27 +0100

Sense fidelitat a la nostra hist�ria pol�tica i als valors que donen sentit al nostre projecte, no podrem transformar mai aquelles realitats dels nostres pobles, ciutats i del nostre pa�s, que considerem injustes. I sense humilitat, tampoc!!El socialisme �s un projecte de llarg recorregut, una cursa de fons amb l�objectiu de transformar la realitat en un sentit de just�cia social. Si oblidem aix�

REFLEXIONS POL�TIQUES PER A UNA NOVA ETAPA.

Joan L�pez Jurado — Tue, 09 Feb 2010 00:48:27 +0100

Justament despr�s de les darrers eleccions municipals (2007) vaig comen�ar a escriure una s�rie de reflexions amb l'�nim d'aportar-les pel que em semblava era l'inici d'una nova etapa pol�tica. Aquelles reflexions no van veure la llum, sin� epis�dicament. Fa tant sols unes setmanes, gaireb� per casualitat -com de fet solen passar aquestes coses- vaig trobar les notes que sota el t�tol gen�ric "

El pim-pam-pum antisindical II: �los sindicatos son poco representativos?

Jos� Rodriguez — Tue, 09 Feb 2010 00:44:24 +0100

Una estrategia para acabar con los argumentos el rival ideol�gico es desprestigiarlo. Algo que ya dominaban los estalinistas se ha trasladado a todas las ideolog�as sin mucha dificultad. Como ahora estamos en pleno debate sobre la reforma laboral y hay quien intenta que se imponga una desregulaci�n salvaje (ya se sabe, a r�o revuelto ganancia de pescadores), pues lo mejor es liquidar ideol�gicamente a los sindicatos. Para ello se le echa en cara su poca representatividad, tal y como hace el C�rculo de Empresarios.

Hay el viejo mito de que antes los sindicatos s� que representaban a los trabajadores y ahora no. Pero vamos, los mitos simplemente son eso. Vayamos a los datos en base al art�culo del C�rculo de Empresarios.

Comenzar comparando la afiliaci�n en 1970 cuando no hab�a sindicatos libres, ejerciendo en libertad, y que la afiliaci�n era en el vertical… ya s�lo de partida es como para cuestionarse muy de fondo las conclusiones a las que llega el art�culo de C�rculo de Empresarios. �O es que C�rculo de Empresarios echa de menos el sindicalismo vertical franquista?

Pero sobre el tema tendr�a que compararse varios aspectos:

a) El 90% de los que votan en las elecciones sindicales votan candidaturas de UGT y CCOO. La participaci�n de esas elecciones sindicales ronda el 75% del censo total de trabajadores que es llamado a las urnas. S�lo no tienen derecho a elecciones sindicales los trabajadores de microempresas (5 o menos trabajadores). La realidad es que no todas las empresas con derecho a comit� realizan esa elecci�n sindical, pero poco a poco los sindicatos van llegando a todos los sectores (el n�mero de delegados sindicales electos sigue una constante de aumento mon�tona desde inicio de los a�os 90).

b) La afiliaci�n sindical en 1980 rondaba el 8%, actualmente (�ltimo informe del EIRO) ronda el 17%, y ES EL �NICO PA�S de la OCDE que mantiene un nivel de aumento claro e inequ�voco. Incluso estos �ltimos a�os la afiliaci�n sindical ha seguido creciendo.

c) Comparar 1970 con la fecha actual es comparar dos tipos de sindicatos totalmente diferentes. Ser�a como comparar la afiliaci�n sindical en Cuba con la de EEUU y decir que all� el sindicalismo est� m�s sano. Tal vez a los del C�rculo de Econom�a les parezca adecuado a m� no.

d) Los sindicatos hoy est�n m�s sanos que a inicios de la democracia, si negocian el 90% de convenios es porqu� ESTAN PRESENTES en esos sectores y son mayoritarios en �l. No hay sindicato que negocie en un sector que no tenga presencia en �l.

e) La mayor organizaci�n de aut�nomos al menos en Catalunya est� en la UGT, no en la patronal o en el C�rculo de Empresarios y la UPTA-UGT aglutina m�s emprendedores y autoempleados que la CEOE.

Es curioso, que en el caso de Francia, con una densidad sindical del 13% nadie est� cuestionando la representatividad o no de los sindicatos, o en el resto de Europa donde la afiliaci�n ha ca�do, mientras en Espa�a ha pasado de haber 500.000 afiliados en 1980 a 2.500.000 en el 2005 y se siga cuestionando la representatividad de los sindicatos.

Los sindicatos representan alrededor del 70% de los trabajadores asalariados que son los que les votan en las elecciones sindicales, por ello son representativos en numerosos sectores y negocian convenios colectivos. Quien realmente tiene una crisis de representatividad es la patronal que no se presente a elecciones y su nivel de asociaci�n interna es m�nimo y nadie la cuestiona (excepto el C�rculo de Empresarios, pero me permito yo cuestionar la representatividad de estos �ltimos).

As� que hoy en d�a a pesar de su debilidad: los sindicatos son m�s representativos que en los “gloriosos” a�os 80. La densidad sindical se ha duplicado y el n�mero de afiliados se ha multiplicado por 4 o por 5. Est� m�s presente en m�s sectores profesionales donde antes ni exist�a. Ejerce un papel m�s importante en un creciente n�mero de empresas donde antes ni se intu�a la posibilidad de que hubiera representaci�n sindical.

Pero teniendo que la salud de la afiliaci�n y representatividad directa por elecci�n est� m�s alta que nunca en la historia de nuestra democracia, hoy son m�s cuestionados que nunca, tambi�n. Precisamente porqu� hoy tienen m�s influencia sobre los mercados laborales y m�s capacidad de bloquear las estrategias de desregulaci�n salvaje que tanto les gustar�a a los del C�rculo de Econom�a. Por eso son el blanco de Intereconom�a, Veo7, La Raz�n, Libertad Digital y como no, del C�rculo de Econom�a, para cuestionar su papel y su representatividad o su financiaci�n.

Curiosamente los mismos sectores que los cuestionan son los que les est�n pidiendo que monten una huelga general. Paradojas tiene la vida.

Burrades

Enric Llorens — Tue, 09 Feb 2010 00:18:00 +0100

De petit quan feia alguna malifeta, quan feia alguna bestiesa o simplement quan no em comportava com ho havia de fer el meu pare sempre em deia el mateix: �no facis el ruc que la palla va cara�. Ja de m�s gran, ja ben alt i gros, de tant en tant encara rebia el mateix consell.

Llegint a la premsa que 11 ases catalans ajudaran a la prevenci� d�incendis a les Gavarres m�ha tornat la frase a la mem�ria. De ben segur al llegir la noticia al diari el meu pare m�hauria trucat. Els dos haur�em comentat i far�em conya sobre el final feli� d�una hist�ria ben burra.

Els rucs, catalans o no, han estat al nostre pa�s durant d�cades en franca decad�ncia. Amb la industrialitzaci� del camp la necessitat d�emprar animals per ajudar a realitzar les feines m�s feixugues ha anat de baixa fins a fer-se inexistent. Cavalls, mules o ases han desaparegut dels estables. Els estables s�han convertit en garatges.

Sort hem tingut d�alguns rom�ntics, enamorats de la natura, que han mantingut a base de grans esfor�os alguns d�aquests animals de c�rrega. Els cas de l�ase catal� es paradigm�tic, no nom�s se l�ha salvat de la desaparici�, sin� que ara ja se li torna a trobar una utilitat: la d'aprofitar que menja per mantenir i netejar el sotabosc. Una utilitat ecol�gica que probablement servir� perqu� l�ase catal� no desaparegui.

La gran conspiració

Xavier Febrer i Claveras — Tue, 09 Feb 2010 00:02:24 +0100

Avui ens despertàvem amb la notícia d'una conspiració contra el govern espanyol, al darrere de la qual hi havia l'expresident Aznar, amic de l'editor de Financial Times, el senyor Rupert Murdoch. Fins i tot, a Internet, podies llegir: "un diari d'Aznar intenta enfonsar l'economia espanyola". En un altre lloc trobaves: "El grupo mediático Murdoch que fichó al ex-presidente Aznar ataca a España".
Tot plegat s'argumentava pel fet que Murdoch va nomenar Aznar membre del Consell d'Administració de News Corporation, i que avui el Financial Times publicava un article sota el títol: "Una España torpe guiará Europa".
Sigui com sigui, avui la ministra d'Economia s'ha afanyat a visitar la capital europea financera, London, per explicar que no estem tan malament. Que no ens podem comparar amb altres països del mediterrani, sinó que serem capaços de superar la crisi. Que no volem ser la ventafocs d'Europa.
El govern de Zapatero no tan sols té problemes de confiança a dins, sinó que també a fora desprèn desconfiança. D'aquí, però, arribar a afirmar que hi ha una conspiració tramada per Aznar, hi ha una gran distància. No cauré en la trampa d'afirmar o negar la notícia, perquè tot és possible, però en tot cas es tractaria d'un greu error del senyor Aznar, que no seria el primer, ja que tots en recordem com a mínim dos: l'excusa per entrar a atacar l'Iraq, i l'estratègia mediàtica posterior a l'atemptat terrorista de Madrid.
Veurem si la senyora Elena Salgado serà convincent durant el seu viatge a les capitals europees, i si aconsegueix un marge de confiança vers el govern espanyol i el país en general. L'oferiment de CIU de consensuar amb els partits un pacte d'estat, hauria de ser seriós i ben rebut, encara que en política tot sembla un joc, i dóna la impressió que interessa més els beneficis que en puguin treure els partits polítics que no pas l'anar bé del país. Haurem d'anar seguint amb què queda tot plegat i la bondat o engany de les paraules dels nostres polítics. Però que tot això no es faci oblidar que entretant hi ha molta gent que s'ho està passant molt malament, i no els podem fallar.

Chomsky: Las empresas toman la democracia de EEUU

Toni Mantis — Mon, 08 Feb 2010 23:21:54 +0100

C h o m s k y

Gran noticia: Noam Chomsky, el gran referente para la izquierda lúcida nortemaericana y mundial, y terror del facherío internacional, tiene columna en Público desde el pasado domingo.

La primera en la frente: "Las empresas toman la democracia de EEUU". En el enlace tenéis el artículo, del que destacamos:

El 21 de enero de 2010 (…) la Corte Suprema [de EEUU] dictaminó que el Gobierno no puede prohibir que las compañías hagan aportaciones económicas en las elecciones
El fallo "golpea el corazón mismo de la democracia" al haber "facilitado el camino para que las corporaciones empleen sus vastos tesoros para inundar [con dinero] las elecciones
Ahora, los gerentes de las compañías podrán, de hecho, comprar directamente comicios, eludiendo vías indirectas más complejas
Hace un siglo, Woodrow Wilson, (...), describió un Estados Unidos en el que "grupos comparativamente pequeños de hombres", gerentes corporativos, "ejercen un poder y control sobre la riqueza y las operaciones de negocios del país", convirtiéndose en "rivales del propio Gobierno". En realidad, esos grupos pequeños se han convertido cada vez más en los amos del Gobierno. La Corte Suprema les da ahora un alcance aún mayor
El fallo de 21 de enero llegó tres días después de otra victoria para la riqueza y el poder: la elección del candidato republicano Scott Brown para reemplazar al finado senador Edward M. Kennedy, el león liberal de Massachusetts
La elección de Brown fue presentada como una "rebelión populista" contra los elitistas liberales que manejan el Gobierno. Los datos de la votación revelan una historia diferente (…) los resultados fueron, en realidad, una revuelta contra las políticas del presidente Obama: para los ricos, no estaba haciendo lo suficiente para enriquecerlos aún más, en tanto que para los sectores pobres estaba haciendo demasiado en favor de los poderosos
La ira popular es perfectamente comprensible, dado que los bancos están prosperando gracias a los rescates, mientras que el desempleo se ha elevado al 10%.
El programa de atención médica de Obama fue, en efecto, un factor en la elección de Massachusetts. Los titulares están en lo correcto cuando informan de que el público se está volviendo contra el programa. Las cifras de la encuesta explican por qué: porque la iniciativa no llega lo suficientemente lejos
Un 85% opina que el Gobierno debería tener el derecho de negociar los precios de los medicamentos, como en otros países; sin embargo, Obama garantizó a las grandes industrias farmacéuticas que no elegirá esa opción
El fallo del 21 de enero eleva nuevas e importantes barreras para superar la grave crisis del cuidado de la salud o para afrontar asuntos tan críticos como las inminentes crisis ambiental y energética. La brecha entre la opinión pública y la política pública es cada vez mayor. Y el daño a la democracia estadounidense es tan grande que difícilmente se puede exagerar

Felicitats Peret!

Joan Antoni Baron — Mon, 08 Feb 2010 23:16:39 +0100

Avui els diaris expliquen que l’Acadèmia de la Música ha premiat la carrera musical d’en Peret. Pels de Mataró en Peret és una figura coneguda i estimada. Nascut al carrer de la Palma, i malgrat les seves llargues estades barcelonines, sempre s’ha reconegut com un gitano dels Corrals de Mataró.

Fa uns anys, amb motiu de la reurbanització del carrer de la Palma, es va posar una placa al cap del carrer tocant a can Xammar. Aquella tarda, i mentre preníem una cervesa al pati de l’Antiga casa Paco, vaig patir un autèntic atracament intel·lectual. I us ben asseguro que l’autor no va ser en Peret.

Felicitats Peret!

Felicitats Peret!

Joan Antoni Baron — Mon, 08 Feb 2010 23:08:00 +0100

Presentació de la Web Dones de Rubí en Xarxa

Carme Garcia Lores — Mon, 08 Feb 2010 22:09:00 +0100

Amigues, amics:

Dones en Xarxa us convida a participar de l'Acte de lliurament de diplomes i presentació de la web Dones de Rubí en Xarxa, que tindrà lloc el proper dilluns, 15 de febrer a l'Auditori de l'Edifici Rubí+D. L'acte es obert a tothom.

Si voleu més informació:

Dones en Xarxa de Rubí
Amancay
Dinamitzadora local Vallès Occidental
amancaydonesenxarxa@gmail.com

Vic: que mai ens hàgim d’avergonyir del nostre país

Toni Com�n — Mon, 08 Feb 2010 21:03:59 +0100

Manllevo una informació que dóna Carles Navales en un article recent: “Segons les dades facilitades per Josep Rafús, regidor de Règim Interior de l'Ajuntament de Vic per CiU, des del 15 de novembre al 15 de desembre de 2009 han passat per l'Oficina Municipal d'Acollida per empadronar-se un total de 127 persones. D'aquestes set presentaven irregularitats en la documentació i, finalment, han estat quatre les que no l'han pogut arreglar. (...) Son manifestacions del regidor a l'edició d'Osona del diari el9nou.cat de 29 de desembre.”

La proposta ja retirada de l’Ajuntament de Vic de no empadronar als nouvinguts que no disposin de visat hagués fet que els immigrants empadronats durant aquell més haguessin estat 4 menys: 123 en comptes de 127. Hagués modificat substancialment, aquesta mesura, la quantitat d’immigrants que hi ha a Vic? No. Hagués permès disposar de més recursos per atendre les necessitats de la població immigrant? No. Hagués permès reduir la pressió a la qual els serveis públics estan sotmesos en una època de crisi, en la qual les necessitats socials s’incrementen exponencialment? No.

I tot això, l’Ajuntament que proposava aquesta mesura, ho sap perfectament. Per això, la seva proposta era deshonesta. En política pots equivocar-te a l’hora de prendre decisions, el què no pots fer és enganyar deliberadament. Fer-ho és immoral. No podem creure que l’objectiu de l’Ajuntament, amb aquesta proposta, fos intentar resoldre les dificultats que es deriven de la immigració, que existeixen i que ningú nega. Més aviat ens temem que l’objectiu era propagandístic, electoralista: competir amb la xenòfoba Plataforma per Catalunya. Una vergonya. I una idiotesa. Perquè amb la proposta de negar l’empadronament als sense-visat, ben al contrari, no fan més que reforçar el discurs racista d’Anglada i el seu espai polític.

Tots sabem que els immigrants aporten a la Hisenda pública més diners dels que li costen a l’Estat. Són uns contribuents nets a la caixa comuna. Si no fos per ells, Espanya no hagués tingut els superàvits fiscals dels quals va gaudir abans de la crisi. Si no fos per ells, els governs de Madrid no s’haguessin pogut dedicar a rebaixar impostos, una i altra vegada, durant la darrera dècada. Unes rebaixes fiscals, per cert, de les quals s’han beneficiat sobretot les classes mitjanes autòctones –i els ciutadans de Vic entre elles- i molt poc els immigrants.

Però sabem encara més coses. Sabem que la crisi econòmica més greu que ha patit aquest país des de la guerra civil no ha provocat una explosió social gràcies a dos factors: per una banda, gràcies a la sòlida xarxa de protecció social que han posat el marxa els governs; per l’altra, gràcies al fet que una part importantíssim del l’atur ha recaigut sobre la immigració i que la capacitat d’aquesta per adaptar-se a les situacions adverses és considerablement alta. Per això, és especialment vergonyós aprofitar el malestar social acumulat durant dos anys de profunda crisi econòmica per atiar el discurs de la mà dura contra la immigració. La causa de l’atur que està en l’origen del malestar social és la banca irresponsable i el seu model neoliberal, no són els immigrants. Convertir els immigrants en el boc expiatori d’aquest malestar és massa fàcil. Es deplorable.

Tots sabem, en fi, una darrera cosa, la més important de totes: els immigrants són persones, amb drets i amb dignitat, com tu i com jo. Una dignitat com a mínim tant inalienable com la dels fetus que els antiavortistes defensen aïradament pels carrers de la capital, quan es manifesten en contra de la reforma legal de l’avortament. Els nouvinguts mereixen tant de respecte com els nonats. Qui són aquests democristians que es preocupen tant dels drets d’aquells que encara no han nascut i s’obliden tan ràpid dels drets dels ciutadans més vulnerables? Qui són aquests nacionalistes que van a buscar a casa seva als immigrants perquè votin a les consultes sobiranistes i l’endemà els volen deixar sense escola i sense hospital?

Publicat a l’Agenda de Ciutadans pel Canvi, divendres 22 de gener. de 2010

Visca el Barça

Ramon Bassas — Mon, 08 Feb 2010 21:03:38 +0100

"Cuando un padre y un adolescente están en la mesa a la hora de comer no saben muchas veces de qué hablar y una tabla de salvación es el Barça y, a partir de aquí, comentan sus emociones y sentimientos... No es una novela que vaya del Barça, sino sobre ser del Barça, del barcelonismo, y partir de ello, de mover el país, de la contemporaneidad, de relaciones más o menos íntimas... El Barça es sólo

He dit que no.

Manuel Mas — Mon, 08 Feb 2010 21:02:52 +0100

Sembla que la gent de la Plataforma pel Dret a Decidir de Sant Andreu de Llavaneres estarien interessants en que participés en un nou debat sobre el tema que els ocupa a la seva localitat. M’han sondejat per persona interposada.He dit que no. Ho sento, no tinc cap intenció de convertir-me en la figura de contrast d’aquest tema a la meva comarca. No em plau gens i no en tinc cap necessitat.Vaig

SEGONA SUBHASTA PARCEL.LES

Joan Roma — Mon, 08 Feb 2010 21:02:45 +0100

ANUNCI
Aprovat l’expedient administratiu d’alienació de 4 parcel•les propietat de l’Ajuntament que provenen del 10 % de l’aprofitament mitjà de la Unitat d’Actuació 2, anomenada del Camí de la Roca, s’anuncia la segona convocatòria de concurs públic per alienar aquests béns patrimonials – atès que el primer va quedar desert, de conformitat amb el plec de clàusules administratives particulars aprovades per acord de la Junta de Govern Local de data 24-06-2009 i modificada la clàusula segona en junta de data de 30-01-2010.

1. Entitat convocant:
a) Dependència que tramita l’expedient: Secretaria
b) Número d’expedient: 1/2009-AP

2. Objecte del contracte
Parcel.la núm. 5 Urbana. Superfície 90 m2. Tipus licitació: 39.130,00 €
Parcel.la núm. 6 Urbana. Superfície 94 m2. Tipus licitació: 40.248,00 €
Parcel.la núm. 7 Urbana. Superfície 96 m2. Tipus licitació: 40.248,00 €
Parcel.la núm. 8 Urbana. Superfície 94 m2. Tipus licitació: 40.248,00 €

El tipus de licitació expressat és el mínim per a cada parcel.la i no inclou l’IVA.
3. Presentació de les ofertes: les proposicions es presentaran a la secretaria de l’Ajuntament.
a) Data límit de presentació: 30 dies, a partir de l’endemà de la publicació al Butlletí Oficial de la Província .
b) Documentació que cal presentar: la que detalla el plec de clàusules.
c) Lloc de presentació: Ajuntament de Borredà.
Domicili: Plaça Major, 14.
Població i codi postal: 08619-Borredà
d) Model de proposició: figura transcrit al plec de clàusules

4. Obertura de les ofertes:
a) Domicili: Plaça Major, 14
b) Població: Borredà
c) Data: dilluns, dimecres o dissabte següent al de l’acabament del termini assenyalat per a la presentació de proposicions.
d) Hora: 12 hores

L’Alcalde,

Joan Roma i Cunill
Borredà, 8 de febrer de 2010

A GRANS MALS, GRANS REMEIS- art. Regio 7

Joan Roma — Mon, 08 Feb 2010 21:02:45 +0100

A GRANS MALS, GRANS REMEIS.
Si un tema ens preocupa a tots els que tenim càrrecs públics, especialment municipals, és el fet de veure com molta gent va perdent feina, i d’altres es van acostant a la data límit per rebre prestacions d’atur o ajudes socials. Es a nivell municipal on més es constaten els efectes de la crisis, i és lògic demanar grans remeis, als grans mals.
Per això, anem seguint puntualment tots els anuncis i mesures urgents programades a nivell de govern central, i entre aquestes, la segona fase del FEIL, suposa una injecció de moral i diner per fer front a obres i serveis, amb la conseqüent contractació d’empreses en greus dificultats. Els resultats han estat molt positius a tots els nivells, és lògic esperar els mateixos resultats en aquest exercici.
Amb tot, calien altres mesures igualment excepcionals, i en aquest sentit, l’aprovació dels Plans d’Ocupació Locals 2010, trenquen amb tòniques anteriors i suposen una valenta iniciativa a favor dels aturats, al mateix temps que pels ajuntaments.
I és que els ajuntaments son els primers a topar amb les dificultats de les persones i els seus recursos son molt limitats. Més limitats que mai, per un cúmul de circumstàncies que s’han vingut donant en els darrers anys i que en uns anys de reducció d’ingressos es fa encara més difícil fer-hi front.
Els Plans dels quals parlem suposen una dotació de 100 milions d’euros per part de la Generalitat, i van dirigits a que els ajuntaments i consells comarcals puguin afavorir la creació de llocs de treball. I no estem parlant de pocs, el càlcul fet arriba als 25.000 contractes nous. Una xifra realment important, repartida per tot el territori.
Tindrem la convocatòria dintre d’un mes i en poc temps els ajuntaments hauran de presentar projectes i preparar-se per poder fer els nous contractes abans del 30 de juny. Els nous contractes tindran una durada de sis mesos i ocuparan el 70% de la jornada laboral per dedicar l’altre 30% a tasques de formació. Una excel•lent combinació, favorable a totes les parts.
I en aquesta convocatòria tindran prioritats els treballadors aturats que han participat en programes formatius, i els joves de menys de trenta anys amb un nivell formatiu mitjà, i els treballadors amb discapacitat i altres col•lectius en situació de risc d’exclusió laboral, garantint la presència equilibrada d’homes i dones.
Aquesta era una iniciativa esperada i desitjada per poder fer front als greus problemes derivats de la crisis, però també dels problemes financers dels ajuntaments per fer-hi front i poder contractar en aquestes condicions, permet dedicar personal a cobrir les necessitats bàsiques municipals en molts dels seus serveis, equipaments i infraestructures.
El que també demostra una mesura com aquesta, és que a part de les grans decisions en macro- economia que s’estan prenent a nivell de govern central, els governs autonòmics les poden complementar amb altres iniciatives de gran interès i gran repercussió en la lluita contra l’atur i l’ajuda a l’administració més colpejada per la crisis.
Veurem ben aviat els resultats d’aquestes iniciatives, i en tot cas, el que convé ara és que totes les persones afectades s’informin bé de les condicions per accedir a aquests llocs de treball, i els ajuntaments preparin projectes per poder-se acollir als esmentats plans d’ocupació. A grans mals, grans remeis.
Joan Roma i Cunill, President de la Fed. XI del PSC.

SEGONA SUBHASTA PARCEL.LES

Joan Ramon i Cunill — Mon, 08 Feb 2010 20:55:00 +0100

A GRANS MALS, GRANS REMEIS- art. Regio 7

Joan Ramon i Cunill — Mon, 08 Feb 2010 20:53:00 +0100

He dit que no.

Manel Mas — Mon, 08 Feb 2010 20:35:00 +0100