Poliblocs.cat - Entrades de blocs

CrÃ©ixer i consolidar Sant Feliu 2010, ConstantÃ

Oriol Nicolau — Sat, 31 Jul 2010 16:18:00 +0200

Ahir va ser un dia gran a ConstantÃ, els carrers engalanats, la gent fora de casa per veure els diferents actes de la festa major tradicional, i cada cop mÃ©s persones participant-hi activament. Fa pocs anys que des de la Golfa hem recuperat la sortida dels gegants i aquest ha estat el torn de la Dragonina de ConstantÃ de la mÃ dels Amics de la Coca. Veure-la encapÃ§alar el cercavila feia goig, i encara en farÃ mÃ©s dimarts al vespre envoltada de foc a la claror de la lluna. El resorgiment dels hereus de la Coca Ã©s una de les grans notÃcies positives d'aquesta festa major, perÃ² no la Ãºnica. Enguany el Ball de Pastorets de ConstantÃ fa 10 anys, una xifra i una continuÃ¯tat impensable quan, sembla que fos ahir, tot just comenÃ§aven a assajar la canalla! A mÃ©s, vam poder veure els Nans del Cercle per primer cop desprÃ©s de la restauraciÃ³ i diumenge hi haurÃ una nova ilÂ·lusionant apariciÃ³ d'uns nous grallers del poble. A part d'aixÃ², ben aviat tindrem el Ball de Diables de ConstantÃ, i nous elements d'un seguici que amb els Nanos de l'Esplai i els del Cercle, els Gegants, la Dragonina, el Ball de Pastorets i els diferents grups de mÃºsica tradicional, no para de crÃ©ixer.

A la nit vam gaudir de la IV Nit de Cantautors organitzada per la Golfa, un concert que es consolida i que cada cop mÃ©s tÃ© un pÃºblic fidel que omple un dels millors escenaris de tota la festa major, la Cera de l'EsglÃ©sia, un fons d'escenari inigualable que aconsegueix crear una comuniÃ³ amb el pÃºblic molt intensa i un ambient Ãºnic. Ahir vam descobrir en DÃdac Rocher i el Fill del Mestre, que van combinar dos estils diferents perÃ² complementaris, per seguir descobrint el desconegut mÃ³n de la canÃ§Ã³ d'autor en aquest espai que es consolida any rere any grÃ cies al treball de tots els companys de la Golfa.

En Ã¨poca de crisi econÃ²mica la festa major ha reduÃ¯t el nombre d'actes, tanmateix creix la cultura popular i tradicional impulsada per entitats del poble i la participaciÃ³ de la gent, sÃmptoma de bona salut, que segueixi aixÃ!

http://www.facebook.com/home.php?#!/video/video.php?v=140753249280935&comments&ref=notif¬if_t=video_reply

Bona festa major!

El cas Palau: aixÃ ens roben enbolcallats en la barretina

Lluís Fabrés — Sat, 31 Jul 2010 15:23:21 +0200

No és gaire habitual a aquest bloc meu fer un "tallar i encanxar" però la intervenció d'en Pere Bosch, diputat d'Esquerra, entorn al cas Palau no té desperdici. Us en recomano una lectura serrena

DICTAMEN DE LA COMISSIÓ D’INVESTIGACIÓ SOBRE ELS IRREGULARITATS DETECTADES EN LA GESTIÓ

DEL PALAU DE LA MÚSICA / DISCURS FINAL PERE BOSCH (ERC)

Moltes gràcies senyor President, senyores i senyors diputats,

Ens trobem en el debat final del dictamen de la Comissió d’Investigació sobre les Irregularitats

detectades al Palau de la Música i és evident que cadascuna de les intervencions d’avui

reflectiran fidelment els objectius, el rigor, la intensitat i forma de treballar de cadascun dels

diferents grups parlamentaris en aquestes darreres setmanes. No entrarem a valorar aquests

elements per a la resta de partits; ni tan sols penetrarem en el terreny de joc que voldria algun

grup parlamentari que, tal i com ha vingut fent durant les darreres setmanes, ha centrat les seves

paraules (igualment com les dels compareixents del seu partit) a deslegitimar constantment la

comissió, a desviar l’atenció amb temes en els que ja està actuant la justícia o disposen de

comissions municipals, a llençar improperis sense sentit o a d’altres recursos tan artificiosos com

estèrils. Ens volem centrar, de forma gairebé exclusiva, a intentar recomposar el trencaclosques

d’allò que ha estat anomenat “la trama política del Palau” i que afectaria, sobretot, al

pressumpte finançament irregular de CiU. Abans, però, hem de referir-nos, necessàriament, a

alguns elements que han condicionat la nostra tasca (la de la major part dels parlamentaris

d’aquesta cambra), bàsicament de les mancances en quant a la informació rebuda i de la

valoració d’algunes compareixences.

La comissió ha hagut de fer front a tota una sèrie d’entrebancs que cal tenir ben presents al’hora de valorar els seus resultats. El primer de tots ha estat la impossibilitat de disposar, fins la

data d’avui, d’informació essencial per a reconstruir aquest immens trencaclosques: no hem

pogut consultar (perquè no els han volgut o pogut facilitar) ni dels comptes del PI, ni els de la

Fundació Espai Catalunya, ni la documentació que encara es troba al jutjat pendent de foliar, ni

els extractes bancaris dels comptes de l’Orfeó i la Fundació, ni la documentació comptable que

va demanar-se a determinades empreses,.. Però, d’entre tots aquests buits, voldria subratllar els

que no ha volgut omplir la Fundació Trias Fargas, que no ha lliurat ni els balanços econòmics, ni

la relació de les subvencions privades rebudes, ni la de la vinculació amb CDC,.... Només han

tingut la generositat de fer arribar aquella documentació que, en el seu moment, va lliurar a la

Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques i, encara van fer-la arribar pocs minuts abans de

tancar el registre del Parlament i durant el darrer dia hàbil abans de la compareixença dels

representants de la Fundació CATDEM. Tot un exercici d’opacitat i de manca respecte a una

comissió parlamentària que no fa sinó augmentar l’ombra de dubte i que, òbviament, ha

dificultat enormement la tasca dels grups parlamentaris (tots excepte el de CiU, òbviament) en

la mesura que ens impedit verificar la comptabilitat del pressumpte beneficiari de la trama

política.

Per la seva banda, les declaracions han tingut un valor desigual. Ens hem trobat amb silencis

clamorosos, com el de les empreses que van facturar quantitats milionàries al Palau però que

han vingut a la comissió acompanyats dels seus advocats i sense voler respondre cap de les

preguntes formulades pels representants del Parlament. També ham hagut d’escoltar

explicacions inversemblants, com ara la del senyor Àngel Colom, que va dedicar bona part del

seu temps a explicar-nos la seva trajectòria política i a posar en dubte la comissió (com tota la

resta de compareixents convergents), però fou incapaç de donar explicacions d’un rebut de 12

milions i mig de pessetes que, en només tres línies, posava en evidència tres contradiccions en

les seves explicacions: que els diners els havia rebut de l’Orfeó i no de Fèlix Millet (una persona a

la qual va qualificar com a «mecenes de la cultura»), que van ser la conseqüència d’un conveni

que ell diu que no va signar mai i que els havia de destinar a una fundació i no a liquidar els

deutes d’un partit. Tres contradiccions en tres línies i una única explicació de part seva: que

«estava tan content que el va firmar sense llegir». També ens hem trobat amb falsedats

contrastades, com la de l’exalcalde de l’Ametlla del Vallès, que va afirmar que no s’havia reunit

amb el senyor Fèlix Millet abans de la signatura d’un conveni quan s’han pogut documentar

trobades mensuals a casa d’aquest, en molts casos coincidents amb sortides en efectiu de les

quantitats exactes que alguns documents del Palau estableixen com a «pagament Alcalde».; o

la del responsable de finances de CDC, Daniel Osàcar, que també va negar, com aquell

cèlebre episodi bíblic, contactes amb Jordi Montull quan consten trucades telefòniques

setmanals als discs durs de les secretàries del Palau.

El document de conclusions que hem presentat conjuntament amb el Grup Socialista i Iniciativa

per Catalunya/Verds-Esquerra Unida i Alternativa, intenta incidir en tots aquells temes que, ja

sigui de forma directa o tangencial, s’han tractat en la comissió. De tots ells en fa balanç i,

sobretot, se n’extreuen recomanacions: apareix el tema de l’hotel, lamentant els esforços

suplementaris a què ha obligat i instant a la reversió del procés; es parla, també, de l’avaluació

dels mecanismes de fiscalització i control, reconeixent de forma explícita que el fet que les

irregularitats no hagin estat detectades durant un llarg període de temps (com a mínim des del

1999, afectant a dos governs diferents) en cap cas es pot considerar satisfactori; planteja

modificacions en el marc normatiu dels partits polítics i les campanyes electorals i mesures de

transparència, bon govern i lluita contra la corrupció; i, fins i tot estableix recomanacions en

relació al funcionament de futures comissions d’investigació.

Però, per damunt de tot, es centra en l’objectiu principal de la comissió, en el principal

interrogant que s’ha suscitat en aquestes darreres setmanes: es va finançar irregularment

Convergència i Unió a través del Palau de la Música? Intentarem respondre aquesta pregunta

després d’analitzar cadascuna de les peces d’aquest trencaclosques que s’han pogut provar

en aquestes darreres setmanes i de repassar els documents que hem anat posant, setmana rere

setmana, al damunt de la taula; uns documents que no han estat qüestionats ni contestats per

cap compareixent i que, en alguns casos, fins i tot han estat integrats en l’informe de l’Oficina

Antifrau de Catalunya.

1. Els convenis. Comencem pels convenis. En un primer moment, quan es va conèixer

l’existència d’alguns documents que vinculaven la Fundació Trias Fargas amb l’Associació Orfeó

Català, el debat es va situar en un nivell estrictament ètic. Es discutia si era reprovable o no que

una entitat cultural hagués donat 630.000 euros a una fundació política. Des de CDC es va voler

minimitzar aquesta relació i la magnitud de l’aportació, però es van oblidar de dir-nos, per

exemple, que només el 2002 els diners transferits des de l’Associació Orfeó Català fins a la FRTF

van representar un 20% dels recursos privats que va rebre la FRTF i un 20% del pressupost de

l’Orfeó; una entitat, com hem conegut en els darrers mesos, sotmesa a evidents precarietats. La

comissió ha pogut provar, a més a més, que els convenis estaven farcits d’irregularitats i

anomalies: de cap d’ells se’n va donar cap mena de publicitat (un fet prou sorprenent si ens

atenem a la magnitud econòmica dels mateixos) i, allò que resulta més important, tots ells es

van signar amb el desconeixement de la junta directiva de l’Orfeó, excepte el seu expresident,

el senyor Fèlix Millet. En cap conveni apareix fedatari i només en un hi trobem el logotip del

Palau, mentre que en tres no hi ha cap anagrama. Però la dada més concloent per a entendre

la precarietat d’aquests convenis ha estat la impossibilitat de localitzar cap activitat,

ABSOLUTAMENT CAP, que justifiqui la donació de l’Orfeó; i això passa tant amb els convenis més

descriptius com amb els més generalistes. ¿És possible acumular tantes irregularitats en només 7

convenis? Francament, ens sembla difícil. Però la declaració més concloent de totes fou la dels

membres de la junta directiva de l’Orfeó, que van declarar, sense matisos, que si ells haguessin

estat al corrent d’aquests convenis no els haurien autoritzat mai, MAI. ¿Volen un argument méscontundent que aquest? La conclusió d’aquesta primera peça del trencaclosques és, doncs,

evident: els convenis entre la FRTF i el Palau de la Música són il.lícits.

2. La procedència dels recursos. Però allò que resulta més rellevant d’aquests convenis no són les

seves deficiències formals, ni, fins i tot, la manca d’activitats que els justifiquin, sinó la

procedència dels diners que els nodreixen. Durant la primera jornada de compareixences, el

nostre grup parlamentari va presentar un document en el que es reconstruïa, a partir de les

agendes de l’exdirectora financera, de la comptabilitat del Palau i dels certificats de cobrament

lliurats per la mateixa FRTF a la Direcció General de Dret i Entitats Jurídiques, la ruta dels diners

que rebia la fundació lligada a CDC. A través d’aquest document, va quedar acreditat, i ni els

dirigents de Ferrovial ni els representants de CDC ho han desmentit, que els recursos entraven al

Palau a través dels patrocinis de la constructora madrilenya Ferrovial, passaven de llarg i es

redirigien a la FRTF i també (i això ho explicarem en la següent peça) a liquidar factures de

determinades empreses. A partir d’aquest mateixa diagnosi, l’informe de l’Oficina Antifrau (que

el grup parlamentari de CiU va aplaudir) deixa ben clar l’objectiu d’aquests convenis (i cito

paraules textuals): «tot apunta a què varen ser creats als sols efectes de donar “cobertura” a uns

pagaments contra els fons del Palau de la Música». Més clar, impossible. La inconsistència dels

convenis i la procedència dels recursos que els alimenten deixen ben clar, doncs, una segona

conclusió: que aquests no són sinó tapadores per a amagar la realitat, el traspàs de diners des

de l’empresa espanyola Ferrovial fins a la fundació lligada a CDC.

3. Les factures sense justificar. Però els patrocinis de Ferrovial no només serveixen per a transferir

recursos directament a la FRTF a través dels convenis, sinó també per a liquidar determinades

factures d’unes empreses molt concretes (i només d’aquestes). Els treballs de la comissió han

permès, en aquest sentit, concloure que les factures que el primer informe pericial emès per

l’auditoria Deloitte ja apuntava com a irregulars, no corresponen a treballs fets al Palau de la

Música, sinó a tercers. No es tracta, volem remarcar-ho, de quantitats menors: Hispart, una

empresa dedicada als grans muntatges audiovisuals, va facturar 824.298,39 euros al Palau entre

el 2004 i el 2008; New Letter i Letter Graphic, dedicades als mailings, 361.287,80 euros la primera i

621.296 la segona en només dos anys. En total, 1.806.882,19 euros, als quals caldria afegir els

130.778,4 euros de l’empresa Altraforma, una agència de publicitat amb alguna factura en la

que el número de treball (de 12 números) coincideix exactament amb una altra pagada per

CiU. Els extreballadors d’alguna d’aquestes empreses van declarar, amb rotunditat, que mai

havien treballat pel Palau i si per a CiU (totes les sis darreres campanyes electorals); i les

responsables de cessió d’espais i de comunicació del Palau van afirmar, literalment, que no

havien sentit mai ni tan sols el nom d’Hispart, New Letter o Letter Graphic. Totes aquestes

empreses són absolutament desconegudes al Palau, però totalment familiars a CiU, partit del

qual en són (en els seus respectius àmbits de treball) proveïdores habituals i principals, tal i com

consta a la documentació lliurada per la Sindicatura de Comptes. La tercera peça d’aquest

trencaclosques, tot i que no s’ha pogut completar del tot pel silenci dels responsables de les

empreses, també apunta a una mateixa direcció: a banda de la transferència directa de

recursos a través de convenis, el Palau de la Música també hauria servit per a liquidar, amb

diners de Ferrovial, factures de CiU.

4. Els patrocinis de Ferrovial. I és arribats a aquest punt que cal aturar-nos a resseguir els

patrocinis de Ferrovial al Palau de la Música; uns patrocinis que injecten més de 12 milions

d’euros en poc més de 10 anys i que pateixen oscil.lacions notables: des del 2000 fins el 2008,

quan Ferrovial està executant obra pública notable (com ara la Línia 9 del metro o la Ciutat de

la Justícia) i assumint en bona part les obres de rehabilitació del mateix Palau, s’enfilen fins a més

d’un milió d’euros anuals, mentre que aquest darrer any es situa en poc més de 100 mil euros.

Resulta significatiu, en aquest sentit, la declaració del director de relacions institucionals

d’aquesta constructora, Juan Elizaga, qui, quan fou interrogat sobre la relació de causa efecte

entre els patrocinis de la seva empresa i la seva posterior derivació a la FRTF va afirmar, sense

negar-la, que aquesta s’havia fet (i cito paraules textuals seves) «amb total desconeixement dela seva empresa». Però el senyor Elizaga també ens fa facilitar una dada sorprenent: la seva

empresa es limitada a anar al concert inaugural que patrocinava, però no feia cap mena de

control (ni reclamar factures ni res de res) de patrocinis que arribaven fins els 1,5 milions d’euros.

L’informe de l’Oficina Antifrau reflecteix perfectament la perplexitat que vam sentit tots els

diputats (o la major part) en conèixer la frivolitat amb què l’empresa Ferrovial va donar 12 milions

d’euros en 10 anys al Palau. Diu l’Oficina: «No és que no resulti creïble que una empresa doni tal

quantitat de diners en concepte de patrocini sense cap control, és que senzillament és

frontalment contrari a la realitat i imcompatible amb el funcionament racional d’un operador

econòmic». Els convenis que suporten algunes d’aquestes donacions ens donen algunes pistes

sobre les motivacions reals de l’empresa, donat que inclouen una clàusula certament curiosa:

«Ferrovial Agroman i qualsevol empresa del grup, especialment FERCONSA, comptarà amb el

recolzament de la Fundació pel desenvolupamenty de les seves activitats en el marc de la

societat catalana (...)». Qualsevol persona amb sentit comú es preguntarà: ¿I què pot fer una

fundació cultural com el Palau per introduir una empresa constructora en la societat catalana?

D’entrada, el senyor Millet fins i tot els proposa mesures per a potenciar la imatge de

catalanisme de Ferrovial, tal i com s’observa en algunes cartes de l’any 1997, com ara una en la

qual s’ofereix per a facilitar la publicació d’una entrevista al diari AVUI; però també els

acompanya, ja des del 1995, a veure els responsables de la Generalitat i de CiU, com ara el

senyor Joaquim Triadú; els comença a fer, a partir d’aquella data, de mitjancer, els ajuda

(voluntariosament) a intentar rebre obra pública (i no només ho demana directament a la

Generalitat, sinó al responsable de finances de CiU, Carles Torrent). I vet aauí com a partir del

1999, ja tenim el senyor Fèlix Millet enviant faxs, cartes i tot el que sigui en dues direccions: a

l’amic Carles (Torrent) traslladant-li projectes pendents d’adjudicació i demanat-li «que faci tot el

que pugui doncs (tal i com diu en una carta del 20 d’abril de 1999) en aquests moments estemen deute»

; i a l’amigo Pedro Buenaventura (responsable de Ferrovial) en els quals li reclama

constantment, no pas com si fos un donant sinó com un morós, que pagui els patrocinis perquè (i

cito un exemple entre molts) «tenemos unos pagos que tu ya conoces y que tenemos quecubrir». La conclusió d’aquesta quarta peça del trencaclosques és que, més enllà de l’argument

del descontrol, la constructora Ferrovial va transferir quantitats milionàries a l’Orfeó i la Fundació

(indiferentment) amb uns objectius que anaven molt més enllà de la donació voluntariosa a

l’associació.

5. Uns patrocinis vinculats a l’adjudicació d’obra pública. La cinquena peça que ens resta per

completar és el perquè d’aquests patrocinis que, com es pot suposar, l’empresa Ferrovial no

concedeix per amor a l’art o al cant coral, sinó que vincula a l’adjudicació d’obra pública des

de l’any 1999. En un document que vam presentar el 28 de juny passat, el nostre grup

parlamentari va reconstruir aquest procés a partir dels nombrosos documents localitzats en els

discs durs de les secretàries de Fèlix Millet i Jordi Montull. Allò que sobta, ja els ho confesso, és la

font de la informació: ¿és habitual que regirant carpetes i discs durs d’una institució com el Palau

de la Música hom trobi documents d’adjudicació d’obra pública en comptes de programes

musicals? Evidentment, no. Hi ha qui voldria restar credibilitat a aquest material apel.lant al perfil

dels seus autors o fins i tot a la seva imaginació, com si els investigadors haguessin de descartar

totes les proves que deixen els lladres després de cometre un robatori. Però allò més sorprenent

no és només la procedència dels documents (que ja ho és), sinó la fidelitat dels mateixos amb

les dades de contractació d’obra pública que ens han facilitat des de GISA o ADIGSA.

Les exsecretàries de Fèlix Millet i Jordi Montull i les agendes d’aquest primer ens permeten

conèixer el procés d’elaboració d’aquests documents: després d’una trobada amb Carles

Torrent o Daniel Osàcar, exresponsables de finances de CDC, Fèlix Millet els passava en forma

d’esborrany a les seves secretàries per tal que els traslladessin en net. Els podriem posar molts

exemples, descriure un a un aquests documents (fins a vint-i-cinc) que són una crònica fidel de

l’adjudicació d’obra pública a Catalunya; però la manca de temps només ens permet aturarnos

en tres: el primer és un quadre del 12 de febrer del 2003, el mateix dia en què Fèlix Millet es

troba amb Jaume Camps i Carles Torrent, representants de CiU i l’endemà que s’hagi citat amb

Jaume Camps i Pedro Buenaventura (aquest darrer, representant de Ferrovial). En aquest

document, l’autenticitat del qual ha estat confirmada per la seva autora, es reparteixen unes

comissions per valor de 189 milions de pessetes, que es distribueixen en mensualitats variables de

març a octubre del 2003: la primera, es reparteix entre Jaume Camps i Carles Torrent; la quarta,

corresponent al mes de juny, es desvia a la FRTF: efectivament, aquell més la fundació rep 60 mil

euros en compliment del conveni signat el 29 de desembre del 2002. El segon document que

volem comentar és del 9 de setembre del 2003, l’endemà d’una trobada entre Fèlix Millet i

Carles Torrent i fa referència a l’adjudicació de la Ciutat de la Justícia. En aquest cas, la comissió

a pagar es calcula a partir de la participació de Ferrovial en l’UTE (el 22%) i es fixa en un 4%: un

3,5% per a CiU i un 0,5% per a la Fundació. El tercer document és un quadre de l’abril del 2008 en

el que es preveuen els pagaments de Ferrovial al llarg de l’any i es destinen 675.855 euros a un

tal Daniel, que serveixen per pagar les factures d’Hispart, New Letter i Letter Graphic i la de la

FRTF. El responsable de finances de CDC va negar que fos ell el Daniel que apareix citat, però les

exsecretàries de Jordi Montull el van assenyalar com l’únic Daniel que mantenia contactes

regulars amb Montull i pels extractes telefònics sabem que aquests contactes eren setmanals.

Novament ens remetem, però, a les conclusions de l’Oficina Antifrau la qual afirmar que «en

relació a l’anotació “Daniel” no es pot oblidar que la persona que signava esl convenis com a

representant de la FRTF era el Sr. Daniel Osàcar (....). Tampoc es pot obviar que els documents

on surt l’anotació “Daniel” estan fent referència a les comissions que s’han de pagar a la

“Generalitat” i que aquest senyors era el responsable de finances de CDC». Això és el que diu

l’informe de l’Oficina Antifrau a la pàg. 135; una afirmació que, de ben segur, comparteixen els

portaveus de CiU. Podríem posar molts altres exemples, molts altres documents; però tots ens

conduirien a una mateixa conclusió: els pagaments de Ferrovial al Palau (que després són

transferits a CDC a través de la seva fundació i del pagament de factures dels seus proveïdors),

no es reben per amor al cant coral, sinó en concepte de comissió d’obra pública. Aquesta és la

cinquena peça del trencaclosques.

I és arribats a aquest punt quan hem pogut completar les cinc peces del trencaclosques i quan

ens trobem, alhora, en disposició de respondre la pregunta que formulaven al començament de

la nostra intervenció: Es va finançar CiU irregularment a través del Palau de la Música? LA

RESPOSTA, SENYORES I SENYORS DIPUTATS, ÉS SI. La comissió ha permès, al nostre entendre,

dibuixar clarament una trama de finançament irregular de CiU a través del Palau de la Música i

esvair molts dubtes; però encara en resten alguns per resoldre, per als quals ens caldria disposar

d’aquella informació que no se’ns ha volgut facilitar: d’entre aquests, voldria destacar la

necessitat de completar la dinàmica any a any tal i com hem fet per al 2008, determinar la

quantitat econòmica desviada a CiU des del 1999 i fins el 2008 (la xifra que tenim des del 2003 és

de 5.887.404 euros), descobrir quins responsables de CiU estaven al cas d’aquesta trama política

(més enllà de Jaume Camps, Carles Torrent i Daniel Osàcar), establir de quina forma s’incideix

en l’adjudicació d’obra pública, fins i tot després del canvi de govern que es produeix el 2003,...

Però, per damunt de tot, ens resta un interrogant encara més punyent, encara més esfereïdor:

determinar les vinculacions entre la trama d’enriquiment personal i la del finançament irregular

de CiU. O, plantejat en terme interrogatius: ¿És possible pensar que aquells que estaven desviant

diners cap al seu partit polític desconeixien l’enriquiment personal de Fèlix Millet i Jordi Montull?

¿És versemblant pensar que no ha existit la complicitat o, com a mínim, el silenci que ha permès

un escàndol monumental que hauria permès desviar més de 35 milions d’euros? La resposta a

aquests interrogants no correspon, òbviament, a aquesta cambra, però és evident que esdevé,

a partir d’aquest moment, el gran interrogant que cal plantejar-se.

Les dues trames partien, al nostre entendre, d’un mateix axioma, d’una convicció idèntica per

part dels seus impulsors: després d’anys instal.lats en un mateix lloc, els uns (Felix Millet i Jordi

Montull) es pensaven que el Palau era seu i els altres (Convergència i Unió) que la Generalitat i el

país sencer eren seus. I quan hom gestiona els afers públics com si es tractés dels privats, no es

veu amb la necessitat de donar explicacions a ningú i acaba abocat a la més absoluta

impunitat. Tan senzill com això i, alhora, tan revelador dels vicis que genera la perpetuïtat en el

poder. Els uns foren elevats a la categoria d’herois nacionals (Fèlix Millet va rebre la Creu de Sant

Jordi precisament el 1999, quan va començar a funcionar la trama política), mentre els altres

s’autoimposaven l’etiqueta d’únics referents nacionals. Però, a desgrat d’aquestes pretensions,

el desviament de fons del Palau de la Música posa en evidència, també, els nivells d’ètics

d’aquells que no han dubtat a manipular una peça essencial del nostre patrimoni cultural, del

nostre imaginari col.lectiu com a nació, per als seus interessos personals i de partit, amb la qual

cosa han fet un mal indubtable a la institució i el país que diuen estimar.

Però, si ens cenyim al cas de Convergència i Unió, tant el traspàs indirecte de recursos de la

constructora madrilenya Ferrovial, com les donacions declarades que ha rebut aquesta

fundació durant els darrers anys (270 mil euros en 3 anys de Dragados –l’empresa del president

del Reial Madrid, Florentino Pérez-, 60 mil euros en un any de FCC –d’Esther Klopowitz-,...

constructores, totes elles, que fan donacions a la Fundació de Convergència Democràtica amb

l’únic objectiu, com es pot suposar, de contribuir de forma altruista en la construcció de la casa

gran del catalanisme-), ens condueixen a una mateixa conclusió: la dependència de CiU

respecte els interessos econòmics de les principals constructores madrilenyes. En aquests darrers

dies sentim, amb més força que mai, veus que denuncien la dependència política del PSC

respecte el PSOE. I no serem nosaltres els qui deixem de lamentar-la; però no resulta menys

nociva per al nostre país, la dependència de CiU respecte els interessos dels lobbies econòmics

espanyols. En aquests moments en què els ciutadans i ciutadanes ens reclamen una resposta

contundent als nous reptes que cal afrontar, és evident que ens calen, més que mai, gent i

partits amb mans netes; però també, gent i partits amb mans lliures.

Moltes gràcies, senyor President, senyores i senyors diputats.

cERCavila 45, a les cases i a internet

Isaac Peraire Soler — Sat, 31 Jul 2010 15:14:35 +0200

El número 45 del full informatiu del Grup Municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Prats de Lluçanès, ja ha estat repartit a les cases de la població.

En aquesta ocasió, la portada està dedicada a parlar sobre l'Ajuntament i els serveis públics. A l'interior, es tracta el passat Ple Municipal, la Plaça dels Països Catalans, les Festes de Sant Joan i els Elois, i l'Escola Bressol Municipal. Per acabar, hi ha un article titulat "Transició cap a la independència", en el que es remarca que a l'ajuntament de Prats hi ha unitat i unanimitat en aquest tema.

La podeu llegir, a continuació.

* A la foto la Plaça Nova durant un ball de gala a la passada legislatura. És feta per la Teresa Parareda.

Lâ€™ombra de MadÃ i Vendrellâ€¦?

Jordi Castells — Sat, 31 Jul 2010 13:04:20 +0200

Interessant article de Xavier BorrÃ s, que potser clarifica un xic mÃ©s la incertesa d’aquests darrers dies… llegiu i jutgeu:

Solidaritat o fagocitosi independentista?

L’episodi viscut aquest dijous al vespre en un bar de l’Eixampla barcelonÃ, on un grup d’independentistes convocats per l’incansable, ara reagrupat, Ramon FelipÃ³, volien acomiadar l’estiu i brindar per la pÃ tria, vaÂ mostrar el fulll de ruta ocult de Solidaritat Catalana (SC) o, si mÃ©s no, d’un dels seus impulsors, l’exconvergent i jurista LÃ³pez Tena, que hi va acudir acompanyat d’Emili Valdero -que s’ha apuntat al temaÂ rÃ pidament per tractar de dirigir l’organitzaciÃ³ en comptes d’Uriel Beltran- i d’Anna ArquÃ©, coneguda per la seva vinculaciÃ³ a la Coordinadora de les consultes, la gestora de la qual, per cert, ha desautoritzat jaÂ d’entrada l’Ãºs que SC n’hagi fet o en vulgui fer.

Segons conta el valenciÃ VÃctor Baeta, associat a Reagrupament Independentista, es va acostar al tambÃ© valenciÃ LÃ³pez Tena per interessar-se per com es produiria tÃ¨cnicament la unitat entre les distintesÂ ofertes sobiranistes per a les properes eleccions, comentant que â€œReagrupament ja havien fet els deures, en tenir llistes de Lleida, Tarragona, Girona i Barcelona, aprovades per mil tres-cents delegats en la IIIÂ Assembleaâ€, i va instar a lâ€™advocat per â€œquan SC tindria les seues llistes per anar compaginant-les amb les de RIâ€. Per a sorpressa de Baeta, LÃ³pez Tena, per tres vegades i amb energia, li contestava: â€œnoâ€. BaetaÂ va inquirÃ â€œNo a quÃ¨?â€ el que va obligar al dirigent de SC a concretar aquest â€œnoâ€. Va dir: â€œReagrupament no compta i no hi ha res a parlar de la candidatura de RI. La â€˜candidatura sobiranistaâ€™ (sic) serÃ elegida enÂ unes primÃ ries que organitzaremâ€. LÃ³pez Tena va marxar amb la cua entre cames desprÃ©s que molts dels assistents l’esbronquessin per la seva actitud contrÃ ria a la unitat independentista.

No menys clar i diÃ fan ha estat Joan Laporta. Si mireuÂ l’entrevistaÂ que li va fer tot just ahir VilaWeb, al minut 17, quan li pregunten si seria possible que SC aprovi les seves llistes i desprÃ©s faci coaliciÃ³ ambÂ Reagrupament, l’expresident del BarÃ§a diu que “no”, que els militants de Reagrupament s’han d’integrar a la Solidaritat Catalana i que Reagrupament proposi noms per anar a les llistes, que es votaran l’11 deÂ setembre.

Diria, sense entrar en detalls mÃ©s escabrosos que un dia o altre sortiran a la llum, que el que pretenen Tena i Laporta Ã©s un fagocitosi o un suÃ¯cidi colÂ·lectiu de Joan Carretero i tots els seus 3.500 soldats, queÂ durant el darrer any, contra tot i tothom, han fet tres assemblees multitudinÃ ries, han aprovat un full de ruta nou i original, proposen una constituciÃ³ nacional i es mantenen ferms en la defensa d’una candidatura transversalÂ independentista. Pretendre, amb les vacances pel mig i deu dies de setembre fer el mateix que Reagrupament a cop de suposades assemblees de suposats milers d’adherits (el gran acte de presentaciÃ³ aÂ Barcelona va ser un petit fracÃ s: no arribaven a 500 persones i molts eren observadors mÃ©s que no pas hooligans) i cops de talonaris (es parla de cinc milions d’euros) resulta molt sospitÃ³s i no ajuda, precisament -menys encara amb declaracions com les citades- a unir res, sinÃ³ tot el contrari.

I Ã©s que l’ombra de MadÃ i de Vendrell Ã©s allargada, no sÃ© si se m’entÃ©n?

Xavier BorrÃ s, Font: NaciÃ³ Digital

Per fi...

Carles Feiner — Sat, 31 Jul 2010 11:42:00 +0200

...vacances, vacaciones, fÃªtes, holidays, festas, Î”Î¹Î±ÎºÎ¿Ï€ÎÏ‚, praznici, Ø£ÙŠØ§Ù… Ø§Ù„Ø¹Ø·Ù„ , ×—×’×™× , å‡æœŸ, gwyliau, ferie, likizo, oporraldia...;-)))))

En defensa prÃ²pia (6)

Carles Feiner — Sat, 31 Jul 2010 09:46:00 +0200

El meu darrer article de lâ€™Aterrassa ha aixecat una notable polseguera entre aquells que acostumen a autoanomenar-se ciutadans del mÃ³nâ€¦ Divuit comentaris, en la seva immensa majoria insultants, faltons, impertinents o directament vexatoris. Sort que tinc les esquenes amples, que si no nâ€™hi hauria per posar-se a plorar i no escriure mai mÃ©s, o bÃ© per agafar un bat de beisbol i comenÃ§ar a passar

Digueu-nos que no Ã©s veritat

Josep Romeu — Sat, 31 Jul 2010 09:36:00 +0200

Cada vegada que es publiquen enquestes dâ€™opiniÃ³ sobre prospeccions electorals, els militants dâ€™Esquerra tremolem. Almenys els qui havÃem donat crÃ¨dit a les propostes i projectes que lâ€™actual direcciÃ³ ens va oferir en el darrer CongrÃ©s del partit, on feia el cÃ lcul dâ€™esdevenir la forÃ§a majoritÃ ria de lâ€™esquerra i ser decisius per a la proclamaciÃ³ de la independÃ¨ncia. Des dâ€™aleshores enÃ§Ã tot ens

CIU avantosa l'autoodi i vota contra la independÃ¨ncia.

Albert Prat — Fri, 30 Jul 2010 23:19:11 +0200

En el darrer Plenari de la temporada, el Grup Municipal de CIU ha fet encara més gran la seva animadversió a tot el surt del Grup Municipal d'ERC.

ERC havíem presentat una moció instant perquè el Parlament fes un referèncum per la independència. Saltant-se totes les normes de drets d'autor, CIU en presentabva una d'idèntica bescanviant la independència per dret a decidir. Qui vulgui veure-hi semblaces que les hi vegi, llavors però que es pregunti, per què l'hauria presentat CIU si siguessin homologables? El fet és que la moció adopta un tò ambigu, molt comú de CIU en els temes delicats.

CIU, tot i que el dia de la presentació de la moció havia interpelat per fer-ne una sola, durant la Junta de Portaveus anterior al Ple se n'havia desmarcat. Però el dia del Ple, davant l'empat a 3 de la moció d'ERC (ERC i AMI a favor, PSC i PP en contra), CIU decantava la balança votant en contra. Minuts després, ERC votàvem a favor de la moció de CIU, tot i que com he dit anterioritat, no sabem que vol dir dret a decidir, i més que fer una proposta des de la política, retorcem la democràcia deixant obert un cercle que no deixem mai tancar. La paràbola de CIU es basa en decidir allò que vulgui el poble però alhora no els hi deixa la possibilitat de decidir que és.

En acabar el Ple, les dues regidores més sensibilitzades en el catalanisme venien a expresar la seva perplexitat pel seu vot contrari i mig acceptaven la seva culpabilitat en no entendre'ns a fer una sola moció. Excuses a part, és nacionalment inexcusable que CIU, per autodi nacional o municipal, voti en contra de la independència.

(547) DespropÃ²sit.....

Joan Puig — Fri, 30 Jul 2010 21:47:00 +0200

Article de SaÃ¼l Gordillo que clarifica les informacions tipus "tot Ã©s molt confÃºs"

Conec Joan Puig de fa 15 o 20 anys. Jo aleshores treballava a la delegaciÃ³ d'El Punt a Blanes, i Puig era un militant de base d'ERC quan ERC no tenia regidor a Blanes i era un partit gairebÃ© marginal a Catalunya. Puig entrava a la delegaciÃ³ del diari amb mono i les mans de treballar en el taller, et deixava una nota de premsa o una carta al director i marxava. Repetia l'operaciÃ³ amb periodicitat, fins que el bon home va aconseguir revitalitzar la secciÃ³ local dels republicans, va accedir a l'Ajuntament, va governar una regidoria important com la d'Urbanisme, va ser diputat al CongrÃ©s per Girona i d'aquÃ la seva fama mediÃ tica. La mÃ©s sonada, i injusta per reduccionista, va ser l'apariciÃ³ en banyador a la piscina ilÂ·legal de Pedro JosÃ© RamÃrez, un dels homes mÃ©s poderosos d'Espanya, un dels homes que mÃ©s fomenta la catalanofÃ²bia. Des que Joan Puig va posar els peus a la piscina del periodista madrileny, la vida del militant independentista va canviar. Se'l va criminalitzar.

Puig Ã©s actualment un polÃtic retirat. Suposo que milita a ERC, perÃ² no ocupa cap cÃ rrec orgÃ nic ni institucional. Ã‰s, com fa 15 o 20 anys, un militant de base, amb la diferÃ¨ncia que no porta notes de premsa impreses sinÃ³ que edita un diari digital, i amb la diferÃ¨ncia que no treballa en el taller sinÃ³ que es dedica a altres activitats empresarials, una de les quals Ã©s fer d'editor digital. La criminalitzaciÃ³ contra Joan Puig Ã©s vigent, com si encara fos diputat al CongrÃ©s o tinent d'alcalde de Blanes, com si encara fos un dirigent del partit en quÃ¨ milita. Res no ha canviat per a alguns a l'hora de jutjar-lo. L'exemple mÃ©s recent Ã©s la campanya que alguns mitjans impresos han iniciat contra ell arran d'una filtraciÃ³ interessada de la fiscalia que el propi Puig ha conegut pels mitjans.

llegir mÃ©s...

Vilaweb es fa ressÃ² de l'aprovaciÃ³ de la mociÃ³ per instar al Parlament a iniciar un procÃ©s cap a la independÃ¨ncia

Lluís Soler i Turu — Fri, 30 Jul 2010 18:03:41 +0200

Avui el diari digital Vilaweb, un dels mitjans digitals nacionals amb mÃ©s lectors al nostre paÃs, es fa ressÃ² de la mociÃ³ aprovada a Viladecavalls per instar al Parlament a iniciar un procÃ©s democrÃ tic perquÃ¨ Catalunya assoleixi la independÃ¨ncia nacional. Avui el nostre poble es coprotagonista d'una bona notÃcia a nivell nacional, juntament amb Solsona i Mollerussa. AquÃ us deixo l'enllaÃ§ de la notÃcia. Des del municipalisme, avancem. Bona feina i bones vacances a tothom!

[Vilaweb.cat]: Solsona, Mollerussa i Viladecavalls insten el parlament a convocar un referÃ¨ndum sobre la independÃ¨ncia

Al SolsonÃ¨s s'acorda per unanimitat Â· UniÃ³ i el PSC s'abstenen a l'Alt Urgell

Els ajuntaments de Solsona, Mollerussa (Alt Urgell) i Viladecavalls (VallÃ¨s Occidental) van aprovar ahir mocions similars que insten el Parlament de Catalunya a convocar un referÃ¨ndum sobre la independÃ¨ncia. El ple de l'Ajuntament de Solsona va aprovar la mociÃ³ per unanimitat, si bÃ© aquesta no esmenta explÃcitament la 'independÃ¨ncia'. En canvi, sÃ que ho fan les mocions de Mollerussa i a Viladevalls, que no van aconseguir el suport de tots els grups del consistori; per exemple, els regidors de CiU van votar opcions diferents.

Aprovada per tots els grups municipals (ERC, el ComÃº, PSC i CiU), la mociÃ³ de Solsona demana al parlament que convoqui un referÃ¨ndum per a comenÃ§ar una nova etapa histÃ²rica, amb la implicaciÃ³ de les institucions i de la societat civil. El batlle, David RodrÃguez, va destacar durant el ple que, vista la sentÃ¨ncia estatutÃ ria, ara cal superar el marc jurÃdic espanyol i exercir el dret a l'autodeterminaciÃ³.

La mociÃ³ tambÃ© recorda que el 95% dels solsonins que van participar en la consulta sobiranista celebrada el passat 13 de desembre van votar a favor de la independÃ¨ncia (26% de participaciÃ³). El text serÃ tramÃ¨s ara a la presidÃ¨ncia de la Generalitat i al parlament catalÃ , al congrÃ©s i a la casa reial espanyola, i al Parlament Europeu.

Mollerussa i Viladecavalls

El Ple de l'Ajuntament de Mollerussa (Pla d'Urgell) va votar ahir a la nit una mociÃ³ per instar al Parlament a convocar un referÃ¨ndum sobre la independÃ¨ncia de Catalunya. La mociÃ³ va aprovar-se grÃ cies als tres vots d'ERC -que la va presentar- i als quatre de CDC. Els vuit regidors del PSC, que governa amb minoria al consistori, es van abstenir al costat dels dos regidors d'UniÃ³, aplegats al grup municipal de CiU.

L'Ajuntament de Viladecavalls (VallÃ¨s Occidental) tambÃ© va aprovar ahir una mociÃ³ molt similar a la de Solsona i Mollerussa, que insta el parlament a iniciar un procÃ©s democrÃ tic cap a la independÃ¨ncia. En l'Ãºltim ple del curs polÃtic, el text es va aprovar amb 5 vots a favor: 2 d'ERC, partit que el va presentar i 3 de CiU; els altres regidors de CiU es van dividir en 2 abstencions i 1 en contra; els 2 regidors d'ICV es van abstenir; i els 4 restants hi van votar en contra (1 de PVA i 2 regidors no adscrits).

En concret, com explica LluÃs Soler, regidor d'ERC, la mociÃ³ insta el Parlament de Catalunya 'a iniciar un procÃ©s democrÃ tic per tal que Catalunya assoleixi la seva independÃ¨ncia nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democrÃ tic i social integrat a la UniÃ³ Europea, mitjanÃ§ant la celebraciÃ³ d'un referÃ¨ndum popular'.

CONTRA LA REFORMA LABORAL CAP A LA VAGA GENERAL

Antoni Garcia — Fri, 30 Jul 2010 14:56:20 +0200

L’Hospitalenc i actual ministre de Treball Celestino Corbacho passarà de nou a la història per promoure i fer efectiva una Reforma Laboral que suposa la pitjor agressió als drets de les classes populars i mitjanes.

Corbacho a preferit tirar endavant la Reforma Laboral amb la dreta de Convergència i Unió enlloc de buscar el consens amb els sindicats i partits de l’esquerra.

Amb l’ abstenció CiU ha donat llum verda a la Reforma laboral i ha demostrat una vegada més la seva dependència dels sectors econòmics espanyols. Ja sabem que les aportacions dels lobbys a la fundació CatDem i les comissions del Palau tenen un preu: votar en contra els interessos de la classe treballadora catalana.

Aquesta Reforma Laboral consolida un model productiu basat en la mà d’obra barata, s’abarateix l’acomiadament, es rebaixen les prestacions socials i a més no modifica en cap moment els paràmetres que ens han portat a aquesta crisi: l’especulació i l’enriquiment del sector financer a costa del model productiu.

La crisi, com sempre, l’acabem pagant els sectors més dèbils, els treballadors i també els petits empresaris, que en època de bonança econòmica no han vist millorades les seves condicions laborals i econòmiques i que ara tenen que pagar els plats trencats d’una crisi que no han provocat.

Davant aquesta reforma Laboral l només ens queda fer possible que la vaga del 29-S sigui un èxit per demostrar el nostre malestar social i nacional.

Seguim en contacte a Solidaritat Catalana

Uriel Bertran — Fri, 30 Jul 2010 14:12:12 +0200

A partir de dilluns ja us podreu posar en contacte amb mi a uriel.bertran@solidaritatcatalana.cat

L'altre correu uriel.bertran@parlament.cat continuarà operatiu fins que no es reuneixi la Mesa del Parlament -en principi a finals d'agost-. Llavors es farà legalment efectiva la renúncia a l'escó de diputat que vaig posar a disposició del partit que representava. Així ho estableix el reglament del Parlament.

D'altra banda, demà dissabte farem una acte de Solidaritat Catalana a les 11h a l'Orfeó Catalònia de Cornellà de Llobregat (Torras i Bages 62) per organitzar Solidaritat Catalana per la Independència al Baix Llobregat.

I a les 18:00 en farem un altre a la Masia Can Borrell d'Arenys de Munt per organitzar Solidaritat Catalana per la Independència al Maresme.

Moltes gràcies pel vostre suport i espero que ens hi puguem trobar.

Ai Domingo, Domingo

Joan Puigcercós — Fri, 30 Jul 2010 14:11:32 +0200

Cap al final de la legislatura tots els diputats i diputades ens coneixem prou per no tenir ja sorpreses en els recursos dialèctics o les giragonses que els oradors més constants poden arribar a fer. Però no, encara hi ha un marge per a la sorpresa i per a l’atreviment intel•lectual.

El diputat del Grup Mixt Domingo ens va sorprendre en el debat sobre la sentència del TC quan es va quedar ben fresc afirmant “Els meus pares, com els del Molt Honorable President, són emigrants andalusos i em vaig emocionar profundament el dia que José Montilla va ser proclamat President de Catalunya”. Domingo va prosseguir la seva al•locució reblant encara més el clau: “Pensava que l’ascensor social català funcionava, però tenia trampa tot plegat, el contracte entre Montilla i els independentistes, o sigui, ERC, tenia lletra petita. Montilla havia de renunciar a ser el que és, a la seva llengua, a la seva cultura per ser President”. Així mateix, tal qual, sense manies, ens va fer aquesta confessió.

Ras i curt, per a Domingo la condició d’emigrant s’hereta, es traspassa de generació a generació, i a més sembla afegir-hi el deure d’impermeabilitzar-se de la cultura d’acollida per no perdre aquesta condició. Mai hagués cregut que una persona racional com és el diputat del Grup Mixt pogués arribar a aquest extrem i situar-se tan lluny del que pensa la majoria: la condició d’emigrant és una condició temporal, per esdevenir connacional per sempre.

De seguida però em va assaltar un dubte que em va fer perdre la credulitat del discurs que havia sentit de bon principi fins el final. Perquè si tan orgullós i satisfet es va trobar el dia de la proclamació de Montilla per quin motiu no en va dir res aleshores? Doncs senzillament, per molt que ens vulgui fer passar amb raons, perquè no s’ho ha cregut mai. A ell, i als que pensen com ell, el fet que José Montilla sigui President i amb un acord amb Esquerra els incomoda. Perquè esberla de totes totes la seva teoria maniquea: catalans burgesos privilegiats i immigrants sense drets. Com també irrita profundament al nacionalisme radical català —apuntem-ho de passada— perquè ho consideren una mescla impura.

SÃmptoma de canvi

Ernest Benach — Fri, 30 Jul 2010 14:04:35 +0200

La lectura atenta dels diaris de dissabte al matí va aturar-se el passat dia 24 a les pàgines d’opinió de La Vanguardia, concretament a l’article «¿Independencia?», de Manuel Castells. L’anàlisi que fa el professor Castells del canvi de la centralitat de la societat catalana cap a posicions sobiranistes té a veure amb el tracte despectiu que ens dispensa l’Estat, a més, evidentment, dels anhels històrics de la nació catalana. La frase de l’article final és demolidora en aquest sentit: “Así no, señores o señoritos. Pasó el tiempo del ordeno y mando”.

Comparteixo els tres eixos clau del text: la independència com a procés i no com a objectiu; la urgència que les institucions s’adaptin a la nova realitat i articulin correctament la demanda de la majoria dels ciutadans; i la independència no només com una qüestió identitària sinó de benestar econòmic i social.

Però si situem l’article en el seu context, la valentia de Manuel Castells és la de promoure aquest debat, la de voler-hi entrar a fons sense prejudicis. Aquest i d’altres textos que han anat apareixent als mitjans de comunicació en els darrers dies, especialment després de la manifestació històrica del 10 de juliol evidencien un canvi en aquesta direcció i posen de manifest que algunes visions abans allunyades de la independència que accepten el debat i la reflexió des de la racionalitat. Noms com Ferran Mascarell, Juan José López Burniol o Ferran Requejo s’han posicionat a favor d’iniciar aquest debat i de fer-lo ben fet. Personalment també reclamo que es faci des de la raó i l’argument.

Com diu el professor Castells, “(...) on germinen els canvis socials: a la ment de les persones”.

Jo sÃ³c fan d'Ernest Benach #fb

Jesús Ferré — Fri, 30 Jul 2010 11:58:00 +0200

Enceto una etiqueta al bloc que li dirÃ© "josocfan" on anirÃ© posant fotos del dia que vaig estar a tal persona o tal altra que sÃ³n importants a la meva vida. La foto d'avui Ã©s quan l'Ernest Benach, president del Parlament, me va signar el llibre que vaig presentar a Tortosa.

REAGRUPAMENT: hi som, hi serem

Josep Perera — Fri, 30 Jul 2010 09:55:53 +0200

http://www.reagrupament.cat/

Reagrupament saluda com a signe de vitalitat les noves candidatures que volen bastir-se assumint de forma íntegra els nostres principis bàsics d’independència, regeneració democràtica i treball.

Conscients de la força cohesionadora que estan comportant les nostres propostes en el moviment independentista català, volem compartir-les un cop més amb tots els qui les vulguin considerar pròpies, els fonaments de les quals són els següents:

La nació catalana ha d’esdevenir un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea.

Reagrupament no formarà part de cap Govern que no es constitueixi per declarar de forma unilateral la independència de Catalunya, que haurà de ser aprovada posteriorment per referèndum.

La proposta de Constitució Catalana aprovada per la IIª Assemblea de Reagrupament serà la primera llei que els diputats de Reagrupament presentaran al Parlament per a la seva aprovació.

La regeneració democràtica de la política catalana és condició necessària per l’èxit del nostre futur i això vol dir els compromisos següents:
- Sistema electoral basat en llistes obertes.
- Limitació de mandats a dues eleccions consecutives per al mateix càrrec.
- Règim d’incompatibilitats estricte, prohibint l’acumulació de càrrecs.
- Control, transparència i austeritat en la despesa pública i dels polítics.
- Llei electoral vinculada al territori.

Reagrupament serà present a les properes eleccions i avui s'ha obert un procés de participació per tal que els associats puguin decidir el nom que identifiqui la nostra marca electoral entre els següents:

Reagrupament Independentista
Catalunya Estat
Pàtria i Dignitat

Som una candidatura de gent normal en la qual Catalunya és la nostra única raó de ser. Per això, en el moment que esdevinguem un Estat, Reagrupament haurà aconseguit els seus objectius fundacionals i es dissoldrà com a organització.

Visca Catalunya lliure!

Haver comenÃ§at per aquÃ

Josep Romeu — Fri, 30 Jul 2010 09:19:00 +0200

Tal com estava previst, la ComissiÃ³ ParlamentÃ ria que investigava el Cas Palau ha votat les seves resolucions finals. Cap novetat. Les mateixes sospites derivades de la investigaciÃ³ policial i del procÃ©s judicial continuen intactes perquÃ¨ ningÃº ha pogut anar mÃ©s enllÃ del que deia el sumari que va motivar la ComissiÃ³, amb la lÃ²gica negativa dels presumptes implicats. Es partia com a font

La fi dâ€™una frontera

Lluís Mauri Sellés — Fri, 30 Jul 2010 07:52:09 +0200

Cal constància i decisió per a puntejar fronteres. I dic fronteres i no límits o fites, perquè les fronteres tenen un rerefons més bèl·lic, doncs el seu origen és el “front de guerra” d’un exèrcit. I aquest és el sentit que tenen les úniques fronteres que, realment existeixen: les fronteres de la ment, els taps que la por arrapa al cervell i que et fan veure l’altre com a un perill i no com a font de descobriment, de saber, de coneixement i, en el fons de tot, de plaer.

Aprovada la mociÃ³ a l'Ajuntament de Viladecavalls per a instar al Parlament a iniciar un procÃ©s democrÃ tic cap a la independÃ¨ncia

Lluís Soler i Turu — Fri, 30 Jul 2010 02:17:00 +0200

Fa una estona ha finalitzat l'Ãºltim ple ordinari del curs polÃtic 2009-2010 a l'Ajuntament de Viladecavalls. No us amagarÃ© que estic content perquÃ¨ s'ha aprovat la mociÃ³ que vam presentar des del grup municipal d'Esquerra instant el Parlament a "iniciar un procÃ©s democrÃ tic per tal que Catalunya assoleixi la seva independÃ¨ncia nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democrÃ tic i social integrat a la UniÃ³ Europea, mitjanÃ§ant la celebraciÃ³ d'un referÃ¨ndum popular". La mociÃ³ manifesta tambÃ© el rebuig a la vulneraciÃ³ de la voluntat popular que suposa la sentÃ¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i demana a les institucions, forces polÃtiques i societat civil de Viladecavalls que s'impliquin plenament en la nova etapa histÃ²rica que s'obre en el camÃ cap a l'assoliment de la independÃ¨ncia nacional.

El resultat de la votaciÃ³ ha estat el segÃ¼ent: Vots a favor 5 (3 de CiU i 2 d'Esquerra), abstencions 4 (2 de CiU i 2 d'ICV), vots en contra 4 (1 de CiU, 1 de PVA, 2 dels regidors no adscrits). A diferÃ¨ncia del ple extraordinari al Parlament de Catalunya celebrat el passat 16 de juliol, on els 21 diputats i diputades del grup parlamentari d'Esquerra es van quedar sols defensant una mociÃ³ molt similar, avui el ple de l'Ajuntament de Viladecavalls ha tornat a demostrar el seu suport al moment histÃ²ric que estem comenÃ§ant a viure i que ens portarÃ cap a la independÃ¨ncia, tal com ja ho va fer fa uns mesos aprovant una mociÃ³ de suport a la consulta popular sobre la independÃ¨ncia al nostre municipi.

Crec fermament que Ã©s molt important que els Ajuntaments ens pronunciem sobre la independÃ¨ncia en els nostres plenaris, mÃ xim Ã²rgan de representaciÃ³ polÃtica municipal. Els cÃ rrecs electes locals tenim el deure de canalitzar les aspiracions de la ciutadania, de donar resposta al "i ara quÃ¨?" que molts veÃ¯ns i veÃ¯nes ens han fet desprÃ©s de la gran manifestaciÃ³ del 10 de juliol. En els moments clau de la histÃ²ria d'aquest paÃs els ajuntaments han estat a l'avantguarda de l'acciÃ³ polÃtica, com ja va ocÃ³rrer en la proclamaciÃ³ de la RepÃºblica Catalana per part del President MaciÃ arran de les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931. Estic convenÃ§ut que els regidors, regidores, alcaldes i alcaldesses d'Esquerra Republicana de Catalunya ens implicarem de manera clara des dels nostres municipis en impulsar aquest procÃ©s de canvi polÃtic nacional.

Acabo aquesta nota amb el text Ãntegre de la mociÃ³ aprovada:

MOCIÃ“ SOBRE LA SENTÃˆNCIA DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL, SOBRE L'ESTATUT D'AUTONOMIA I PER LA INDEPENDÃˆNCIA NACIONAL

La sentÃ¨ncia emesa pel Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia de Catalunya el 28 de juny de 2010 suposa una retallada molt significativa d'aspectes fonamentals d'aquesta norma jurÃdica ratificada en referÃ¨ndum per la ciutadania el 18 de juny de 2006. La declaraciÃ³ d'inconstitucionalitat de la totalitat o part de catorze articles i la restricciÃ³ interpretativa sobre vint-i-sis mÃ©s modifica en els aspectes fonamentals l'Estatut que la ciutadania de Catalunya va aprovar. Cal recordar, a mÃ©s, que l'Estatut aprovat per les Corts Espanyoles ja incorporava una rebaixa molt substancial respecte del text aprovat al Parlament el 30 de setembre del 2005, i que ja afectava a parets mestres com la recaptaciÃ³ de tots impostos per part de la Generalitat, el control sobre grans infraestructures, la relaciÃ³ bilateral amb l'Estat, el reconeixement jurÃdic de Catalunya com a naciÃ³ i la presÃ¨ncia en organismes de la UniÃ³ Europea, entre altres aspectes, als quals cal sumar-hi els efectes de la sentÃ¨ncia sobre la condiciÃ³ de la llengua catalana, la descentralitzaciÃ³ del poder judicial o l'eliminaciÃ³ del blindatge de competÃ¨ncies de la Generalitat, entre d'altres.

D'aquesta manera, la sentÃ¨ncia del Tribunal Constitucional declara la incompatibilitat de la voluntat expressada pel poble de Catalunya amb la ConstituciÃ³. Amb aquesta decisiÃ³, s'exclou la voluntat de ser i decidir del poble de Catalunya del marc jurÃdic i constitucional espanyol. Aquest fet situa les institucions catalanes en la necessitat de defensar les decisions preses pel poble de Catalunya, de qui n'emana el seu poder i representaciÃ³ polÃtiques, i obliga al conjunt d'institucions, societat i forces polÃtiques catalanes a plantejar un nou horitzÃ³ basat en el dret del poble de Catalunya a decidir lliurement el seu futur, sense cap altre lÃmit que la seva voluntat expressada de forma lliure, democrÃ tica i pacÃfica.

La ciutadania de Viladecavalls i de Catalunya ja ha expressat, mitjanÃ§ant la mobilitzaciÃ³ popular, la necessitat d'assolir aquest nou horitzÃ³ d'independÃ¨ncia nacional. El passat 25 d'abril la ciutadania de Viladecavalls va impulsar la celebraciÃ³ d'una consulta popular sobre la independÃ¨ncia de Catalunya, en la qual el suport a la independÃ¨ncia va ser aclaparador. I el passat dissabte 10 de juliol, Catalunya ha viscut la manifestaciÃ³ mÃ©s important de la seva histÃ²ria, amb mÃ©s d'un miliÃ³ i mig de catalans que han sortit als carrers de Barcelona en defensa de la voluntat del poble de Catalunya expressada en referÃ¨ndum i en rebuig a la sentÃ¨ncia d'un Tribunal Constitucional que deixa les aspiracions d'una part cada vegada mÃ©s gran del poble de Catalunya fora del marc constitucional espanyol.

Per tots aquests motius, el Grup Municipal dâ€™Esquerra presenta al Ple de la CorporaciÃ³ lâ€™adopciÃ³ dels segÃ¼ents:

ACORDS

PRIMER.- Manifestar el seu rebuig a la vulneraciÃ³ de la voluntat popular que suposa la sentÃ¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut d'Autonomia, i considera que amb aquesta decisiÃ³ les institucions de l'Estat han exclÃ²s la voluntat expressada pel poble de Catalunya del marc constitucional espanyol.

SEGON.- Instar al Parlament de Catalunya a iniciar un procÃ©s democrÃ tic per tal que Catalunya assoleixi la seva independÃ¨ncia nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democrÃ tic i social integrat a la UniÃ³ Europea, mitjanÃ§ant la celebraciÃ³ d'un referÃ¨ndum on aquest nou horitzÃ³ sigui sotmÃ¨s a la decisiÃ³ lliure i voluntÃ ria del conjunt del poble de Catalunya.

TERCER.- Instar a les institucions, forces polÃtiques, societat civil i ciutadania catalana a implicar-se plenament en la nova etapa histÃ²rica que s'obre en el camÃ cap a l'assoliment de la independÃ¨ncia nacional.

QUART.- Trametre aquests acords al Parlament de Catalunya i a la presidÃ¨ncia de la Generalitat.

VÃdeo-post: El Ball dels Verds de TorellÃ³

Jordi Casals i Prat — Fri, 30 Jul 2010 00:31:10 +0200

Grans avenÃ§os

Ernest Benach — Thu, 29 Jul 2010 23:38:25 +0200

Catalunya ha recuperat en el darrer ple d’aquest període de sessions la figura històrica de la vegueria com a eix d’organització territorial que li era propi abans que no li fos imposada la divisió per províncies (1833) amb una ferma voluntat centralitzadora i aliena a la tradició catalana. I en només unes hores de marge, el Parlament ha aprovat també, per majoria absoluta, prohibir les corrides de toros i els espectacles públics que incloguin la mort de l’animal, a partir de 2012.

Ambdues lleis són de gran calat, equiparables a d’altres que s’han aprovat aquesta legislatura, com la llei de consultes populars, la d’educació, la d’acollida dels immigrants o la del cinema, per citar-ne només quatre, i reflecteixen d’una banda la determinació del país d’avançar socialment i nacionalment, i, en conseqüència, la voluntat d’anar perfilant una nova Catalunya, més cohesionada, més moderna i adequada als nous temps, més respectuosa, i més lliure.

Possiblement moltes d’aquestes lleis no es valoraran en la seva justa mesura fins que passin uns anys, però és innegable que una llei com la de vegueries ha de permetre equilibrar el territori i reorganitzar el sistema de poders públics en benefici del conjunt del país; i que l’aprovació de la ILP per prohibir les curses de braus ens projecta davant del món com un país que rebutja els espectacles públics en què es tortura i se sacrifiquen animals i que es posiciona a favor del respecte a la vida i als drets dels animals. Els límits a la llibertat els fixa la societat de cada època. I la societat catalana del s.XXI ha decidit, a través del Parlament, que no és acceptable fer espectacle de la tortura fins a la mort d’un animal. Això és exercir la llibertat.

D’altra banda, en aquest mateix ple, el darrer d’aquest període de sessions -i qui sap si de la legislatura- s’ha produït un fet que m’ha desconcertat. Em refereixo a les piulades dels diputats de Convergència i Unió al Twitter acusant-me d’acabar el ple abans d’hora. I trio la paraula desconcert perquè no acabo d’entendre la seva actitud. Per això crec oportú fer aquestes consideracions:

Primera: Tots els diputats de la cambra saben que qui decideix l’ordre del dia és la Junta de Portaveus, no el president. Per tant, la Junta de Portaveus proposa.

Segona: Tots els diputats saben que és el ple qui aprova els possibles canvis o modificacions en l’ordre del dia, no el president. Per tant, només el ple disposa.

Tercera: En aquest ple hi ha hagut diverses alteracions. Unes provocades pels grups que donen suport al Govern i d’altres pel mateix grup de CiU. Retirar iniciatives o portar lleis al Consell de Garanties Estatutàries, que és ben legítim, també fa canviar l’ordre del dia. Però qualsevol canvi que no sigui una retirada d’un punt ha de ser votat i només s’accepta si s’aprova per majoria. El que sempre hem fet, doncs, és vetllar perquè el Reglament del Parlament, norma bàsica del nostre funcionament, es compleixi escrupolosament.

Quarta: No és bo reproduir a la xarxa els esquemes tradicionals de la política: l’acusació sense fonament, no acabar de donar tota la informació, inculpar a l’altre... Sincerament, i estic disposat a debatre-ho amb qui vulgui i quan vulgui, crec que això no és política 2.0. Potser és utilitzar eines 2.0 per a la manera clàssica de fer política, aquella que no agrada i que poc convenç a la ciutadania.

La independÃ¨ncia l l'estatut al parlament britÃ nic

Marcel·lí Reyes i Vidal — Thu, 29 Jul 2010 21:35:58 +0200

28/07/2010

Diputats britànics plantegen la independència de Catalunya

Nou diputats del Parlament de Londres han presentat una moció a la cambra a favor d'un referèndum per a la independència de Catalunya. La moció indica que "aquesta cambra observa que més d'un milió de persones han participat en la manifestació del 10 de juliol del 2010 a Barcelona a favor dels drets de Catalunya", i "es felicita pel continuat debat sobre la Constitució de Catalunya". S'afegeix que la cambra "pensa que Catalunya és una nació" i "reconeix que votacions organitzades de forma imparcial mostren una majoria a favor de la independència". Així mateix, la proposta expressa "preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada pel referèndum de 2006 sobre l'Estatut d'autonomia ha estat violada per la justícia de Madrid en la seva sentència de juny del 2010".

També s'expressa "una preocupació addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin retalls judicials per organitzacions que no són neutrals o independents en aquesta matèria", i fa una crida a que l'Estatut de 2006 s'apliqui tal com es va votar a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement determinar democràticament el seu propi futur". La moció està signada pels diputats Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie i Eilidh Whiteford

1783: ANTONINO CASTELLVÃ

Pere Muñoz — Thu, 29 Jul 2010 21:08:00 +0200

Un dels gravats - escut mÃ©s curiosos de Flix Ã©s el situat al carrer pont, a la seu del molÃ artesanal d'OLIFLIX (tambÃ© conegut pel molÃ de Butxaquina), amb la data de l'idus d'abril de l'any 1783 i el nom d'ANTONINO mÃ©s una mena de jeroglÃfic amb un castell i a sobre el nÃºmero VI, portant a la confusiÃ³ de "Antonino VI" jugant amb el cognom CASTELL - VI, cognom d'Antonio CastellvÃ, ric comerciant

Marcel·lí Reyes i Vidal — Thu, 29 Jul 2010 20:18:31 +0200

Fomento presenta un recurso contra la construcción de un nuevo barrio cerca del aeropuerto de Barcelona-El Prat

29/07/2010 - 17:52

- Noticias EUROPAPRESS

El Tribunal Superior de Justicia de Cataluña (TSJC) ha admitido a trámite un recurso contencioso-administrativo del Ministerio de Fomento contra el proyecto urbanístico de Llevant Mar en Gavà (Barcelona) por el que se construirán 237 viviendas a pocos kilómetros del aeropuerto de Barcelona-El Prat.

El barrio está proyectado en el lado este del litoral marítimo de Gavà y contará con un hotel y tres equipamientos. Según informan fuentes municipales, el ministerio considera que la zona podría estar afectada por las servitudes acústicas del aeropuerto.

El consistorio, por su parte, no entiende el recurso de Fomento ya que el último mapa de servitud acústica de Barcelona-El Prat no incluye esta zona entre las más afectadas.

El Ayuntamiento y la Generalitat de Cataluña han aprobado el plan urbanístico imponiendo al promotor la aplicación de medidas para aislar las viviendas del ruido de los aviones que despegan y aterrizan en el aeropuerto de Barcelona-El Prat.

Fomento ha recurrido la última aprobación llevada a cabo por la Comisión Territorial de Urbanismo de Barcelona dependiente de la Generalitat, un recurso admitido a trámite por la sala tercera del contencioso-administrativo del TSJC

LA CORRIDA

Adrià Companys — Thu, 29 Jul 2010 18:55:37 +0200

UFFFFFFFFF!!!!!!
Tinc un company de feina –en Xavi- que es capaç de fer quatre en tres hores. A la Monumental, la darrera vegada, en quatre hores en varen fer sis. Si fa o no fa, es podria dir que en Xavi es troba dins la mitja nacional. Que no s’aturi la festa !!!!!!!.

Sobre la prohibiciÃ³ de les curses de braus

Josep Huguet — Thu, 29 Jul 2010 15:02:32 +0200

No sóc animalista, ho reconec i ho confesso. Dit això, crec que és d’una incoherència cada cop més gran que des de la Unió Europea s’intenti tractar amb guant de seda els animals consumibles (que no tinguin estrès de cap tipus) -cosa que és fantàstica per respecte a l’animal i per temes de salut (i la carn és més bona)- i que es vegi normal l’estrès que pateix un brau a la plaça. I és curiós que la UE, que és tan progre per segons què, no s’atreveixi a legislar sobre tradicions que incompleixin el que fa complir amb animals de granja.

D’altra banda, Catalunya és una societat diferent. Aquí hi ha una majoria animalista. Com a demòcrata català, estic a favor d’aquesta consciència catalana majoritàriament animalista. Això demostra la diferència. A Espanya, els seus polítics –perquè ja m’agradaria veure enquestes a la població sobre els braus- estan ancorats en un disseny identitari imperialista des del qual volen imposar a tot l’estat espanyol la mateixa tipologia de símbols, la llengua, etc. I és així des de l’expulsió dels moriscos i els jueus, el rol dels qual cumplim ara els catalans.

Ells sí que tenen un problema, perquè vinculen els braus a la tradició –inventada, com totes- a la sacrosanta identitat espanyola. Els catalans ja no anem amb la barretina ni la faixa, i no per això hem perdut la identitat nacional! I les catalanes no van ni amb el ret i les mitenes ni amb faldilles de farbalans, i no s’ha ensorrat la tradició! La tradició s’inventa i es fa també en funció dels valors dominants. Ara, una majoria catalana creu que les curses de braus provoquen un impacte negatiu en la defensa dels animals i en un acte de sobirania s’ha decidit que no se’n faran més.

En la mateixa línia que la intervenció d'ahir de Ciutadans, un article tergiversador a l’ABC assegura que vull prohibir la venda de figures de toros i flamenques a les Rambles. Ni vull ni puc intervenir en el mercat de souvenirs. El que no toleren els espanyolistes és que per primera vegada en trenta anys promoguem els nostres articles, fet que no es qüestiona si ho fa Extremadura o Galícia, per donar feina als nostres artesans i promocionar alhora imatges vinculades directament a Catalunya.

Així doncs, us recomano la visita a Empremtes, a la seu d’Artesania Catalunya (Banys Nous, Barcelona), on trobareu productes artesanals de qualitat fets a Catalunya i vinculats a Catalunya. També es trobaran als CATs, a corners d’hotels i botigues de museus catalans, i engloba des de reproduccions de pintors i arquitectes, com Gaudí, a símbols mítics com el de Sant Jordi i la cultura popular dels gegants i els castells.

Miquel Armengol, ambaixador de Molins de Rei i fill predilecte de la vila

Víctor Puntas — Thu, 29 Jul 2010 14:21:35 +0200

Ahir el Ple de l’Ajuntament de Molins de Rei va aprovar, per unanimitat, el nomenament d’en Miquel Armengol i Arnan com fill predilecte de la vila a títol pòstum.

Un reconeixement més que merescut als anys de feina i dedicació a Ràdio Molins de Rei, però també com a dinamitzador cultural de la vila i a la seva carrera professional de periodista. Implicat en multitud d’actes, iniciatives, esdeveniments, propostes i idees en Miquel va ser un ambaixador de Molins de Rei arreu i va conrear, com ningú, el sentiment de pertinença a la vila.

El nomenament com a fill predilecte honora a les persones i entitats i que ho han proposat, i també, als regidors i regidores que ho han aprovat. També, honora a la vila que el va veure néixer. A punt de complir-se un any de la seva desaparició molta gent el trobem a faltar en tot allò que es mou a la vila, les seves idees, suggerències, i com no, crítiques sempre les hem tingut en compte. En Miquel segueix estan molt present en les nostres vides.

A títol personal i com a regidor del grup municipal d’Esquerra-AM animen a participar de l’homenatge al Miquel Armengol que està previst fer-se el proper 29 de setembre, dia de Sant Miquel i dia de la seva desaparició, al Foment Cultural i Artístic en el marc de la Festa Major de Sant Miquel.

Antoni Garcia — Thu, 29 Jul 2010 13:48:46 +0200

Convergència es dependència dels interessos econòmics de les principals constructores espanyoles. La comissió d’investigació ha posat en evidència que els convenis entre la Fundació Convergent i el palau són il·lícits, a més de ser una tapadora per traspassar diners de Ferrovial a la federació nacionalista a canvi d’obtenir obra pública.

El Palau ha estat l’eina per pagar part de les campanyes electorals de CiU. El silencis d’empresaris (que facturaven al Palau però que ningú els coneixia), els silencis de Millet i cia, la documentació no aportada per part de la fundació Trias Fargas i el PI.... són silencis de complicitat i de tapar-se les vergonyes.

És l'hora de que la fiscalia i el jutge estirin de la manta i que Convergència faci net i doni explicacions. Estic segur que els militants de Convergència ho agrairan perquè ells no son culpables d’aquest frau.

Amb les mans lligades a sectors econòmics difícilment Convergència mai podrà exercir el seu dret a decidir perquè aquells que finançant el seu partit ja decideixen per ells. Perquè Convergència és sumi al camí de la independència cal que deixi de banda aquesta dolenta dependència.

Lâ€™Ajuntament de Molins de Rei acorda excloure's moralment de la ConstituciÃ³ Espanyola i instar al Parlament a iniciar un procÃ©s democrÃ tic per tal que Catalunya assoleixi la seva independÃ¨ncia

Víctor Puntas — Thu, 29 Jul 2010 13:47:57 +0200

La moció presentada per Esquerra és assumida plenament per CiU i ICV, i rep el suport de la CUP. El PP i el PSC-PSOE voten en contra.

Esquerra es mostra molt satisfeta per la votació del Ple d’ahir on l’Ajuntament de Molins de Rei davant del contingut de la sentència dictada pel Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, aprovat per les Corts espanyoles i posteriorment en referèndum pel poble de Catalunya, ha quedat molt clar que les aspiracions d'autogovern català no tenen cabuda a l'ordenament jurídic espanyol, amb un Tribunal Constitucional deslegitimat com intèrpret únic i vinculant de la Constitució.

El TC ha dictaminat la inconstitucionalitat de 14 articles de l'Estatut, que rebaixen competències de la Generalitat en matèria de llengua, justícia i finançament, i ha sotmès a interpretació 27 més. La sentència del TC tanca definitivament el sostre que autogovern de Catalunya dins de l'Estat espanyol, molt per sota de les aspiracions del poble català, que reclama avançar cap a noves fites de llibertat nacional.

La corporació municipal, com a representants legítims dels veïns, acorda excloure's moralment de la Constitució Espanyola en un gest conscient d'afirmació nacional i democràtica, de resposta a una sentència humiliant.

L’Ajuntament també va acordar instar al Parlament de Catalunya a iniciar un procés democràtic per tal que Catalunya assoleixi la seva independència nacional i es constitueixi en un estat independent, de dret, democràtic i social integrat a la Unió Europea, mitjançant la celebració d'un referèndum on aquest nou horitzó sigui sotmès a la decisió lliure i voluntària del conjunt del poble de Catalunya.

Bon i signaficatiu acudit.

Pol Gambón — Thu, 29 Jul 2010 13:36:57 +0200

Gegants a Menorca!

Isaac Peraire Soler — Thu, 29 Jul 2010 12:34:22 +0200

Tal i com vaig escriure (mireu enllaços) el passat va ser un cap de setmana geganter actiu. Les Colles Geganteres de Prats de Lluçanès i d'Olost ens vam desplaçar a diferents territoris dels Països Catalans per participar en diferents festes majors.

Els de Prats, a Sant Julià de Lòria (Andorra), sortida de la que penjaré fotos i article tan bon punt ho tingui a punt.

Els d'Olost, a Es Castell (Menorca). Alguns pradencs, convidats també per la Colla Gegantera local, vam anar-hi per ajudar a portar els seus de gegants, ja que han quedat sense gent animada a portar-los (per ajudar i sumar-nos a la festa!). I així ho vem fer. Tots plegats, participant de les cercaviles del dissabte 24 i diumenge 25.

A part de la fantàstica acollida de la gent d'allà, del bon ambient i de les festes, cal remarcar el bon clima, les festes, les platges, els indrets i racons de l'illa. Com l'altra vegada que hi vam anar, genial. Evidentment, moltes coses a remarcar i a explicar.

Podeu veure una "petita" galeria de fotos. N'he fet una tria de 64, entre les prop de 700 que en tinc...

Si algú vol més fotos, més comentaris o històries, que m'ho faci saber!

Moltes gràcies doncs a la gent d'Es Castell, en especial a Na Joana, en Pep i en Gabi. Als companys de Prats, i també a la gent d'Olost per la genial convivència! Ah, i que visqui la terra!!

COALICIÃ“ INDEPENDÃˆNCIA: GUANYAR-SE LA CREDIBILITAT.

Jordi Surinyach — Thu, 29 Jul 2010 11:49:47 +0200

Que a la societat catalana hi ha un gruix important de partidaris de la independència sembla que està fora de dubtes. Que molts d'aquests electors els agradaria el naixement d'una força parlamentària que representés aquest desig i a l' hora dignifiqués la democràcia també es ben segur, però que tot plegat no es produeix de forma automàtica es igualment veritat. El descrèdit de la política afecta per igual als partits del sistema com els nous que hi volen entrar-hi. Als de sempre se'ls coneix els defectes, el nous encara no i això acaba per ser més un inconvenient que un avantatge. Qualsevol que pretengui canviar l' actual sistema de partits, més que dir-ho cal que ho demostri amb actes concloents. Guanyar la batalla de credibilitat és el que més hauria de preocupar als socis de la futura coalició per la independència. Reagrupament, Solidaritat Catalana i Suma indepèndencia, amb els moviments tàctics dels darrers dies, ben comprensibles des de la política tradicional però inintel·ligibles si es segueix els criteris de regeneració democràtica, s'obliden massa sovint que poden fastiguejar a molts dels electors que moralment es consideren des de fa temps cridats a reagrupar-se , sumar-se i solidaritzar-se, però que amb tanta política minúscula, poden acabar per votar als que han estat els seus millor especialistes i finalment convergir. Com diríen els actors de Polónia: "Ho sento, però algú ho havia de dir". Que tingueu bones vacances!.

Sergi de los Ríos — Thu, 29 Jul 2010 11:38:42 +0200

Tarragona va viure abans d’ahir l’últim plenari abans del mes d’agost. Un plenari que va servir per aprovar el Projecte Executiu del Mercat Central, un pas molt important en el procés de reforma de l’edifici, ja que per primera vegada en 12 anys, comptem finalment amb un projecte executiu per a una de les obres més ambicioses de la ciutat.

El projecte executiu del Mercat Central és el posterior al projecte bàsic i dóna tota la informació necessària a l’empresa que haurà de fer la reforma de l’edifici. És un pas imprescindible per a poder licitar i adjudicar l’obra, i iniciar el treballs a principis de 2011, tal i com estava previst. Es tracta, doncs, d’una gran notícia per a Tarragona, que veu desencallat el nou Mercat Central.

Des de 1998, que l’Ajuntament de Tarragona, amb CiU al govern, parla de reformar aquest edifici emblemàtic. Ja llavors es considerava necessari comptar amb un mercat modern, adaptat a les necessitats dels paradistes i que esdevingués el focus de referència del comerç de proximitat de la ciutat. Però no ha estat amb el canvi de govern, a partir del 2007, que s’han realitzat correctament totes les passes prèvies per poder aprovar just abans d’ahir el projecte executiu. Entenc que hi hagi qui, per vergonya, no vol mirar enrera.

Sóc conscient que una obra com la reforma del Mercat Central és soferta, sobretot per a veïns i comerciants. És per aquest motiu que hem intentat fer-ho de la millor manera possible, amb contacte mensual amb els representants comercials, per tal de fer un seguiment acurat i la previsió de les actuacions posteriors. A més a més, hem començat a editar un butlletí informatiu per als veïns, que tindrà la seva segona edició durant el mes d’agost.

Voluntat, doncs, de tenir una relació directa amb els comerciants des de la direcció d’obra. Voluntat també, de complir els terminis que vam preveure. A principis de gener de 2009, anunciàvem en roda de premsa que descartàvem la proposta de Mercasa per irreal, cara i llarga en el temps, i que refaríem el projecte. Ja llavors vam comunicar que treballaríem per iniciar la desviació de serveis i el desmuntatge de restes arqueològiques a principis d’enguany, i la reforma de l’edifici a inicis de 2011. Uns terminis realistes i que hem complert treballant amb seriositat sense fer cas del soroll i de la demagògia dels qui van deixar el projecte en un calaix sense moure un dit durant dos anys i ara s’exclamen.

Gràcies a això, Tarragona és més a prop de comptar amb un nou Mercat Central, modern i adaptat als nous temps. Un nou mercat que complementarà l’oferta amb un supermercat. I amb 330 places més d’aparcament sota que s‘afegiran a les més de 400 que ja hi ha a Corsini.

És important reconèixer el pas endavant que suposa l’aprovació del Projecte Executiu. Sense triomfalismes, però reconeixent la feina feta. I assumint, també, la que ens queda per fer. A continuar treballar, doncs.

No quadren els rÃ nquings

Josep Huguet — Thu, 29 Jul 2010 11:16:12 +0200

Aquesta setmana es va fer públic un estudi de l’Observatori Barcelona corresponent al període 2009-2010, que destacava la recuperació de la quarta posició entre les metròpolis europees preferides per fer negocis, la millora de set posicions en la classificació de cuitats més cares del món i el manteniment de la primera plaça pel que fa a la qualitat de vida per als treballadors per dotzè any consecutiu. Barcelona també és la 5a millor ciutat del món organitzadora de reunions internacionals i la quarta en places hoteleres. El que sorprèn de l’informe és que la capital catalana baixa fins a la 9a posició del rànquing de ciutats amb principals aeroports europeus per volum de passatgers. No quadren els rànquings. Una vegada més es demostra el paper secundari que ha de jugar el Prat, obligat per l’estat espanyol i Aena, que centralitza les polítiques aeroportuàries a l’aeroport de Madrd-Barajas.

http://www.observatoribarcelona.org/inici

Happy birthday, Obama!

Xavier Peytibi — Thu, 29 Jul 2010 11:03:34 +0200

El prÃ³ximo 4 de agosto es el cumpleaÃ±os de Barack Obama. 49 aÃ±os. Desde Organising for America, su plataforma electoral que despuÃ©s del acceso a la casa blanca de Obama se ha convertido en una plataforma de ciberactivistas, se ha creado un formulario con el que felicitar a Obama por su cumpleaÃ±os, indicando que es su mujer, Michelle, la que quiere que todos participemos firmando la postal, junto a sus hijas y Bo, su perro.

No es la primera vez que se crea algo parecido, como ocurriÃ³ con la felicitaciÃ³n por el 60 cumpleaÃ±os de George Bush. Sin embargo, es la primera vez (que veo) que se usa para segmentar tanto a los potenciales “felicitadores”: nombre, apellido, ciudad, cÃ³digo postal, email… y que ademÃ¡s, una vez felicitado al presidente, aparece un formulario para donar dinero, donde aun se segmenta mÃ¡s: direcciÃ³n y profesiÃ³n.

Es una original manera de conseguir potenciales fondos y sobretodo potenciales activistas: “Now can you make a donation to help us take on the year ahead? This movement has done incredible work by contacting Congress to help push stalled legislation forward, by re-engaging supporters in the political process, by giving back with service projects across the country, and by doing so much more. Together, we have made history. Now we need the resources to make sure we can continue pushing forward for change — in this yearâ€™s elections and beyond“.

Ferran Montardit — Thu, 29 Jul 2010 10:02:00 +0200

Avui portem un matÃ debatent si el debat sobre la ILP antitaurina que es va realitzar al Parlament Ã©s identitari o no Ã©s. Els protaurins diuen que sÃ, i els antitaurins diuen que Ã©s simplement animalista. De fet, el Joan PuigcercÃ³s s'afanya a dir a totes les entrevistes que no hi ha gens de debat identitari. PerÃ², i quin mal hi ha en quÃ¨ n'hi hagi? Que el Parlament de Catalunya no pot debatre el que li dÃ³na la gana (desprÃ©s a Espanya fan el que volen amb el que aprovem aquÃ, perÃ² el que es diu debatre encara ens deixen)? El Parlament si vol pot fer un debat sobre el temps de durada dels temporitzadors de llum dels lavabos dels bars (deixo aquÃ la idea, trobo molt lamentable que a la majoria de bars se t'apagui la llum a mig pixar). A veure si ni serem naciÃ³, ni decidirem ni podrem parlar al Parlament!

PerÃ² com vostÃ¨ segur que estava esperant la meua opiniÃ³ sobre el tema no m'he pogut esperar a fer un article. Per mi, el debat tÃ© una part important de tema ideolÃ²gic:

2) El toro Ã©s el sÃmbol que hi ha al mig d'aquelles banderes que treien al carrer ara fa uns dies tota una espÃ©cie d'individus amb pentinat de cendrer i ulleres de policia nacional. AixÃ² no deu ser identitari, nooooooooooooooo!

3) El toro Ã©s el sÃmbol de l'Espanya mÃ©s arcaica i casposa. De l'Espanya del tablao, de la sevillana, de la Guardia Civil... tampoc deu ser identitari aixÃ². De fet aixÃ² no ho dic jo (bÃ©, sÃ ho dic), sinÃ³ que ho deia ja gent molt mÃ©s intelÂ·lectual (i respectable) i molt mÃ©s espanyola que jo com Antonio Machado o Unamuno.

4) Les corrides de toros van ser declarades Fiesta Nacional (EspaÃ±ola, esclar!). No, i aixÃ² tampoc deu ser identitari, noooooooooo.

5) Veient qui va votar en contra: PP-PSOE-Ciudadanos... queda clar quina Ã©s la posiciÃ³ dels grups parlamentaris... mÃ©s nacional (espanyol!) que tots aquestos junts ja m'explicarÃ que hi ha.

6) Tots els protaurins que he sentit fins ara entrevistat han parlat en castellÃ ... aixÃ² nomÃ©s Ã©s una dada. I ningÃº ha donar arguments a favor d'aquesta expressiÃ³ cultural (????). NomÃ©s amenaces, insults ("falta de sentido comÃºn de los catalanes") i pixades fora de test. Ara bÃ©, quÃ¨ esperem d'una gent que disfruta fent tortures als animals? La llei de protecciÃ³ dels animals els hauria de protegir tambÃ©?

El debat dels toros no l'hem polititzat els catalans. El va polititzar el primer individu que se li va ocÃ³rrer fotre un toro al mig de l'estanquera. Deixem-ho clar!

P.D: Una curiositat que potser ja significava alguna cosa en el seu temps. A Lleida, la plaÃ§a de braus que vam tenir se la va endur un tornado als anys 50. Una premoniciÃ³? Estava situada a l'encreuament de Ricard ViÃ±es-Prat de la Riba (General Mola en aquells temps)-Rovira Roure.

L'atac de banyes

Joan Lladó — Thu, 29 Jul 2010 09:28:55 +0200

Aquest dies hem pogut veure com, al marge dels arguments humanistes, encara avui n’hi ha que volen veure en l’abolicionisme de les curses de bous una pugna identitària entre l’espanyolisme i els territoris desafectes. Segurament, no ho interpretaren d’aquesta manera els nacionalistes espanyols quan l’any 1991 s’aboliren les curses de braus a les Canàries en temps del PP. L’atac de banyes apareix quan és Catalunya qui, actuant com societat diferenciada, articula un debat modèlic i pren una decisió fonamentada en la construcció d’una societat més humana sense demanar permís ni al constitucional, ni a Sant Jaume, ni al sursum corda. Catalunya ha decidit i ho ha fet perquè és dinàmica. Les civilitzacions i el seus valors no són estàtics. Canvien i s’adapten. Les tradicions evolucionen en paral•lel a la experiència i a les formes de relació i de comprensió dels pobles. La tortura infringida a un animal és un corpus cultural del qual podem prescindir; ja fa anys que a la felanitxera manera ho reclamen els de ”El Coso”. En això cal donar la raó al torero Rafael el Gallo que deia que “clásico és lo que no se pué hacé mejón”.

Pro taurins, antitaurins i poca-vergonyes

Josep Romeu — Thu, 29 Jul 2010 06:29:00 +0200

Hi ha raons mÃ©s que sobrades per a defensar la prohibiciÃ³ de les curses de braus. Simplement, Ã©s un espectacle denigrant basat en la tortura dâ€™un animal. Ã‰s el mateix argument que es dÃ³na per a prohibir les baralles de galls o, en general, la tipificaciÃ³ de delicte que es fa en la Llei de protecciÃ³ dels animals a qualsevol mena de mal tracte injustificat. I hi ha raons mÃ©s que sobrades per a

Tancat per vacances...fins el 30 d'agost

Jesús Palomar — Wed, 28 Jul 2010 23:34:55 +0200

Final de les curses de braus

Lluís Fabrés — Wed, 28 Jul 2010 21:51:29 +0200

Content. El meu és un pais una mica més civilitzat. Els arguments dels protaurins han estat d'un nivell tan baix, tan baix, que no val la pena ni esforçar-se en rebatre'ls. Enhorabona al la Plataforma Prou!.

És una questió de sensiblitat i cultura. Fixeu-vos en l'encapçalament de la pàgina web de la plataforma Prou i de la pàgina de la Plataforma por la Defensa y Promoción de la Fiesta, o de la pàgina d'aquesta colla. Quants idiomes hi ha a ambdues?

El que deia. Sensibilitat, cultura

De braus...

Carles Feiner — Wed, 28 Jul 2010 21:22:00 +0200

Avui Ã©s un dia trist. El Parlament de Catalunya ha prohibit les curses de braus al paÃs, i penso que aixÃ² ha estat un greu error. Ja vaig exposar els motius que em duen a aquesta conclusiÃ³ en aquest post, fa uns mesos.No es tracta, com ens voldran fer veure alguns, d'un problema identitari. Penseu que els toros ja s'han prohibit a les CanÃ ries i ningÃº no va fer-ne escarafalls. El problema

Ernest Benach — Wed, 28 Jul 2010 20:02:55 +0200

Si el grau d’educació d’un poble i d’un home es valora per com tracten els animals -frase que van fer seva Thomas Edison i Mahatma Ghandi-, Catalunya ha dit majoritàriament que no vol més curses de braus, un espectacle públic basat en la tortura, el dolor i la crueltat contra un ésser viu.

L’aprovació de la ILP contra les corrides de toros fa que avui sigui un d’aquells dies en què et sents especialment orgullós de formar part d’un país modern, avançat i respectuós, que es posiciona majoritàriament a favor del respecte a la vida i als drets dels animals, que rebutja les tortures, que vol continuar avançant amb base a uns sòlids valors com el progrés moral, i que treballa per deixar un futur millor per als nostres fills i les noves generacions que ens seguiran, un futur que no els avergonyeixi.

S’equivoquen els que es pensen que la ILP contra les corrides de toros és un debat identitari o antiespanyol. En cap cas. És un debat animalista. Com bé ha dit l’Anna Mula, la promotora de la ILP, la tortura i la mort d’un animal com a espectacle públic no coneix signes identitaris, però és normal que els que rebutgen el debat ètic utilitzin aquests tipus d’arguments. L’abolició de la tortura no té pàtria, sinó que és un bé universal, i això és precisament el que avui ha subscrit la majoria de parlamentaris catalans, en representació del poble.

DesprÃ©s de 6 anys que ho demanÃ©s TorellÃ³, es prohibeixen els toros a Catalunya (i Flora Vilalta, ara, hi vota en contra!)

Jordi Casals — Wed, 28 Jul 2010 16:35:50 +0200

Ara fa una mica més de sis anys, a l'abril del 2004, el Ple de Torelló es va posicionar a favor que el municipi esdevingués antitaurí i amic dels animals, amb els vots a favor del PSC, ICV, Independents i Esquerra, que és qui vam impulsar la moció. CiU es va abstenir.
Avui, el Parlament de Catalunya ha aprovat la prohibició de les corridas de toros per 68 vots a favor, 55 en contra i 9 abstencions.
Com a torellonencs hem d'estar satisfets que s'hagi aprovat la prohibició, ja que la moció aprovada el 2004 al Ple instava al Parlament a fer-ho.
És curió, però, que la regidora Flora Vilalta (bloc) va votar a favor de la moció que instava al Parlament a prohibir les corridas, però, en canvi, la diputat Flora Vilalta ha votat en contra la prohibició. No sé què deu haver passat en els darrers anys, o simplement ha seguit la inèrcia majoritària del PSC a Torelló, a favor de la prohibició, i del PSC al Parlament, en contra.

Naciódigital: Etologia, civilització, identitat i poesia per prohibir els toros
Naciódigital: Victòria del catalanisme
La Vanguardia: Mas rechaza que la prohibición de las corridas sea una victoria del catalanismo
La Vanguardia: El Parlament de Catalunya aprueba gracias al voto de CiU prohibir las corridas de toros a partir de 2012
La Razón: El Parlamento catalán prohíbe las corridas de toros en Cataluña
El Mundo: Cataluña prohíbe los toros
Apunt al bloc: Ramon Espadaler (CiU): La llibertat com a justificació de la tortura com a oci

Entrevista a "Els matins d'estiu", de TV3

Josep Huguet — Wed, 28 Jul 2010 15:11:41 +0200

Principals declaracions fetes aquest matí al programa “Els matins d'estiu”, de TV3:

http://www.tv3.cat/videos/3034370/Huguet-Per-aplicar-lecotaxa-cal-un-consens-que-no-hi-es

Sobre l'ecotaxa:

-"Per aplicar la taxa turística cal un consens generalitzat, que no hi és. En el mateix sector turístic hi ha debat. A més, també hi ha divisió d’opinions sobre com s’ha d’aplicar. Jo crec que generalitzar-la a catalunya és complicat perquè els operadors turístics encara pesen molt –ja m’agradaria que no pesessin tant–, i a vegades es fa demagògia amb les taxes, com va passar a les balears. Per tant, o es fa amb consens o es fa en pla pilot en algunes àrees on sí que té sentit, per establir un cert peatge de contenció quan hi ha accés d’usuaris turístics.”

-“És una mica arriscat. En petites destinacions amb alt valor ambiental té sentit un peatge. Seria lògic aplicar-ho a certs accessos a parcs naturals.”

-“Per exemple, a Aigüestortes –tot i no tenir-ne la competència– seria lògic, perquè hi ha un desgast ambiental que cal reparar i frenar. Això, la gent ho paga de gust, i no et farà dissuadir d’anar-hi, perquè, d’Aigüestortes, només n‘hi ha un. Això sí que seria una ecotaxa, perquè serviria per refer una cosa que hi ha risc de desfer.”

Sobre el turisme a Catalunya:

-“Ens hem recuperat respecte al 2008-2009, en què va baixar el turisme europeu i rus. Des d’aquest primer trimestre hem parat la baixada. Al juny hem crescut un 3% respecte al juny de l’any passat.”

-“Aquest serà un any de repunt. Els càmpings estan bastant plens, la muntanya va créixer el 2009, les cases rurals s’han comportat i Barcelona ciutat ha repuntat. Per tant, les xifres són moderadament bones.”

-“La gent no només ve a la platja o a la muntanya, sinó que també oferim alta qualitat i especialitzacions en turisme. Creem productes turístics culturals que fan estirar el turisme al llarg de l’any.”

-“Desencallem la política de rebentar preus. Alguns hotelers tenen clar que han de jugar la carta de la qualitat. Els tres eixos bàsics són: el servei d’hostaleria, l’especialització en turisme actiu i ensenyar allò en què som diferents.”

-“Barcelona ha repuntat aquest primer trimestre. La programació cultural encara no està prou explotada des d’un punt de vista turístic. Falta unió entre els programadors culturals en la captació de turisme per arrossegar la gent.”

Sobre l'abolició de les corrides d etoros:

-“Els toros a Catalunya ja no són el que eren. Els turistes que vénen ja no vénen tan despistats. Els toros han deixat de ser una icona important
per als turistes.”

Sobre Recerca i Universitats:

-“Les retallades de Madrid afecten les universitats. Els centres de recerca que depenen de la generalitat tenen flexibilitat per aplicar-les.”

-“Ja vam advertir al ministeri del perill d’eliminar les quotes per entrar a la universitat perquè desequilibraria les carreres.”

-“Al setembre, el 100% dels currículums estaran a l’espai europeu d’educació superior. Canviar els mètodes d’ensenyament no és fàcil.”

Pirinioak

Lluís Mauri Sellés — Wed, 28 Jul 2010 15:06:11 +0200

A finals de juliol,
un servidor aixeca el vol.

S’en va a buscar mugarris
més enllà dels nostres barris:
s’envola vers ponent,
cap a un país de poca gent.

Gent ferreña i de bona taula,
bona taula i millor pasta,
que pels amics tot s’ho gasta,
si l’amic ho sap fer bé.

M’enfilo, txapela i bastó,
per a pasar-m’ho molt millor.
I espero tornar farcit
de vivències en l’esperit.

De vivències i alguna experiència
que m’hagi lluït al camí.

Antoni Garcia — Wed, 28 Jul 2010 15:05:28 +0200

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, ha defensat avui l'abolició de les curses de braus a Catalunya ‘amb tota la convicció' perquè ‘entenem que no hi ha un sol motiu racional que justifiqui el contrari, i així ens ho han ratificat els diferents experts compareguts durant el tràmit parlamentari amb raons jurídiques, científiques i ètiques'.

Puigcercós ha manifestat el seu ‘vot favorable al respecte a la vida i el rebuig a les tortures; pel progrés moral que ens ha permès avançar al llarg de la història; per un futur millor, per un futur que no ens avergonyeixi'. El president d'Esquerra també ha manifestat que ‘la llibertat es pot limitar, sempre i quan hi hagi una justificació, les prohibicions es justifiquen per protegir béns jurídics superiors', que en aquest cas s'emparen en el rebuig a la violència i el maltractament.

Puigcercós ha recordat que ‘un espectacle que es basa en el patiment d'un ésser viu és èticament condemnable i que si una acció és condemnable s'ha d'actuar al marge que sigui residual o no', alhora que ha negat que es tracti d'un debat identitari: ‘l'abolició de la tortura no té pàtria, és un bé universal que subscriuen la majoria de ciutadans de Catalunya al marge de les seves conviccions polítiques' i ha agraït en nom d'Esquerra la iniciativa legislativa popular signada per 180.000 persones impulsada des de la societat civil.

Una societat diferenciada

Joan Puigcercós — Wed, 28 Jul 2010 13:14:43 +0200

Avui podem dir que Catalunya és una societat diferenciada, sens dubte. La prova la tenim en la votació que s’ha dut a terme en el darrer ple del Parlament abans de l’estiu, quan s’ha votat la proposició de llei per abolir l’espectacle públic de la tortura i mort dels braus.

Són molts els arguments que s’han emprat i contrastat en un debat sense precedents al nostre país sobre aquesta qüestió. Encara avui hi ha persones i col•lectius que volen veure en l’abolicionisme una paranoia del catalanisme contra l’espanyolisme i, si es vol, contra una idea d’Espanya.

Res més lluny de la veritat. A les Illes Canàries també es van prohibir les curses de braus fa un bon grapat d’anys i ningú els ha acusat de separatistes. Conec molts catalans, independentistes també, que defensen les curses; i espanyolistes abrandats que les volen abolir. Definitivament, presentar aquest assumpte com un plet Catalunya-Espanya és pervers.

El que de debò cou a Madrid, més enllà del fals debat identitari amb que embolcallen la qüestió, és el fet d’haver de reconèixer implícitament i explícitament que a la societat catalana es metabolitza un consens sobre aquest tema, i d’altres, que no es donen en la societat espanyola. Aquí rau la gran diferència. I això explica determinades actituds i reaccions desaforades que disfressen d’agressió a Espanya i les seves icones aquesta iniciativa popular que ha arribat al Parlament. A Catalunya una majoria de persones pensen —només cal llegir les enquestes i la mateixa representació parlamentària— que com a civilització hem arribat a un nou estadi de respecte als animals, que també tenen drets, i que els hem de positivitzar.

Les civilitzacions i el seus valors no són estàtiques. Evolucionen, canvien, s’adapten, muten, i aquest és un exemple clar. Potser és una qüestió de ritmes i cada societat evoluciona diferent. Avui, el Parlament de Catalunya ha posat novament de manifest que la nostra és una societat plural, capaç d’articular un debat modèlic sobre un tema que genera posicionaments apassionats. Però sobretot, Catalunya haurà demostrat que és una societat diferenciada, amb un Parlament nacional que aprova per majoria l’abolició d’una exhibició que no pot tenir lloc en una societat que es vol inclusiva i solidària.

La tortura i la mort en plaça pública haurà deixat de ser un espectacle a casa nostra.

ADÃˆU TOROS !!!!!!! Fins mai !!!!!!

Pol Gambón — Wed, 28 Jul 2010 12:46:22 +0200

La cultura de la tortura, de lÂ´assessinat,del maltractament... els hi deixem tota per a altres perque Catalunya ha dit PROU! a la tortura.

Un somni fet realitat: La fi de les corrides de toros

Antoni Garcia — Wed, 28 Jul 2010 12:04:30 +0200

El Parlament de Catalunya ha fet justícia i ha prohibit fer del patiment i la tortura dels toros un espectacle públic. Les més de 180.000 signatures de la societat civil han fet possible tirar endavant aquesta voluntat ciutadana majoritària.

Durant mesos la Cambra Catalana ha mantingut un debat intents, exemplar , de sentiments i d’arguments envers a la iniciativa ciutadana per abolir les corrides de toros.

En el debat, ha quedat clar l’engany històric que des de les justificacions estètiques i culturals han promogut els pensadors que pretenien perpetuar la barbaritat que suposa continuar amb un espectacle cruel i sense cap tipus de sentit en ple segle XXI.

El toro a la plaça és torturat i pateix fins a la mort agònica. El patiment d’un esser viu mai pot ser un argument i encara menys un espectacle públic.

Una societat moderna no pot permetre aquestes tradicions siguin catalanes o no. La dignitat no té pàtria. Diferents ideologies, tendències, i sentiment de pertinença d’arreu del món s’han manifestat en contra de les corrides de toros.

No és un argument vàlid la fugida endavant que han fet els

prou-taurins que han manifestat que la prohibició catalana correspon a fets identitaris. A Canàries ja van prohibir els toros a iniciativa d’un diputat del PP i ningú els va acusar de ser antiespanyols. A molts països del món ja s’ha prohibit aquest espectacle i ningú els acusa de ser poc patriotes.

Quin valor aporta el patiment i la mort del toro a la societat? El patiment és cultura?. Per sort la societats evolucionen i aposten per valors més humans, i la prohibició de la curses de braus és un sentiment de civilització i de ciutadania.

Catalunya ha estat capdavantera en la defensa des dels animals d’ençà l’any 1988 i avui el Parlament de Catalunya ha donat un nou pas en defensa i la dignitat dels animals. Les curses de braus no són cultura ni aquí ni enlloc.

Lectures recomanades: Roca i FernÃ¡ndez-Albertos

Josep Huguet — Wed, 28 Jul 2010 09:44:38 +0200

Us recomano la lectura d'aquests articles:

-"Falta 'finezza'", de Miquel Roca (La Vanguardia, 27/07/10):
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20100727/53972092971/falta-finezza.html%0A

-"Estatut: una lectura política", de José Fernández-Albertos (Público, 2770710):
http://blogs.publico.es/dominiopublico/2198/estatut-una-lectura-politica/

Poliblocs.cat - Entrades de blocs

CrÃ©ixer i consolidar Sant Feliu 2010, ConstantÃ­

El cas Palau: aixÃ­ ens roben enbolcallats en la barretina

cERCavila 45, a les cases i a internet

Lâ€™ombra de MadÃ­ i Vendrellâ€¦?

Per fi...

En defensa prÃ²pia (6)

Digueu-nos que no Ã©s veritat

CIU avantosa l'autoodi i vota contra la independÃ¨ncia.

(547) DespropÃ²sit.....

Vilaweb es fa ressÃ² de l'aprovaciÃ³ de la mociÃ³ per instar al Parlament a iniciar un procÃ©s cap a la independÃ¨ncia

CONTRA LA REFORMA LABORAL CAP A LA VAGA GENERAL

Seguim en contacte a Solidaritat Catalana

Ai Domingo, Domingo

SÃ­mptoma de canvi

Jo sÃ³c fan d'Ernest Benach #fb

REAGRUPAMENT: hi som, hi serem

Haver comenÃ§at per aquÃ­

La fi dâ€™una frontera

Aprovada la mociÃ³ a l'Ajuntament de Viladecavalls per a instar al Parlament a iniciar un procÃ©s democrÃ tic cap a la independÃ¨ncia

VÃ­deo-post: El Ball dels Verds de TorellÃ³

Grans avenÃ§os

La independÃ¨ncia l l'estatut al parlament britÃ nic

1783: ANTONINO CASTELLVÃ

Ara Fomento tambÃ©!

Fomento presenta un recurso contra la construcción de un nuevo barrio cerca del aeropuerto de Barcelona-El Prat

LA CORRIDA

Sobre la prohibiciÃ³ de les curses de braus

Miquel Armengol, ambaixador de Molins de Rei i fill predilecte de la vila

ConvergÃ¨ncia no Ã©s independÃ¨ncia

Lâ€™Ajuntament de Molins de Rei acorda excloure's moralment de la ConstituciÃ³ Espanyola i instar al Parlament a iniciar un procÃ©s democrÃ tic per tal que Catalunya assoleixi la seva independÃ¨ncia

Bon i signaficatiu acudit.

Gegants a Menorca!

COALICIÃ“ INDEPENDÃˆNCIA: GUANYAR-SE LA CREDIBILITAT.

El nou Mercat Central, mÃ©s a prop

No quadren els rÃ nquings

Happy birthday, Obama!

I si Ã©s identitari, quÃ¨?

L'atac de banyes

Pro taurins, antitaurins i poca-vergonyes

Tancat per vacances...fins el 30 d'agost

Final de les curses de braus

De braus...

No mÃ©s corrides de toros

DesprÃ©s de 6 anys que ho demanÃ©s TorellÃ³, es prohibeixen els toros a Catalunya (i Flora Vilalta, ara, hi vota en contra!)

Entrevista a "Els matins d'estiu", de TV3

Pirinioak

PuigcercÃ³s: 'L'aboliciÃ³ de les curses de braus Ã©s la nostra contribuciÃ³ a les properes generacions'

Una societat diferenciada

ADÃˆU TOROS !!!!!!! Fins mai !!!!!!

Un somni fet realitat: La fi de les corrides de toros

Lectures recomanades: Roca i FernÃ¡ndez-Albertos

CrÃ©ixer i consolidar Sant Feliu 2010, ConstantÃ

El cas Palau: aixÃ ens roben enbolcallats en la barretina

Lâ€™ombra de MadÃ i Vendrellâ€¦?

SÃmptoma de canvi

Haver comenÃ§at per aquÃ

VÃdeo-post: El Ball dels Verds de TorellÃ³

1783: ANTONINO CASTELLVÃ