Poliblocs.cat - Entrades de blocs

La trinca: els recordava més bons.

Adam Maj� — Tue, 09 Feb 2010 11:21:49 +0100

Sí, a mi també m’agradava La Trinca. Tenia la cinta de casette que regalava la caixa (prèvia imposició, naturalment), em sabia les lletres de les cançons gairebé senceres i conservo un gran record del concert que van fer al camp de futbol del Pujolet. Devia tenir 10 o 11 anys, aleshores, però aquell bona impressió del grup de Canet de mar m’havia durat fins no fa gaire, fins l’any passat, concretament, quan vaig provar de mirar aquest programa que fan a la tele en que uns benaventurats miren d’imitar els integrants del grup tot repetint-ne els hits més coneguts. Em fa la impressió que les úniques cançons que aguanten bé el pas del temps són les populars o tradicionals, que La trinca, com a grup de revetlla i ball d’envelat que eren a l’inici, van recuperar i popularitzar: Alegria, és festa major, prim, prim, prim i mort de gana, l’airet de la muntanya o el tren pinxo de banyoles. Les més o menys polítiques, tot i haver perdut, evidentment, vigència i càrrega provocadora, encara es deixen escoltar, malgrat que les lletres, que en el seu moment ens semblaven valentes i clarividents, com La dansa del sabre, Com el Far-west no hi ha res, L’OTAN o El danubi és blau, ara les trobem més o menys simpàtiques però clarament ingènues i superades.

Videoclip a Barcelona, presentacions a Vilafranca i Reus

Cesk Freixas — Mon, 08 Feb 2010 13:38:14 +0100

Molt bon dilluns a tothom!

Aquest cap de setmana (divendres, dissabte i diumenge) hem estat en un piset del Passeig de Sant Joan assajant i gravant el primer videoclip de La mà dels qui t'esperen. Es tractava d'un pla seqüència (idees brillants d'en Marc Artigau, responsable del guió i la direcció del clip) que, per la seva complexitat, valia la pena entrenar tots els moviments i quadrar d'allò més el minutatge (o el segonatge, per ser més exactes :)

Hem estat tot el cap de setmana divertits, perquè per allà hi ha passat moltíssima gent, que ens han ajudat a omplir de colors i de bons moments els tres minuts i mig que dura la cançó. Esperem poder-lo tenir ben aviat!

Dissabte a la nit presentàvem el tercer disc a Vilafranca del Penedès. Unes 200 persones, mitja entrada, ocupàven la part central de L'Auditori. Sempre és agraït actuar a casa, a la comarca, i més si es tracta del primer dia que, per fi, ja teníem el nou treball per vendre.

Diumenge a les vuit del vespre començàvem l'actuació a Reus (a la fotografia), juntament amb en Pau Alabajos. El Racó de La Palma va quedar ple. Literalment, no hi cabia ningú més. Fins i tot va haver-hi gent que es va haver de quedar a fora. I això si que ens sap molt de greu... Però bé, el concert va estar carregat de bones dosis de compromís, però també d'humor. I és que quan ens ajuntem amb en Pau, la complicitat és tan gran que, sovint, la cosa se'ns en va de les mans!

Gràcies a tots per venir! :)

Primer aniversari!

Joan Fern�ndez — Mon, 08 Feb 2010 00:00:00 +0100

"Tenia setze anys quan una professora de l'institut ens va explicar un conte"... Així començà, tot just fa un any, el primer post d'aquest bloc. Tant aquest, com els dos següents, van ser escrits amb anterioritat i només reposaven en uns tímids esborranys arxivats en un calaix desastre. Però és...

llegeix més a http://joanfer.cat

Un ple de comediants

Juli Cu�llar — Sat, 06 Feb 2010 17:33:00 +0100

El Ple Muncipal del 4 de febrer va ser un festival d'humor. Es tractava de riure per no plorar, vaja. La comèdia va començar amb la presentació del Pla Jove x Mataró 2009-2012. La regidora de Dona i Joventut, Sra. Anna Maria Barrera, va fer un brindis al sol i, tot seguit, per acabar d'ensabonar el seu discurs, un jove ciutadà, curisoment afí al PSC, va llegir amb grans dificultats un text signat per diverses entitats integrades en el Consell Municipal de Joves i, curiosament, totes afins al Govern municipal... La rèplica de l'oposició va destapar la riallada: ens prenen per tontos, o què? El Consell Municipal de Joves és, igual que la majoria d'òrgans de participació ciutadana, un fracàs sense pal·liatius. En les dues convocatòries de 2009 no ha reunit ni a sis persones! La instrumentalització d'aquest consell és tan descarada i el fracàs és tan clamorós que ni la representant de la CUP ni el representant del Casal Fèlix Cucurull en volen saber res més... En nom de qui parlava la Sra. Barrera? Quina barra!

Més tard, el regidor Sr. Francesc Melero va fer gala d'un cinisme desbocat en les respostes donades a les preguntes sobre el malestar de la plantilla de la policia municipal. El problema rau en la pressió recaptatòria que, segons han denunciat la majoria dels membres del cos, imposen els comandaments i també en la voluntat del govern de flexibilitzar les jornades de prestació addicional que han de treballar, amb la creació d'una nova categoria amb el nom d'Unitat Tècnica Operativa (UTO), que vindrien a ser uns manats sempre a punt per ser cridats i per intervenir en moments "especials".

A la sala de plens hi havia més de trenta agents presents i dempeus escoltant les explicacions del regidor Melero, que va desmentir que s'estigués creant una unitat antidisturbis i que s'hagués imposat un "cupo" amb un mínim de multes per agent. La riallada dels policies va ser tan sorollosa i reveladora que després d'això... què importa el que pugui dir el senyor Melero o els informes que pugui encarregar? D'altra banda, tal i com va evidenciar la CUP, les xifres canten: a Santa Coloma de Gramenet la interventora municipal va denunciar que el pressupost municipal contemplés un fort increment de la recaptació en concepte de multes, que en total ascendia a 600 mil euros i, en canvi, a Mataró es recapten cada any més de 5 milions d'euros!!! Melero encara va tenir prou barra per justificar aquesta xifra astronòmica dient que això evita que hi hagi accidents de trànsit... una manera com qualsevol altra de mentir i negar l'evidència: la bancarrota municipal s'aguanta amb multes. Ara bé, igual que va passar amb l'especulació urbanística, tot té un límit i em temo que amb les multes de circulació a Mataró ja fa temps que l'hem superat.

El més jove de l'MDT, el més vell de la CUP.

Adam Maj� — Sat, 06 Feb 2010 11:39:08 +0100

L’any 88, diria, vaig formar part, una mica de rebot, del Secretariat Nacional de l’MDT (sector IPC). Era el membre més jove del que volia ser la direcció de l’MCAN i a les reunions no obria boca. Com que tot-hom havia de tenir una funció o altra, a mi m’encarregaren la reorganització de l’arxiu, a la seu del carrer Fontanella, tasca a la que vaig dedicar-me amb una certa intensitat aprofitant que estudiava a Barcelona. Malauradament, quan l’arxiu, amb material interessantíssim dels anys 60s i 70s, començava a prendre forma, un estrany grup que es feia dir Milícia catalana va posar una bomba al local i tota la feina s’en va anar en orris.

Els Mossos d'Esquadra protagonitzen un nou abús de poder a la UAB

Aida Cort�s — Fri, 05 Feb 2010 13:35:46 +0100

Els Mossos d'Esquadra protagonitzen un nou abús de poder a la UAB

Atac i robatori violent a La Torratxa

Aida Cort�s — Fri, 05 Feb 2010 13:28:27 +0100

http://www.osona.com/noticia/18221/atac/robatori/violent/torratxa

El messies Carretero mostra la seua vertadera cara

Toni Rico — Fri, 05 Feb 2010 11:46:00 +0100

Des de la seua aparició vaig tenir clar que la proposta de Carretero era totalment messiànica i personalista. Tot i posar el país per davant, els tics del personatge en qüestió deixava ben a les clares quin seria el tarannà de la seua proposta política anomenada “Reagrupament”. A més, si tenim en compte la història d'alguns dels individus que s'hi van afegir de manera entusiasta a aquest projecte, el caràcter del mateix ja no deixava possibilitat al dubte. Tot i així ha calgut que el senyor Carretero actuara al més pur estil dictatorial i maquiavèl·lic per a que molta gent vegera la realitat del projecte carreterista. Jo, que no n'he format, segurament, no sóc la persona més apropiada per a explicar que ha passat a Reagrupament. Tot i així, he rebut al mail una carta d'un exmembre de Reagrupament, del sector defenestrat, que m'ha acabat d'aclarir el que es cou allà dins i, sobretot, m'ha deixat molt clar el caràcter personalista, autoritari i messiànic del senyor Carretero. Aquí teniu la carta en qüestió per a qui vullga saber una mica més sobre aquest tema:

Regeneració democràtica a Reagrupament: sí però sempre
Carta oberta als membres de Reagrupament, a la societat catalana en general i als mitjans de comunicació

Xavier Rull
Membre de Reagrupament. Secretari dimissionari de l’assemblea comarcal de Reagrupament a l’Alt Camp. Coordinador dimissionari de la comissió d’organització territorial del grup de treball del territori per a l’elaboració del programa electoral.

Els fets ocorreguts entre el dissabte 30 de gener i el dilluns 1 de febrer del 2010 a l’associació Reagrupament (RCat) obliguen a explicar què ha passat. A hores d’ara els qui tenen la responsabilitat de fer-ho (Carretero i la seva Junta) encara no ho han fet. Això desacredita una organització que fa de la transparència bandera. Presento aquest escrit, doncs, amb la finalitat d’explicar què ha passat. Al final —i també en un punt al mig de l’escrit— faig unes petites valoracions de tot plegat. Demano disculpes d’entrada per la llargada del text, però entenc que la complexitat dels fets requereixen una explicació clara i, com es podrà comprovar, per això mateix extensa.

La crisi de RCat és fruit d’una actuació de Joan Carretero a parer meu molt qüestionable. Tal com assenyalen alguns mitjans digitals —i he pogut corroborar en parlar amb diversos reagrupats—, Carretero tenia gairebé tancat un pacte amb Joan Laporta. Malgrat que molts reagrupats no tenim clara l’opció Laporta (hi veiem una ambició desmesurada, i molts col·laboradors seus al Barça han sigut defenestrats, cosa que diu poc a favor seu), també és cert que té molta presència mediàtica.

El reglament de RCat estableix que, en unes eleccions, els candidats de RCat s’han d’escollir internament per primàries; i també que, en cada circumscripció electoral, són els reagrupats de cada circumscripció els qui escullen el respectiu cap de llista. Es pot entendre que Laporta no vulgui passar per unes primàries, sigui pel seu tarannà, sigui perquè no vol córrer el risc de no sortir elegit. En tot cas, això ha portat a un pacte entre Carretero i Laporta amb vista a la confecció d’una candidatura a les eleccions al Parlament de Catalunya: RCat es queda les circumscripcions de Girona i Tarragona i Laporta les de Barcelona i Lleida. Tal pacte és contrari a l’esperit de RCat (no es tractava de repartir el poder sinó de treballar pel país?) i al seu funcionament (el conjunt dels associats no ha pogut opinar sobre aquesta qüestió, almenys fins avui).

Però és que, a més, Carretero ha maniobrat per assegurar-se els caps de llista de les circumscripcions que li toquen: ell es presenta per Girona i la seva companya Sandra Lomas per Tarragona. Lomas no tenia assegurada l’elecció, ja que hi havia altres precandidats, com Albert Pereira i Jaume Renyer, amb més suports al Camp de Tarragona. Davant d’això, Carretero va proposar que tots els reagrupats de tot Catalunya votessin els candidats de les quatre circumscripcions. Això vol dir que els reagrupats de Barcelona (i de Girona i Lleida) podrien escollir els candidats per Tarragona, i viceversa. Cal tenir present que a Barcelona hi ha un nombre elevadíssim de reagrupats, molt superior a altres territoris. Carretero, alhora, va maniobrar perquè Lomas pogués anar a tots els actes de RCat a Barcelona. La conclusió és òbvia: els reagrupats de Barcelona acabarien triant el candidat de Tarragona que coneixen (Lomas), i per molt que els reagrupats del Camp de Tarragona votessin un altre candidat, aquest no tindria opcions.

La fórmula de primàries proposada per Carretero no va ser ben rebuda per molts reagrupats per motius diversos: per poc apropiada (com pot votar algú de Girona els candidats de Lleida, si no els coneix?); perquè traeix l’esperit democràtic de la formació (RCat proposa que hi hagi circumscripcions petites i que cada diputat hagi de donar compte a les persones que viuen a la seva circumscripció); i perquè no deixa de ser un cas de nepotisme. Però és que, a més, contravé el reglament de RCat. Així ho van expressar Renyer i Pereira com a membres de la Junta i altres reagrupats especialitzats en dret. Sembla poc ètic canviar les regles del joc a mig partit per tal d’afavorir una persona i penalitzar les opcions de les altres.

Dos membres més de la Junta, Emili Valdero i Francesc Abad, que han donat mostres clares de competència i bon fer, també van indicar que la proposta de Carretero no s’ajustava al reglament. Algunes agrupacions comarcals —incloent-hi els districtes de Barcelona— també van fer sentir la seva veu contrària a la proposta de Carretero. Davant d’això, a la Junta del 30 de gener Carretero va dir que o Valdero, Abad, Renyer i Pereira dimitien, o dimitia ell. Dues d’aquestes persones eren a la reunió i van demanar els motius concrets d’aquesta exigència, que Carretero no va donar, més enllà d’acusacions genèriques de deslleialtat. Acte seguit van demanar unes hores per pensars’ho, i Carretero va respondre que havien de plegar en aquell moment. Com que van decidir no dimitir, va ser Carretero qui va plegar, seguit pels altres membres de la Junta. L’ultimàtum plantejat per Carretero em sembla del tot inapropiat, per dues raons. Primer, perquè l’aportació de Valdero, Abad i Pereira al projecte és remarcable. De fet, sense ells RCat no hauria assolit la dimensió i el ressò que ha acabat tenint. I, segon, perquè puc afirmar que Valdero, Abad i Pereira no han obrat en contra del projecte, sinó sempre vetllant precisament per l’interès del projecte. I, si hi ha hagut interessos personals per part seva, no han estat en contraposició al projecte col·lectiu, i en tot cas aquests interessos personals sempre han estat (com els de qualsevol altre reagrupat) dins la legitimitat. Ambdues raons les puc subscriure amb tota claderat. (No puc parlar de Renyer perquè desconec quina ha sigut la seva trajectòria dins RCat.).

Aquest episodi mostra quin és el tarannà de Carretero: quan algú manifesta una opinió contrària el fa plegar de males maneres. I això que RCat havia de regenerar democràticament el país...Arran de tot plegat, dilluns 1 de febrer del 2010 els quatre membres de la Junta qüestionats per Carretero (Valdero, Abad, Renyer i Pereira) van dimitir. Gairebé immediatament —el mateix dia al vespre— Carretero va anunciar que tenia intenció de reprendre el càrrec de president de RCat. Aquest anunci va causar estupor entre molts reagrupats que aquella hora estaven reunits en una trobada de responsables territorials de RCat a Sant Boi de Llobregat. Entenien que, si gairebé tota la Junta havia dimitit, calia fer una assemblea perquè els associats triessin nova Junta. És la manera més lògica i més democràtica de resoldre una crisi d’aquesta envergadura. Doncs no: els dimitits ara diuen que no han dimitit, i per tant no cal fer cap assemblea. L’argument esgrimit és doble. En primer lloc, com que han plegat els altres quatre, ja no hi ha motiu per anarse’n (l’ultimàtum de Carretero era de la natura «o marxeu vosaltres o marxo jo»). En segon lloc, com que, segons el reglament, qui dimiteixi ho ha de fer per escrit exposant les raons, i Carretero no ha signat cap paper, legalment no ha dimitit. Com a mínim fa estrany que algú que ha dit que ha plegat després digui que no ha plegat. Però és que, a més, s’escuda en una argúcia legal: recorre a la legalitat establerta pel reglament per justificar la seva no-dimissió, però ell mateix se salta el reglament a l’hora d’imposar el funcionament de les primàries.

RCat ha perdut quatre persones valuosíssimes. De fet, Valdero, Abad i Pereira han fet funcionar l’organització amb una precisió formidable. Ja veurem com funciona a partir d’ara. El més greu és que Carretero i els seus seguidors (cas d’Imma Bellafont o Rut Carandell) han acusat injustament aquestes persones —i de retruc els seus col·laboradors de fora de la Junta— de ser uns trepes i de tenir ambicions personals. Tals acusacions són sorprenents, atès que vénen d’un col·lectiu que no té cap problema a saltar-se el reglament per tal de satisfer l’ambició personal d’una altra persona. En resum, la meva impressió és que dins RCat no es practica el que es proclama. En tres dies ha sorgit a la llum pública tot el que blasmàvem: despotisme; nepotisme; amiguismes; acusacions injustes contra gent honrada; tergiversació dels fets; saltar-se les normes internes per interessos propis; poca democràcia interna; adhesions acrítiques al líder; purgues; censura (alguns comentaris enviats per reagrupats al web de RCat, crítics amb Carretero, simplement no hi apareixen); infraccions (una organització paral·lela a l’associació, el partit polític Reagrupament Nacional Català, que s’ha posicionat a favor de Carretero, disposava de les adreces electròniques dels membres de l’associació, infringint la Llei de protecció de dades, atès que són dues organitzacions independents); manca de transparència de cara enfora (de la reunió de Sant Boi de Llobregat esmentada en va sortir un comunicat en què s’afirmava que els responsables territorials donaven “ple suport a Joan Carretero i a l’equip directiu de Regrupament” http://www.reagrupament.cat/novaweb/content/view/1598/1/, però el document no deia que diversos responsables territorials no donen suport a Carretero); i fins i tot silenciaments a l’estil de la novel·la «1984» de George Orwell (el comunicat penjat al web de RCat per la Junta que havia quedat el 31 de gener, explicant el motiu de la crisi i que es convocaria una assemblea general, ha estat eliminat; es podia llegir a http://www.reagrupament.cat/novaweb/content/view/1593/1/, però a Vilaweb es dóna fe de l’existència d’aquest document http://www.vilaweb.cat/noticia/3684072/lactualjunta-reagrupament-anuncia-passos-seguir-sortida-carretero.html>).

Ho sento, però aquest no és el meu projecte. No puc treballar-hi veient en què s’ha convertit. No puc permetre el tracte que s’ha donat, com a mínim, a Valdero, Abad i Pereira. No puc, simplement. Si la corrupció política és un planeta, RCat ha deixat de ser el meteorit que l’havia d’esberlar i n’ha esdevingut un satèl·lit. Per arribar aquí no calia mobilitzar i il·lusionar tanta gent, francament. Arran de tot plegat he hagut de demanar disculpes a totes les persones que, des del juny del 2009, havia convençut que votessin RCat. Els dec una explicació i, amb els qui he pogut parlar personalment, se m’ha fet molt difícil mirar-los als ulls i relatar-los com ha anat tot plegat. Des d’aquí, doncs, demano disculpes a totes les persones a les quals vaig intentar convèncer que calia apostar per la independència i la regeneració democràtica a través de RCat.

D’altra banda, faig públic que no votaré RCat —o la candidatura en què participi— a les eleccions al Parlament de Catalunya del 2010. No puc fer confiança a una candidatura que funciona amb unes pràctiques més que qüestionables, oimés quan es proposava de combatre-les. A més a més, sóc de Valls i, per tant, si volgués votar RCat em tocaria votar Sandra Lomas (si finalment accedeix a la candidatura). Aquesta persona no em mereix prou confiança per diversos motius: poca capacitat de diàleg (he vist com, en debatre un tema, no deixa exposar arguments a l’altre); la participació en aquests fets tan poc edificants; i el fet que l’honradesa política que se li pressuposa està en dubte (en deixar de treballar per al grup parlamentari d’ERC al Congrés de Diputats per la forta davallada de diputats d’aquest partit a les eleccions del març del 2008, el juny del 2008 va ser recol·locada —contractada d’urgència— en un ajuntament governat per ERC).

Em fa l’efecte que RCat pot acabar com Ciutadans. Aquesta crisi s’ha tancat en fals i molts reagrupats en són ben conscients. Qui ens assegura que demà Carretero no fa fora més gent per discrepàncies? Qui ens assegura que Carretero no se salta de nou el reglament per fer més de dos mandats com a dirigent de l’organització? Em temo que molts dels que ara han seguit acríticament Carretero i han girat l’esquena als membres de la Junta dimitits, d’aquí a dos anys se’n lamentaran. Potser llavors serà l’hora de tornar a engegar un projecte polític de —ara sí— Independència i Regeneració Democràtica (escrit així, amb majúscules). Per patriotisme i dignitat. Catalunya no mereix menys.

Valls, 3 de febrer del 2010

Divendres, menú especial

Cesk Freixas — Fri, 05 Feb 2010 09:45:54 +0100

Divendres. Oferta especial. Un pollastre a l'ast amb croquetes de regal.

Divendres. Hem traspassat la barrera de les 250.000 visites en aquest blog. Gràcies per seguir-nos; ens alegra la vostra fidelitat!

Divendres. Torna a haver-hi assaig. Aquest cop canviem de dia i ens n'anem un més cap enllà. La cosa és que normalment quedem els dijous. Preparar cançons noves amb en Víctor Nin, per tenir el concert de Reus, aquest diumenge i amb el duet, ben a mà i afinat.

Divendres. Avui comencem a assajar el videoclip, en un piset molt atractiu del Passeig de Sant Joan. Demà dissabte en gravarem una part. I diumenge, la resta. Esperem poder-vos-el ensenyar ben aviat!

Divendres. Fa mesos que no vaig al teatre. Avui trencarem aquesta mala rutina, i ens treurem el tel dels ulls per veure Alícia ja no viu aquí. Durant tot el mes de febrer estaran actuant al Teatre Tantarantana. Ja us en faré cinc cèntims, algun dia d'aquests!

Divendres. I demà dissabte. I l'altre, diumenge :)

COMUNICAT MANIFESTACIÓ PEL TREN GANDIA-OLIVA-DÉNIA

Aida Cort�s — Thu, 04 Feb 2010 23:28:17 +0100

COMUNICAT MANIFESTACIÓ PEL TREN GANDIA-OLIVA-DÉNIA

Des de Maulets, Endavant i Independentistes de la Safor, volem fer pública la següent valoració de la manifestació de dissabte 30 de gener a favor del tren de rodalies Gandia-Oliva-Dénia.

Manifestem la nostra satisfacció per la participació de veïns i veïnes de tots els pobles implicats en esta lluita, tant de la Marina com de la Safor. Les xifres oficials, que parlen de 10.000 assistents, són una mostra del clamor popular a favor d'este servei públic.

En lamentem la manipulació i l'ús partidista que intenten dur a terme tant PP com PSOE, autèntics responsables de no tenir esta línia de tren de rodalies.

Denunciem públicament la lamentable actuació de la Policia Nacional Espanyola, a les ordres del PSOE, que actuant com a censors polítics han intentat reprimir i silenciar les veus crítiques presents en la manifestació, que demanaven serveis públics de qualitat. En este sentit, professors que reclamaven un nou institut sense barracons eren envoltats per 8 policies a causa de la seua “perillositat”. A més, la pancarta dels col·lectius sotasignants i del col·lectiu Aixa(amb 1 regidor a l'ajuntament de Pedreguer), amb el lema “PP i PSOE ens prenen el pèl, volem el tren JA”, va ser requisada per la Policia Nacional Espanyola, la qual va identificar els 5 militants de Maulets que l’exhibien, i dos diputats a les Corts Valencianes que van demanar explicacions a la policia per la seua actuació.

Finalment:

Denunciem públicament la delegació i subdelegació del govern espanyol, en mans del PSOE, com a responsables polítics d'estos fets.
Al mateix temps mostrem el nostre rebuig per l'actitud mostrada tant per l'alcaldessa no legítima de Dénia, Ana Kringe, com pel seu equip de govern, per permetre i fins i tot instigar esta actuació.
Exigim el retorn del material requisat.

Esta és la seua democràcia i el que ells entenen per llibertat d'expressió. Ni respecten les veus crítiques, ni defensen els pobles als que diuen representar.

Per un transport públic i de qualitat al servei de les classes populars.

PP i PSOE: repressors i farsants, volem el tren JA!

La Marina, 2 de febrer de 2010

Endavant

Maulets

Independentistes de la Safor

Avui, presentació del nou llibre d'en David Caño

Cesk Freixas — Thu, 04 Feb 2010 15:26:04 +0100

He vist el futur en 4D
de David Caño

En faran la presentació: Lluís Calvo i David Caño

Finalitzarà l'acte amb una actuació poeticomusical a càrrec de: Carles Rebassa, Lluís Calvo, David Caño i Cesk Freixas.

Dijous, 4 de febrer de 2010, a les 19.00 hores.
A la Sala dels Arcs de la Llibreria Catalònia (Ronda de Sant Pere, 3, Barcelona).

Manifest desviat v.2.0

Aida Cort�s — Thu, 04 Feb 2010 13:25:22 +0100

Llegiu-lo, és boníssim!

http://laltravorera.blogspot.com/2010/01/manifest-desviat-v20.html

"No som gais simpàtics ni lesbianes correctes. Som bords i estem rabiosos, farts de tota la vostra merda.

Els vostres acudits mai ens han fet gràcia. Les vostres pel•lícules ja no ens emocionen. La vostra hipocresia ens repugna. El vostre ordre és la nostra misèria. Els nostres somnis són els vostres malsons. Els vostres marges, casa nostra."

Atac amb pintura a la Patronat del Metall a Sabadell

Aida Cort�s — Thu, 04 Feb 2010 13:16:49 +0100

"Amb l'objectiu de mostrar la vertadera cara de la patronal de la metal·lúrgia de la nostra ciutat, que tant patiment ha causat als seus treballadors, que tants acomiadaments ha enviat a la llarga cua de l'atur, que tants expedients de regulació ens ha fet, que tantes i tantes famílies ha deixat al carrer..."

27 gener: Atac amb pintura a la Patronal del Metall a Sabadell

Contrapunt 01-02-2010. Candidatura d'Unitat Popular Vilafranca del Pened�s

Xavier Navarro Dom�nec — Thu, 04 Feb 2010 11:14:34 +0100

Intervenció de la CUP de Vilafranca del Penedès.
En aquesta intervenció es parla de:

- Taula de partits per parlar de les mesures que ha de prendre l'Ajuntament per assegurar els drets socials de les famílies de Vilafranca i de com començar a ser gestors d'ocupació i formació de forma eficaç.

- Problemes ocasionats pel pas del TGV - sorolls, esquerdes i vibracions - a Vilafranca del Penedès

- Punts de trobada de la Candidatura d'Unitat Popular de Vilafranca del Penedès per a elaborar el programa electoral i polític de les eleccions municipals 2011

Contrapunt Televisió Vilafranca 01-02-2010 from Xavier Navarro on Vimeo.

S'acosta el Carnestoltes i les ganes de riure amb bon humor

Joan Jubany — Wed, 03 Feb 2010 23:53:29 +0100

trobar al Facebook (http://www.facebook.com/profile.php?id=100000386294602 ref=ts#!/photo.php?pid=30471964 id=1277017860 fbid=1202671908412) un acudit dels amics Portafardells sobre l'actualitat político-judicial de la nostra ciutat....

La llengua d'un poble esclau

Guillem Salas Campreci�s — Wed, 03 Feb 2010 23:10:00 +0100

"De vez en mes"

Joan Fern�ndez — Wed, 03 Feb 2010 22:20:00 +0100

Una de les grans coses que m'aporta ser "profe" és que cada dia aprenc coses noves dels meus alumnes i m'agrada que no deixin de sorpredre'm. Jo no sé què pensaran els meus companys del "gremi", però malgrat la imparcialitat que requereix la nostra posició d'educadors a l'hora de treballar amb...

llegeix més a http://joanfer.cat

Presentació oficial del tercer disc a Vilafranca del Penedès

Cesk Freixas — Wed, 03 Feb 2010 20:35:15 +0100

Serà aquest proper dissabte, dia 6 de febrer de 2010, a l'Auditori Municipal. Hi presentarem les cançons de La mà dels qui t'esperen amb tota la banda. I serà triplement especial: perquè toquem a casa, perquè trepitjarem per primer cop l'Auditori, i perquè ja tindrem exemplars del nou disc!

El concert començarà a les 22.30 hores de la nit, al número 15 de l'Avinguda de Catalunya de Vilafranca del Penedès. Les entrades tenen un preu de 10€, i es poden aconseguir a les taquilles del Teatre de Cal Bolet, a través del telentrada i una hora abans a les taquilles del mateix Auditori. Per a més informació, podeu consultar aquest lloc web de l'Ajuntament de la ciutat.

Esperem poder-vos-hi trobar!
Una abraçada!

Discurs al Ple sobre la polèmica de l'empadronament.

Quim Soler — Wed, 03 Feb 2010 20:00:28 +0100

Al ple d'avui hi havia una moció del partit ultradretà PxC, en què es demanava que el Ple donés suport a les mesures que havia poposat l'alcalde per tal de no empadronar les persones que no presentessin un passaport visat en el moment de fer l'empadronament.

Aquest és el discurs que des de la CUP hem fet per rebatre la moció (audio parcial).

Des de la CUP, lògicament, no donarem suport a aquesta moció ni als nous criteris d’empadronament que pretenia imposar el govern de la ciutat.

I per no fer-ho, hi ha moltes raons. Aquí n’exposarem algunes.

(n'hi ha més...)

73 municipis realitzaran Consulta sobre la Independ�ncia el 28 de febrer

�lex Maym� — Wed, 03 Feb 2010 03:26:00 +0100

El proper28 de febrer de 2010 es realitzaran Consultes sobre la Independ�ncia en 73 municipis catalans i podran participar-hi m�s de 250.000 persones majors de 16 anys que resideixin en algun d'aquests municipis.Com ja vaig fer amb els resultats del 13 de desembre crec que cal analitzar els resultats en base a veure com s'ha aconseguit mobilitzar a l'electorat "autodeterminista". I quan parlo

Mataró Decidirà

Joan Jubany — Wed, 03 Feb 2010 00:16:18 +0100

el 13 de setembre a Arenys de Munt (index.php?option=com_content task=view id=499 Itemid=9), amb una proclama (index.php?option=com_content task=view id=504 Itemid=9)...

Mataró decideix!

Joan Fern�ndez — Tue, 02 Feb 2010 22:04:00 +0100

M'agrada aquest lema. Ja l'havia vist en altres poblacions del país però, fins ara, no m'havia aturat a analitzar-lo. Mataró decideix. És molt diferent dir-ho així, que dir "Mataró vol decidir". D'aquesta forma no hem de demanar permís a ningú. Nosaltres decidim què volem fer i què volem ser, li...

llegeix més a http://joanfer.cat

De Badalona a La Vall d'Albaida

Cesk Freixas — Tue, 02 Feb 2010 13:14:28 +0100

Un dimarts, altre cop per Osona, gaudint del fred, que queda entre raig i raig de Sol.

Aquest cap de setmana ha sigut intens. El divendres vam tocar a Badalona, al Teatre del Círcol, en una de les actuacions del Musica't, un cicle de música d'autor que enguany celebra la seva segona edició. Més de 100 persones van omplir i acompanyar-nos durant tot el vespre. En vam sortir amb un molt bon regust de boca. Vam presentar algunes cançons del tercer disc, i l'ambient era tan íntim i proper que ens va costar allunyar-nos de l'escenari. A més vam tenir una col·laboració de luxe: l'Albert Fibla va cantar un trosset de la cançó Dies i nits d'amor i de guerra. Gràcies a tots els badalonins i badalonines per venir-hi!

El dissabte, agafàvem el cotxe ben d'hora i començàvem a fer quilòmetres. Els ponts de l'Ebre i Burjassot. Una mica menys de quatre hores separen el Penedès de La Vall d'Albaida, una bonica comarca que es troba a mig camí de València i Alacant. Allí, ens esperàven l'Andrés Valor i tota la tropa, per fer un concert conjunt al Teatre Cine Goya, de L'Olleria. Unes 200 persones van engalanar l'espai, en un context festiu i reivindicatiu, on hi vam parlar del treball, de la unitat del país i de tots els dubtes que compartim.

L'endemà al matí, l'Andrés ens va convidar a casa seva, per col·laborar en el seu primer disc, que portarà el nom de En les nostres mans. Hi vam posar algunes veus. I queda clar que l'Andrés fa unes cançons precioses, profundes i amb esperit constructiu. Felicitats, company! Ja tenim ganes de poder-lo escoltar!

Per altra banda, aquesta setmana ja tindrem les còpies dels discos! El dimecres els rebran a productesdelaterra.cat. I per als concerts d'aquest cap de setmana (Vilafranca i Reus), ja en tindrem per tal de poder-ne vendre.

Ja heu votat als Premis Enderrock? Nosaltres hi estem nominats a la categoria de cançó d'autor. Podeu donar-nos un cop de mà, aquí: www.enderrock.cat/premis

Moltes gràcies!

Taula de pressupostos. 1a part.

Xavier Navarro Dom�nec — Tue, 02 Feb 2010 09:29:04 +0100

Tal i com vàrem demanar al ple extraordinari del 19 de gener, divendres 29 de gener vàrem tenir la primera reunió de portaveus per a parlar sobre les mesures que cal prendre des de l’Ajuntament per fer front als efectes que la crisi té sobre les nostres famílies.

BRAMS a Molins de Rei

Francesc Ribera — Tue, 02 Feb 2010 04:28:07 +0100

Dissabte vam tocar a Molins de Rei.
És un drama per a una persona que representa que té per ofici convertir sentiments, sensacions, emocions, etc. en paraules, trobar-se en la impotència de no poder explicar, en tota la plenitud, el moment que vaig viure al pavelló de Molins.
Qualsevol descripció que se m'acud és clarament insuficient. De cop sé amb que comparar-ho, però només pot ser amb el concert de fa un mes a Palma, o amb algun altre concert de Brams.

Foto: Àlex Carmona

Mobilitat: massa anys d'indefinició.

Adam Maj� — Mon, 01 Feb 2010 16:09:06 +0100

Parlant de vodka, els russos diuen que una ampolla és massa, però dues massa poc, que tres, en canvi, són la mida justa. I és que sovint, no sempre, però sovint, el terme mig és la pitjor opció i, volent quedar bé amb tot-hom, no satisfàs a ningú. És el que ha passat amb la inacabable redefinició del model de mobilitat a la ciutat de Manresa. Ja a finals dels anys setantes es va fer evident, també aquí, allò que a ciutats més gran ja s’havia vist abans, que l’increment del nombre de cotxes particulars convertia aquest mitjà en ineficaç per a desplaçar-se pel centre de la ciutat i que la convivència entre els vehicles i els vianants començava a ser-hi molt complicada. Ras i curt, el nombre de cotxes s’havia disparat i els carrers del centre i el nucli històric, ja no podien oferir espai suficient ni per circular-hi ni per aparcar-hi. Aleshores, malgrat l’oposició inicial d’alguns botiguers, es va prohibir el trànsit de vehicles a determinats carrers, al voltant de sant Domènec. L’iniciativa fou un èxit i encara ara aquells primers carrers sense cotxes són els que millor han aguantat la davallada comercial del barri antic; mentre que allà on la incorporació a l’illa de vianants s’ha fet tard, o encara no s’ha fet, el nombre de botigues tancades s’ha multiplicat. Val la pena recordar que a la Plaça Major molts establiments van començar a abaixar persianes quan encara era plena de cotxes, i que el carrer Sobreroca no se n’acaba de sortir, malgrat tenir un aparcament a la vora, perquè a ningú li agrada passejar tot esquivant vehicles en marxa.

Vota'ns als Premis Enderrock!

Cesk Freixas — Mon, 01 Feb 2010 12:58:46 +0100

Volíem explicar-vos que estem nominats als Premis Enderrock d'aquest 2010, a la categoria de cançó d'autor, amb el nostre tercer disc, que sortirà d'aquí a ben pocs dies!

Per votar, heu d'omplir un formulari senzill i escollir el grup i el disc que més us agradi. Per tal de poder realitzar les votacions, us heu de dirigir a aquest lloc web: http://www.enderrock.cat/premis

Gràcies per la vostra ajuda!
Una abraçada! :)

[Myspace] Escolteu algunes noves cançons de La mà dels qui t'esperen! Aquí

En temps de crisi, nova clatellada fiscal: els impostos augmenten en un 7,80 %

�lex Maym� — Mon, 01 Feb 2010 05:40:00 +0100

El govern municipal (IiE, ERC i CiU) tamb� vol fer creure que aquest any 2010 es congelaran els impostos que cobra l�Ajuntament de Molins de Rei. �s cert que practicament tots els impostos i taxes es congelen i per� l�IBI augmentar� un 10% segons declaracions del mateix equip de govern. Si prenem com a ref�rencia les principals taxes i impostos que paguen totes les fam�lies de la vila podem

Raons

Joan Fern�ndez — Sat, 30 Jan 2010 19:30:00 +0100

"Quan la vida et presenti raons per plorar, demostra-li que tens mil i una raons per riure"

llegeix més a http://joanfer.cat

A tots els qui heu reservat el disc a productesdelaterra.cat

Cesk Freixas — Fri, 29 Jan 2010 14:24:39 +0100

Benvolguts amics i amigues;

La sortida del nostre tercer disc, La mà dels qui t'esperen, s'està retardant considerablement. El treball, que havia de sortir el passat 15 de desembre, va patir un error en el procés de fabricació. Una d'aquestes parts de la fabricació, en la que s'aplicava, a la portada i a la contraportada, una tinta que canvia de color quan es posa en contacte amb la pell humana, va veure's alterada quan, per equivocació, hi va haver un error en l'aplicació d'aquesta tinta especial. Això ha comportat que s'hagi de tornar a repetir tota la fabricació i, per tant, tornar a fabricar els 2.000 discos que teníem previstos per a la primera edició.

Volem demanar-vos disculpes, ja que aquest nou treball discogràfic sortirà a la venda després de gairebé dos mesos de la data que havíem anunciat. Per aquest motiu, volem deixar clar que es tracta d'un problema de fabricació i no de distribució, i us demanem que entengueu la situació. Productesdelaterra.cat no té res a veure amb aquesta demora i, tanmateix, crec que val la pena mencionar la seva bona feina, deixant clar que té tota la nostra confiança i que ha demostrat, des de fa temps, que és, de llarg, la millor botiga virtual que existeix als Països Catalans.

Així que el disc surti de la fàbrica (a partir de dimecres que ve), l'enviarem a Productesdelaterra.cat i el rebreu molt aviat.

Perdoneu les molèsties.
Moltes gràcies per tot.

Cesk Freixas

CGT

Juli Cu�llar — Fri, 29 Jan 2010 08:49:00 +0100

El sindicat d'espectacles de la CGT ha donat suport al locaut de la patronal de les sales de cinema de l'1 de febrer i s'ha arrenglerat amb les tesis espanyolistes contràries a la quota del 50% de projeccions en català que preveu el projecte de llei del cinema de la Generalitat de Catalunya. Ja sé que no tot és blanc i negre. Ja sé que segurament no tothom a la CGT comparteix aquest posicionament. I, fins i tot, pot succeir que aquesta no sigui la postura oficial del sindicat. Però jo em sento molt estafat i decebut. Penso que no paga la pena sostenir un sindicat que permet que hi hagi seccions i afiliats que facin el joc al capital i a l'espanyolisme. Per mi això és definitiu. Reconec el meu error inicial i, després d'un any d'estar-hi afiliat, avui me'n dono de baixa.

Per sort, aquesta decisió personal coincideix amb la voluntat de la comarcal de la CUP d'organitzar un eix de debat i un espai de trobada al voltant de la lluita sindical, conscients del fet que un moviment d'alliberament nacional sense una projecció i un discurs propi en el món laboral no deixa de ser una expressió política aburgesada. Precisament, aquesta setmana, en un article d'opinió publicat a Llibertat.cat, en Manel Zaragoza apuntava els mateixos interrogants que ens estem plantejant al Maresme.

El català, el cinema, els empresaris i alguns sindicats.

Jose Miguel Cuesta — Fri, 29 Jan 2010 00:27:00 +0100

Sens dubte, si hi ha un àmbit on la discriminació de la llengua catalana és innegable, és en tot el món de la indústria de l'oci, i més en especial, en la del cinema. La qüestió torna a estar d'actualitat pel Projecte de Llei aprovat pel govern de la Generalitat el passat dia 12 de gener que per primera vegada pretén, entre d'altres coses, establir una paritat real en les pel·lícules doblades i subtitulades en català respecte a les que ho estan en llengua castellana.

Deixant de banda el debat de si la llei és suficient o no, el cas és que la virulenta resposta no s'ha fet esperar. Els empresaris del sector s'han posicionat de manera oberta en contra, argumentant que aquesta legislació farà tancar molts cinemes en un context de crisi. Anuncien un “locaut”, és a dir, un tancament patronal pel proper dilluns 1 de febrer. Deuen pensar, que si s'ofereixen un 50 % de pel·lícules en català, la gent deixarà d'anar al cinema. Aquest argument no deixa de ser surrealista. No sé en què es basen per poder fer aquesta afirmació. Potser pensen que anirà poca gent a veure cinema en català? Potser pensen que les persones castellanoparlants no aniran a veure cinema en català perquè no l'entendran? Potser pensen que s'enfonsarà el seu negoci? De tota manera, no deixa de ser significatiu que la data del tancament sigui un dilluns, i no un dissabte o diumenge. Fins i tot per protestar no volen perdre gaire diners.

El primer argument crec que no té cap solidesa. Molta gent aniria a veure pel·lícules en català si tinguessin l'opció de fer-ho. És més, en els estranys casos que una pel·lícula s'ha estrenat solament en llengua catalana (es tractaria d'alguna pel·lícula infantil com per exemple les dels dibuixos animats japonesos Doraemon) la gent que la volia anar a veure ho ha fet igualment. El segon argument tampoc se sustenta gaire. Posaré un exemple molt gràfic i personal. De petit recordo a casa que quan van començar les emissions de TV3 els meus pares, cap d'ells catalanoparlant i gairebé sense estudis, veien assíduament el serial Dallas sense que el català fos un problema. Pel que fa al tercer argument, el seu alarmisme fa riure... Segurament és cert que la gent va menys al cinema i el sector no està passant pel seu millor moment... però les causes són unes altres (preus alts, crisi econòmica, internet... etc.). No barregem les coses ni fem demagògia, si us plau.

La realitat avui dia és que només un 3% de les pel·lícules que es projecten al Principat són en català (ja no parlem del País Valencià, les Illes o la Catalunya Nord on el percentatge encara és menor). Diverses entitats de defensa de la llengua catalana han denunciat aquest fet. I que això sigui així no és pas producte d'una casualitat ni producte del lliure mercat. Abans del franquisme a l'Estat espanyol la majoria de pel·lícules es projectaven subtitulades. Però amb el franquisme es va fer una llei que obligava al doblatge de les pel·lícules en llengua no castellana perquè als cinemes es parlés només en aquesta llengua. I la situació actual és una herència directa de l'anterior, ens agradi o no.

No entraré a discutir sobre si el cinema ha de ser subtitulat o doblat perquè no és exactament d’allò que estem parlant aquí (la subtitulació també es fa actualment de manera majoritària en llengua castellana). Aquí estem parlant de drets lingüístics d'un col·lectiu de població, els que volen viure plenament en català. I aquests drets semblen no comptar per res pels empresaris, que seguint la seva naturalesa, busquen el seu màxim benefici amb la mínima inversió. Quants d'aquests empresaris són catalanoparlants? Si féssim un estudi segurament ens enduríem alguna sorpresa. Però lamentablement, encara sentirem a gent dir, erròniament, què són els immigrants la major amenaça pel futur de la llengua catalana...

Tampoc no veurem cap d'aquells “defensors del bilingüisme” fer campanya a favor d'aquesta llei que, curiosament, s'ajustaria a part dels seus postulats. No volen que els pares puguin triar la llengua dels seus fills a l'escola? Llavors per què no han fet mai campanya perquè es pugui triar la llengua al cinema? No és aquesta llei una “conseqüència lògica” del “bilingüisme” que tant s'atansen a defensar? Pel que es veu, deu haver diferents vares de mesurar els espais on es pot reclamar aquest.

Ara bé, considero molt greu que alguns sindicats s'hagin posicionat a favor de les seves patronals, i dintre d'ells la CGT, de la qual esperava una major sensibilitat sobre aquest tema i una major dedicació a la defensa de la classe treballadora. Que els empresaris facin servir la por a l'atur entra dintre de la seva “lògica” per intimidar als treballadors, però que CCOO i la CGT (i l'UGT en altres ocasions) caiguin en el mateix parany i donin suport a la patronal és del tot inacceptable. Que es preocupin més de defensar els treballadors i les treballadores dels intents de la patronal de retallar els seus drets en aquest context de dura crisi econòmica, fet que no ha de ser incompatible amb la defensa del català.

Pregunta de la CUP sobre l'augment de la quota dels socis/es del Club Natació Molins de Rei

�lex Maym� — Thu, 28 Jan 2010 16:57:00 +0100

Pregunta de la CUP formulada en el ple municipal del 27 de gener de 2010:En el ple municipal del 2 de desembre de 2009 es van aprovar les Ordenances Fiscals per l’exercici 2010, entre les quals també hi havia les taxes de la Piscina Municipal.El Club Natació Molins de Rei va passar una sèrie de documents per justificar els augments de les taxes que proposaven. En concret hi havia un document

"La m� dels qui t'esperen": comen�a la gira

Cesk Freixas — Thu, 28 Jan 2010 14:32:00 +0100

Properes actuacions:

29 gener

21:00

Teatre del Círcol

Badalona

30 gener

19:30

Teatre Cine Goya

L’Olleria

6 febrer

22:30

Auditori Municipal

Vilafranca del Penedès

7 febrer

20:00

El Racó de La Palma

Reus

Per a més informació, podeu veure l'agenda de concerts del nostre lloc web, aquí.

Gràcies!

Intervenció de la Candidatura d'Unitat Popular de Vilafranca del Penedès al ple extraordinari ...

Xavier Navarro Dom�nec — Thu, 28 Jan 2010 12:49:22 +0100

Intervenció de la Candidatura d'Unitat Popular de Vilafranca del Penedès al ple extraordinari del 19 de gener de 2010 per parlar de les mesures proposades pel PSOE contra la crisi

Han tancat RCTV? Però Chávez no l’havia tancada ja fa tres anys?

Aida Cort�s — Thu, 28 Jan 2010 11:41:53 +0100

M'ha agradat aquest apunt de la Laia Altarriba sobre les recents notícies sobre Veneçuela:

http://lesquenadelmon.wordpress.com/2010/01/27/han-tancat-rctv-pero-chavez-no-lhavia-tancada-ja-fa-tres-anys/

Video de la inauguració del nou Local de la CUP - Vic

Laia Jurado — Wed, 27 Jan 2010 21:14:11 +0100

El 9TV va ha fet un video sobre la inauguració del nou local de la CUP - Vic. Penso que reflecteix el nostre present i el futur!!!

L'espectacularitat encerclada

Cesk Freixas — Wed, 27 Jan 2010 14:18:55 +0100

Potser sense paraules, potser amb paraules no gaire endreçades. Els gestos de la comunicació, el triomf del diàleg, la batalla dels dubtes i la còmplice avantguarda de la felicitat.

La nostra és una guerra oberta. Contra el pensament únic, contra els qui imposen la idea del tot està bé, contra els creadors d'opinió totpoderosos i inqüestionables, contra justícia i lleis que s'escriuen en contra dels drets dels pobles i les persones.

L'espectacularitat d'El Cercle és aquesta. Aconseguir trobar-nos, en l'espai reduït, per ser capaços de veure-hi més enllà dels ulls, i tenir la voluntat de parlar-nos sense necessitat de fer servir la veu. A Girona hi deixem una part importantíssima de tot el que sabem, que no és gran cosa, que ens ha ajudat a entendre'n moltes. Al número 7 del carrer Ciutadans hi hem après a mirar-nos, a coneixèr-nos. Per les vides que deixem enrere. Per les vides que comencem. Per la força de la vostra companyia, que dóna coherència i consistència a tota cançó que pugui sortir de les nostres veus.

Ahir, més de 100 persones rebentaven, literalment, el bar. Un comiat amb regust a tornada. Com aquelles coses que sabem que ens ajudaran a poder seguir caminant. Serem el puny tancat, ciutats que acaben en a, l'eternitat.

Gràcies per fer-nos una mica més feliços.
No oblidarem mai aquests dos anys.

No us oblidarem mai.

Perquè ens retrobarem.
Perquè la vida és ara.

I dir ara és dir només.

L'autonomia municipal es pot limitar?

Jordi Navarro — Tue, 26 Jan 2010 23:06:00 +0100

Somriures i llàgrimes

Joan Fern�ndez — Tue, 26 Jan 2010 19:16:00 +0100

Ahir vaig rebre el segon cop dur en una setmana. La més gran de les meves tietes, malalta fa temps, havia mort. La tarda d'ahir i el matí d'avui no han estat fàcils. Però pels meus cosins i els seus fills, realment ha estat molt dur, duríssim. No entraré en detalls de de com hem viscut aquests...

llegeix més a http://joanfer.cat

Del Roig al Blau: El País Valencià

Roger Castillo Bosch — Tue, 26 Jan 2010 17:35:00 +0100

Un documental recent (2004) de Llorenç Soler clau per entendre el País Valencià actual. Partint de la transició valenciana ens mostra la irrupció del fenomen del blaverisme, amb especial atenció a la batalla de València.

Fa uns quants mesos va ser un encert en la programació d'activitats de l'Ateneu Mulei i el recomano a tothom, ara que he localitzat el vídeo per internet a través del bloc de la Màgica Nit. Està dividit en tres parts, ja em direu què us sembla!

Roger

Últim concert a El Cercle

Cesk Freixas — Tue, 26 Jan 2010 11:49:05 +0100

La vida és un cicle, que ens guia pel moment, l'espai i el temps. Un d'aquests cicles avui s'acaba. No ho diem ni amb tristesa ni amb ganes. Simplement s'acaba, perquè se n'obren d'altres, i perquè hi ha nous espais i arriben nous temps.

Ja farà dos anys d'aquell dimecres en el que vaig començar a actuar, cada dues setmanes, al Bar El Cercle, al mig del casc antic de Girona. Aleshores, vivia a la ciutat de l'Onyar. Tot era nou i estava per començar. Un any després marxava a viure a Barcelona, al Poble Sec, i aquí seguim, redescobrint aquests carrers. Després de més de 20 mesos al Cercle, un se n'adona de la quantitat de coses que hi han passat. Cançons, xerrades, amics, mirades, rialles... Bé, podríem dir que seria allò títpic que es diu als comiats, però sentint-ho de debò, des del fons del nostre cor.

Avui actuem per últim cop a El Cercle. Almenys, serà l'últim cop que hi actuem periòdicament. Ho farem d'una forma festiva. Hi haurà en Cesc Martorell (baixista de la banda) i en Marcel Marimón (cantant i guitarrista de Rumb al bar), i esperem que puguem celebrar aquest canvi de cicle d'una manera alegre i optimista. Aquest cop, però, el concert no el realitzarem a la sala de dins, sinó que el farem a la zona de la barra. A les 22.30 hores, com sempre.

Ens hi veurem?
Gràcies per aguantar-me!

Un petonàs a tots!
Cesk

Martí

Juli Cu�llar — Tue, 26 Jan 2010 07:28:00 +0100

Vaig saber que el teu avi havia desaparegut al front. Aleshores, el dolor de la teva família em va colpir doblement. Martí, la lluita continua, per tu, per tots els lluitadors i totes les lluitadores per la independència i el socialisme dels Països Catalans.

Regals enverinats.

Josep Antoni Vilalta — Mon, 25 Jan 2010 23:17:29 +0100

Ja hi tornem a ser. La mateixa pel�l�cula de sempre. El govern espanyol est� disposat a realitzar-ne l�en�sim remake i sembla ser que l�ajuntament d�Asc� aspira a adjudicar-se�n la localitzaci�, a esdevenir l�escenari de la propera producci� estatal: el cementiri nuclear.

La hist�ria sempre �s la mateixa: cada cop que el govern de torn (estatal o regional) t� la necessitat d�encolomar una instal�laci� que per les seves caracter�stiques pot generar rebuig (des d�instal�lacions energ�tiques perilloses fins a centres penitenciaris o bases militars, passant per tota classe d�abocadors de residus) les nominades a rebre el regal acostumen a ser zones econ�micament poc desenvolupades, amb un mercat laboral minso i amb un d�ficit hist�ric d�infraestructures de tot tipus, per a les quals la possibilitat d�acollir la instal�laci� en q�esti� es presenta com una oportunitat �nica per a solventar de cop totes les mancances, amb la creaci� de llocs de treball, l�augment estratosf�ric d�ingressos a les arques municipals i la millora d�infraestructures p�bliques. I, es clar, amb un ham tan llaminer, si nom�s ens fixem amb els avantatges econ�mics immediats, hi ha municipis que piquen. I �s que, sobretot en casos extrems com el del cementiri nuclear que amena�a les comarques ebrenques, per a posicionar-s�hi a favor s�ha de prescindir de qualsevol valoraci� a mitj� o llarg termini. I no em refereixo nom�s a q�estions ambientals, de salut humana i de seguretat sin�, fins i tot, de la persist�ncia en el temps dels avantatges laborals i econ�mics d�aquesta instal�laci�. Qu� passa si al cap d�un temps de tenir el femer nuclear a Asc� disminueixen les aportacions econ�miques o els llocs de treball? Tenint en compte que els magatzems nuclears constru�ts un quart de segle enrere ja han quedat desfasats tecnol�gicament, i que la radioactivitat perdura durant milers d�anys, potser d�aqu� un temps tots els recursos promesos encara seran insuficients per a reformar les instal�lacions per tal d�adequar-les a nous requisits de seguretat. En un aquest sup�sit qu� podria fer un futur ajuntament del municipi agraciat? Rescindir unilateralment el conveni amb l�administraci� benefactora i que aquesta s�endugu�s el regalet cap a un altre lloc? Res, absolutament res; la zona que rebi el cementiri nuclear t� garantida la porqueria nuclear i els seus possibles efectes secundaris pels segles dels segles, independentment dels termini de temps en que se�n benefici� econ�micament.

Si quan parlem d�ajuntaments, i en casos menys greus que el citat, podem arribar a trobar comprensible els posicionaments receptius per part d�alguns ajuntaments, atenent la dif�cil situaci� socioecon�mica i laboral dels seus municipis o la manca de recursos econ�mics de les arques municipals, l�actitud carronyaire de les administracions d��mbit territorial superior (estatals o auton�miques, segons el cas) �s totalment inadmissible. Com pot qualificar-se sin� als governs que tracten d�ubicar les instal�lacions perilloses i/o molestes en les zones menys poblades i menys desenvolupades econ�micament, aprofitant-se d�unes circumst�ncies de les que ells mateixos, en tant que governs, en s�n els m�xims responsables? Contr�riament al que se sol dir, les comarques majorit�riament rurals no estan oblidades per part dels diferents governs. Al contrari, prou que se�n recorden a l�hora d�ubicar-hi all� que en les grans concentracions urbanes, industrials i/o tur�stiques, generaria un fort rebuig social. Com s�ho farien per a buscar ubicacions "t�cnicament id�nies" sense el necessari desequilibri territorial?

En canvi, a l�hora repartir caramels menys amargs, l�orde de repartiment es capgira totalment. N��s un exemple for�a clarificador el cas de l�ITER. Aquest �projecte internacional amb l'objectiu de demostrar la factibilitat cient�fica i tecnol�gica de construir un reactor de fusi� nuclear a gran escala� tenia inicialment quatre possibles ubicacions: Clarington (Canad�), Rokkasho (Jap�), Cadarache (Occit�nia) i Vandell�s (Pa�sos Catalans). M�s tard els governs espanyol i franc�s van pactar una candidatura conjunta, que preveia la construcci� del reactor de fusi� termonuclear a la poblaci� occitana i la ubicaci� de l�oficina gestora del projecte a Vandell�s o a Barcelona, que suposaria la creaci� d�uns centenars de llocs de treball altament qualificats. Finalment, al no haver-se de construir cap instal�laci� nuclear pr�piament dita, l�oficina en q�esti� no va anar a Vandell�s (llegiu informaci� a gencat.cat) sin�, ves per on, a un districte de nom rid�cul �el 22@- d�una ciutat (not�cia a Vilabeb) on ara un alcalde rid�cul pret�n convertir en seu d�uns jocs ol�mpics d�hivern...

Company

Francesc Ribera — Mon, 25 Jan 2010 15:53:08 +0100

Pengem una nova cançó de l'espectacle l'Esca del pecat.

L'autoria d'aquesta cançó no és nostra: lletra i música són de Josep Aixalà.

Pirineus 2022

Adam Maj� — Mon, 25 Jan 2010 11:36:00 +0100

Segurament sí que és una fantasmada condemnada al fracàs, com va dir, i després rectificar, el conseller nostrat. I també entenc la reacció immediata d’Associacions de veïns i d’organitzacions diverses, també la CUP de Barcelona, oposant-se a la iniciativa. No és d’estranyar, després del desastre del Fòrum de les cultures i veient com el model econòmic i urbanístic impulsat els darrers anys ens ha portat a l’atzucac actual, que la gent ens malfiem de projectes pretesament il.lusionants com aquest. I també és cert que el COI és un organisme antidemocràtic –encara funciona per cooptació- que ens hauria de merèixer tots els recels.

Osona

Cesk Freixas — Sun, 24 Jan 2010 14:27:02 +0100

Aquest cap de setmana ens l'hem passat voltant per Osona. Ahir hi vam fer dues actuacions. La primera, al nou local de la Candidatura d'Unitat Popular de Vic, situat molt a prop de la Plaça Pompeu Fabra, engalanat amb una paret groga sota el logotip, que presideix la sala. Un concert que va començar cap a les vuit del vespre i que va suposar la primera posada en escena, amb el format del duet, d'algunes de les noves cançons del tercer disc. Molt bon ambient. I la família cupaire que, mica en mica, va creixent.

Després vam dirigir-nos cap al recinte del Sucre, un espai polivalent que s'ubica a tocar de l'estació de trens, on ahir s'hi celebrava un festival solidari organitzat per Sant Tomàs, una entitat sense ànim de lucre que vetlla per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies a la comarca d'Osona. Moltíssima gent en un context festiu per fer d'aquest món un món adaptat a tothom.

I avui, per Santa Eulàlia de Riuprimer, enmig d'aquestes muntanyetes que absorbeixen el fred i aclareixen l'atmosfera.

Demà, més :)

Beatifiquen un mossèn que especulava venent parcel·les al cel

Joan Jubany — Sat, 23 Jan 2010 23:27:05 +0100

Ens ho explica (http://miqueltro.blogspot.com/2010/01/beatificacio-den-samso.html) l'amic i company Miquel Torner, que cita les memòries de la Montserrat Julió. Déu n'hi dó,...

Comença el judici per l'afer dels Mossos d'Olot (...i comença bé!)

Francesc Ribera — Fri, 22 Jan 2010 20:24:31 +0100

A quarts d'una érem als passadissos dels jutjats de Girona. L'advocat ens deia que havia aconseguit reduir molt la petició fiscal i que assumíem fets els tipificarien en dos graus menors a la demanda inicial i ens en sortiríem prou ben parats. Jo, com que era el que tenia l'acusació menor he deixat decidir els altres dos i hem quedat que d'acord. El judici se suspendria per conformitat de les parts.
Però...

Votacions pels Premis Enderrock

Cesk Freixas — Fri, 22 Jan 2010 13:17:46 +0100