Poliblocs.cat - Entrades de blocs

Fotos de la 1a trobada Lost a Amposta

Jes�s Ferr� — Tue, 09 Feb 2010 12:45:00 +0100

Esta nit a Cuatro comença la darrera temporada de Perdidos.
Vos deixo amb les fotos de l'acte del divendres

El catal�: la llengua de deu milions d'europeus

Bernat Joan — Tue, 09 Feb 2010 11:55:27 +0100

La setmana passada, Expolangues ens va oferir un aparador inestimable, amb la llengua catalana com a convidada d'honor 2010. L'stand de l'Institut Ramon Llull va comptar amb tota casta de visitants: professionals de la llengua, acadèmics, ciutadans interessats per l'ensenyament i l'aprenentatge de llengües... Ben visible, el mapa del domini lingüístic. El dia de la inauguració, com ja s'havia fet abans a la presentació de les activitats a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, es va escenificar ben clarament -a nivell institucional- la presència de representants de tots els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga a l'Alguer: el cap d'estat d'Andorra, el vicepresident de la Generalitat de Catalunya, el conseller de la presidència del Govern de les Illes Balears, el president del consell regional dels Pirineus Orientals, un representant de la Xarxa Lull de municipis del País Valencià i el Síndic de l'Alguer ens fornien la justa mesura, amb la seua presència, de la nostra llengua, de la nostra pàtria. I a França els professionals de la llengua es feien càrrec del pes i el valor d'una llengua que compartim deu milions d'europeus.

Els meus cosins de Nou Barris: un bon article de Manuel Martin i Gamisans

Josep Maria Pall�s — Tue, 09 Feb 2010 10:59:48 +0100

Fa tot just una dècada els meus cosins de Nou Barris em deien que si algun dia «manaven» els d’Esquerra Republicana ens farien fora de Catalunya a tots els fi lls dels nous catalans que van venir d’Espanya als seixantes i setantes. De res no servia l’empeny en explicar-los que l’independentisme d’esquerres era inclusiu, que no era com aquells que es deien nacionalistes i que se’n reien d’ells a classe perquè parlaven malament el català. No es creien que independentistes volien sumar-los al projecte de la Catalunya lliure.

Ha passat tot aquest temps i els que feien por als meus cosins de Nou Barris han manat. I no només no els han fet fora sinó que han demostrat que Catalunya és el país de les oportunitats. I un català nascut a Iznájar (Còrdova) ha tingut l’opció de ser president del país amb tant de dret com un que viu a Tuset amb Travessera.

Aquella aposta, malgrat tot el que es pugui dir i s’hagi dit, ha funcionat. Avui els independentistes procedents o descendents de la immigració espanyola es compten per centenars de milers. És aquell «Catalunya som tots vinguem d’on vinguem, parlem el què parlem» que Carod-Rovira va solemnitzar en una conferència al Col•legi de Periodistes l’abril de 2003 i que la història, amb anys de perspectiva, sabrà jutjar i valorar.

Els meus cosins de Nou Barris han perdut la por al projecte independentista. Passi el que passi a les urnes, Esquerra pot sentir-se orgullosa d’aquest canvi social que han promogut a Catalunya. Perquè només amb aquest pas intermedi —perdre la por— serà possible fer el següent salt endavant. Aquest no serà altre que sumar els meus cosins de Nou Barris i el que representen als que voldran pujar a l’avió que portarà Catalunya a tenir la capacitat determinant de decidir democràticament el seu futur.

Miquel Martín i Gamisans
Periodista
Esquerra Nacional núm. 169
2-15 febrer de 2010

Ens han aprovat tots els projectes del FEOLS

Rosa Maria Bon�s i Pahissa — Tue, 09 Feb 2010 10:31:37 +0100

M'acaben de informar que el Ministri ens ha aprovat totos els projectes dle FEOL per el 2010.
La veritat �s que els diners de l'estat ens han anat molt b�.

(fotos del bosc despr�s de la ventada)

Per el 2010 podrem donar un bon impuls a la modernitazaci� de la administraci� municipal (que bona falta li feia) i ens permetr� salvar el bosc Soldevila.

Els que hem passat la inf�ncia a Santa Perp�tua tenim un especial record per aquest indret, en diem bosc perqu� abans ho era, al est�u hi anavem a fer baranades, a menjar la truita per dijous gras, una tarda al bosc era una tarda d'aventures, molts bons records hi estan associats.
La l�nia del tren Mollet -Papiol li va fer una bona queixalada i la ventada de l'any passat el va deixar tan malm�s que demanava una bona inversi�.
La situaci� econ�mica ho podria have endarrerit tant que la seva recuperaci� que hagu�s pogut ser irreversible i al final seria en un parc urb� m�s.
Ara, gr�cies a aquests fons, 200.000 �, es replantaran arbres, es faran camins amb materials naturals i passar� ser una esp�cie de "arboretum", una exposici� de diferents esp�cies d'arbres convenientement identificades perqu� els urbanites ens anem apropant a la natura i al costat de casa podrem gaudir d'una illa de tranquilitat.

invertiu en armament, és un valor segur

Isaac Peraire Soler — Tue, 09 Feb 2010 08:04:13 +0100

Aquests dies que sentim parlar molt de retallades, d'estratègies dels governs per afrontar la crisis, del sistema de pensions i fórmules per mantenir-lo... m'ha vingut al cap una frase que va deixar anar el Manel Fuentes a "El Matí de Catalunya Ràdio" en l'editorial que cada dia fa a les 8 del matí. Era el dia 4 de gener i la idea és igualment vàlida a dia d'avui (i em temo que restarà viva bastant de temps). La intenció d'aquest post no és aportar dades -no tinc temps ni coneixements per a fer un treball exhaustiu...- però escric la frase amb la voluntat de que el qui la llegeixi hi doni voltes i, si vol, la comenti aquí mateix.

"INVERTIU EN ARMAMENT, ÉS UN VALOR SEGUR". Contundent. Era una suggerència que el Fuentes fèia a l'audiència, de forma sorneguera, després de repassar en el mateix editorial una notícia d'una venta d'armament dels Estats Units a un país asiàtic (crec). En un moment que la borsa i altres indicadors indicàven i indiquen mals auguris, invertir en armament era i segueix essent segur, no està en crisi.

I és que veiem que els Estats han de retallar en pensions, en prestacions de serveis, en sous de controladors aeris (que també convé) i en altres coses, però no es parla de retallar ni deixar d'invertir en despesa militar. Vaja, jo no ho he sentit. Algú ho ha sentit?

I la reflexió no és gens novedosa, però és simple, i complexa alhora: No podríem retallar o eliminar el pressupost en armament???

Planificació. Sí gràcies!

Oriol Sol� — Tue, 09 Feb 2010 07:28:00 +0100

Les Germanetes dels Pobres

Josep Romeu — Tue, 09 Feb 2010 07:00:00 +0100

A bona hora arriba la proposta de CiU d�un gran pacte d�Estat per a fer front a la crisi. Fa m�s de dos anys que un Govern responsable hauria pres mesures per a redre�ar l�economia, com han fet altres pa�sos. B�, de fet un Govern responsable no hauria perm�s fonamentar l�economia del pa�s en la pol�tica especulativa del s�l i de la construcci� que ens ha portat, com a guinda, la destrucci� del

Dues vict�ries de Reagrupament

Jordi Castells — Tue, 09 Feb 2010 01:26:41 +0100

Altre cop el brillant V�ctor Alexandre posa els punts sobre les ‘is’.

fonts: e-noticies.cat, victoralexandre.cat

Ves per on, l’afer intern que ha patit Reagrupament aquests darrers dies ha servit per posar en evid�ncia no sols la seva for�a sin� tamb� el p�nic que genera en els partits del ventall parlamentari. Tots, per� especialment CiU i Esquerra, s’hi han llan�at a la jugular amb desqualificacions que no han fet res m�s que demostrar l’estat de nervis amb qu� ambdues forces afronten les properes eleccions. Aquesta, per tant, ha estat la primera gran vict�ria de Reagrupament: fer visible la seva for�a a trav�s de la por i dels rius de tinta que genera. �s comprensible, tanmateix. CiU gaudeix d’una magn�fica implantaci� a tot el territori i ha guanyat sempre -sempre- les eleccions al Parlament, i Esquerra, d’en�� que �s al govern, ha millorat espectacularment el seu nivell de vida. S’ent�n, per tant, el desfici de la primera per recuperar el poder i l’angoixa de la segona davant la certesa de perdre’l.

Cal tenir en compte que despr�s del frau a la societat catalana que ha suposat el segon tripartit, amb una espanyolitzaci� de Catalunya com no s’havia vist mai en els darrers trenta anys, CiU s’ha trobat que els seus adversaris li han servit en safata el retorn a la Generalitat. No �s estrany, per tant, que la neguitegi Reagrupament. Empipa molt que t’obliguin a compartir una vict�ria quan m�s a prop et veies d’aconseguir-la tot sol. CiU, �s clar, est� encantada amb la promesa de Reagrupament, en el sentit que far� mans i m�nigues per tal que no hi hagi un tercer tripartit, per� la inquieta molt que aix� l’obligui a acceptar les seves condicions desacomplexadament independentistes. “Reagrupament no �s prou s�lid”, ha dit Felip Puig. I Joan Puigcerc�s ho ha reblat dient que “per gestionar un partit no n’hi ha prou amb personalismes”. Molt interessant. De tota manera, tots dos cometen un greu error. I �s que jutgen Reagrupament com si fos un partit pol�tic quan no �s res m�s que una associaci�. Nom�s una associaci�. Els par�metres, per tant, no tenen res a veure. Curi�s, per tant, que el senyor Puig dediqui tanta energia a blasmar una cosa que no considera s�lida i que el senyor Puigcerc�s, m�s bili�s, gosi acusar Reagrupament de personalismes. Francament, ratlla l’esperpent que aix� ho digui l’home que m�s ha maquinat a Catalunya per aconseguir la presid�ncia del seu partit, per controlar-ne l’aparell, per alimentar-ne la gu�rdia pretoriana i per impedir sotmetre a la consideraci� de les bases l’estafa del nou finan�ament. Estem parlant, en definitiva, de l’home que governa Esquerra amb nom�s un 37% dels vots i que, juntament amb la seva direcci�, ha foragitat m�s de 350.000 votants i 3.500 militants. Els n�meros sempre expliquen moltes coses, i tamb� moltes pors. I all� que no diu el senyor Puigcerc�s �s que el nombre d’associats a Reagrupament supera la meitat dels militants d’Esquerra.

Per� hi ha una altra q�esti� que ning� no sembla tenir en compte i a la qual s’hi referia Ferran Pujol, membre de Reagrupament, en un article: “El 100% de la Junta i dels associats treballen pel projecte a partir de les set de la tarda, en acabar la feina. No fem pol�tica des d’escons o des de c�rrecs pagats per tots els ciutadans. Aix� vol dir que en el m�n del voluntarisme la capacitat d’aguantar impertin�ncies �s molt diferent que quan et paguen un sou per fer-ho”. Doncs s�, mentre alguns cobren sous astron�mics, fins i tot quan fan declaracions, d’altres treballen per la llibertat de Catalunya a les hores que la seva jornada laboral els deixa lliures. Exactament de la mateixa manera que els milers de voluntaris que fan possibles les consultes sobre la independ�ncia.

I quina �s la segona vict�ria de Reagrupament? Doncs haver aconseguit que en parlin tots aquells diaris i totes aquelles emissores de r�dio i de televisi� que fins ara l’havien silenciat.

V�ctor Alexandre

EL MTC AL SENAT, EL CONGRÉS I LA COMISSIÓ EUROPEA

Pere Mu�oz — Mon, 08 Feb 2010 23:11:00 +0100

El senador per Barcelona, Jordi Guillot, portaveu de l’Entesa en la Comissió mixta sobre el Canvi Climàtic i portaveu adjunt del grup, preguntarà al Govern demà 9 de febrer, en la sessió de control del Senat, quins són els criteris del Govern per a determinar la ubicació definitiva del Magatzem Temporal Centralitzat.Dimecres i al Congrés de diputats el secretari general d’ERC Joan Ridao li

El rei Carnestoltes XXXIIè imposa la seva barrila a Torelló!

Jordi Casals i Prat — Mon, 08 Feb 2010 22:30:17 +0100

L'amenaça s'ha acomplert... el Rei Carnestoltes XXXIIè ha fet un cop d'estat al Ple de Torelló i s'ha proclamat la República de la Barrila.
És una llàstima, perquè reunits en Ple extraordinari tots els grups havíem aprovat una moció que Torelló esdevindria capital de la vegueria de Terra Endins i que tindria la seu a Can Parrella i que la nostre bonica població tindria un cementiri nuclear per donar calefacció gratis a la Vall del Ges (així no caldria la tèrmica de Sant Pere). Una llàstima... havia arribat el consens a Torelló i el Rei Carnestoltes i els seus esbirros han proclamat la república de la festa, la disbauixa i la festa. Ah, i també de la festa!
El falatell ha estat alliberat, després que els esbirros hagin trobat la clau de la caixa a la butxaca del regidor Fontserè (algú hi ha volgut trobar algun sentit en el fet que l'alcalde li hagi donat a ell...)
Quina llàstima... o no!

Centre educatiu Mossèn Cinto

Albert Prat — Mon, 08 Feb 2010 22:25:08 +0100

Aquest diumenge coincidint amb les portes obertes del Centre Educatiu Jacint Verdaguer, s'inaugurava també la nova pista exterior, que substitueix la pista en més mal estat del centre, i permeté transaccionar tres "pastilles urbanístiques" per facilitar entre altres l'ampliació del CAP. La pista ha costat 420.000€ (240.000€ per sobre de la voloració inicial). Per qui vagi veure el reportatge dels 30 minuts d'aquest diumenge, sabrà que per alguns gestors La Festa Continua, encara. De totes maneres, és una bona notícia, aquesta. La millora de les infrastructures esportives (és apte per jugar_hi a hoquei) sempre és d'agrair i més en un centre on des de sempre ha existit una singular entesa en compartir aquests infrastructures. L'altra gran notícia és que finalment els centres de infanti i primària i secundària s'uniran definitivament en un únic centre. Tot i que des de la passada legislatura ha estat així malgrat l'oficialitat. Tot i que a vegades han sorgit dificultats derivades de la legislació vigent. Sigui com sigui, aquest apartat que finalment figurava a la nova llei d'educació amb el nom d'Institut-Escola (i en articles poc vistosos), ha estat dels primers que es posen en marxa. Ens n'alegrem pel grau de cohesió que pot generar a l'escola pública. Per l'eficiència educativa i la comoditat de les famílies. D'aquest primer petit pas, n'hem estat pioners i a poc a poc s'hauran de desplegar les petites coses que faran d'aquest model 3-16 anys (a la pràctica 0-16 anys i el futurible 0-18) un model racional i de qualitat.

Facebook, Twitter i d’altres xarxes socials (I) - 2a part

Daniel Garc�a Peris — Mon, 08 Feb 2010 21:50:23 +0100

Col.laborant amb l’Associació d’Empresaris de l’Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf (ADEG) avui he impartit, a la seva seu de Vilanova i la Geltrú, la segona sessió del seminari ‘FACEBOOK, TWITTER I D’ALTRES XARXES SOCIALS’. En aquesta segona part, hem entrat directament a la pràctica del Facebook, especialment les pàgines corporatives.

Aquesta sessió engloba el seminari d’una única jornada Treure profit al Facebook que vam donar molt recentment. Allà partiem però d’un nivell més bàsic, així doncs ens hem concentrat a crear i personalitzar la pàgina corporativa, així com la possibilitat de vincular-la al Twitter que van tocar durant la primera part del seminari. També hem parlat de LinkedIn, i del valor de ser presents en aquesta i d’altres xarxes segons els nostres objectius. Per complementar el seminari, i esperant que els participants vegin i comentin aquest apunt com a anotació al meu perfil del Facebook, només em queda facilitar aquesta molt bona definició de les responsabilitats d’un Community Manager i mostrar com es fan ressò al nostres país del potencial econòmic de les xarxes socials.

Seminaris impartits a l’ADEG:

Technorati Tags: taller, curs, seminari, blocs, blogs, web 2.0, ADEG, Penedesfera, empresari, empresa, emprenedor, Vilanova, Geltrú, Garraf, Penedès, Facebook, LinkedIn, xarxes socials

Invictus!

Xavi Lleberia — Mon, 08 Feb 2010 19:34:40 +0100

Ahir al vespre, una tarda de diumenge, l’endemà d’haver celebrat el meu aniversari en un dia d’aquells que no pots fer absolutament res, vaig anar al cinema. La primera idea era anar a veure The Road, però la feien massa tard. Així doncs, vam decidir entrar a veure Invictus i avui surt aquest post, no fa falta dir que em va encantar!

La pel·lícula de Clint Eastwood gira al voltant de la figura i de l’aliança de Nelson Mandela (Morgan Freeman) i el capità de la selecció de rugbi François Piennan (Matt Damon) i explica la història de com intenten (i ho aconsegueixen, segons la peli) reconciliar a un país encara dividit entre blancs i negres a causa de l’apartheid.

Quan Mandela arriba al poder al 1.994, quatre anys després de ser alliberat, centra una part dels seus esforços en fer que tot el país es senti seva la selecció de rugbi, que es considerava l’esport dels blancs, i aprofita que la copa del món del 1.995 es celebrava Sudàfrica per explotar-ho. Aposta per ceure en un equip que estava en decadència (i que es classifica pel mundial per ser l’amfitrió) per intentar treure endavant a un país i unir a gairebé 50 milions d’habitants enfrontats entre ells.

El poder que li va ser atorgat li comporta que hagi de prendre decisions “en contra” dels negres, com el fet de no canviar la bandera, ni els colors de la camisa de la selecció que encara representaven l’apartheid, o que incorpori al seu equip de guardes de seguretat a blancs. Algunes decisions son impopulars entre els afectats, però el seu tarannà acaba convencent a la gent.

Aquest convenciment el porta a la selecció de rugbi a través del seu capità, i fa que guanyin el campionat del món (oooh, merda que ja has dit el final! I jo dic: a la història real també el van guanyar, per tant no sorpren!!).

En molts moments la pel·lícula és força emotiva, i et pots fer una petita idea de la dificultat de liderar un país que acaba de sortir de una segregació racial, de les diferències econòmiques i socials que hi ha entre uns i altres, i el poder que té l’esport en aquest sentit. A tot això l'acompanya una banda sonora que en certs moments fa posar la pell de gallina.

No soc crític de cinema (ni ganes) i no dono més de mi, per tant si voleu estar entretinguts durant dues horetes i mitja, us recomano que l’aneu a veure (encara que sigui en castellà...)!

Poema Invictus

Out of the night that covers me,

black as the Pit from pole to pole,

I thank whatever gods may be

for my unconquerable soul.

In the fell clutch of circumstance

I have not winced nor cried aloud.

under the bludgeonings of chance

my head is bloody, but unbowed.

Beyond this place of wrath and tears

looms but the Horror of the shade,

and yet the menace of the years

finds and shall find me unafraid.

It matters not how strait the gate,

how charged with punishments the scroll

I am the master of my fate:

I am the captain of my soul.

William Ernst Henley (1849-1903)

Els calçots es fan amb flama

Llu�s Mauri Sell�s — Mon, 08 Feb 2010 19:34:04 +0100

i es mengen de peu i amb pitet, amb pitet que s’ompla de les taques d’una salsa de components ultrasecrets que corren de generació en generació.

La salsa no ha de picar i ha de tenir el tast just que demana el millor dels productes parits per les cures d’un hortalà qualsevol.

El calçot no es menja sol, sinó sempre amb la millor companyia. La d’aquelles que li treuen el suc a la vida i es belluguen amb força i il·lusió. Com les flames que s’apaguen i, convertides en bona brassa, de la carn en treuen tot el seu sabor.

El calçot, de la flama, en fa vida.
La carn, de les brasses, en fa un tec complert.

Vi de bota vella i una nova passejada. Passejada i sol d’hivern. Sol d’hivern i les dolces aigües del nostre paer, el riu Ter. El Ter i quatre instantànies, quatre instantànies i...

Nou bloc canetenc: Esquerra Canet

Ivan Aranda — Mon, 08 Feb 2010 18:42:00 +0100

Nou bloc canetenc. En aquest cas �s el de la Secci� Local d'Esquerra Canet de Mar. Anteriorment ja han obert el seu bloc l'Agrupaci� del PSC a Canet i el PP de Canet. Tal i com diu al bloc d'Esquerra Canet: "El bloc esdevindr� un espai de...

[per llegir l'apunt sencer visiteu www.ivanaranda.cat]

Vegueries, aproximació a la realitat.

Isaac Albert — Mon, 08 Feb 2010 16:19:15 +0100

Catalunya, com qualsevol altre país, té una realitat territorial pròpia. És a dir, la geografia, la tradició, les variants dialectals... conformen unes divisions territorials que no tenen res a veure amb les diputacions, imposades l’any 1833, per a centralitzar el territori estatal i homogeneïtzar-lo. Si parlem de construcció nacional, de llei electoral, d’acostar l’administració al ciutadà, de simplificació administrativa; si parlem de superar la desafecció política, estem parlant, encara que algú vulgui treure-li transcendència, de la Llei de Vegueries, de la divisió territorial del país.

Dir que tenim temes més important sobre la taula, és una actitud demagògica que no aporta cap argument a un debat històric, de present i de futur que ens ha d’ajudar a millorar la organització dels serveis territorials, a planificar i executar millor els projectes de futur, i a cohesionar i dinamitzar molt més el territori.

La distribució territorial en vegueries és un pas important per a millorar el país. Les vegueries han de substituir les diputacions, i han de donar respostes més acurades a les necessitats de la ciutadania perquè representen millor els espais on estan implantades. D’aquesta manera, la distribució administrativa respondrà a la realitat i a les necessitats, no a la fiscalitat.

El primer pas és substituir les diputacions existents. Des de la seva constitució, els consells de vegueries assumiran la titularitat dels béns i drets de les respectives diputacions. Així doncs, en contra del que es vol fer creure, no suposarà un increment d’administracions, sinó una substitució i, amb criteris de racionalització, una millor distribució territorial.

És evident que les necessitats reals de la població de Sant Pere de Torelló, per posar un exemple, no són exactament les mateixes que les de Terrassa. En això, hi estarem tots d’acord, oi? Doncs perquè ha de ser un òrgan allunyat del territori el que doni una resposta?

Les vegueries són una aposta pel territori, per la catalanitat, per la construcció d’una administració que planifiqui infraestructures, serveis i actuacions des del territori i no des dels despatxos a la capital.

I aquesta divisió també és un pas endavant per resoldre un dels temes que més polseguera ha aixecat darrerament: la desafecció política i la desvinculació de la ciutadania de les administracions. La llei electoral, que s’ha de discutir en breu al Parlament de Catalunya, és un dels mecanismes que ha de facilitar que la ciutadania se senti reconeguda en les administracions i que vegi més propera la política. Tots els experts estan d’acord en què la llei electoral ha de crear noves circumscripcions electorals, que coincideixen amb la distribució per vegueries.

Així, les vegueries són una actualització necessària i imprescindible de l’administració territorial no només per resoldre els problemes de la gent, sinó també per fer-ho a la manera catalana.

CAP DE SETMANA.

Jordi Surinyach — Mon, 08 Feb 2010 16:01:54 +0100

Estava ben disposat a desconnectar durant el cap de setmana i la millor manera de fer-ho, era lliscant per la neu muntanya avall. Dissabte acompanyat per dues de les meves filles i diumenge, sol com un mussol, gaudint de la neu de l'estació nord catalana del Puigmal. La primera tarda l' aprofito per rellegir l'interessant entrevista de l' Albert Calls a Joan Mora ( també a Jordi Pujol) al "Tribuna Maresme". Més enllà de l'estima i amistat personal que tinc amb el regidor convergent, crec que el cap de llista de CIU a l'Ajuntament de Mataró, en els darrers tres anys de vida consistorial ha el·laborat un discurs sobre el model de ciutat atractiu i alternatiu, que li pot permetre millorar els resultats municipals i començar a pensar amb l´alternància. De forma molt didàctica, parla sense embuts i d´una forma entenedora, sobre com veu el futur la ciutat sense deixar-se portar per vells perjudicis i mostrant-se atent als canvis socials. Si aconsegueix donar a conèixer el missatge, pot haver sorpreses, sobre tot en unes eleccions municipals en el que ja no seran suficients els discursos de sempre del "PSC-IC" i en el que no són previsibles masses novetats en els grups que ara són al consistori mataroní. EL diumenge, com que m'esperava l' article del Salvador Cardús a l' Avui, he obert al diari per la pàgina on habitualment escriu, per poder confirmar la coincidència amb el que alguns associats de Reagrupament hem anat dient en els darrers dies: a) La darrera crisi a la Junta Directiva no ha estat gens satisfactòria pel conjunt dels associats. b) Hi ha, cosa ben sabuda, independentisme democràtic fora de reagrupament, a qui hem de sumar si volem constituir una candidatura plural d´ampli espectre. c) Unes eleccions primàries a Reagrupament només serveixen per elegir els candidats associats, però una llista plural caldrà que hi hagi molta més gent. d) Reagrupament no es un projecte d' organització fàcil i ens cal saber evitar els mals entesos. Quatre reflexions, que Joan Carretero i la resta de la Junta Directiva, haurien de tenir en compte, com així espero.

http://www.tribunamaresme.com/tribunamaresme-mes-a-mes/236-febrer-2010.php

http://paper.avui.cat/article/dialeg/184135/contra/desagrupament.html

Número 14 de La Veu d'Esquerra, butellí comarcal d'Osona

Josep Maria Freixanet — Mon, 08 Feb 2010 13:19:21 +0100

Feia temps que no escrivia en el bloc. A veure si torno a agafar un ritme mínimament digne.
En aquest temps han succeïsts coses que m'hauria agradat escriure i d'altres segurament n'escriuré.
A destacar l'elecció del meu amic Josep Maria Font, ex-regidor de Vic, com a president d'Esquerra Vic, tot l'afer del padró de Vic o el projecte de Llei de Vegueries, amb alguna reacció sorprenent dels companys de CiU...
De moment, us deixo amb l'enllaç de l'últim número de La Veu, butlletí comarcal d'Esquerra Osona, on hi ha reportatges sobre el darrer congrés comarcal o l'acte dels "30 anys de lluita per la llibertat des dels ajuntaments", un acte en homenatge dels homes i les dones que hem exercit i exercim en la política local. Va ser un acte molt emotiu, sí senyor.
També hi ha una conversa a tres entre Jordi Casals (bloc), com a entrevistador de La Veu, i els membres de la direcció d'Esquerra Carles Mundó i Marta Rovira (bloc), així com un article meu sobre els límits de la constitució espanyola. Podeu baixar-vos el butlletí clicant aquí.

Balanç positiu de la missió a l'Índia

Josep Huguet — Mon, 08 Feb 2010 12:47:09 +0100

La missió institucional i empresarial que vaig a l’Índia amb companyies catalanes –de la qual em consta que se n’ha fet ressò el ministre d’Afers Exteriors al seu Twitter (http://twitter.com/SashiTharoor)- ha permès al departament que encapçalo identificar noves vies de col·laboració entre Catalunya i l’Índia, fruit de les reunions mantingudes amb diferents ministres del govern indi. També ha servit per detectar noves oportunitats d’inversió per part d’empreses índies a Catalunya, que s’ha presentat al país asiàtic com la porta d’entrada al mercat europeu.
L’últim dia a l’Índia vam visitar les plantes de DIGIPROCESS i CIPSA (a la foto) a Bangalore, empreses catalanes implantades a l’Índia del sector de l’electrònica.
Com heu pogut veure si heu seguit el bloc els darrers dies, la delegació institucional i les empreses catalanes que han participat en la missió, va mantenir contactes empresarials i visitat centres de recerca i tecnològics de referència de l’Índia. Les empreses, a més, van establir els primers passos per crear nous partenariats empresarials, i també acadèmics i industrials.

La 'Prospe' contra Telefónica

Miquel Antoni Roman i P�rez — Mon, 08 Feb 2010 10:56:04 +0100

EL PAIS.com. El barrio pide que la empresa y el Ayuntamiento hagan equipamientos en un solar.

ANNA FLOTATS - Barcelona - 08/02/2010. El barrio de la Prosperitat de Barcelona, la Prospe, como la llaman sus vecinos, lleva mucho tiempo reclamando al Ayuntamiento más equipamientos. Este trozo del distrito de Nou Barris es una de las zonas con mayor densidad de población de la ciudad y una de las voces más críticas con la política municipal. En 2005, sus habitantes vieron el cielo abierto. El Consistorio acordó con Telefónica recalificar como equipamientos para la ciudad los 5.800 metros cuadrados de las parcelas que la empresa tenía en desuso debido al cambio tecnológico. Una de ellas, en la Prospe, en el número 7 de la calle de Boada. El plazo para hacer el cambio, según el convenio que firmaron, vence en 2015, pero lejos de dar pasos en esa dirección, los vecinos han asistido atónitos y sin muchas explicaciones del Ayuntamiento, dicen, a la rehabilitación integral del edificio. En marzo será un centro de tratamiento de datos que dará trabajo a 75 ingenieros. Los vecinos denuncian el incumplimiento "flagrante" del acuerdo y el Ayuntamiento se escuda en la letra pequeña del trato.

El convenio reordena la calificación urbanística de las instalaciones que la empresa tiene repartidas por la ciudad. Telefónica convierte su sede central -el edificio Estel- en 400 viviendas y el Ayuntamiento recupera la superficie que pierde en este solar de la avenida de Roma recalificando como equipamientos comunitarios de titularidad privada nueve parcelas de la empresa. El compromiso es que el cambio de uso se efectúe paulatinamente en los próximos 10 años. Telefónica ha cumplido su parte del trato: cedió al Ayuntamiento dos interiores de manzana en las calles de Pau Claris y Urgell además de un solar de 1.562 metros cuadrados que hay enfrente del edificio Estel.

Por todo ello, los vecinos de uno de los barrios afectados por los cambios piden ahora que el Ayuntamiento mueva ficha "y reclame lo que le pertenece", afirma Albert Recio, presidente de la Asociación de Vecinos de la Prosperitat. Pero donde él ve "una vulneración del convenio" porque la antigua central de Boada se ha rehabilitado y "seguirá siendo de Telefónica", el gerente de Urbanismo, Ramon Massaguer, encuentra sólo "un golpe de mala suerte". Porque el cambio de uso de las centrales obsoletas de Telefónica tenía un pero. "Las nueve centrales analógicas se convertirán en equipamientos si la empresa no necesita el espacio para otros servicios de telefonía", recuerda Massaguer. "Y resulta que la empresa necesita el espacio de Boada para su nuevo centro de tratamiento de datos", añade.

Los vecinos aportan más argumentos para mostrar el incumplimiento: "Si en alguno de los edificios se realiza una rehabilitación integral , el 50% se tiene que convertir en equipamiento comunitario". Recio entiende que se trata de la mitad del edificio en cuestión. Massaguer lo desmiente y afirma que el 50% se debe aplicar al total de las centrales.

La Candelera a Perafita

Isaac Peraire Soler — Mon, 08 Feb 2010 08:38:47 +0100

Aquest cap de setmana eren les festes i fires de La Candelera a Perafita, i els gegants de Prats de Lluçanès no van faltar a la cita d'ahir diumenge al migdia.

Cavalls i carruatges, els principals protagonistes. Els bastoners i grallers de Sant Bartomeu (genials, com sempre) acabant d'animar la festa. Gràcies al sol que quèia, ahir hi havia molta gent a veure la passada. Pel mateix motiu, i per ser tan a prop de casa, la Colla Gegantera pradenca també érem molts (mireu la foto).

I diumenge vinent a Prats, carnestoltes infantil amb una cercavila protagonitzada pels gegants de Prats, els d'Olost i els mateixos grallers de Sant Bartomeu. No us ho podeu perdre!

* Clicant aquí podeu veure una petita galeria de fotos.

* amb aquest escrit, estreno categoria d'articles al bloc. Es diu "món geganter", i d'aquesta forma, quedarà agrupat el què escrigui en relació a les trobades geganteres. Ja ho havia d'haver fet abans...

A qui importa Horta de Sant Joan?

Josep Romeu — Mon, 08 Feb 2010 07:06:00 +0100

Aquesta setmana es constitueix la comissió parlamentària que ha d’analitzar els incendis forestals de l’estiu passat a Horta de Sant Joan. Ja se sap per a què serveixen aquesta mena de comissions parlamentàries: per a res. La configuració de la comissió és idèntica a la del Parlament, de manera que les conclusions que en puguin treure seran les mateixes: per al Govern no hi ha hagut errors de cap

Pele saud�vel x Nutri��o

Joan Arn�s — Mon, 08 Feb 2010 04:36:07 +0100

O recurso ao botox ou gastar dinheiro e mais dinheiro em cremes que fingem desafiar a idade n�o s�o as �nicas formas de manter a sua pele com um aspecto saud�vel. Uma das estrat�gias mais eficazes para fortalecer a sa�de da sua pele � nutrir o corpo atrav�s de uma alimenta��o saud�vel e equilibrada e ingerir bastante �gua!! Estudos demonstram que consumir certos tipos de alimentos pode ajudar a prevenir rugas, danos causados pela exposi��o ao sol e manter a pele hidratada. Na pr�xima vez que for �s compras, v� direto ao supermercado e fa�a uma lista de alimentos, sua pele ir� agradecer!!

--> Atualmente estudos tem sugerido um efeito fotoprotetor de nutrientes como a vitaminas C e E, os caroten�ides e o �cidos graxos �mega-3

- O consumo de vitaminas A e C, vitaminas do complexo B e zinco pode melhorar o aspecto da pele.
- Em rela��o aos caroten�ides, estudos tem mostrado um efeito fotoprotetor sobre a pele, reduzindo a sensibilidade �s queimaduras solares. Esse efeito fotoprotetor dos caroten�ides pode estar relacionado a sua capacidade de estimular a produ��o de melanina. No entanto, altas doses de caroten�ides podem acarretar uma colora��o amarelada da pele. Algumas principais fontes de caroten�ides incluem tomate, cenoura, espinafre, batata-doce, damascos.
- Outro nutriente que vem sendo ligado a sa�de da pele s�o os �cidos graxos �mega-3. V�rios estudos tamb�m apontaram um efeito fotoprotetor desse nutriente, devido as suas propriedades antiinflamat�rias. Os �cidos graxos �mega-3 s�o encontrados nos peixes e n� �leo de peixe.

Dicas para uma pele saud�vel!

Consuma:

Frutas (laranja, lim�o, acerola, morango) e vegetais amarelos (cenoura, ab�bora, milho) e verde-escuros (espinafre, br�colis, aspargo) para obter vitaminas A e C;
Leguminosas, p�es e cereais integrais ou enriquecidos, ovos e verduras escuras para obten��o de vitaminas do complexo B;
Frutos do mar, aves e cereais para suprir defici�ncias de zinco;
Peixes (salm�o e atum), �leo de linha�a, gergelim e girassol para obter �cidos graxos �mega-3;
Beba �gua suficiente para refrescar o corpo e eliminar res�duos;
N�o fume e evite ambientes com fuma�a;
Tente evitar o estresse.

Fonte:BOELSMA E, HENDRIKS HFJ, ROZA L. Nutritional skin care: health effects of micronutrients and fatty acids.Am J Clin Nutrv.73, p. 853�64, 2001.

Sorvete rico em fibras?!

Joan Arn�s — Mon, 08 Feb 2010 04:36:07 +0100

Sorvete � sempre bem vindo, principalmente no ver�o, �poca do ano em que os term�metros registram temperaturas elevadas, o que contribui com o aumento do consumo desse alimento t�o saboroso e refrescante. Por�m, nem tudo s�o flores...apesar de refrescante, a composi��o nutricional do sorvete deixa a desejar e pensando na rela��o entre alimenta��o e sa�de (que geram altos custos � sa�de p�blica), e na inova��o alimentar, pesquisas t�m sido realizadas visando incorporar diferentes concentra��es de fibras e prebi�ticos neste produto.

Pergunta a ser feita: Ser� que a adi��o desses nutrientes n�o alteraria o sabor do sorvete?!!

De acordo com os resultados de uma pesquisa com avalia��o sensorial de 4 amostras de sorvete (sorvete creme (convencional), sorvete com granola, sorvete com *FOS e a combina��o de granola e FOS), as adicionadas de FOS tiveram melhor aceita��o.

A amostra contendo somente FOS foi a que mais se aproximou do produto tradicional, n�o diferindo significativamente quanto � aceita��o global, al�m disso, agrega valor nutricional ao produto. As concentra��es de fibras nos sorvetes variaram de 0,9 a 5,45 g/100g de sorvete, com a maior concentra��o de fibras provenientes do FOS.

Agora � esperar que mais pesquisas sejam feitas no intuito de aprimorar essa t�cnica, provando a funcionalidade do sorvete com fibras, em termos de benef�cios � sa�de, e assim chegar ao mercado consumidor um produto de qualidade, que alia sabor e valor nutricional!!!

*FOS (Prebi�tico Frutooligossacar�deo): A presen�a dos FOS no alimento pode auxiliar na normaliza��o do tr�nsito intestinal, al�m de exercer efeitos ben�ficos na preven��o e no tratamento de doen�as cr�nicas n�o transmiss�veis, como por exemplo, a obesidade e a diabetes.

Fonte: SALES, R.L. et al. Mapa de prefer�ncia de sorvetes ricos em fibras. Ci�nc. Tecnol. Aliment.. 28(Supl.): 27-31, dez. 2008

Qualidade de vida x Alimenta��o

Joan Arn�s — Mon, 08 Feb 2010 04:36:07 +0100

Muito se fala em qualidade de vida, mas poucos sabem na verdade o seu verdadeiro significado... afinal, o que � Qualidade de Vida? Seria trabalhar em uma das �100 melhores empresas� ou morar em um local longe da cidade, no meio de um parque e rodeado de �rvores?

N�o, claro que n�o. Qualidade de vida s�o escolhas. Escolhas para desenvolver h�bitos saud�veis f�sicos, mentais, emocionais e espirituais.

Em se tratando de h�bitos alimentares, a escolha por uma alimenta��o saud�vel pode melhorar e muito a nossa vida. Estudos indicam que um card�pio balanceado pode prevenir doen�as e at� mesmo servir como tratamento dos mais variados tipos de enfermidades, obviamente que de forma complementar a outras medidas, como atividade f�sica por exemplo. Para manter o nosso organismo forte e saud�vel, dependemos de bons nutrientes!

Para isso, algumas dicas s�o v�lidas!!

- Prefira alimentos frescos, naturais, integrais e variados.
- Consuma diariamente frutas, verduras e legumes.
- Diminua as frituras e os alimentos com elevada quantidade de a��car, gordura e sal.
- Coma devagar, mastigue bem os alimentos.
- Fa�a pratos coloridos, assim sua refei��o fornecer� uma maior variedade de nutrientes.
- Fa�a suas refei��es em ambiente tranq�ilo; procure manter os mesmos hor�rios e os intervalos regulares.
- Prefira sucos e refrescos naturais aos refrigerantes.
- Evite beliscar ou substituir suas refei��es por biscoitos, salgadinhos, chocolates ou outras guloseimas.
- Fa�a, pelo menos, tr�s refei��es por dia (caf� da manh�/almo�o/jantar). Entre estas refei��es devem ser feitos pequenos lanches � base de fruta ou suco de fruta, sem adi��o de a��car.
- Beba bastante �gua, de prefer�ncia fora das refei��es. O organismo precisa estar sempre hidratado.
- Lave sempre as m�os e os alimentos antes de consumi-los. A higiene � fundamental na busca por uma melhor qualidade de vida.

Comece j� a sua escolha por uma alimenta��o saud�vel!!!

Recuperant parides

Jordi Castells — Mon, 08 Feb 2010 03:33:35 +0100

Furgant pel pc he trobat uns mp3 que ja no recordava que tenia. Els aniré penjant al youtube per a que quedin per la posteritat, aquí va el primer:

http://www.youtube.com/watch?v=69KdjDCeLss

Bon dia!

Carles Feiner — Mon, 08 Feb 2010 02:22:00 +0100

Que cada dia comenci així... (Diguem que encaro la setmana amb optimisme... En fi, ja es veurà!)

A veure si és cert!

Marcel�l� Reyes i Vidal — Sun, 07 Feb 2010 23:58:03 +0100

Las localidades del Baix Llobregat se unen en una coordinadora

La cita de Cornellà puede retrasarse hasta después de verano

0 votos

11 comentarios

07/02/2010 | Actualizada a las 15:26h | Política

BARCELONA. (EUROPA PRESS).- La Coordinadora de las consultas independentistas del Baix Llobregat se presentó hoy en el marco de la Fira de la Candelera de Molins de Rei (Barcelona), donde comunicó el calendario actualizado de las próximas consultas, que han sufrido algún cambio significativo, como el posible aplazamiento de la consulta en Cornellà del Llobregat (Barcelona) hasta después de verano.

Así lo explicó el portavoz nacional de la Coordinadora y portavoz de 'Molins Decideix', Ignasi Termes. El Baix Llobregat es un feudo electoral histórico del PSC, y Cornellà tuvo como alcalde al actual presidente de la Generalitat, José Montilla.

Un portavoz de la iniciativa de Cornellà añadió que 'Cornellà Decideix' prevé llevar a cabo la consulta el mes de junio o "después del verano, como seguramente hará la ciudad de Barcelona", sobre todo "teniendo en cuenta que se trata de un municipio de 85.000 habitantes y requiere de una larga organización".

La fecha, aún por confirmar, depende de los trabajos previos necesarios para llevar a cabo la consulta, como conseguir entre 600 y 1.000 voluntarios, explicaron desde la organización.

'Cornellà Decideix' se presentó el pasado viernes en un acto que reunió a 250 personas y representantes de todos los partidos políticos del consistorio. Asistieron el primer teniente de alcalde, Antonio Martínez Flor, Néstor Artis (CiU), Arnau Funes (Iniciativa per Catalunya) y Iolanda Llambrich (ERC).

El próximo 28 de febrero se llevarán a cabo consultas en Begues, Torrelles de Llobregat y Molins de Rei; el 24 de abril en Esparraguera; el 25 de abril en Castelldefels, Collbató, Corbera, Martorell, Olesa de Montserrat, Sant Just Desvern, Pallejà y La Palma; y el 20 de junio en Sant Boi de Llobregat.

Otros municipios como Gavà, Sant Esteve Sesrovires, Sant Feliu de Llobregat y Vallirana comunicarán la fecha de la consulta en breve.

Barça Parc a Viladecans

Marcel�l� Reyes i Vidal — Sun, 07 Feb 2010 23:29:31 +0100

Notícies i convocatòries Accio ambiental

Dilluns, 25 de gener del 2010

El complex lúdic i esportiu del Barça a Viladecans suposarà una nova amenaça al Delta del Llobregat

Després que l’Ajuntament de Viladecans i el F.C. Barcelona signessin un conveni per tal d’impulsar un complex lúdic i esportiu al litoral de Viladecans, l’anomenat Barça Parc, els tràmits administratius s’han mogut per tal de poder-ne fer la tramitació corresponent.
En l’Avanç de Modificació del Pla General Metropolità presentat per l’Ajuntament de Viladecans, es recull el projecte del Barça Parc, una documentació que no recull en absolut els impactes ambientals ni les repercussions sobre els espais naturals afectats pel complex.
És per això que DEPANA, i altres entitats com SOS Delta del Llobregat, Salvem Oliveretes i Les Agulles – Ecologistes en Acció, han presentat al·legacions al Barça Parc.
DEPANA vol denunciar en les seves al·legacions aspectes com:

La ubicació del projecte afectaria espais importants per la cria d’espècies protegides i/o amenaçades com la gavina corsa (Larus audoinii) i altres espècies nidificants. A més a més, en els canals de la zona del Remolar i les Filipines s’ha detectat la presència d’una espècie de peix greument amenaçada com el fartet (Aphanius iberus).
L’entrada en funcionament del Barça Parc suposaria un augment notable de certs impactes ambientals que repercutirien directament sobre el Delta del Llobregat i els seus valors naturals: impacte acústic, circulació motoritzada, impermeabilització del sòl, contaminació llumínica i reducció d’hàbitats naturals, entre d’altres.
Les entitats al·leguen que s’elabori un millor Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar que reculli totes i cadascuna de les afectacions, directes i indirectes, sobre el Delta del Llobregat i els seus espais naturals i agrícoles.
Es considera que el projecte no va en concordança amb les necessitats de la ciutadania ni amb l’estipulat al Pla d’Acció Municipal de Viladecans, el qual recull la importància de conservar i millor el litoral de Viladecans. Un projecte com el Barça Parc, suposaria una transformació i artificialització de la façana litoral del municipi.
El projecte no garanteix la seguretat dels futurs usuaris del Barça Parc, els qual estarien sotmesos a un risc degut al pas d’avions provinents de la tercera pista de l’Aeroport del Prat. A més a més, la contaminació acústica de la zona, fa del tot inapropiades les pràctiques esportives i lúdiques properes.

Les plataformes i entitats SOS Delta del Llobregat, Salvem Oliveretes, Les Agulles – Ecologistes en Acció i DEPANA, han organitzat pel proper divendres 5 de febrer a les 18:30 a la biblioteca de Viladecans, una xerrada sobre l’impacte del Barça Parc sobre la Reserva Natural del Remolar.

DEPANA

Reunió i declaració sindical de València per les llengües nacionals

Josep M. Cervell� — Sun, 07 Feb 2010 20:56:37 +0100

Representants dels sindicats de l’ensenyament USTEC-STEs (Catalunya), STEPV (País Valencià), STE-I /Illes Balears), STEE-EILAS (Euskalherria) i STEG (Galícia), signen a València un manifest pel reconeixement i impuls de les llengües nacionals

Aquest cap de setmana s’han reunit, a València, representants dels sindicats d’ensenyament de Galícia, Euskalherria, Catalunya, Illes Balears i País Valencià per a analitzar la situació del gallec, basc i català en l’ensenyament en els territoris respectius, acordar propostes de treball conjunt i aprovar un manifest (que adjuntem) per a impulsar la normalització lingüística d’aquestes llengües.

Algunes de les propostes de treball acordades són:

- Continuïtat de les trobades, almenys una per any;

- Creació d’un espai virtual compartit;

- Articular una intervenció sindical col·lectivament quant a la normalització lingüística;

- Fer visible la situació d’aquestes llengües en els diferents àmbits d’intervenció (fòrums mundials, europeus, jornades, mitjans de comunicació, etc.).

- Organització d’un seminari sobre llengües nacionals en el Fòrum Social Europeu del mes de juny de 2010.

Els representants sindicals, a València, han visitat l’Octubre Centre de Cultura Contemporània i s’han entrevistat amb Eliseu Climent per a donar suport a la campanya de la Iniciativa Legislativa Popular Televisió Sense Fronteres, impulsada per Acció Cultural del País Valencià.

Els representants sindicals han participat en una jornada sobre plurilingüisme a Xàtiva, organitzada per STEPV. Hi han intervingut Sónia Fernández (STE Galícia), Jon Moñux (STEE-EILAS, Euskalherria), Josep M. Cervelló (USTEC-STES, Catalunya), Maria Antònia Font (STE-i, Illes Balears) i Diego Gómez (Federació Escola Valenciana).

El manifest signat el podeu llegir a continuació:

Txerniakovski i Mandela: lideratges en la guerra i en la pau

Jordi Casals i Prat — Sun, 07 Feb 2010 20:30:20 +0100

Aquest cap de setmana he acabat un llibre i he vist una pel.lícula molt dispars entre sí, però que m'han fet reflexionar per igual.

El llibre és la biografia del General Txerniakovski ("Cherniakovski: El General T-34", d'Akram Sharipov) i la pel.lícula és "Invictus", de Clint Eastwood.

El primer explica la vida i mort d'un dels generals més brillants (i més desconeguts a occident) de la II Guerra Mundial, un líder admirat pels seus subordinats i amb un gran sentit polític del seu deure com a general soviètic.

La pel.lícula explica com Nelson Mandela (wiki), elegit president de Sudàfrica, un cop alliberat ell de la presó i el país de l'Apartheid, posa especial atenció en l'esport nacional de la minoria blanca, els afrikaners, per tal que esdevingui un element de cohesió nacional.

Els dos protagonistes són, a priori diamatralment oposats. Un és un home de guerra, l'altre un home de pau. Un actua en la lluita bèl.lica, l'altra en la lluita democràtica.

Ambdós, però, lluiten pel seu país i els seus ideals, posant especial èmfasi en la importància dels "seus homes", els subordinats i compatriotes un, tots els ciutadans (blancs, hindús o negres) de Sudàfrica l'altre.

Els dos saben està a l'alçada de les circumstàncies. El soviètic donant exemple de valor i preocupant-se de les condicions de combat i la vida dels seus soldats. El sudafricà donant exemple de principis d'igualtat (l'antitesi de l'Apartheid), tot impulsant la reconciliació.

Ambdós van ser uns líders, que no els va moure mai sentir-se superiors a ningú (ni per grau, ni per raça), que van saber ser respectats des dels principis propis i sent coherents en les accions.

Un va morir per estar aprop dels soldats que posaven la seva vida en joc al front. L'altre va lliurar la seva vida a la causa de al reconciliació i de la igualtat en la "nació arc iris", que deia ell.

Els grans lideratges no s'imposen, si no que es guanyen.

Els grans lideratges no s'aconsegueixen amb el retret al rival sinó amb l'apreci dels propis i el bé comú.

Els grans lideratges no es mouen per rancor si no per la grandesa de construir.

Vergonya i fàstic

Ra�l Presseguer — Sun, 07 Feb 2010 20:00:00 +0100

Aquesta setmana, a classe en Marc em va ensenyar una web. La primera impressió fou d'escàndol, la segona de vergonya de que hi hagi gent en aquest món que tingui tanta mala bava.
Sovint, el fet de tenir una classe alta tant allunyada de la resta dels conciutadans provoquen fets com aquest que veureu a continuació. Fet que s'agreuja pel fet de que una de les 'intocables' del regne espanyol hi intervé.

El BOE del 25 de Gener passat anunciava la creació d'una Fundació anomenada Fundación Marquesa de Balboa Ancianos Solitarios Venidos a Menos (A.S.V.A.M.), presidida per Doña Letizia de Borbon i Rojas. La finalitat de la fundació és la següent : "atender y cuidar a pobres vergonzantes y ancianos solitarios venidos a menos, que vivan solos o en condiciones precarias, con su familia o con personas a quienes también estorban, o en residencias que tienen deficientes condiciones de higiene y en donde, además les traten mal, atendiendo primero a las mujeres, y preferentemente a las que tuvieron una buena posición, con preferencia a las personas de la condición social que tuvo la extinta Excma. Sra. Marquesa de Balboa, que necesitan ayuda y no se atreven a solicitarla o no lo consiguen".

Sense paraules....

al servei del poble, digital!

Jordi Eduard Perales — Sun, 07 Feb 2010 19:31:12 +0100

No estic de mudança no. Ara també escric les blocades sobre temàtica municipal al bloc d'esquerra. L'adreça, la següent:

http://blocs.esquerra.cat/jordi-perales

I a seguir fent feina!

La irrupción del comic electoral

Xavier Peytibi — Sun, 07 Feb 2010 18:27:00 +0100

La búsqueda de nuevas fuentes de difusión y de nuevas herramientas y canales de comunicación política es algo consustancial a la política, especialmente en tiempos de elecciones.
Uno de esos canales, explorado en los Estados Unidos y Francia, con mucha tradición y una buena indústria, ya es algo habitual, pero no lo es tanto en el resto de países.

Conocer la vida de un político, o sus ideas, o sencillamente ver a tu superhéroe de comic preferido aparecer en una viñeta con un candidato hace que la visibilidad de ese político aumente exponencialmente, que llegue a un público al que seguramente no podría llegar de muchas otras formas. En muchos casos, si el comic es positivo y no satírico, muchos lectores se pueden sentir identificados emocionalmente con ese candidato si aparece al lado de sus héroes.

En algunos casos, como indican en un artículo de Quilmes presente, el paso de los políticos por los comics no ha sido meramente anecdótico y, a veces, inspiraron biografías dibujadas o historietas que sirvieron como complemento a una campaña electoral o retratos humorísticos y a veces satíricos que han formado parte de los grandes reclamos en festivales internacionales de cómic y en librerías. También para muchos editores las vidas de estos líderes han inspirado títulos y hasta colecciones que perfilan la historia de estos personajes en forma de biografía. Es el caso de la colección "Political Power" de la editorial Bluewater Productions, que han publicado los cómics de Ronald Reagan, Colin Powell, Joe Biden y Barack Obama.
También Darren G. Davis dirige "Female force", una serie sobre las mujeres, muchas de ellas dedicadas a la política, como Condoleezza Rice, Michelle Obama, Sarah Palin y Hillary Clinton, cuyas biografías salieron a la venta en plena campaña por la presidencia.

Así, pocas semanas después de llegar al Salón Oval, Barack Obama se convirtió en el primer presidente electo que protagonizaba la tapa de un cómic de "la casa de las ideas", del gigante editorial Marvel Comics. Todo un acontecimiento mediático que agotó la tirada antes de que la historieta saliera a la venta, y que daría la vuelta al mundo en apenas unas horas. El resultado fue una breve historia de cinco páginas en la que el alter ego del hombre araña, Peter Parker, se enfrentaba a un curioso percance durante la toma de posesión del presidente, cuando un doble de Obama intenta sin éxito hacerse con el poder.
Aunque breve, esta aparición elevaba sin duda a la categoría de héroe a Obama, a quien Spiderman, ícono indiscutible de la cultura popular y el símbolo más preciado de Marvel, le dedicaba guiños desde la primera página.

Pero la fascinación icónica que despiertan los inquilinos de la Casa Blanca saltó al mundo del cómic ya en los años '60. Marvel retrató a casi todos los presidentes norteamericanos, desde George Washington, que apareció en 1974 en las historietas de Los 4 Fantásticos, por las que también pasarían John F. Kennedy (1963) y Gerald Ford (1977), hasta Barack Obama. Franklin Roosevelt, Richard Nixon y Bill Clinton tuvieron su aparición junto al Capitán América -testigo de la Guerra Fría, de la de Vietnam, del escándalo del Watergate y de la posterior dimisión del presidente- y Ronald Reagan compartió algunas páginas con el Increíble Hulk.

En otros países, y antes de las elecciones legislativas, Angela Merkel vio cómo su biografía saltaba a las historietas. En Francia, con una tradición de lectura y venta de comics, las caricaturas de Sarkozy durante la campaña electoral de 2007 llegaron a vender 200.000 ejemplares de su biografía satírica. La vida de Sarkozy ha inspirado otros títulos como "La face karcher de Sarkozy" (juego de palabras que utiliza una controvertida expresión del jefe del Estado), o "Carla & Carlito, la vie de château", uno de los cómics más demandados en el pasado festival de Angouleme (Francia) y el último título que inspiró el enlace del presidente con la cantante y modelo Carla Bruni. Segoléne Royal no se salvó de la sátira, pero también tuvo su comic para "simpatizantes", titulado 'Ségo, François, papá et moi' (editorial Hachette), un tebeo en blanco y negro de 220 páginas cuyo autor, Olivier Faure, se valió de su afiliación al Partido Socialista y de un formato inusual para contarnos con ternura y audacia los detalles que condujeron a la investidura de la candidata Royal.

En Latinoamérica, Evo Morales también tuvo su aparición en el cómic junto a Supercholita, la heroína del cómic más popular de Bolivia, a quien el presidente pidió ayuda para sacar al país de la crisis. En España, durante las generales de 2008 salieron al mercado dos libros en formato cómic de Grup Editorial 62 (Comic Books). Uno, con el título “La EsPPaña de Rajoy“, cuyo autor es Enric Sopena y cuenta con las ilustraciones de David Ramírez. Y, el otro, “La EZpaña de ZP” de César Vidal e ilustrado por Franfer.

Los comics han sido a menudo instrumento para la propaganda ideológica, a veces buscado por gabinetes de comunicación, a veces querido por los editores o los dibujantes, a veces tan solo realizados para conseguir dinero aprovechando las campañas. Pero hay que admitir que es un nuevo público, que los comics pueden humanizar a los candidatos, mostrándolos más o menos naturales o más o menos poderosos. Y es un público importante, cada vez más, al que se suele dejar de lado a la hora de pensar en marketing electoral.
Además, que pensaríamos como electores si en nuestro comic favorito apareciera esta imagen?:

Suport als treballadors acomiadats de Roca

Sergi Morales — Sun, 07 Feb 2010 16:55:00 +0100

Vídeo que van realitzar sobre l'acte de les JERC del Baix Llobregat i la CGT en suport als treballadors acomiadats de Roca.

Twitter de la setmana el 2010-02-07

Daniel Garc�a Peris — Sun, 07 Feb 2010 16:00:00 +0100

Bon dia! RT @rodamots: ensarronar http://bit.ly/dbVWiy #
M’acaben de trucar de PayPal… i semblava cre�ble… #
Enhorabona! RT @javiervelilla: RT @blogocorp: Este mes sale mi nuevo libro “Perfiles profesionales 2.0″ (Ed.UOC). Espero que os interese! #
Ara a http://www.rtvvilafranca.cat a la secci� @Penedesfera dins el magazine Pla�a Pened�s amb http://vegueriapenedes.blogspot.com #
MEN DEL DA: ESPAGETIS… CON CHORIZOS… A DOBADAS - photo at http://twitxr.com/dgperis/updates/308974 #
A la seu de l�ADEG de Vilafranca impartint el curs �Facebook, Twitter i d’altres xarxes socials�, amb el m�xim de places ocupades #
@mmunozlaporta Exacte! Ah! �s cert som a Vilanova i la Geltr� i no a Vilafranca del Pened�s. Quin cap el meu! in reply to mmunozlaporta #
Los sueldos de los altos ejecutivos de Caixa Catalunya se disparan en plena fusi�n http://ow.ly/11XS3 #
Civil War Photos http://bit.ly/dcH7Ig history reference photography Civil_War war pictures photographs america 1800s (via @delicious50) #
Bon dia! RT @rodamots: amagar l’ou: Dissimular amb la intenci� d’enganyar.��Ja n’hi ha prou, d’amagar l’ou http://bit.ly/a6UbTr #
Batalla cibern�tica per canviar finestres http://ow.ly/12uky #
Quina Vergonya! Aproven la llei de vegueries sense el Pened�s http://ow.ly/12WHw #
@fulgenvelasco Hola! Puedes utilizar la aplicaci�n http://bit.ly por ejemplo in reply to fulgenvelasco #
@EnricG S�, aquesta vegada s� en tindr� al Pened�s… in reply to EnricG #
RT @avui La Plataforma per la Vegueria Pened�s donar� una resposta contundent al qu� considera una tra�ci� al territori http://bit.ly/cSdTNG #
Les empreses sacrifiquen negoci per reduir el risc d�impagament http://ow.ly/12ul5 #
@meta8 Hola! Vam seguir practicant twitter i plantejant possibilitats d’utilitzaci� a casos concrets. Facebook la setmana vinent. Bona nit! in reply to meta8 #
El Peneds s un mocador… - photo at http://twitxr.com/dgperis/updates/309310 #
Bon dia! RT @rodamots: engalipar http://bit.ly/aq3etJ #
Fent la pon�ncia ‘Interesting Web 2.0 tools and Community Manager Skills for a Tourism
Board’ al Congr�s @Winepleasures #
Es simple: a m�s formaci�n menos paro http://ow.ly/13i9u #
El 45% de las cuentas en las redes sociales est�n inactivas http://ow.ly/13ia0 #
@agustibranas @trinamilan Bona tarda, bona tarda! in reply to agustibranas #
De rebaixes… #
Wild City: NYC’s Surprising Parks http://ow.ly/13A9l #
El misteri del 600 aparcat dia i nit en el mateix lloc - photo at http://twitxr.com/dgperis/updates/309574 #
Bon dia! RT @rodamots: fer el salt http://bit.ly/9Mazmq #
Soluciones a los problemas del emprendedor http://ow.ly/13z3x #
“Stay hungry, stay foolish” #
Bon dia! RT @rodamots: ensibornar http://bit.ly/bhEc1n #
Los ayuntamientos catalanes contratar�n temporalmente a 25.000 parados http://ow.ly/1408U #
Esgotat despr�s de dos dies de fam trip… i encara falta un! #
@miquelquintana Gr�cies per la recomanaci� #ff in reply to miquelquintana #
Millor la senyalitzaci� que les vistes a Montserrat - photo at http://twitxr.com/dgperis/updates/309929 #
@raulbuira Gr�cies per la recomanaci�! #ff in reply to raulbuira #
Al Centre Cultural de Gelida per la projecci� de la pel�l�cula “Catalu�a-Espanya” i posterior col.loqui amb la directoria Isona Passola #
Ready to Use Pack - photo at http://twitxr.com/dgperis/updates/310045 #
RT @JPlanas: #Observando En el nom de la vegueria http://bit.ly/ayNDKK #
RT @anoiadiari: [web] Les tecnologies de la informaci�, oportunitat de negoci http://bit.ly/d8wJgJ #
@Inq_Maimonides Gr�cies per la recomanaci�! #ff in reply to Inq_Maimonides #
RT @zaibatsu: RT @2morrowknight: 64 Things Every Geek Should Know http://bit.ly/bgNZR3 (via @mparent77772 @Alyssa_Milano) #
I subscribed to bcnfunk’s channel on YouTube http://www.youtube.com/user/bcnfunk?feature=autoshare_twitter #
v #
Veient ‘La Piel Quemada’ al Canal 33 #
Superposici� de tecnologia - photo at http://twitxr.com/dgperis/updates/310297 #
Avui tindr� un mat� divertit a Subirats, pedalada dels Rocallons amb touroperadors i periodistes d’enoturisme que inclou una ex Miss USA #
I subscribed to Englishmetas’s channel on YouTube http://www.youtube.com/user/Englishmetas?feature=autoshare_twitter #
RT @elperiodico_cat: La Biblioteca Brit�nica permetr� la desc�rrega digital de 65.000 obres del segle XIX http://bit.ly/aBSlus #
RT @tweetmeme: The 10 Best iPhone Apps For The Super Bowl http://retwt.me/1LUMZ (via @AndreaPage) #
Possiblement veur� la #Superbowl mentre faig feina #

Bava paternal

Carles Feiner — Sun, 07 Feb 2010 14:22:00 +0100

Sé que la Maria es morirà de vergonya i em voldrà matar quan vegi que una foto del seu flog pensat per a pavus, que diu ella, se n'ha anat de cop i volta al món dels adults... Jejeje... Correré el risc... Entre altres coses perquè les meves profecies s'estan complint, en temps i forma, fil per randa... Entre altres coses perquè aquest cap de setmana ens estem fent un fart de parlar (de coses que

Si el baròmetre baixa, vol dir que s'acosta el mal temps?

Carles Feiner — Sun, 07 Feb 2010 10:35:00 +0100

Aquesta setmana s’ha fet públic el baròmetre del CIS corresponent al mes de gener de 2010, i com sempre tothom s’ha afanyat a dur l’aigua al seu molí… Que si el PP supera al PSOE en no sé quants punts d’intenció de vot, que si tots els polítics suspenen en la valoració dels enquestats, que si la política més ben valorada és la impresentable de la Rosa Díez, etc, etc…Curiós que no hagin merescut

Espanya és crisi

Joan Puigcerc�s — Sun, 07 Feb 2010 10:05:33 +0100

Cert que Espanya no és el país endarrerit que era. I no cal dir que en aquesta evolució els catalans -sobretot el manà de recursos que ha fluït des dels Països Catalans- hi hem contribuït amb escreix. Tan és així que guarnits amb l'hàbit de nous rics, els darrers presidents espanyols, Zapatero i Aznar, no han dubtat a passejar-se pel món com una potència econòmica emergent tota vegada que clamaven per un reconeixement internacional i per ser acceptats fins i tot en el G7, el grup d'estats més poderosos del món que integraven els Estats Units, Canadà, el Regne Unit, França, Itàlia, Alemanya i el Japó. I que el 2002 amb la incorporació de Rússia passà a denominar- se G8.

Tan clar ho tenien, que el diari El Mundo publicava una editorial el 27 de desembre de 2000 en que presentava les credencials per fer entrar Espanya en el selecte club internacional. “Para España, cuyo progreso económico unido a su creciente influencia política la han llevado a un nivel muy próximo al de sus siete miembros, entrar en un G7 ampliado es una prioridad cada día más urgente” tal qual ho deia el diari de Pedro J. Ramírez. Una pretensió que no és nova, ara pocs recorden que Franco repetia en plena dictadura que Espanya era la vuitena economia del món.

Espanya, que certament ha progressat, ha incrementat notablement el seu PIB i s'ha modernitzat. Llàstima que no sigui el PIB el barem de referència internacional per mesurar la riquesa o la fortalesa econòmica. I llàstima que aquest PIB estigui inflat per l'economia especulativa i el totxo com a principal motor. Espanya no va i la seva consistència econòmica s'està desfent com un terròs de sucre en el cafè. És com un castell d'arena a mercè de les sotragades de l'oratge.

L'opulència artifical de Madrid també evidencia ara la seva fragilitat, una megalòpolis bastida sobre un procés de concentració econòmica afavorit pels governs espanyols de torn i que xucla i centralitza tots els recursos de l'anomenada perifèria fruit de la concepció radial amb que històricament han actuat els poders públics a Espanya. I no és menys cert que aquesta crisi també l'estem vivint amb cruesa als Països Catalans malgrat disposar d'un
model econòmic industrial, turístic i de la societat del coneixement generador de riquesa amb el que no compten a Espanya i amb una iniciativa social i econòmica sedimentada en la necessitat històrica d'haver-nos d'espavilar davant l'hostilitat dels successius governs espanyols des de fa anys i panys.

Mentre la majoria de països del nostre entorn, i tots els del G-7, ja han iniciat la recuperació econòmica i la sortida de la crisi, Espanya segueix incrementant el nombre d'aturats i no supera la recessió econòmica segons dades del butlletí econòmic del Banc d'Espanya fetes públiques divendres que indiquen una caiguda del 0,1% del PIB en el darrer trimestre, el que situa l'interanual en un 3'1% negatiu. Definitivament, Espanya és un projecte nacionalment excloent i econòmicament fallit que ens impedeix progressar com a societat i com a país. Més enllà dels motius històrics, sentimentals i nacionals, ens sobren motius pràctics per tocar el dos.

PS. Esquerra a les Illes, amb Joan Lladó al capdavant, va fer el difícil pas de deixar el Govern Balear davant el creixent nombre de casos de corrupció que estaven esquitxant les institucions balears i la inhibició i passivitat de l'Executiu que presideix Francesc Antich. Les darreres detencions i l'aparició de nous casos de corrupció evidencien la necessitat de regenerar les institucions de les Illes i de donar pas a un procés d'eleccions anticipades, tal i com assenyadament ha demanat Esquerra.

Contra els fonamentalismes

Josep Romeu — Sun, 07 Feb 2010 02:55:00 +0100

(Article publicat a El Bloc Gran del Sobiranisme) Fa tot just quinze dies que parlava aqu� mateix de l�assemblearisme pol�tic, i recomanava no ser excessivament fonamentalistes tampoc en aquest tema. Com sempre, alguns dels comentaris posaven el crit al cel, per� no tant per defensar el car�cter assembleari de Reagrupament com per pretendre que aquesta nova formaci� sigui radicalment diferent de

Les Vegueries

Pol Gamb�n — Sun, 07 Feb 2010 00:46:02 +0100

Ara resulta que les vegueries tampoc, que tampoc agraden als articulistes, opinadors i periodistes que es fan dir catalanistes o sobiranistes.

El que m´extranya, és que no es digui que això de les vegueries s´ha de fer basicament perque a l´estatut mutilat pel Sr Mas i aprovat pel poble de Catalunya, posa que s´han de fer.

Com que vivim en un País tant i tant extrany, quan es fa el que indica l´estatut, enlloc d´aplaudir a qui ho fa, li cauen pals per tot arreu i per tant a la conclusiò que s´arriba, és que el que cal, és passar de l´estatut i no fer-ne ni cas. I el millor de tot, és que aquest que tant critiquen, eren els més fervorosos defensors del Si a la campanya de l´estatut i ara demanen que s´incompleixi el que ells van votar.

Potser el que cal fer amb les vegueries, és el mateix que amb la llei electoral, passar de tot i veure com fins i tot la Rioja o Múrcia tenen llei electoral pròpia mentres que Catalunya segueix regida per una llei electoral Espanyola.

Per cert, no se si ara o més endavant però el Penedès ha de ser vegueria si o si.

Ricard Vergés: "En economia no hi ha miracles"

Albert Badia — Sat, 06 Feb 2010 21:24:20 +0100

Ricard Vergés és catedràtic d'Economia Immobiliària de la Universitat de Mont-real i arquitecte. És membre, també, de la Comissió d'Estadística del Ministeri d'Habitatge.
Fa un parell de setmanes va ser entrevistat a l'excel·lent programa Singulars del Canal 33, presentat per Jaume Barberà.
Les seves conclusions són irrefutables, perquè amb les dades a la mà, deixa en evidència a les èlits dominants i a banda i banda de l'espectre polític espanyol.

Conclusió:

Vivim en una autèntica República Bananera Espanyola!

Passeu, passeu, i observeu amb atenció la resta de videos, perquè quedareu de pedra! (segueix...)

L'agenda, no pregunta ni tampoc escolta

Marc Soler i Colomer — Sat, 06 Feb 2010 20:46:47 +0100

Imagineu-vos, per un moment, que us encarreguen fer un article en relació a la situació en què es troba l'esperada reforma integral del Mercat Municipal d' Arenys de Mar (la nova web del qual, creada i dinamitzada per Arenys.org us suggereixo per a les vostres adreces d'inter

llegiu més

Solucions locals a l'atur?

Josep Maria Pall�s — Sat, 06 Feb 2010 18:41:18 +0100

La primera reunió del Consell Econòmic i Social de Valls no va ser una protocol·lària cerimònia de discursos, sinó que va servir per conèixer les dades més recents i crues de la realitat que tenim. Una realitat que posa els pèls de punta: en dos anys hem duplicat el nombre d’aturats vallencs. El desembre de 2007 eren 1018 persones. Ara són 2108 . Exactament 1160 homes i 948 dones de Valls són a l’atur. El 15.2 % de la nostra població activa, gairebé 3 punts per sobre de la mitjana catalana. Tot i que és un fenòmen transversal, cal observar que l’atur està castigant cada cop més la franja més adulta: l’augment de l’atur entre els majors de 45 anys és molt més fort que entre els joves. Per sectors, s’ha disparat sobretot l’atur en l’agricultura i en la construcció. Més dades: comença a entrar en crisi la idea que un títol universitari és una assegurança de feina, i l’increment de l’atur entre els llicenciats és superior al dels titulats en FP.

L’atur s’està cronificant: el 30% dels aturats vallencs porta més d’un any seguit sense trobar cap feina. La meitat dels inscrits a les llistes de l’atur, 1012 vallencs exactament, no cobren cap mena de subsidi. Com sobreviuen? Quin pes hi té l’economia submergida? i la solidaritat familiar?

La clara exposició de les xifres per part del director de l’OTG va servir perquè els membres del Consell prenguessin consciència del paper que poden jugar en pro de la ciutat. Almenys aquesta és la meva impressió. Hi ha solucions locals a un atur estructural i global? És evident que solucions màgiques, no. Però camí a recórrer sí. Des dels poders locals, des de les associacions empresarials i de treballadors – aquestes infrarepresentades al Consell - , des de les forces polítiques i les entitats socioeconòmiques de Valls es pot -i s’ha de - fer un treball de col·laboració per dibuixar línies mestres de futur.

Vénen temps difícils. Ja es parla sense embuts d’allargar l’edat de jubilacions, i aviat es posarà damunt la taula la retallada generalitzada de sous. El que s’hagi de fer, que es faci amb pau social, solidaritat i diàleg. A Valls el Consell pot ser una bona eina perquè aquests tres valors regeixin el duríssim camí de la crisi que només acabem de començar.

(Publicat a El Vallenc 5-2-2010)

Cap a la ONU

Joan Martin — Sat, 06 Feb 2010 18:18:00 +0100

Un nou objectiu per tots aquells que treballem pel dret de la nació catalana a ser reconeguda com un nou estat de la Comunitat Europea, deumil.cat, l’entitat que va mobilitzar milers de ciutadans fins a Brussel·les per a reivindicar els nostres drets davant els organismes europeus, ens proposen que els acompanyem a Ginebra per a manifestar-nos davant la ONU.

Internacionalitzar el conflicte, explicar al mon sencer que hi ha un poble que no vol, ni pot, continuar dins d’un estat artificial on diferents nacions van ser sotmeses per la força de les armes intentant imposar un sentiment d’una pàtria artificial que continua sent rebutjada.

Potser fa uns anys es podia parlar de federalisme amb les altres nacions peninsulars, un camí que mai va portar enlloc, ara el nostre objectiu ha de ser una nova Europa, la Europa dels pobles, la Europa de les nacions.

Un cop més la ciutadania hem de prendre la iniciativa, no podem continuar esperant, i si els partits polítics ens volen acompanyar benvinguts seran. Igual que ho han hagut de fer amb les consultes populars sobre la independència, després de l’exemple d’Arenys de Munt, 167 municipis més el 13-D, el 28-F altres 80, el 25-A també hi serem la gent del Pallars, i el 8 de maig anirem a Ginebra.

Cap a la ONU per l’estat propi.

les papareres convertides en minicontenidors.

Albert Prat — Sat, 06 Feb 2010 17:10:42 +0100

Mentre PSC I AMI discuteixen sobre els costos de la recollida porta a porta, hi ha un fenòmen cada vegada més extès. És el procediment de deixar la brossa dins les papareres, o quan aquesta ja està plena al costat.

Aquest sistema és útil perquè la brossa desapareix en pocs dies, i hi ha prou papareres perquè no s'amunteguin les bosses. La tendència va augment, principalment perquè el govern municipal no tracta aquesta qüestió amb transcendència. Entre la brossa que fa "turisme" i es trasllada als contenidors d'altres municipis i la brossa que va a parar a les papareres i la reculles els serveis de neteja municipal, ens estalviem unes quantes tones l'any de cannons i transport.

Tot i així sembla sorprenent que el cost de la brossa aquest anys augmenti un 15% a l'Ajuntament. Però és així. I perquè? Segons fonts de la Mancomunitat del Penedès perquè la qualitat dels envasos és dolenta i hi han masses improcedents (rebuig, orgànica,...). Segons el regidor perquè a mesura que el reciclatge augmenta a Catalunya, les bonificacions per matèria orgànica es mantenen i obtindrem menys bonificacions. De totes maneres, en aquesta explicació els números no quadren.

Respecte el debat del cost, si bé és cert que la recollida porta a porta és menys car globalment a la recollida amb contenidors, és cert que seria molt més cara si el porta a porta fos diàriament i els serveis s'igualessin. Ha estat la raonada resposta que el PSC li ha donat al regidor Rando quan aquest s'ha entestat en indicar el cost de la recollida per habitant, a diversos municipis del Penedès. Mentres a Sant Sadurní estem al 45€/habitant i any, a Vilafranca o els monjos superen els 70€. El més sorprenent és que a Sant Pere de Ribes, aplicant un sistema de contenidors soterrats estan més a prop de Sant Sadurní que de Vilafranca i trenca la teoria. Però, com és de costum, ningú vol anar més enllà.
De moment, que el gripau se l'empassi el municipi, que assumirà l'augment del 155 sense dir ni mu, no sigui que la ciutadania s'enfadi cara al proper anys electoral. I de les sancions, semblantment. Encara se'ns ha de demostrar que les denúncies per brossa es cobrin, tal cm es va demostrar fa uns mesos que es deixaven arxivar.

Aquesta és la seva democràcia?

Ivan Aranda — Sat, 06 Feb 2010 15:23:00 +0100

El Ple de l'Ajuntament de Barcelona ha rebutjat, amb el vot negatiu de PSC i PP i l'abstenció d'ICV-EUiA, la proposta d'ERC perquè el consistori cedeixi espais i locals públics a entitats i associacions que vulguin celebrar actes participatius o...

[per llegir l'apunt sencer visiteu www.ivanaranda.cat]

1936, 6 DE FEBRER

Pere Mu�oz — Sat, 06 Feb 2010 12:08:00 +0100

6 de febrer de 1936. Eleccions generals: Contràriament al resultats produïts a l’Estat i a Catalunya, a Flix va guanyar el Front d’Ordre amb 786 vots en front dels 641 del Front d’Esquerres. Dies abans s’havia realitzat un important acte polític, per primer cop a la societat l’Obrera, de suport al Front d’esquerres amb la intervenció de Pere Ardiaca del PCC, Amos Ruiz Lecina del PSOE i Joan

Las redes sociales políticas llegan a Francia

Xavier Peytibi — Sat, 06 Feb 2010 11:03:00 +0100

En enero se inauguró la nueva red social de la comunidad del Partido Socialista francés, Lacoopol.fr. Esta "política de cooperación es la red social de todos aquellos y todos aquellos que quieren discutir y actuar en la izquierda", anuncia la página de inicio. Tal como indican en 01Net, el sitio permitirá que los partidarios y militantes del Partido Socialista se organicen, compartan contenidos, discutan, y movilicen a la organización sobre el terreno, etc.

El objetivo es equipar de herramientas de comunicación y de actividades a las 4.000 secciones del PS, de que el secretario de cada sección pueda facilitar a los grupos de gestión invitaciones a eventos, importar contactos de otras plataformas (correo web, mensajería instantánea, Facebook ...), que los militantes sepan donde se han distribuido folletos y donde se realizan actividades a través de de geolocalización, etc.

El desarrollo de Lacoopol.fr comenzó en junio pasado y veinte secciones lo han estado probando a partir de septiembre. Lacoopol.fr ya tiene 150 grupos y de 5 000 suscriptores, aunque que sea una red social cerrada no ayuda a que personas curiosas (y me incluyo) puedan ver qué hacen, como se organizan y donde tendrán lugar sus acciones.

La semana anterior, el 8 de enero, fue la UMP, el partido de Sarkozy, quien sacó su propia comunidad denominada "Les créateurs du possible" ( los creadores de los posibles).
El sitio, bastante austero, no solo está abierto a los militantes de los partidos sino también a cualquier usuario y se basa especialmente en la participación y en la recogida de ideas y propuestas e iniciativas (nacionales y locales, proyectos, debates ...) para poner en práctica acciones concretas.

Tiene tres espacios básicos: las iniciativas (por el momento 1.600, que pueden ser votadas y cualquiera puede añadir la suya); prés de chez moi (cerca de mi casa), con las actividades segmentadas por territorio; y mi espacio personal, que funciona como red social y que, como lacool.fr, puede conectarse vía facebook.

Diada de Santa Àgata

Isaac Peraire Soler — Sat, 06 Feb 2010 10:01:16 +0100

Ahir, Prats de Lluçanès celebrava la Diada de Santa Àgata, una data en què es commemora la crema del poble en mans de les tropes de Felip V comandades per Carrillo de Albornoz l'any 1714.

En algunes ocasions s'havien organitzat altres actes per a commemorar la data, però enguany 'només' es va produir el més que tradicional repic de campanes. Un dia en què tothom qui ho vulgui pot pujar al campanar de l'església i fer-les sonar de valent. Jo, igual que tanta altra gent, ho vaig fer.

Però el dia d'ahir, a banda de commemorar-se això, passaven més coses. Feia 399 anys que es va constituir la sotsvegueria del Lluçanès (ja em va arribar que es vol preparar una moguda per l'any vinent!). Era el dia de la patrona de les dones. Ahir, també, feia un any de la mort del Pere Vila i Espona. I, amb més alegria, era l'aniversari de les amigues Ester Armengol, Anna Ferrer, Mònica Grandia, Ester Sanglas i l'amic Martí Ferrer (Per molts anys a totes!!). Ah, i per últim, era el Sant de la Geganta del Poble!! segur que ho va celebrar amb molt d'entusiasme i amb el Vicenç, tot lluïnt el nou cosset!

* La foto és tirada des de dalt el campanar i, fixant-s'hi una mica, es veu Sant Sebastià de fons.