MANIFEST

Una vegada m�s la crisi del capitalisme colpeja amb duresa el m�n sencer, estenent la injust�cia, condemnant a la mis�ria als m�s desafavorits i posant m�s en risc encara la superviv�ncia de la pr�pia humanitat. Aquesta crisi tamb� es manifesta amb una intensitat especial al nostre �mbit. D�uns pocs anys en��, estem patint l�ensorrament de l�economia de les nostres comarques i, amb ella, un creixement exponencial de l�atur i la pobresa com no s�havia conegut des de feia vint-i-cinc anys almenys.

Les causes �ltimes d�aquesta situaci� es troben lluny d�ac�. En s�n responsables directes, a m�s dels pecats d�un sistema econ�mic injust i irracional, les peculiaritats del model neoliberal espanyol i de la seua particular versi� valenciana. A l�estat espanyol s�han aplicat amb un zel especial les receptes de l�ortod�xia neoliberal per (pretesament) resoldre els problemes del capitalisme globalitzat: desmantellament del sector p�blic (productiu i financer) mitjan�ant privatitzacions; deteriorament d�uns serveis p�blics transferits progressivament al sector privat; contrareformes fiscals; plans de construcci� d�infraestructures anacr�niques i insostenibles; abandonament dels sectors productius tradicionals (agricultura i ind�stria) i recolzament d�un model de creixement especulatiu, basat en la construcci� i la financiaritzaci� de l�economia. Els canvis de govern han variat la intensitat amb que s�han aplicat aquestes pol�tiques per� no el sentit de les mateixes.

Els resultats m�s indesitjables han estat el creixement de les desigualtats socials, el deteriorament accelerat del medi ambient i el manteniment d�un estat del benestar de dimensions redu�des. Tot aix� explica la intensitat amb la que ens afecta la crisi actual a causa, sobretot, dels elevats deutes (privat i extern), la precaritzaci� del treball, la depend�ncia del sector de la construcci� i la baixa productivitat.

Els problemes que ens afecten localment no deriven solament d�aquestes inst�ncies llunyanes. La intervenci� dels poders locals podria haver atenuat els efectes negatius d�aquestes pol�tiques. Per�, al contrari, al llarg de la darrera d�cada la pol�tica desplegada des de l�Ajuntament s�ha afegit al corrent general i ha aconseguit empitjorar la situaci� a canvi d�una t�mida i fuga� prosperitat que, a m�s, ha estat molt malament distribu�da. Tres elements en destaquen:

1. La ren�ncia su�cida a consensuar i dissenyar una estrat�gia econ�mica per a Alcoi.
2. La tend�ncia a la privatitzaci� dels serveis p�blics que ha tingut com a resultat el seu encariment i el seu deteriorament.
3. La premeditada des-planificaci� urban�stica orientada al foment de l�especulaci� a costa de les decisions p�bliques.

Tot aix� emmarcat dins una pol�tica de baixa qualitat democr�tica que ha manipulat o ha impedit directament la participaci� ciutadana. Amb l�agreujant que aquestes tend�ncies (tret de l�urban�stica) no sorgeixen amb l�arribada del PP al govern local sin� que s�enceten abans de l�hegemonia pol�tica de la dreta local, com demostren les privatitzacions de l�aigua i els autobusos.

Les conseq��ncies s�n paleses. No hi ha cap projecte de ciutat m�nimament definit. La incapacitat de dotar-nos d�una estrat�gia consensuada de futur pesa com una llosa a l�hora d�arribar a acords d�ordenaci� territorial o gesti� conjunta de serveis i recursos amb els pobles de la comarca (her�ncia parcial tamb� d��poques anteriors). Persisteixen, doncs, greus problemes que reclamen solucions urgents: reindustrialitzaci�, consolidaci� i eixamplament de la xarxa de transport ferroviari, mancomunaci� de serveis, redefinici� de l�agricultura i la ind�stria en el model econ�mic comarcal, ordenaci� sostenible del territori que preserve els recursos i els seus valors paisatg�stics i ambientals, i un llarg etc�tera.

A aquests problemes �vells� se n�han sumat de nous directament derivats de la gesti� de la dreta. A la nostra ciutat tamb� ha arribat la febre de la rajola i, amb ella, tot un seguit de problemes afegits. El que pot tindre unes conseq��ncies m�s visibles i duradores �s el provocat per la reestructuraci� urban�stica sense planificaci� (o amb planificaci� parcial, afavoridora de l�especulaci� i t�cnicament deficient). A m�s de rematar la destrucci� del centre hist�ric, ha posat els fonaments per a desenvolupar un model insostenible de ciutat dispersa. Amb aix� s�encareixen l�habitatge i els serveis, es malbaraten s�l i recursos, i s�atempta contra el paisatge i la qualitat de vida del conjunt de la ciutadania.

El PP de Peralta i Sedano llegaran als alcoians i alcoianes tot un rosari de desprop�sits urban�stics que comparteixen tres caracter�stiques: la satisfacci� d�alguns interessos individuals per damunt dels col�lectius, la gesti� nefasta (fins i tot des del punt de vista legal) i el menyspreu pel medi, el paisatge i el patrimoni. L�Homologaci� del Centre Hist�ric, el p�rquing de la Rosaleda, la urbanitzaci� de Serelles i l�affaire de l�Estambrera, per esmentar-ne alguns dels que s�han anat materialitzant, o els projectes del Pol�gon de la Canal i l�Hotel de la Font Roja, en constitueixen exemples destacats.

No podem continuar aix� si volem tindre futur com a poble. No podem contemplar imp�vids les dificultats que pateixen els treballadors i les treballadores d�Alcoi, els aut�noms, els nostres ve�ns i ve�nes. Davant els problemes de les persones dependents, de les que tenen dificultats de mobilitat, de les que, cada dia m�s, fan augmentar les llistes de l�atur, cal un nou impuls. No podem admetre un Ajuntament que primer incrementa els sous dels pol�tics i despr�s tracta de fer pagar els seus treballadors els balafiaments preelectorals. Que no considera l�atenci� social com a prioritat, i m�s encara en �poca de crisi.

No podem admetre un Ajuntament que renuncia a la gesti� p�blica i la deixa en mans privades. Que ha conf�s la rehabilitaci� de teatres amb la pol�tica cultural i ha ofegat la vitalitat cultural d�un poble encara que mai la matar�. Que menysprea la seua llengua pr�pia i la relega poc a poc a un paper subaltern. Que no es planteja l�atenci� espec�fica als nouvinguts per a ajudar-los a integrar-se plenament com a ciutadans, a assimilar la nostra llengua i costums sense perdre les seues arrels. Que tracta als m�s joves com si foren exclusivament grafiteros i als majors com si la vida f�ra un carnaval permanent.

Cal acabar amb aquest estat de coses. La ciutadania ha de recuperar el protagonisme i la il�lusi�, especialment, aquells que han estat damnificats per aquesta d�cada negra. I aix� sols s�aconsegueix prenent la paraula i assumint la capacitat de decidir. La participaci� ha de transcendir la queixa a�llada, la sol�licitud de gr�cies a canvi d�obedi�ncia clientelar i la introducci� d�una papereta a l�urna cada quatre anys.

EUPV i l�Entesa d�Alcoi criden la ciutadania d�esquerres a la participaci� activa en la definici� d�un nou model de ciutat. Un en que les persones siguen la prioritat: el seu treball, la seua salut, la seua formaci�, el seu benestar, la seua progressi� cultural. Una ciutat que defense els valors de la just�cia, la igualtat i el respecte pel seu medi, la seua cultura i el seu patrimoni. Una ciutat en definitiva en que les persones siguen, a trav�s de les seues idees i el seu treball, les protagonistes en la definici� del seu futur.

El diputat auton�mic d�EUPV, Llu�s Torr�, ha acusat al govern del PP �de generar un aut�ntic caos, perqu� les plantes de tractament no funcionen i la immensa majoria de fem acaba en abocadors on no es tractada. La gesti� de residus que s�ha fet des de la Generalitat Valenciana ha estat nefasta i sols ha portat al col�lapse actual en els abocadors del Pa�s Valenci��

Torr� assenyala, a m�s, que el Pla Integral de Residus �ha estat incomplint la legislaci� actual i esperem que la revisi� que est� duent-se a terme aporte solucions�. El diputat auton�mic d�EUPV remarca que el Pla Integral de Residus de la Generalitat Valenciana, no s�ha adaptat a les legislacions actuals i incompleix l�estatal de 1998, �aix� com totes les directives europees, perqu� no contempla, tal i com marca la llei, els tres objectius b�sics: reducci�, reutilitzaci� i reciclatge dels residus�.

Per a EUPV, la previsi� de la Conselleria de Medi Ambient de construir 3 incineradores en el per�ode que va fins l�any 2013, �s �una nova eixida f�cil i interessada del govern del PP, que ha provocat que s�arribe a una situaci� d�absolut caos en la gesti� dels residus, precisament per a plantejar com a soluci� la construcci� d�incineradores�, critica Torr�, qui assegura, a m�s, que aquestes infraestructures �s�n totalment contr�ries a la sostenibilitat, entre altres coses, perqu� emeten subst�ncies t�xiques per a la salut i suposa un malbaratament de materials. �s un concepte obsolet que no ajuda a que la gesti� de residus siga la correcta�.

EUPV ent�n que en la gesti� de residus s�ha de treballar per la proximitat i no pel transport dels propis residus, �que �s el que incrementa els costos, a m�s d�empitjorar encara m�s els efectes negatius del malbaratament d�energia i per tant la contribuci� al canvi clim�tic�, puntualitza.

El diputat autonòmic Lluís Torró, assegura que aquestos paratges naturals “haurien de respectar-se al 100%. La destrossa de l’aparcament d’aquesta platja de Benitatxell a conseqüència del temporal i l’entrada de la mar, no ens sorprèn en absolut. Exigim a l’ajuntament del municipi que prenga bona nota i descarte la possibilitat de construir qualsevol altra infraestructura en la zona, la qual ha de ser totalment verge”

Torró assenyala que aquestes afeccions de la natura “es produeixen de manera habitual i sembla de necis que no es tinguen en compte. És el mateix que ocorre quan es planifiquen construccions o qualsevol altra infraestructura en zones inundables, com estem vegent en plans urbanístics que compten amb el vist i plau d’algunes administracions municipals i inclús del propi Consell”, critica.

Esquerra Unida considera que el cas de la cala del Moraig, “lamentablement no siga l’únic en la costa del País Valencià. El més greu és que actuacions com la construcció d’un aparcament, per exemple, es facen sota la justificació de potenciar el turisme. Des d’EUPV entenem que és la condició de verge i de paratge natural, sense la intervenció de la ma de l’esser humà, el que funciona com atractiu turístic”, subratlla el diputat d’esquerres.

Esquerra Unida espera que l’anulació d’aquest pla es produïsca en base als arguments que ha plantejat la formació d’esquerres en el recurs que ha presentat davant el TSJ. “Alguns ja els apunta el propi tribunal, como és que s’haja tramitat al marge del PGOU o la mancança d’aigua. A més, esperem que es contemplen també les irregularitats en l’adjudicació a Enrique Ortiz, l’incompliment de directives europees i l’afecció negativa a una zona humida com són les llacunes de Rabassa”.

Torró recorda, a més, que existeix jurisprudència del TSJ en la què s’anulen plans pels mateixos motius.

Des d’Esquerra Unida han mostrat el seu desig de que aquesta suspensió es mantinga. La formació d’esquerres ha estat una de les que ha recorregut aquest pla, i la postura d’EUPV contra el projecte ha estat coherent des del principi. “Hem sigut l’única força política que ha votat siempre contra el pla, mentre que els PSOE arribà a aprovar-lo de manera provisional amb el PP en l’Ajuntament d’Alacant”.

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha denunciat que el govern autonòmic “actua de manera farisea perquè mentre aprova aquesta declaració de Bé d’Interès Cultural no es capaç de resoldre el deute que manté amb les bandes, i a més, rebutja les esmenes que des de l’oposició s’han presentat als pressupostos de 2010 precisament per a exigir que complisquen amb elles i corregisquen aquest desficaci”

Torró recorda que Esquerra Unida ha proposat que els diners que s'hi consignen per al Circuit de Xest es desvien per a cobrir part del dèficit que el Consell ha acumulat amb les bandes. “Com ja ens temíem, el recolzament del PP a la declaració de Bé d’Interés Cultural per a les bandes no ha tingut cap efecte pràctic i tenint en compte el deute del Consell resulta indignant i és inevitable qualificar l’actuació del PP de cortina de fum.”

Esquerra Unida considera que el deute acumulat amb les bandes “ja és intolerable, especialment quan la dolenta situació econòmica de les bandes deriva, en la major part dels casos, de compromisos adquirits a compte de les ajudes promeses per l’Administració o derivades d’exigències de la mateixa”.

Torró subratlla que al debat de les esmenes el PP “ha posat per davant els 200.000 assistents al circuit de Xest un parell de dies a l’any, als 200.000 socis de les bandes i la seua tasca quotidiana i centenària d’elevació del nivell cultural de la ciutadania valenciana. El nostre país és un referent mundial en el món de la música gràcies, precisament, al fenomen bandístic i tot el que representa. El menysteniment del PP envers les bandes mereix una condemna sense pal·liatius”.

Per al parlamentari d’esquerres, “no hi ha excuses que valguen, ni crisis, ni res. No quan segueixen dilapidant els diners en Formula 1, America's Cup, Terra Mítica i altres despeses sumptuàries, inútils i perfectament prescindibles”, critica.

Torr� assenyala que el Consell t� l�obligatorietat �d�exigir a les administracions municipals que complisquen amb la legalitat urban�stica. Davant les sospites i les detencions, al marge de l�actuaci� policial i judicial que est� donant-se, a nivell pol�tic cal una investigaci� per aclarir si s�han produ�t irregularitats i depurar responsabilitats per garantir la neteja de les institucions p�bliques�, manifesta.

Esquerra Unida considera que al igual que ja ha ocorregut en altres ajuntaments del Pa�s Valenci�, com �s el cas de Polop, ��s important con�ixer si realment aquestos consistoris compleixen amb la legalitat en les q�estions urban�stiques. El primer pas �s que els ajuntaments sospitosos d�estar involucrats en trames irregulars, entreguen tota la documentaci� i obriguen les seues portes a una comissi� d�investigaci�.

El diputat d�EUPV afirma que aquestes trames �malauradament s�han convertit en un fet massa habitual al Pa�s Valenci�, i s�n fruit d�eixe model urban�stic especulador que s�ha promogut arreu tota la comunitat, amb la complaen�a dels dos partits majoritaris i sense cap frenada�, critica.

Torró afirma que la sobreexplotació dels nostres rius i aqüífers i les insuficiències en la depuració i la reutilització de les aigües “és la causa principal –junt l’excés d’abonaments químics- de la contaminació creixent de nitrats”.

Esquerra Unida recorda que el Consell “sols per obligació legal –marcada per la Directiva de la UE 91/676 – entrà a catalogar als municipis amb les seues aigües contaminades per nitrats, més enllà d’allò legalment admissible, malgrat els possibles problemes per a la salut, inclús en l’aigua de boca”.

Un dels exemples paradigmàtics d’aquesta situació, segons descriu el parlamentari d’esquerres, és la comarca de la Ribera, “on s’ha produït una abusiva sobreexplotació de l’aqüífer de Castella la Manxa per a convertir els latifundis de secà en regadius subvencionats sense altra rendibilitat. Els pobles de la Ribera s’han vist abocats a que, inclús l’aigua de les seues aixetes, suporten altes concentracions de nitrats”.

Torró exigeix que el govern valencià del PP “no pot seguir minimitzant aquest problema creixent. La situació que vivim actualment és reflex de les males polítiques del Consell, absolutament allunyades de la Nova Cultura de l’Aigua i de les directives europees. Cal un canvi radical que vaja adreçat entre d’altres camins, com dèiem, a la depuració i reutilització de les aigües i a abandonar la sobreexplotació dels rius i aqüífers”.

Esquerra Unida denuncia que darrere de la no actuació de la Generalitat i l’ajuntament “es troba el fet que no tenen diners per la reparació, encara que sí per a altre coses, com la Copa Amèrica, per posar sols un exemple. El que és més lamentable encara, no és ja que no es posen d’acord dues administracions del mateix partit, sinó que el seu rifirrafe provoque que l’avaria porte un mes sense resoldre’s, aprofitant amb malícia el fet que és temporada baixa. La seua desídia és infinita”.

D’altra banda, per al col·lectiu d’esquerres, els emissaris “són una mala solució en general perquè afecten negativament la posidònia marítima que té una tasca mediambiental importantíssima com aliment dels peixos i per la seua actuació contra el canvi climàtic com a captador de CO2”.

Torró remarca que és necessari “complir estrictament la legislació, i que no sols tota l’aigua que d’aboque a la mar estiga depurada amb tractament terciari, sinó que s’ha de reutilitzar-la perquè es perden centenars d’hectòmetres cúbics de totes les depuradores que no es reutilitzen. És una forta inversió, però és prioritària”.

El diputat autonòmic d’EUPV ha reclamat una vegada més i després de la concentració multitudinària que ahir tingué lloc a Oliva, l’execució de la infraestructura ferroviària que conecta les comarques de la Safor i la Marina Alta. “El govern central i el Consell no sols han de deixar de passar-se la pilota, assumir responsabilitats i executar aquesta línia de tren, sinó que en el cas del Consell li exigim que en la seua llista de prioritats deixe de tenir en el primer lloc el transport privat i la inversió en autopistes, sobretot quan no hi ha tan sols ni empreses interessades en les concessions”

Torró afirma que la gestió en infraestructures del PP valencià deixa molt que desitjar, “resulta dificil comprendre els esforços que aquest govern empra en privatitzar el territori, executar dues autopistes més absolutament innecesàries a les províncies de València i Alacant que suposaran una despesa milionària i conseqüències indiscutibles de l’augment del transport privat en detriment sempre del ferroviari”.

Per a Esquerra Unida, “són ja massa els anys d'exigències ciutadanes per a que la línia Gandia-Dènia siga una realitat. No sols aquesta, també la de Xàtiva-Alcoi. Exigim a l’administració que dote d’una vegada per totes d’aquest servei ferroviari a aquestes comarques valencianes, i que el PP valencià, a més, no limite la vertebració del territori valencià a la construcció d’autopistes que ni tan sols compten amb empreses interessades en fer-se càrrec dels projectes, tindrien una rendibilitat més que dubtosa i són vies absolutament prescindibles”.

Torró afegeix: “l’obstinació del Consell en els projectes d’aquestes autopistes –tal i com demostra en la llei d’acompanyament dels pressupostos on apareix la intenció d’expropiar ja els terrenys-, contrasta amb la desídia mostrada cap a les infraestructures ferroviàries”.

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, considera que l’enèsima incidència produïda a la central aquest cap de setmana “corrobora de nou el perill de que aquesta instal·lació estiga encara oberta. Són moltes les incidències que registra i el Consell s’ha de comprometre de manera definitiva en l’exigència per a que es programe el seu tancament”

Esquerra Unida ha exigit en diverses ocasions que es pose en marxa el pla del tancament anticipat de la central de Cofrents abans de 2011, moment en el que expira el permís d’explotació de la central. “Tornarem a demanar al Consell el seu tancament. Ecologistes en Acció no cessa de denunciar que la central té fallides continuades, baixades de potència, parades amb prealerta de emergència, un seguit d’incidències que amb la saturació de l’emmagatzemament de combustible, posen en evidència el risc i demostren que és deficient i perillosa”.

La central de Cofrents és la que lidera el nombre de successos notificables des de 1990 en tot el parc nuclear espanyol. “L’administració juga en foc si manté més temps oberta aquesta central. Per banda del Consell, aquest ha d’implicar-se en el tancament d’aquesta central i respondre a la petició continua que des d’EUPV venim realitzant des de fa temps. Un manteniment de la central sols faria que posar en risc la salut dels nostres ciutadans i ciutadanes”. Esquerra Unida s’ha sumat, a més, a la plataforma creada que agrupa a totes les organitzacions que estan reclamant el tancament definitiu de la central.