Uns punts bàsics i clarificadors:

- Convergència i Unió va presentar, ja fa uns mesos, una esmena de retorn del Projecte de Llei de Vegueries. Esmena que va ser desestimada pel vot contrari del tripartit (PSC, ERC i IC), i que van permetre la continuació del tràmit parlamentari.

- Convergència i Unió, va votar en contra del Text de la Llei de Vegueries, i el considerem un autèntic bunyol jurídic i polític. El text és va aprovar per 68 vots a favor (Tripartit) i 64 en contra. Dins d'aquests 64, tots els Diputats de Convergència i Unió.

- Un membre de l'equip de Govern del Sr. Ballesteros és el darrer responsable de l'aprovació de la LLei. La necessitat que aquesta Llei s'aprovés almenys per majoria absoluta (article 118 del Reglament de la Cambra), això és 68 diputats, fa que el simple fet que el Sr. Sergi de los Rios (tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Tarragona), s'hagués abstingut o votat en contra, com van fer en Joan Miquel Nadal i Carles Sala, aquest simple gest del Sr. de los Rios, hagués impedit que la Llei s'aprovés.

- Que qualsevol diputat company del PSC del Sr. Ballesteros, s'hagués abstingut, o hagués votat en contra, també hauria impedit que la Llei s'aprovés.

Per tant, les culpes clares, i en la vida política hi ha moments oportuns, molt oportuns, per mostrar caràcter, per mostrar criteri, i sino fins i tot, moments oportuns per anar al lavabo, i el Sr. Ballesteros, no té amics al PSC que vagin al lavabo, i el Sr. Sergi de los Rios, no té, ni criteri, ni caràcter. 

I ara què?

Doncs potser començarà a normalitzar-se el mercat interbancari, potser el Banc Central Europeu podrà començar a reduir les seves intervencions diàries. Potser els diferencials del deute públic espanyol respecte els bons alemanys es reduiran. Potser les entitats financeres espanyoles patiran menys per tenir finançament, potser tot això es complirà, ben segur, però el crèdit tornarà a empreses i a famílies?

Això no és tan clar. L’”stress-test” no és la solució per això, ni serveix per reduir la crisi de confiança en l’economia espanyola, la qual cosa no permet ser massa optimista respecte el retorn a la normalitat en el mercat creditici. Hi ha massa desequilibris com per garantir que la normalitat torni als mercats a curt termini.

Per tant, alegria sí, però a mitges perquè res està solucionat. Si teníem un problema d’endeutament i de desequilibri comercial, encara el continuem tenint i per tant no hem sortit de la crisi.

I parlant del sistema financer, sobta la manera com PSOE i PP s’han posat d’acord per liquidar l’actual model de caixes d’estalvi. A partir del Reial Decret aprovat les caixes d’estalvi hauran de triar entre:

-Mantenir-se com a caixes, podent emetre quotes participatives amb o sense drets polítics, fins a un 50% del seu patrimoni net.

-Integrar-se amb altres caixes en un Sistema Institucional de Protecció (SIP); l’entitat a través de la qual operaran serà un banc (societat anònima).

-Cedir el seu negoci financer a un banc, mantenint la caixa, únicament, l’obra social i la cartera industrial.

-Transformar-se en fundació, cedint el seu negoci financer a un banc.

Tot menys quedar com ara. D’aquest decret en trec tres conclusions:

Primera. El model de funcionament de les caixes d’estalvi tal i com l’hem conegut fins ara s’acaba i tot tendeix a una major bancarització.

Segona. El decret afecta negativament les competències de Catalunya en matèria de caixes d’estalvi i des del Govern d’aquí ningú no diu res.

Tercera. Es concentra més poder en el Banc d’Espanya. Justament el mateix que ha permès, amb la seva tolerància, que s’arribés fins on hem arribat. Tot un contrasentit.

Sap greu que per culpa de la situació actual, es pugui acabar amb un model que ha demostrat la seva utilitat.

Girona hi surt perdent. Es tardarà més a actuar al nucli urbà del que es tardava fins ara. L’alcaldia de Girona hauria d’haver reclamat una solució que contemplés l’existència d’un parc de bombers de proximitat, pensat per atendre les emergències que es produeixen en el nucli urbà d’una ciutat que té molts habitants, serveis importants, negocis, i que és molt freqüentada per gent que no hi viu però hi treballa o n’és usuària de serveis. Serem l’única capital que no disposarà de parc bombers: un mèrit que haurem d’atribuir al pitjor Govern català dels trenta anys que fa que hem recuperat l’autonomia.

El meu compromís és continuar treballant perquè Girona tingui una dotació de bombers més propera a la ciutat.

Queda, per cert, saber l’ús a què l’Ajuntament de Girona vol destinar els terrenys que recuperarà un cop els Bombers deixin Mas Xirgu. Com sempre, cap idea certa ni cap planificació.

El Parlament de Catalunya ha votat a favor de la ILP que proposava prohibir les “corridas” de toros al nostre país. A partir de l’1 de gener de 2011 ja no es faran més espectacles d’aquesta mena.

La votació ha estat bastant ajustada: 68 a favor de la prohibició, 55 en contra, 9 abstencions i 3 absències. Si els abstencionistes més els absents (12 diputats) haguessin votat en contra la ILP, només hi hagués hagut 1 vot de diferència.

Dic que aquesta decisió ens dignifica perquè prohibir l’espectacle del sofriment i agonia d’un animal ens fa ser més respectats per la resta d’éssers humans. Bé, rectifico, hauria d’haver dit que ens fa ser més respectats per una bona part de la resta d’éssers humans, ja que n’hi ha una part, minoritària però cridanera, per als quals aquesta decisió ens fa ser més menyspreables. Em refereixo als patètics espanyols que no estalvien cap motiu per insultar-nos. Uns insults i menyspreus que, no cal dir, accepto amb satisfacció i orgull.

No podem negar que durant molt de temps a casa nostra hi ha hagut tradició taurina, per part del immigrants i també pels catalans de naixement. Però els temps canvien, les societats avancen, la ment humana accepta que el que ahir era normal avui no ho és. El temps ha fet que les places de braus estiguin cada cop més buides. A la Costa Brava, malgrat seguir venent-se “souvenirs” de “toreros” i “flamenco”, el turisme ja no perd el cul per anar a veure toros. Diuen que la recaptació del darrer any a Catalunya no ha superat els 5 milions d’euros (poques “corridas” i pocs espectadors). També diuen (diari “20 minutos” del 17/09/2007 ) que les subvencions a tot l’estat de 2007 van ser de 564 milions d’euros. No sé quan toca als empresaris catalans. És a dir que aquest espectacle ens costa diners als contribuents perquè són una ruïna. Perquè hem de subvencionar una ruïna? i, a sobre, aquesta ruïna és un espectacle denigrant.

I ara ens diuen els pro-taurins que, segons el Dret Civil català, si es prohibeix una activitat per la qual hi ha llicència en vigor s’ha d’indemnitzar els empresaris per 99. És a dir, 5 milions de recaptació per 99 anys. El que suposa indemnitzar-los amb 495 milions d’euros. O sigui, que si no ho prohibim els hem de subvencionar, i si ho prohibim els hem d’indemnitzar! És curiós això.

Malgrat tot, la meitat dels diputats no ha donat suport a la prohibició. Que quedi clar, abstenir-se o no ser-hi no és el mateix que votar en contra de la prohibició, però d’una manera més subtil i menys claraº és oposar-s’hi. Per tant, la prohibició s’ha aprovat per la mínima. Així també podem dir que el 33% dels diputats de CiU i el 92% dels del PSC no s’han oposat a la barbàrie dels toros. És una lectura dels números.

Hem pogut llegir que els pro-taurins ahir varen fer hores extres als passadissos del Parlament intentant convèncer als diputats per evitar el vot favorable a la prohibició. Com deia un comentari a la notícia de l’Avui digital: “es pot anar al Parlament a pressionar els diputats perquè votin el que un vol?” Em sembla antidemocràtic recòrrer a aquests sistemes de pressió.

El President Montilla s’ha apressat a declarar que ell ha votat en contrad e la prohibició perquè creu que aquests espectacles han de desaparèixer per sí sols. Curiosa excusa. Aleshores perquè es prohibeixen les baralles de galls? I la resta de maltractaments als animals, perquè els hem prohibit? Com vol que es deixin de fer “corridas” si les subvencionem? Això és greu. Qui gaudeix d’un espectacle tant fastigós pot anar-hi perquè les entrades són assequibles ja que les pèrdues generades les paguem els que ens fa mal a la vista i al cor veure com fan patir un animal. Si les entrades reflectissin el cost real de l’espectacle ja faria temps que ningú aniria a veure una “corrida” i les places de toros s’haurien tancat.

Ens parla també el President i els del PP que la prohibició va contra la llibertat. Déu ni do! Ningú té dret a maltractar un animal. Decidir maltractar un animal en un espectacle com el que s’ha prohibit no forma part de l’espai de llibertat personal, ningú té llibertat per torturar un animal. Una societat avançada ha de prohibir aquests espectacles ja que encara hi ha mentalitats que, no tant sols no hi veuen cap mal en el patiment animal, sinó que hi gaudeixen i premien a qui el porta als seus nivells més alts.

Per un dia el nostre Parlament ha estat el centre de mitjans d’altres països d’Europa. Com sempre, és curiós l’enfoc tant diferent que fan d’aquesta notícia mitjans francesos com “Le Figaro” o “Le Monde”, britànics com la “BBC” o “The Times”, nord-americans com la “CNN” i els cavernícoles espanyols capitanejats per l’ABC. Definitivament, com deia Raimón, “nosaltres no sóm d’eixe món”.

Albert Castany.

Montgat, 28 de juliol de 2010.

(NOTA DE PREMSA)

CiU alerta que el Pla Territorial de Terres de l’Ebre limita les seves aspiracions de creixement i es compromet a derogar-lo

Xavier Pallarès i Francesc Sancho critiquen que “es planifiqui des de Barcelona el futur de Terres de l’Ebre” i recorden que “el pla no ha estat consensuat amb el territori”

Els Diputats de CiU, Francesc Sancho i Xavier Pallarès, han mostrat la seva decepció per l’aprovació del Pla Territorial de les Terres de l’Ebre, anunciat avui pel Govern, perquè “una vegada més es demostra que el Tripartit vol convertir les Terres de l’Ebre en un territori de protecció i sense mesures que puguin ajudar a situar la seva economia al nivell de la resta de Catalunya”. Pallarès ha advertit que aquest pla “limita les nostres aspiracions de creixement i posa en perill el nostre futur” i s’ha compromès a “derogar aquest pla territorial si fruït de les propers eleccions al Parlament de Catalunya tenim la força necessària”.

“No volem un pla territorial que limita les nostres aspiracions” ha continuat Pallarès, “estem farts de tant proteccionisme i de limitar les aspiracions personals de la gent que viu a l’Ebre”. “Estem d’acord amb un creixement racional però no amb una limitació com la que recull el pla territorial” ha afegit. I és que tal com ha alertat, “la filosofia d’aquest pla implica una protecció major del sol no urbanitzable amb un creixement urbanístic molt baix” i es produeix “una discriminació dels municipis amb capacitat per a poder créixer i un seguit de municipis que hauran de mantenir el seu caràcter rural”.

Pallarès ha criticat que “es planifiqui des de Barcelona el futur de Terres de l’Ebre” i ha recordat que “el pla no ha estat consensuat amb el territori”.

Dimarts, 27 de juliol de 2010

Fa pocs minuts que acabem de votar la Llei de Vegueries. Anunciava, ja fa molts dies que jo votaria que NO, que m'eren igual possibles pactes de darrera hora, que aquesta Llei és un insult, tan políticament com jurídica, a la intel·ligència, a la unitat, al consens. Un insult al Territori, a qui el Govern tripartit li ha faltat el respecte a l'hora de valorar la seva voluntat. Una falta de respecte i un insult també a Tarragona, a la seva capitalitat i a la seva història.

Al Ple del Parlament, avui s'ha reflexat també aquesta divisió, 68 diputats han votat a favor, mentre 64 votaven en contra. Tampoc, des del punt de vista parlamentari, hi ha hagut un esforç per assolir una unitat que conferís fortalesa al model plantejat.

Un bunyol de Llei, perdoneu l'expressió, però és un bunyol adaptat a les resolucions del Consell de Garanties i a  la Sentència del TC.  Aquesta adaptació farà que finalment tan sols canviem el nom de les Diputacions Provincials pel de Vegueries i res més.

No insistiré, ho he dit en altres articles sobre aquesta qüestió en aquest mateix bloc, però primer tocava aprovar una Llei de Governs Locals, després una Llei de Finançament Local, i finalment aquelles Lleis de desenvolupament territorial,  entre elles les de les Vegueries, havent pactat prèviament les modificacions de les Lleis Orgàniques que possibilitarien aquest desplegament.

Tot això sense oblidar, la necessària simplificació de l'Administració, l'actual estructura administrativa no s'aguanta de cap de les maneres.

La Llei de Vegueries, el Govern, la presentava fa uns mesos com una bàsica, fonamental, una LLEI DE PAIS, i avui, el Conseller Ausàs, estava sol, molt sol, a la bancada del Govern en la presentació de la Llei, ni els Consellers del partit al qual pertany acompanyaven al Conseller Ausàs estaven presents en el Saló de Plens, els Consellers tan sols han aparegut en la votació. Trist, molt trist.

Aprovada la Llei, l'únic que apreciarà el ciutadà de les nostres comarques és que la Diputació de Tarragona, passarà a denominar-se Vegueria de Tarragona. I ja està, ja està..., jo ho sento però les Terres de l'Ebre, de moment, i segurament per molts anys, de Vegueria, res de res..., el text aprovat, no ho permet, si Madrid no canvia legislació de caràcter bàsic. Quina llàstima de Govern. Quin desori !!!

Aquesta setmana he tingut l'oportunitat de participar a Olot a la jornada que el grup municipal de CiU, encapçalat pel Mia Corominas, va organitzar per tractar sobre la gestió dels ajuntaments en temps de crisi. Ha estat una trobada amb d'altres alcaldes com en Josep Maria Vila d’Abadal (Vic) o en Santi Vila (Figueres).

Ha passat el temps en que es deia que CiU no és una formació política municipalista. Ara queda ben palesa la força dels alcaldes en el nostre projecte i en la construcció d'un país en xarxa.

Per la meva banda, he pogut compartir la nostra experiència a Sant Cugat, basant-me en el que explico en el llibre “La política que ve”.  He posat sobre la taula un model d’administració moderna i eficient, fonamentada en tres grups de persones: polítics competents, directius altament qualificats i funcionaris motivats. A Catalunya hi ha molta feina a fer.

Si voleu veure el resum que hem penjat a la pàgina web de CiU cliqueu: Els alcaldes de Sant Cugat, Vic i Figueres exposen a Olot la seva experiència de gestió municipal en temps de crisi.

Es tracta d’un pis totalment moblat, de 4 habitacions amb llit, escriptori i armaris, dos banys complets, un menjador i una terrassa força àmplia. Disposa de porter de carn i ossos, aire condicionat, calefacció, rentadora, rentaplats, TV i tenim previst instal·lar TDT i internet.

Som totalment transparents amb el preu: ens costa 950€/mes més aigua, gas, electricitat i internet. Suma 237’5€/persona més despeses, però creiem que no totes les habitacions tenen el mateix valor, pel que es fixaran diferents preus segons l’habitació que es triï. Les condicions d’entrada són de 2 mesos de fiança, 1 mensualitat de tarifa d’agència -c’est la vie-, el lloguer del mes entrant i la part proporcional del cost del contracte. Uns 1000€, en total.

Cap de nosaltres fuma, pel que seria d’agrair que, si t’interessa, tampoc tinguessis aquest vici. Estem entre els 22 i 20 anys, compaginem els estudis amb la feina i ens agradaria compartir pis amb algú tranquil i capaç d’aguantar els acudits espontanis del Sergi.

Comparteixo algunes fotos del pis: