Poliblocs.cat - Entrades de blocs

Carta a la Defensora del lector de La Vanguardia

Roger Morales — Tue, 09 Feb 2010 10:05:00 +0100

Fa mesos que llegeixo amb preocupació les notícies de La Vanguardia. Sobretot les que formen part de la secció de política catalana.

I és que ja són diverses les ocasions en les quals el seu diari no ha informat, sinó que directament ha mentit.

A principis de l'any 2009 La Vanguardia va publicar una informació segons la qual diversos membres de Joves d'Esquerra Verda (les joventuts d'ICV) es van encadenar davant del Departament d'Innovació, Universitats i Empresa, com a mesura de protesta pels atacs d'Israel a Gaza. La informació es va demostrar que era falsa. Em consta que des de Joves d'Esquerra Verda es van dirigir a La Vanguardia i a vostè mateixa, reclamant una rectificació pública de la notícia. Aquesta rectificació, si no m'equivoco, mai es va arribar a produir.

Ahir mateix, el seu diari publicava una gran exclusiva: un vídeo on es veien els bombers en l'incendi d'Horta de Sant Joan i que, suposadament, es tractava d'una prova més de la incompetència del Departament d'Interior de la Generalitat de Catalunya. La sorpresa, o no, ve quan es demostra que el vídeo era manipulat i que bona part de les imatges ni corresponien a l'incendi citat. Avui, com no podia ser d'una altra manera, he anat a veure la versió digital de La Vanguardia amb l'esperança de trobar-hi una rectificació pública. Ni una paraula.

Les meves preguntes són ben senzilles: A què juga La Vanguardia? Fins on està disposada a arribar? Això és periodisme? Vostè, com a defensora del lector, què n'opina?

Roger Morales i Puig

Barroso II segueix sense convÃ¨ncer

Raül Romeva — Tue, 09 Feb 2010 09:39:42 +0100

Aquest matí José Manuel Durao Barroso ens presenta la seva proposta de nova Comissió. Els grups polítics intervenen valorant-la i posant de manifest els reptes que consideren més rellevants per al mandat de cinc anys que l'esmentada Comissió haurà d'afrontar. Barroso I no ens va convèncer a moltes i molts, i per això fa cinc anys hi vàrem votar en contra. Barroso II segueix sense convèncer.

La resolució que hem presentat el Grup Verds/ALE posa de manifest alguns dels elements que considerem més rellevants a l'hora de valorar el procés seguit així com la proposta col.legiada.

En concret, vull destacar els següents punts de la nostra resolució:

B7â€‘0071/2010 Resolución del Parlamento Europeo sobre la Comisión Barroso II

PROPUESTA DE RESOLUCIÓN para cerrar el debate sobre la declaración del Presidente electo de la Comisión, de conformidad con el artículo 106, apartado 4, del Reglamento,

sobre la Comisión Barroso II,

By Rebecca Harms y Daniel Cohn-Bendit, en nombre del Grupo Verts/ALE

El Parlamento Europeo,
–          Visto el artículo 17 del Tratado de la Unión Europea (TUE),
–          Vistas las declaraciones hechas ante él por el Presidente electo de la Comisión el 15 de septiembre de 2009,
–          Vistas las declaraciones escritas y orales hechas por los Comisarios propuestos en el contexto de sus comparecencias y las evaluaciones de las audiencias contenidas en las cartas de los Presidentes de Comisión dirigidas al Presidente del Parlamento,
–          Visto el artículo 106, apartado 4, de su Reglamento,

A.         Considerando que el artículo 17, apartado 3, párrafo segundo, del TUE dispone que «los miembros de la Comisión serán elegidos en razón de su competencia general y compromiso europeo entre personas que ofrezcan garantías plenas de independencia»,
B.         Considerando que las audiencias de los Comisarios propuestos hace que el procedimiento de investidura de la Comisión sea más abierto y transparente y demuestra que al Parlamento Europeo le incumbe desempeñar una función real en el propósito de asegurar que los Comisarios propuestos cumplan los criterios arriba mencionados,

1.         Destaca que el pueblo europeo está luchando por salir de una crisis económica, social y ecológica, una situación que requiere un fuerte liderazgo europeo y un nuevo enfoque político a escala nacional y europea;

2.         Cree que el trabajo de la Comisión entrante se ha de valorar frente a los retos de superar esta triple crisis, definir la función de la UE a escala mundial, mediante actos políticos en los ámbitos de los derechos humanos, del desarrollo, de la política comercial y exterior, convertir a la UE en un espacio más democrático que sea accesible para sus ciudadanos y salvaguarde sus derechos civiles, y garantizar la transparencia y el control democrático, para lo que se necesitará desarrollar nuevas ideas y actuar con firmeza;

3.         Reitera su deseo de una Comisión que defienda enérgicamente los intereses y valores europeos y que esté motivada para usar plenamente los nuevos instrumentos disponibles tras la entrada en vigor del Tratado de Lisboa, incluidas una mayor transparencia y la participación de los ciudadanos en la toma de decisiones en la UE.

4.         Lamenta que el programa de trabajo del Presidente Barroso y la composición del Colegio de Comisarios propuesto no ofrezcan garantías convincentes en la mayor parte de dichos aspectos;

5.         Critica a determinados Estados miembros por elegir a sus candidatos no tanto sobre la base de su competencia y visión para tales cargos clave en las instituciones europeas sino más bien a la luz de consideraciones políticas internas, reduciendo la función de la Comisión y debilitando el sistema comunitario;

6.         Pide un nuevo procedimiento que exija a los Estados miembros proponer una lista equilibrada desde el punto de vista de los sexos, de dos candidatos para la Comisión; observa, no obstante, que es el propio Presidente electo de la Comisión quien decide la organización interna de la Comisión y asume la responsabilidad de la definición y asignación de las carteras;

7.         Lamenta que el Sr. Barroso ya haya debilitado la postura de los diferentes Comisarios propuestos, aplicando una política de divide et impera al definir y asignar carteras sin la debida consideración de las competencias y afinidades de los diferentes candidatos, y que incluso ha alejado a ciertos Comisarios de carteras en que habían demostrado su competencia; destaca que su negligencia ha provocado, entre otros efectos, la renuncia de uno de los candidatos;

8.         Observa que el Sr. Barroso ha reorganizado ciertas carteras dentro de la Comisión de tal manera que ya no hay una división clara de las responsabilidades en determinados ámbitos clave, confirmando así la tendencia hacia un modelo presidencial para la Comisión, con el riesgo de que la función de los diferentes Comisarios quede reducida a la de asesor del Presidente, un estado de cosas contrario al espíritu de los Tratados; reitera, en este contexto, su desilusión ante el hecho de que el Sr. Barroso no haya incluido una cartera de protección del consumidor;

9.         Opina que la Comisión, a fin de ser suficientemente competente para desempeñar su función de impulsora del proceso de integración europea, ha de estar compuesta por personas cuya integridad y competencia estén fuera de duda, que deseen realizar progresos y que estén comprometidos con el proyecto europeo;

10.       Afirma que se pueden establecer evaluaciones claramente positivas sobre determinados Comisarios propuestos, quienes no sólo han demostrado su competencia sino también han esbozado una imagen de conjunto de sus carteras respectivas, han expuesto su punto de vista personal sobre las cuestiones sometidas a examen y se han comprometido a cooperar estrechamente con el Parlamento Europeo;

11.       Se declara decepcionado por la Sra. Ashton, quien, durante la comparecencia, no demostró una clara visión de futuro, proyectos propios, ni el liderazgo necesario para dar forma a la política exterior y de seguridad europea en los cinco próximos años; se declara, no obstante, dispuesto a respaldar su función en el cargo recientemente creado de Alta Representante y Vicepresidenta de la Comisión en caso de que se viera sometida a injerencias indebidas por parte del Consejo;

12.       Expresa su decepción por varios Comisarios propuestos que, en sus comparecencias, demostraron no estar a la altura en uno o varios de los siguientes aspectos: expresión de sus puntos de vista individuales sobre el enfoque y los objetivos políticos que preveían; demostración de que defenderían sus puntos de vista en caso de desacuerdo con el Presidente de la Comisión; y demostración de que eran las personas más indicadas para cumplir los requisitos correspondientes a la cartera asignada;

13.       Reitera que el procedimiento para el nombramiento y la elección de Comisarios permanece insatisfactorio: el Parlamento no sólo no tiene la posibilidad de elegir en cuanto a los candidatos propuestos por los Estados miembros sino que también únicamente puede aprobar o rechazar la Comisión en su conjunto, y no puede rechazar a un determinado Comisario propuesto mediante una votación separada;

14.       Lamenta que los Tratados sigan sin contener disposiciones sobre una moción de censura contra Comisarios individuales;

15.       Le es imposible, a la luz de estas conclusiones, aprobar la Comisión en su conjunto;

16.       Encarga a su Presidente que transmita la presente Resolución al Consejo, a la Comisión y a las demás instituciones a que proceda transmitirla.

Hasta siempre Miguel!

Arnau Funes — Mon, 08 Feb 2010 23:58:00 +0100

Fa una setmana que vam acomiadar en Miguel Ortiz. VeÃ, amic, tiet, company, ciutadÃ de CornellÃ per damunt de tot, la seva mort ens entristeix molt a molta gent de la nostra ciutat.

Vagin aquestes ratlles d'humil reconeixement i record:

Buenas Miguel,

Me temo que nunca podrÃ¡s leer esto, pero mientras alguien mÃ¡s cualificado que este chaval para escribir sobre ti lo hace, me permites el atrevimiento de estas lineas?

Si te parece Miguel les dejamos a la gente de La Gavarra y de San Ildefonso que expliquen, que lo harÃ¡n mejor que, yo como participaste de las luchas colectivas contra la dictadura, por la justicia social y la democracia, y a los compaÃ±eros y compaÃ±eras del PSUC i de ICV, con los que fuiste concejal en el Ayuntamiento en los ochenta, que expliquen las mil anÃ©cdotas que, ya en democracia, debiste protagonizar.

Ten en cuenta que de uno siempre recuerdan las buenas cosas Miguel, y aunque los viejos de la lucha se callen alguna putada que les debiste hacer, a los mÃ¡s jÃ³venes no nos queda otra que recordar tu "simpÃ¡tica presencia", la de los Ãºltimos aÃ±os.

Yo siempre recordarÃ© de ti tu sonrisa, tu abrazo de animo, y tu crÃtica alegre cuando no estabas de acuerdo con algo que habÃas oÃdo en alguno de los actos a los que podÃas venir. Gracias a gente como tu Miguel, algunos seguimos trabajando por una sociedad mÃ¡s justa y una CornellÃ mejor.

Escribir esto me ha hecho darme cuenta de que hacÃa tiempo que no nos veÃamos Miguel y me sabe mal. Y aunque era esperable por tu situaciÃ³n de salud, tu muerte ha llegado antes de lo humanamente aceptable.

Te he de decir que eramos pocos en tu despedida Miguel, junto a tu familia a la que tanto querÃas, pero no nos lo tengas en cuenta, pues la perdida de Miguel Ortiz ha afectado a esta ciudad, a CornellÃ , algo menos de lo que te mereces pero mucho mÃ¡s de lo que esperabas. TÃº ya no lo veras Miguel pero es asÃ.

Los que no creemos en la vida despuÃ©s de la muerte nos conformamos con poder decir que hemos vivido nuestra vida lo mejor que hemos sabido y que dejamos en los que se quedan un buen recuerdo. Espero que este sea tu caso Miguel, en mi humilde opiniÃ³n si. Miguel Ortiz ha vivido.

Hasta siempre amigo.

Dimecres: Pla Territorial del Camp de Tarragona

Lluís Suñé — Mon, 08 Feb 2010 19:32:00 +0100

Canvis que cal fer i que ningÃº mÃ©s farÃ

Màrius Garcia — Mon, 08 Feb 2010 16:27:26 +0100

Us adjunto aquí una petita part de la conferència que en Joan Herrera va fer dies enrera a Barcelona a Can Felipa. La conferència complerta la trobareu fent un click aquí.

I avui més que mai, no necessitem el govern del més forts, no necessitem el govern dels qui alguns consideren els millors, sinó dels qui s’atreviran amb aquells que ningú no s’atreveix.

Necessitem de gent, de més gent que aposti per un canvi de paradigma cap a un acord social i ecològic. Amb propostes obertes, que han de créixer i millorar. I tindrem l’oportunitat de fer-ho amb l’inici del procés de participació per a l’elaboració del nostre programa electoral, que ha de començar en pocs dies.

I per tirar-ho endavant us proposo també una forma de fer. No serem el partit, no seré el candidat, de les solucions simples, de la consigna, dels debats frívols.

No proposarem lideratges que omplen ràpid l’estomac, però després et deixen buit. No proposarem lideratges de cartró-pedra, dissenyats, estudiats.

La gent vol raons, idees, ideals, no consignes. Que definim uns horitzons i objectius des d’uns principis clars, forts. Perspectives que comencen avui però ens orienten per a demà.

Amb lideratges que escolten, que catalitzen, que aprenen constantment. Com diu Juantxo López Uralde –una persona tancada en una presó de la nostra Europa per lluitar contra el canvi climàtic- “els polítics parlen, els líders actuen”. Jo no tinc respostes per a tot, però sé qui pot ajudar-me a tenir respostes. Així ho he après aquests anys a Madrid.

Aquesta convicció és el compromís al que personalment em comprometo com a candidat a la Presidència de la Generalitat, com a secretari general d’ICV. Però sobretot em comprometo com a ciutadà.

No puc fer-ho sol, no podem ser només un grup, no podem fer-ho si no és construint alguna cosa més gran que nosaltres sols i per separat.

Perquè aquesta proposta de canvis que plantejo va més enllà d’Iniciativa, va més enllà d’una nova majoria parlamentària que volem que sigui d’esquerres. Va adreçada a molts i moltes que ens acompanyeu i molts i moltes que no han pogut venir.

Tonyina Vermella: l'hora de la veritat...europea

Raül Romeva — Mon, 08 Feb 2010 15:10:36 +0100

Fa mesos, de fet anys, que en parlem, li he dedicat nombrosos apunts en aquest bloc (els podeu trobar a la categoria Mars i Oceans), i els mitjans europeus hi paren cada cop més atenció (veure per exemple, aquesta nit, a les 23.05, a Canal +, el Documental 'The End of the Line'). Parlo de l'estat dels nostres mars i, en particular, d'algunes espècies especialment amenaçades, com al Tonyina Vermella.

Fa uns dies els grans xefs francesos es van sumar a la ja llarga llista de grups, entitats i organitzacions que reclamen de fa temps una actitud més responsable en relació a la Tonyina Vermella, i demanàven donar suport a la proposta de Mònaco d'incloure l'espècie a l'Apèndix I de la Convenció que regula el comerç internacional d'espècies amenaçades (CITES), decisió que s'hauria de prendre el mes de març a la reunió que tindrà lloc a Doha.

A manca de saber encara quina és la postura oficial que prendrà la Comissió Europea (sabem, això sí, que hi ha una disputa entre la DG Medi Ambient, a favor de la proposta de Mònaco, i la DG Mare, contrària), els qui haurem de posicionar-nos aquesta setmana en plenària serem, finalment, el Parlament Europeu.

El context serà el debat relacionat amb la pregunta Oral a la Comissió i al Consell en relació a les principals prioritats de cara a la propera reunió de CITES, i la votació dimecres de la Resolució a càrrec de la Comissió de Medi Ambient (ENVI), intitulat: Principales objetivos de cara a la Conferencia de las Partes de la Convención CITES (B7-0069/2010). És especialment important que en el votació es mantingui la redacció actual del paràgraf quart segons el qual el Parlament Europeu: Insta a la Comisión y a los Estados miembros a que apoyen la inclusión del atún rojo (Thunnus thynnus) en el Apéndice I de la CITES, de acuerdo con la propuesta del Principado de Mónaco;.

Diversos diputats i diputades, entre els quals nombrosos espanyols del PP i del PSOE, han presentat esmenes per intentar eliminar o, almenys, diluir, aquest redactat. Seria un greu error que alguna d'aquestes esmenes prosperessin.

En aquests moments estic preparant la meva intervenció per demà a la tarda, moment en què tindrà lloc el debat.

Transicions musicals

Àngel Pagès — Mon, 08 Feb 2010 11:17:07 +0100

Avui recuperem la ruta de les prestatgeries musicals. Tenia ganes de penjar imatges del meu estudi. Imatges de la factoria d'aquest blog submarÃ. Per comenÃ§ar, doncs, vagin aquestes vistes parcials del meu club. MÃ©s endavant completarem la sÃ¨rie. El treball fotogrÃ fic Ã©s d'en Ged Ribas. Ã‰s tot un privilegi disposar de la colÂ·laboraciÃ³ -estreta i cÃ²mplice- d'en Ged. Aprofito per saludar-lo des d'aquest extrem de la MediterrÃ nia fins a la seva residÃ¨ncia a la fascinant ciutat de Brighton.

La fotografia superior mostra una part del material digital. No m'agrada massa el mÃ³n del CD, perÃ² Ã©s una tercera via entre la rotunditat del vinil i l'evanescÃ¨ncia volatil dels arxius invisibles de la galÃ xia MP3. A l'extrem esquerre inferior de la fotografia apareix la coberta d'un vinil de Wes Montgomery -guitarrista modernista del jazz seixanter-.Una fenomenal evidÃ¨ncia de la grandesa del mÃ³n analÃ²gic.

La segona fotografia Ã©s una perspectiva lateral -natura morta i musical- amb prestatgeries de vinils a primer cop d'ull, sound system central, lampara vermella Alan Smithee i primeres estribacions de la serralada del cedÃ©.

Amb en Xavier "Lou" GascÃ³, ahir vam compartir l'estudi, els records d'en MartÃ RossellÃ³ i el fons musical (Tortoise i David Byrne).

Una setmana sense en MartÃ que, paradoxalment, ha portat la mÃ©s intensa de les seves presÃ¨ncies. Als carrers, a la plaÃ§a, al CamÃ Ral.

IBI fraccionat, petits exemples de fer política municipal

Lluís Suñé — Mon, 08 Feb 2010 08:16:40 +0100

La gent de l'Alternativa Baix Gaià continuem amb el full de ruta marcat. Una de les propostes que amb insistència, hem defensat en els darrers mesos, fraccionar el pagament del rebut de l'IBI en tres rebuts per ajudar a fer el pagament a les famíliesa moltes d'elles afectades per la profunda crisi econòmica, enguany ja és una realitat. Això ha estat gràcies a la proposta i insistència de l'Alternativa Baix Gaià, però també gràcies al consens i suport de les forces polítiques torrenques.

Carril Guadiana

Ramon Camats — Sun, 07 Feb 2010 23:04:49 +0100

La gran crisis financiera. Causas y consecuencias

Antoni Puig Solé — Sun, 07 Feb 2010 22:53:00 +0100

Con el nombre de “La Gran Crisis Financiera, cusas y consecuencias” se ha publicado en España- en forma de libro como antes ya se hizo en los EE.UU.- una serie de artículos que John Bellamy Foster y Fred Magdoff redactaron inicialmente para Monthly Review desde mediados de 2006 hasta finales de 2008, o sea, durante los años en los que se produce el estallido y la expansión de la crisis.

Puede ser útil informar previamente, para aquellos que aún lo desconocen, que Monthly Review ha sido una revista mensual líder de la izquierda de los EE.UU. desde 1949. En sus páginas escribieron de manera continuada personajes de la talla de Paul Baran, Paul Sweezy y Hanrry Magdoff entre otros y ofrecieron un análisis peculiar del capitalismo. Una parte de sus aportaciones fueron ampliamente difundidas inicialmente a finales de los años 60 en un libro, escrito por los dos primeros, que tomó por título “El capital monopolista” y que fue traducido a muchos idiomas, entre ellos el español y el catalán.

El hecho de que el libro que ahora comentamos no incorpore los artículos más recientes de los autores puede dar la impresión que la traducción nos llega cuando su contenido ya ha perdido actualidad. Pero me inclino a pensar que más bien ocurre lo contrario dado que asistimos a un intento serio de hacernos olvidar la verdadera naturaleza de esta crisis.

El libro se divide en dos partes: causas y consecuencias.

El análisis de las causas empieza con un primer capítulo dedicado a "La burbuja del endeudamiento”. El capítulo explica como el capitalismo de los EE.UU. ha intentado resolver la contradicción que comporta el estancamiento de los salarios frente a la necesidad de garantizar el consumo de masas como combustible para el crecimiento económico y la inversión. Esta contradicción, como veremos a continuación, se pudo atenuar temporalmente gracias al endeudamiento de las familias.

La ratio entre la deuda pendiente de pago y la renta disponible pasó, durante el periodo que va de 1975 a 2005, del 62% al 127%. Estos volúmenes de endeudamiento presentaron una relación inversa con los niveles de renta. “Todo esto apunta a una división clasista de la deuda”.

La mayor parte de esta deuda se relacionó con la vivienda. Los bajos tipos de interés posteriores a la crisis de 2000 (la del "punto com") tentaron a las familias trabajadoras a hipotecarse cada vez más lo que permitió financiar los gastos. El aumento masivo de la deuda de las familias, fue, por lo tanto, el factor más importante en la economía de los EE.UU. para evitar temporalmente la depresión del mercado.

El segundo capítulo, "La explosión de la deuda y la especulación", intenta enlazar con las reflexiones sobre la tendencia general del capitalismo maduro al “estancamiento” que Hanrry Magdoff y Paul Sweezy desarrollaron en la década de los 70 y los 80 desde las páginas de Monthly Review.

Estancamiento, nos recuerdan los autores, “no quiere decir que no exista crecimiento, sino que la economía funciona por debajo de su potencial, con capacidad productiva ociosa importante y con una desocupación y una subcupació significativas”.

La tendencia al estancamiento viene impulsada, según Hanrry Magdoff y Paul Sweezy, por la formación de monopolios que pueden manipular los precios y por la existencia de una parte de la producción que el sistema no logra absorber. De esta manera, el capitalismo de los países del centro pierde una parte de su dinamismo inicial al ver agotada su fase competitiva.

El estancamiento comporta un exceso de capacidad productiva y, por lo tanto, una desaceleración de la inversión productiva, que viene acompañada del crecimiento de nuevas actividades “residuales”, como la producción de armas o las grandes campañas publicitarias. La sobredimensión de la actividad financiera y de la especulación deber ser contempladas dentro de este tipo de actividades “residuales”.

A partir de este punto de vista los autores examinan la disminución histórica de la inversión productiva y el aumento en la especulación en la economía de los EE.UU. Esto les lleva a la conclusión que una parte considerable de la deuda no fue invertido de manera productiva, sino que sirvió para hinchar el capital especulativo y esto "tiene poco o ningún efecto estimulante sobre la producción”. Las ganancias especulativas aumentaron del 15% del total durante la década de 1960 al 40% en 2005. En el mismo periodo, los beneficios de las empresas pasaron del 50% al 15%. Pero como se ha podido ver, esta "financiarización” de la economía no puede garantizar un funcionamiento estable del sistema.

En los capítulos tres y cuatro los autores exploran el fenómeno del crecimiento masivo del capital financiero y especulativo en los últimos 30 años y llegan a la conclusión que la "financiarización" ha dado lugar a una nueva fase híbrida de la etapa del capital monopolista, que ya no es exactamente igual a como fue analizada por Sweezy y Baran en el libro del mismo nombre al que nos hemos referido al principio. Esta nueva fase podría denominarse como la del "capital monopolista financiero”.

Si hacemos caso al índice, la segunda parte del libro se dedica a las consecuencias de la crisis. Sin embargo, lo que los autores hacen inicialmente es analizar las etapas de la burbuja especulativa. Según ellos son cinco: 1ª/ Una nueva oferta (la titulación en este caso). 2ª/ La expansión del crédito (que permite alimentar la burbuja). 3ª/ La manía especulativa (que alimenta las burbujas). 4ª/ Las dificultades (que marcan un cambio de tendencia). 5ª/ El desplome/pánico (etapa final de la burbuja).

El recorrido por estas cinco etapas sirve de preámbulo para continuar analizando la crisis desde una perspectiva histórica partiendo de la llamada “tesis del estancamiento” a la que antes ya hemos hecho mención. Este análisis les permite tomar cierta distancia con “la tesis de la financiación” defendida por algunos sectores de la izquierda. Para los autores del libro no es la financiación la que conduce al estancamiento sino más bien lo contrario dado que el origen del problema se encuentra en el estancamiento y la financiación es precisamente uno de sus síntomas.

Las autoridades monetarias han interpretado la crisis únicamente como uno problema de falta de dinero (liquidez) y se ha pensado que este problema se podría solventar vertiendo más dinero en los mercado y bajando los tipos de interés. Sin embargo Foster y Magdoff consideran que sería mejor interpretarla como una crisis de solvencia debido al declive de los prestamos y de los activos que poseen las instituciones financieras. Esta observación es de una importancia crucial y también nos puede servir para comprender algunos de los grandes problemas ocultos del sector financiero español.

Probablemente la parte del libro dedicada a las propuestas es la más frágil. Sus alternativas se limitan a una serie de reflexiones genéricas sobre la necesidad de la economía política y de la lucha por el socialismo.

I tant que hi ha alternativa !

Xavier Boix — Sun, 07 Feb 2010 20:47:00 +0100

En les darreres setmanes sâ€™han succeÃ¯t diferents exemples de que a Sant Cugat hi ha alternativa. En el darrer ple hi va haver una petita picabaralla entre el PSC i ERC sobre si els primers eren o no alternativa de govern. ERC em dona la sensaciÃ³ que entÃ©n la capacitat dâ€™influÃ¨ncia a la ciutat en lâ€™acord habitual amb CiU. Uns acords massa vegades mÃ©s estÃ¨tics que autÃ¨ntics. NomÃ©s cal fer una mirada a les condicions que ERC ha posat per votar a favor dels Pressupostos dâ€™enguany... que sâ€™acompleixin aquelles mocions que promogudes per aquest partit han estat acceptades pel ple santcugatenc.

Al Diari de Sant Cugat hem pogut llegir en les dues darreres setmanes opinions de persones vinculades als dos partits prenent posiciÃ³ al respecte. En una el coordinador del Grup Municipal dâ€™ERC, Eduard Anguita, menystenia els posicionaments del PSC avalant llarga vida al projecte convergent, a lâ€™altra en David GutiÃ©rrez defensa que a la nostra ciutat hi ha altres formes de veure la realitat i Ã©s legÃtim defensar-les i somniar en un canvi, un canvi on Ã©s important la participaciÃ³ de les forces de lâ€™esquerra catalana, entre les que hauria dâ€™estar ERC.

Personalment, em dona la sensaciÃ³ que ERC pateix de la malaltia del figurant. DesprÃ©s del seu pas pel govern de la ciutat, on va poder amb mÃ©s o menys enginy deixar una petjada que en alguns casos ha estat molt positiva i de la que la conseqÃ¼Ã¨ncia va ser un cÃ stig per part de la ciutadania, ara sembla que surt del foc per posar-se a les brases. Espero que no es cremin mÃ©s del que ja ho estan fent.

Mentrestant tant el PSC com ICV hem treballat per demostrar que hi ha una altra manera de governar la ciutat, prioritzant de forma diferent a la que ens planteja lâ€™equip dâ€™en Recoder. Ho varem fer la setmana passada en la presentaciÃ³ de les alÂ·legacions al pressupost 2010 de 51 propostes diferents a aquest que canviarien clarament les despeses municipals i de les que en sortirien clarament beneficiades aquelles persones que avui viuen de forma mÃ©s greu la crisi que ens maltracta. Unes propostes que esdevenen un pressupost alternatiu que vol impulsar les polÃtiques dâ€™ocupaciÃ³, les polÃtiques socials, lâ€™austeritat, la lluita contra el canvi climÃ tic i el suport a les entitats socials, culturals i esportives, afrontant la crisi de forma seriosa i tocant de peus a terra, amb una previsiÃ³ molt mÃ©s realista, i a la baixa, dels ingressos municipals.

Aquesta setmana en fÃ¨iem una altra de presentaciÃ³ conjunta. En aquest cas explicÃ vem com entenem que ha de ser la polÃtica dâ€™equipaments dels propers deu anys. En primer lloc reclamant mÃ©s valentia a lâ€™equip de govern, que sâ€™ha limitat a tapar forats, doncs nomÃ©s proposa ubicar equipaments en aquells solars municipals que estan buits, sense pensar en quÃ¨ cal per la ciutat i on cal que estigui cadascun dels equipaments per donar el millor servei. En segon lloc reclamant una memÃ²ria econÃ²mica que faci mÃ©s creÃ¯ble la proposta feta, tal i com en el seu moment es van comprometre. Aquest Pla dâ€™Equipaments no Ã©s res mÃ©s que la proposta polÃtica de CiU, no respon al procÃ©s participatiu que malgrat ha aportat moltes propostes no nâ€™ha vist cap de reflectida en els primers anys de desenvolupament dâ€™aquest.

Pel que fa als temes mÃ©s concrets quÃ¨ Ã©s el que demanem ? doncs que mÃ©s del 60% de la poblaciÃ³ escolar tingui dret a una escola pÃºblica des dels 0 als 16 anys, que la policia municipal sâ€™ubiqui en un equipaments digne, que al centre de la ciutat hi hagi un casal per la gent gran, que lâ€™edifici de lâ€™antic ajuntament a la PlaÃ§a Barcelona sigui un espai de trobada associativa i dâ€™actes cÃvics, que es desenvolupi la zona esportiva de La Guinardera dâ€™una vegada i que millorin equipaments esportius com els del barri de Sant Francesc i la piscina del Parc Central que avui no podem dir que siguin a lâ€™alÃ§ada dâ€™una ciutat com la nostra, que revisqui el Mercat de Pere San, que tinguem Biblioteca Central abans del 2012, que la nostra ciutat gaudeixi dâ€™un centre de promociÃ³ econÃ²mica i de lâ€™ocupaciÃ³ de caire pÃºblic, que les dones puguin gaudir dâ€™un espai de referÃ¨ncia per desenvolupar els seus projectes colÂ·lectius, que lâ€™escola dâ€™adults tingui un espai a lâ€™alÃ§ada dels nous temps i dels requeriments que te i, que la cultura tradicional i popular santcugatenca no hagi dâ€™anar deambulant mÃ©s temps pels diferents equipaments pÃºblics i privats i es pugui ubicar en un espai fix que proposem que sigui sota la PlaÃ§a del Rei (...) i abans del 2012 !

AlgÃº pot dir que a Sant Cugat no hi ha alternativa, penso que aquestes qÃ¼estions, i dâ€™altres que han anat sorgint, demostren que hi ha qui veu el govern de la ciutat dâ€™una altra manera. Ara nomÃ©s cal que tinguem capacitat dâ€™explicar-ho i de guanyar complicitats. De ben segur que una gran part de la ciutat estarÃ dâ€™acord en prioritzar el que nosaltres proposem.

Nitrox: La pol.lÃ¨mica europea del DIN M26

Raül Romeva — Sun, 07 Feb 2010 18:56:15 +0100

S'anomena Nitrox a una mescla d'oxÃgen i nitrÃ²genÂ que s'usa en el busseig tÃ¨cnic i recreatiu. L'aire estÃ compost d'aproximadament 21% d'oxÃgenÂ i 79% de nitrÃ²gen. Nitrox o Aire Enriquit sÃ³n termes usats habitualmentÂ en relaciÃ³ a mesclesÂ oxÃgen-nitrÃ²gen que contenen mÃ©s oxÃgen que aire ordinari, Ã©s a dir, mÃ©s del 21%. Existeixen dues mescles estÃ ndar: Nitrox I,Â amb 32% d'oxÃgenÂ i 68% de nitrÃ²gen,Â i Nitrox II,Â amb 36% d'oxÃgen i 64% de nitrÃ²gen.

Fins fa poc aquestaÂ era una qÃ¼estiÃ³ que simplement m'ocupava quan anava a fer submarinisme. AraÂ ha esdevingut un feina mÃ©s. El cas Ã©s que fa pocÂ vÃ rem adoptarÂ una DirectivaÂ segons la qual el material venut a la UE amb mescles superiors al 21% d'oxigen (Ã©s a dir, Nitrox) havien d'incorporar la conexiÃ³ DIN M26, que Ã©s lleugerament diferent de les habitualment usades quan es fa servir aire normal. Ni els usuaris ni els centres de busseig acaben de veure l'avantatge de la mesura, i en canvi sÃ en veuen molts inconvenients.

Tot plegat comporta una incomoditat i una despesa aparentment inÃºtil, cosa que alimenta la percepciÃ³, ja molt extesa, segons la qual aquesta mesura no Ã©s sinÃ³ una estretagemaÂ de la industriaÂ per vendre mÃ©s i obligar a consumir un producte en realitat innecessari.Â

La mesura es va adoptar camuflada en una d'aquestes directives relatives al mercat interior, entre mil altres esmenes i, ho reconec, no hi vaig parar esment, i suposa un exemple mÃ©s de com treballen alguns lobbies, els quals, sinÃ³ els estÃ s a sobre contÃnuament, et poden col.lar coses com aquesta. De vegades comptem amb 'altres lobbies' que contraresten elsÂ industrials, i t'avisen a temps per tal que no passin aquestes coses, perÃ² malauradament en aquest cas no va ser aixÃ. Ara el mal ja estÃ fet, i Ã©s la nostra obligaciÃ³ esmenar-lo.Â

Amb aquesta voluntat d'esmena, per tant, he presentat la segÃ¼ent pregunta a la ComissiÃ³ Europea:Â

Pregunta de RaÃºl Romeva i Rueda a la ComisiÃ³n sobre material equipos nitrox

En tanto que practicante del submarinismo con botella, deseo hacerme eco de la preocupaciÃ³n generada entorno a la implementaciÃ³n de las normativas europeas EN 144-3 y EN 13949, segÃºn las cuales se establece que el material vendido en la UE para su utilizaciÃ³n en mezclas superiores al 21% de oxÃgeno (mÃ¡s conocido como Nitrox) debe incorporar la conexiÃ³n DIN M26. Dichas normativas estÃ¡n generando una fuerte oposiciÃ³n de la comunidad submarinista debido al enorme gasto que supone dicha medida, sin que ello se vea justificado por un aumento en la seguridad en el uso de dichos aparatos.

Es consciente la ComisiÃ³n de la polÃ©mica causada en el sector de las actividades subacuaticas debido a la implementaciÃ³n de dicha medida? Se plantea la ComisiÃ³n revisar dicha medida? Puede justificar la ComisiÃ³n las razones objetivas para la adopciÃ³n de esta medida, y si estas siguen siendo vÃ¡lida?

Foto: Preparant-me per a una inmersiÃ³ amb Nitrox. Font: RR

Els Jocs d'Hivern han de congelar el govern de Barcelona?

Pere Nieto — Sun, 07 Feb 2010 15:38:00 +0100

Ã‰s possible mantenir una actitud crÃtica dâ€™ICV a la possible organitzaciÃ³ dels Jocs OlÃmpics dâ€™Hivern i mantenir el govern municipal? Jo crec clarament que sÃ. I ho plantejo per diferents motius. El primer Ã©s una qÃ¼estiÃ³ de lÃ²gica i de temps. Dâ€™aquÃ a que es celebrin aquests Jocs passarem per quatre mandats diferents (comptant lâ€™actual). De veritat algÃº creu que els quatre mandats de govern a una ciutat han dâ€™estar condicionats pels suports polÃtics a la candidatura de Barcelona pels Jocs dâ€™Hivern?
En segon lloc perquÃ¨ lâ€™organitzaciÃ³ dels Jocs dâ€™Hivern no han de suposar una transformaciÃ³ tan intensa de la ciutat. Ã‰s cert que hi haurÃ elements que poden arribar a ser polÃ¨mics com la construcciÃ³ de la Vila OlÃmpica o dâ€™algun equipament esportiu de gran cabuda, perÃ² no hem de decidir el model urbanÃstic de ciutat. A nivell dâ€™infraestructures tindrÃ mÃ©s repercussiÃ³ en les comunicacions amb els Pirineus que no pas a dins de la prÃ²pia ciutat.
En tercer lloc sÃ³c un gran defensor de la discrepÃ ncia puntual dins dâ€™un equip de govern. La societat Ã©s complexa i diversa i els seus govern poden expressar una part dâ€™aquesta multiplicitat de punts de vista. No tindria sentit que un govern de coaliciÃ³ es comportÃ©s exactament igual que si fos un govern dâ€™un sol partit. De la discrepÃ ncia en sorgeix un debat profund i no Ã©s tan greu, segons el meu punt de vista, que de tant en tant sâ€™expressi pÃºblicament aquesta diversitat dâ€™opinions.
I en quart lloc el paper dâ€™ICV al govern en aquest mandat i en els propers ha de garantir que en cas de que els Jocs dâ€™Hivern es celebrin a la nostra ciutat hi hagi una tasca de seguiment important per tal de garantir que es compleixin els criteris de sostenibilitat o que no suposi un urbanisme que trenqui amb el model de ciutat que defensem. Ja vaig expressar que no tinc ganes que es celebrin els Jocs dâ€™Hivern a la nostra ciutat, perÃ² tambÃ© crec que aixÃ² no ha de suposar cap obstacle per seguir construint, amb empentes i rodolons, la ciutat que ens agrada.

Les males formes sÃ³n prÃ²pies dels mals polÃtics

Jesús Hernández Nicolau — Sun, 07 Feb 2010 00:00:00 +0100

Ahir llegia una roda de premsa del VÃctor Francos a l'info on titlla a l'ex alcalde de Cerdanyola Antoni Morral â€œd'arma de destrucciÃ³ massiva.â€ ExpressiÃ³ hiperbÃ²lica, grotesca, buscant el titular fÃ cil amb l'Ãºnic objectiu de la desacreditaciÃ³ personal del Toni Morral. Un valor democrÃ tic com Ã©s el respecte a una figura institucional com l'alcalde queda soterrat per l'estratÃ¨gia de desgast de VÃctor Francos necessÃ ria per intentar desactivar el principal perill que tÃ© el Partit Socialista per repetir la seva actual alcaldia. Un perill que no Ã©s altre que el fet que el Toni Morral serÃ candidat. Aquest intent de desdibuixar la tasca d'ICV-EUiA a l'Ajuntament no fa mÃ©s que impostar un teÃ²ric sentiment de desencÃs ciutadÃ inexistent i que no porta en lloc: ni que fos certa aquesta obsessiÃ³ socialista en dir que Cerdanyola en el perÃode 2003-2009 era poc menys que HaitÃ desprÃ¨s del terretrÃ¨mol, aixÃ² ens diu alguna cosa bona del PSC?Ens explica el seu projecte? Ens engresca amb el seu horitzÃ³? No. I menys encara quan han assolit un pla de mandat amb el segell d'ICV-EUiA.

Aquest exemple extremadament barroer del VÃctor Francos no Ã©s l'Ãºnic d'aquesta sorprenent incapacitat socialista per ilÂ·lusionar amb el que fan ells que els porta a seguir fent oposiciÃ³ amb els que ara estan oposiciÃ³. Fa pocs dies, JEV de Cerdanyola vam realitzar amb Ã¨xit de participaciÃ³ la nostra assemblea, a la que es va parlar de joventut, de ciutat, de com organitzar-nos, de quina Ã©s la nostra visiÃ³ del mÃ³n i quÃ¨ ens motiva a participar en una organitzaciÃ³ polÃtica. La roda de premsa posterior a l'Assemblea va servir per presentar en societat a la nova co coordinaciÃ³ local, el David Chaparro i la Maria Reina, als que torno a felicito des d'aquÃ (en persona ja ho he fet masses vegades!), roda a la que novament es va parlar de ciutat, de joventut i de polÃtica. Les JSC van mostrar el seu despreci cap a l'assemblea de JEV amb un escrit de resposta a la roda de premsa titulat â€œIniciativa diu la veritatâ€ i van aplicar aquest principi de terra cremada segons el qual mai ningÃº d'ICV ha fet mai bÃ© res en la seva gestiÃ³ i acusant de â€œmentidaâ€ algunes de les afirmacions dels nous co coordinadors. Ã‰s a dir, que l'espai de socialitzaciÃ³ dels i les militants socialistes ha mostrat la seva obsessiÃ³ per la rÃ¨plica, la confrontaciÃ³ i la intimidaciÃ³ del que ells consideren "els rivals" enlloc de projectar ilÂ·lusions i d'explicar que faran ells que nosaltres no vam fer. Respecte aixÃ², per no entrar en un joc d'esgrima ridÃcul de declaracions, nomÃ©s els hi dirigirÃ© una pregunta als companys i companyes de la JSC: Us sembla una mala polÃtica cap a la gent jove fer pisos de protecciÃ³ oficial de lloguer dirigits majoritÃ riament a menors de 35 anys, cosa que no s'havia fet mai a Cerdanyola? Fa anys que els hi fem directa i indirectament aquesta pregunta. La resposta sempre Ã©s que nosaltres som molt dolents i ho fem tot malament.

Tots els esforÃ§os destinats a buscar el xoc amb el que nosaltres fem sÃ³n esforÃ§os que no destinen a explicar programa i explicar en quines millores haurÃem de notar que hagi hagut un canvi de color polÃtic en la regidora de joventut amb l'arribada d'una regidora de les JSC. Per cert, una regidora de joventut de la que alguns membres de la secciÃ³ local de la JSC han mostrat, en espais informals, reticÃ¨ncies i dubtes sobre la seva capacitat polÃtica. Afirmacions que ningÃº de la meva organitzaciÃ³ mai havia utilitzat i que no hem corregut a publicar a cap mitjÃ . No ho havÃem utilitzat perquÃ¨ la polÃtica no Ã©s aixÃ², o no hauria de ser-ho. DesprÃ¨s no ens estranyem de la desafecciÃ³ i del descrÃ¨dit dels partits polÃtics.

Per sort pertanyo a una organitzaciÃ³ en la que em sento especialment orgullÃ³s de ser membre en moments com aquest, quan les coses que passen al nostre voltant no sÃ³n les que mÃ©s ens agradarien. La tranquilÂ·litat i la reflexiÃ³, la paciÃ¨ncia i la racionalitzaciÃ³, els valors i la ideologia, el contacte amb la gent i les bones formes, sÃ³n actituds, visions, formes de fer, que sÃ³n part del procÃ©s de militÃ ncia a JEV i a ICV. Atituds, visions i formes de fer prÃ²pies de l'esquerra.

Treballar per al Vic del segle XXI

Xavier Tornafoch — Sat, 06 Feb 2010 19:40:00 +0100

A partir del passat Ple municipal se m'acut que la manca de direcciÃ³ polÃtica a la ciutat Ã©s clamorosa. No deixa de sorprendre'm que l'alcalde Vila d'Abadal continui defensant el seu paper en el tema del padrÃ³ desprÃ©s de tot el que ha passat i no s'atreveixi a fer un discurs mÃ©s global i mÃ©s ambiciÃ³s per a la ciutat. A Vic, com a moltes altres poblacions catalanes, tenim moltes incerteses i molts reptes davant nostre. El primer, el model econÃ²mic. I desprÃ©s la nova societat que va sorgint. A ningÃº se li demanen idees brillants ni definitives, perÃ² mentre anem treballant el dia a dia com podem, caldria anar dibuixant l'escenari que volem per al futur. A mi m'agradaria que s'aprofitessin aquells instruments ciutadans que ja tenim (Consell de Ciutat, Pla Educatiu, etc) per a emprendre el debat que ens ha de permetre arribar a aquell mÃnim comÃº denominador en el qual tots, o gairebÃ© tots, ens hi trobem cÃ²modes. AixÃ² no Ã©s ni senzill ni cÃ²mode, i potser no dÃ³na vots perÃ² Ã©s molt mÃ©s efectiu... i responsable. Si pretenem encarar les dificultats derivades dels nous fenÃ²mens a cops de titulars de premsa estem perduts. Farem que les males emocions, ben humanes, aflorin i aixÃ² impedirÃ un debat serÃ¨. Hi ha coses, en aquesta direcciÃ³, que sÃ³n ben concretes, una d'elles el nou Pla UrbanÃstic (POUM). AquÃ podrem comenÃ§ar a posar la primera pedra del nou model de ciutat que volem i que ha de respondre a les necessitats del segle XXI, no del XIX ni del XX, cal que tots ho tinguem clar. Si d'aquest primer repte no ens en sortim haurem perdut una gran oportunitat, esperem que l'alcalde i els que l'envolten ho tinguin clar, perquÃ¨ en cas contrari continuarem marejant la perdiu amb debats estÃ¨rils i ocurrÃ¨ncies malintencionades que no condueixen enlloc.

CANVIS QUE CAL FER I QUE NINGÃš MÃ‰S FARÃ€

Albert Marañón — Sat, 06 Feb 2010 18:03:00 +0100

El dijous passat al vespre vaig assistir a la conferÃ¨ncia d'en Joan Herrera, el candidat d'ICV, el nostre candidat, a la presidÃ¨ncia de la Generalitat. Una conferÃ¨ncia sota el tÃtol "Canvis que cal fer i que ningÃº mÃ©s farÃ ", i al llarg de la que en Joan ens va exposar la seva anÃ lisi de la situaciÃ³ actual i el conjunt de propostes que ICV planteja per superar d'una manera justa l'actual situaciÃ³ de crisi.

Un discurs ple de valors que com a mÃnim a mi, i crec que a molts dels que vam poder escoltar-lo, ens va motivar i animar a entomar amb moltes ganes la campanya de les autonÃ²miques.

Si voleu llegir la intervenciÃ³ sencera podeu fer clic aquÃ. Jo us deixo un dels fragments que mÃ©s em va agradar i un video amb un recull de diversos moments de la conferÃ¨ncia.

"Podem denunciar pÃºblicament lâ€™immobilisme dels vells sectors empresarials i financers i lâ€™obsolescÃ¨ncia de la seva carta als reis dâ€™infraestructures, perÃ² crec que el que cal fer dâ€™entrada Ã©s fer-los arribar el missatge que menys sâ€™esperen: podem comenÃ§ar a fer camÃ sense ells. I tambÃ© malgrat ells.

En definitiva, ens cal construir una veritable alianÃ§a. Una alianÃ§a contra la por i la prepotÃ¨ncia. Que no deixarÃ en mans dels de sempre les nostres vides, que no es quedarÃ a casa mentre els de sempre decideixen. Que no aconseguirÃ que ens resignem. Una alianÃ§a que no fa un pas enrere davant la dreta. Que no sâ€™arronsa quan la dreta es creix, somriu i ens diu que som un parÃ¨ntesi en la histÃ²ria. Una alianÃ§a que dirÃ el que ningÃº mÃ©s dirÃ . Que proposarÃ una agenda
que no defensen els poderosos. Que proposarÃ canvis que cal fer, i que ningÃº mÃ©s farÃ .

Una alianÃ§a colÂ·lectiva que ens farÃ mÃ©s forts, perÃ² tambÃ© mÃ©s justos. Dels sectors dels que defensen allÃ² pÃºblic per sobre de lâ€™individualisme. Una alianÃ§a solidÃ ria entre generacions, entre diferents generacions que lluitem per les mateixes causes. De la generaciÃ³ que va lluitar per nosaltres i de les generacions actuals que lluitem tambÃ© pels nostres fills i filles. Una alianÃ§a Ã¨tica. Una alianÃ§a de les idees i les conviccions. Per una polÃtica neta, decent. Per donar la batalla de les idees i de les conviccions a Catalunya, al mÃ³n. Com sempre. Ara i aquÃ.

Sabem que aquests anys no han estat ni sÃ³n fÃ cils. Sabem que aquest govern no sempre lâ€™ha encertat. I que ens hem pogut equivocar en algunes coses. PerÃ² tambÃ© sabem que ningÃº mÃ©s que nosaltres posarÃ tanta passiÃ³ i que ens posem al servei de tota aquesta gent que no es conforma.
Estic convenÃ§ut, i ho dic amb tota la modÃ¨stia, que perquÃ¨ en aquests paÃs hi hagi un nou impuls als canvis socials i ecolÃ²gics necessaris per fer front als reptes necessitem del creixement dâ€™Iniciativa Verds-Esquerra Unida. I un creixement sabent en quÃ¨ ens hem equivocat, perÃ² tambÃ© en allÃ² que lâ€™hem encertat.[...] un objectiu que hem de construir junts i juntes, mÃ©s enllÃ de les eleccions, que supera les fronteres dâ€™ICV. I on ICV no Ã©s la finalitat, sinÃ³ lâ€™instrument per fer els canvis que Catalunya necessita i que ningÃº mÃ©s farÃ ."

MÃ©s diÃ leg

Lluís Oliver — Sat, 06 Feb 2010 17:46:00 +0100

Emili MinguellQuan va comenÃ§ar la legislatura a Gent crÃ¨iem que el canvi de tarannÃ era possible. Amb el pacte de govern vÃ rem provar de fer possible un nou govern transparent.Han passat mÃ©s de mitja legislatura i estem decebuts del govern del Sr. Graupera.Al partit al govern i l'alcalde al capdavant encara els manca molt de diÃ leg i saber escoltar.El treball en equip, amb la feina de l'oposiciÃ³,

La frase del cap de setmana

Ramon Camats — Sat, 06 Feb 2010 00:11:17 +0100

MemÃ²ria histÃ²rica ?

Pere Nieto — Fri, 05 Feb 2010 17:51:00 +0100

Avui mâ€™agradaria vincular dues notÃcies de caire contrari que he viscut darrerament a lâ€™entorn dâ€™Horta-GuinardÃ³ i de la memÃ²ria histÃ²rica. Per cert sols com a anÃ¨cdota el LluÃs MartÃ Bielsa president dâ€™honor de lâ€™associaciÃ³ dâ€™amics de les brigades internacionals, un dia em va comentar que ell no veia clar que haguÃ©s de treballar per recuperar la memÃ²ria histÃ²rica, perquÃ¨ aquesta memÃ²ria ell mai lâ€™havia perdut. Tenia raÃ³. Altres no ho hem viscut i podem decidir ajudar a posar-la en valor, en la lÃnia del que vol fer el Districte, o fer veure que no ha existit com pretenen altres.
A travÃ©s dâ€™un mitjÃ digital vaig saber que un alumne dâ€™un Institut del Districte, no dirÃ© el nom per no remenar el problema, va presentar una queixa formal perquÃ¨ en horari lectiu es fan activitats dâ€™homenatge a la RepÃºblica. Potser Ã©s tan sols una anÃ¨cdota perÃ² encara hi ha gent que avui dia creu que el respecte a la diversitat ideolÃ²gica vol dir no recordar la barbÃ rie franquista, i evidentment no Ã©s aixÃ.
Per altra banda ahir vaig assistir a la visita que es va fer per tal de veure les actuacions de rehabilitaciÃ³ del PavellÃ³ de la RepÃºblica, acompanyant a la Regidora Elsa Blasco. Hi eren presents Jordi Hereu, Joaquim Nadal i Pasqual Maragall entre dâ€™altres autoritats. Va ser un acte en que es va recordar la necessitat, precisament, de no oblidar i per tant no Ã©s tan sols important salvaguardar lâ€™espai arquitectÃ²nic dâ€™aquest PavellÃ³ sinÃ³ sobretot fer-lo un centre de referÃ¨ncia en recerca histÃ²rica de la guerra civil. Al final de lâ€™acte vaig poder parlar amb Andreu Mayayo, vicedirector del centre i ja vam acordar treballar per tal de garantir al Districte dâ€™Horta-GuinardÃ³ un treball intens en difusiÃ³ de la memÃ²ria histÃ²rica i els valors democrÃ tics. No hem dâ€™oblidar que a Horta-GuinardÃ³ comptem amb altres elements Ãºnics com les bateries antiaÃ¨ries del TurÃ³ de la Rovira que aviat comenÃ§aran la seva primera fase de museÃ¯tzaciÃ³ o el refugi trobat al Mas GuinardÃ³.

L77: bus de l'aeroport a Sant Joan. Per quÃ¨ no perllongar-lo fins a Sant Feliu?

Jordi San José i Buenaventura — Fri, 05 Feb 2010 16:50:00 +0100

La setmana passada, comprant a la ferreteria de l'Antonio, un veÃ em va demanar que l'Ajuntament fes alguna gestiÃ³ perquÃ¨ arribÃ©s fins a Sant Feliu l'autobÃºs que actualment va des de l'aeroport fins a l'Hospital MoisÃ¨s Broggi, el nostre hospital comarcal.

"No es que vaya mucho al aeropuerto", em va dir, "pero es una lÃ¡stima que se nos quede a las puertas y no nos llegue a Sant Feliu".

Aquest matÃ, al tren, un noi m'ha dit que anava a l'aeroport, canvi a Sants i tot el que aixÃ² comporta, sobretot si vas molt carregat. TambÃ© m'ha parlat d'aquest autobÃºs.

Ã‰s la lÃnia L-77 i depÃ¨n de l'Entitat Metropolitana del Transport, de la qual formem part. Tindria, a mÃ©s, una altra virtualitat: la comunicaciÃ³ directa amb Sant Boi per autobÃºs.

Crec que Ã©s un tema que caldria estudiar des de l'Ajuntament i fer una peticiÃ³ a l'EMT perquÃ¨ l'ampliÃ¯ fins a la nostra ciutat. En tot cas, Ã©s un tema que portarem al proper ple de l'Ajuntament.

Qualitat democrÃ tica i participaciÃ³

Anna Mir — Fri, 05 Feb 2010 16:08:00 +0100

En un moment en que la desafecciÃ³ ciutadana sembla ser gairebÃ© la norma i el sistema democrÃ tic no podem dir que es trobi en les millors condicions, des de la DirecciÃ³ General de ParticipaciÃ³ Ciutadana estan impulsant un bloc de debat sobre la qualitat democrÃ tica i la participaciÃ³.

Per endreÃ§ar el debat i fixar un objectiu com a resultat dâ€™aquest procÃ©s, la proposta Ã©s elaborar un llibre verd de la qualitat democrÃ tica. Un Llibre verd, Ã©s un format que utilitza la UniÃ³ Europea com a document per promoure el debat de la ciutadania sobre les actuacions pÃºbliques o sobre un tema concret.

Abans dâ€™iniciar aquest projecte tant ambiciÃ³s, a finals del 2009 ja es van impulsar algunes sessions i espais de debat, i seminaris amb especialistes, que han permÃ¨s orientar el procÃ©s i arribar al punt de partida per a lâ€™elaboraciÃ³ dâ€™aquest llibre verd.

Al bloc hi trobareu un guiÃ³ pel debat que ha de permetre elaborar el llibre verd de la qualitat democrÃ tica, els diversos documents que han resultat dels debats territorials, i informes de tipus mÃ©s acadÃ¨mic sobre la participaciÃ³ ciutadana.

El tema en aquest cas Ã©s tot un repte, doncs debatre i extreure conclusions que permetin millorar la qualitat democrÃ tica no Ã©s gens fÃ cil.

â€œUn sistema democrÃ tic Ã©s de qualitat quan, a mÃ©s de garantir lâ€™exercici dels drets polÃtics i la celebraciÃ³ dâ€™eleccions lliures (participaciÃ³ electoral), posa a disposiciÃ³ de la ciutadania altres instruments i canals perquÃ¨ contribueixi a la concreciÃ³ de les accions dels poders pÃºblics, ja sigui de manera proactiva, presentant propostes, o reactiva, manifestant el desacord amb aquests poders pÃºblics.â€

Millorar i impulsar els canals de participaciÃ³ existents, i innovar per a crear nous espais Ãºtils i efectius de participaciÃ³, Ã©s la raÃ³ de ser dâ€™aquest llibre verd.

En una democrÃ cia sana i de qualitat, tal com jo lâ€™entenc, els ciutadans hem de poder ser actius i intervenir en la presa de decisions, mÃ©s enllÃ de les eleccions o de reivindicacions puntuals. Cal trobar espais de relaciÃ³, on efectivament la ciutadania pugui implicar-se i participar del procÃ©s de decisiÃ³ sobre allÃ² que Ã©s dâ€™interÃ¨s colÂ·lectiu.

PerÃ² tambÃ© Ã©s cert que els espais de participaciÃ³ han de ser necessariament Ãºtils i Ã gils perquÃ¨ participar requereix un cert esforÃ§ personal. Participar demana implicaciÃ³ en un procÃ©s, vol dir dedicar un temps per al debat o la discussiÃ³ dâ€™un tema dâ€™interÃ¨s colÂ·lectiu del barri, de la ciutat... No tothom estÃ disposat a participar mÃ©s enllÃ dâ€™un moment puntual, tambÃ© ho hem de tenir clar.

I aixÃ² precisament, ens obliga a pensar en diversos canals que es complementin i que permetin major o menor implicaciÃ³ de la ciutadania en funciÃ³ de la seva disposiciÃ³ o del seu temps. Des del referÃ¨ndum puntual o la cita electoral, fins a espais mÃ©s estables de participaciÃ³.

El debat Ã©s obert i les propostes i reflexions segur que hi seran molt benvingudes.

L'ideologisme de la dreta

Joan Herrera — Fri, 05 Feb 2010 14:40:00 +0100

Ã‰s curiÃ³s veure com quan un planteja ser mÃ©s exigents amb els bancs perquÃ¨ aquests garanteixin el crÃ¨dit que no arriba, o parla de mediambient et titllen de ser ideolÃ²gic. En canvi quan desde determinats sectors parlen de retallada de drets, d'abaratir l'acomiadament, d'allargar l'edat de jubilaciÃ³ fins els 67 anys diuen que s'obren debats. Hi ha qui creu que d'aquesta crisi ens en podem sortim

SWIFT: una qÃ¼estiÃ³ de drets, de credibilitat democrÃ tica i de respecte interinstitucional

Raül Romeva — Fri, 05 Feb 2010 11:42:45 +0100

A la Comissió de Llibertats, Justica i Interior (LIBE) del Parlament Europeu vàrem votar ahir un tema crucial pels drets civils i la democràcia: calia ratificar o no la decisió del Consell, presa de manera unilateral i sense consultar el Parlament Europeu, com hauria hagut de fer, de prorrogar l’acord amb els Estats Units per tal que puguin reclamar quan vulguin dades sobre les transferències bancàries en el marc del SWIFT. D'aquest tema ja n'he parlat anteriorment (veure per exemple l'apunt de novembre SWIFT: Transferència de dades que vulneren els drets fonamentals i el dret a la privacitat, i per una bona descripció del problema podeu consultar aquesta nota).

SWIFT (sigles de l’anglès Society for Worldwide Interbank Financial Telecommunication, és a dir, Societat per a les Comunicacions Financeres Interbancàries Internacionals) és una organització de la qual depèn una xarxa internacional de comunicacions financeres entre bancs i altres entitats financeres.

La votació d’ahir, que no és definitiva per què toca ratificar-la en el ple de la setmana vinent, va ser, si més no, clara: va posar de manifest que la majoria de la Comissió volíem que l’acord es supengués donades, un, les poques garanties en termes de privacitat i bon ús de les dades transferides, i dos, la manca d’un debat públic així com la falta de rigor i respecte interinstitucional, en haver pres una decisió sense haver consultat el Parlament Europeu, cosa que és obligada des de l’entrada en vigor del Tractat de Lisboa.

En concret, el resultat de la votació va ser 29 a favor de suspendre l’acord (sobre tot Verds/ALE, GUE, ALDE i majoria Socialistes, excepte el PSOE), 23 a favor de mantenir-lo (bàsicament PPE i PSOE), i 1 abstenció.

Aquesta votació posa de manifest la importància de tenir en compte els drets civils i la democràcia a Europa a l’hora de prendre decisions d’aquesta envergadura. El ple d’Estrasburg de la propera setmana haurà de ratificar la decisió que vàrem adoptar ahir a LIBE, moment en què la decisió serà finalment vinculant.

Si el ple revertís (que espero que no ho faci) el resultat de la votació d’ahir a LIBE, això suposaria un clar missatge d’afebliment del Parlament Europeu en tant que garant democràtic dels drets i les llibertats de la ciutadania.

Ja al setembre alguns grups del Parlament Europeu vàrem expressar la nostra oposició frontal a una decisió, presa de manera unilateral pel Consell (és a dir, pels governs), donades les insuficients garanties en termes de protecció de dades i de protecció legal de la ciutadania davant de possibles mals usos d’aquesta informació per part de les autoritats dels Estats Units (veure aquesta nota).

A més a més a més de les qüestions de fons, però, cal denunciar també la manca de respecte institucional mostrat cap al Parlament Europeu, la única institució europea elegida directament per la ciutadania.

Si el ple ratifica la nostra decisió d’ahir, significarà, en canvi, que el Parlament deixa clara la seva voluntat de ser un actor clau en tots aquells aspectes que, com la transferències de dades SWIFT als Estats Units, afecte els drets i les llibertats de la ciutadania.

Si el Parlament acorda no mantenir l’acord, deixarà obert el marge de negociació, i permetrà una major transparència i exigència de reciprocitat en acords d’aquesta mena.

Ningú vol posar en perill les relacions transatlàntiques, allò que volem és que aquestes siguin conseqüents amb els legítims drets i llibertats de les persones.

DANIEL MASAGUÃ‰: Â«Laura Pradeda va fer una mala gestiÃ³, i ara m'he hagut de disculpar per ellaÂ»

Francesc Mercadé — Fri, 05 Feb 2010 09:27:00 +0100

L'alcalde torrenc critica la feina de la regidora declarada trÃ nsfuga i que el gener passat va expulsar del govern. MasaguÃ©, que defensa la Â«legitimitatÂ» del seu govern en minoria, diu que no cediria l'alcaldia al grup mÃ©s votat, el PSCDes del 18 de gener passat, Daniel MasaguÃ© (CiU) lidera a Torredembarra un govern en minoria desprÃ©s d'expulsar l'exsocialista Laura Pradeda, la mateixa regidora

Dedicat a certs polÃtics

Carles Sampietro Lara — Fri, 05 Feb 2010 07:01:00 +0100

En la polÃtica no existeix el coneixement definitiu, tan sols aproximacions a una soluciÃ³ millor. Aquesta frase del filÃ²sof austrÃac Karl Raimund Popper descriu molt bÃ© com de defÃcil Ã©s exercir de polÃtic. El problema esdevÃ© quan els mÃ©s incompetents es converteixen en polÃtics, atÃ¨s que llavors tan sols s'arriben a solucions inadequades.

La polÃtica Ã©s l'art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnosi fals i aplicar desprÃ©s els remeis erronis. Groucho Marx.

El mag va fer un gest i va desaparÃ¨ixer la fam,

va fer un altre gest i va desaparÃ¨ixer la injustÃcia,

va fer un altre gest i va desparÃ¨ixer la guerra.

El polÃtic va fer un gest i va desaparÃ¨ixer el mag.

Woody Allen.

Si avui és dijous, toca club de la comèdia (o roda de premsa del PSC, que ve a ser el mateix)

Roger Morales — Fri, 05 Feb 2010 00:45:00 +0100

A Cerdanyola ja ens estem acostumant a un nou esdeveniment. I és que els dijous sembla que toca "Club de la comèdia". El protagonista fins ara ha estat sempre el mateix: Víctor Francos (Primer Secretari del PSC cerdanyolenc), en roda de premsa.

Si fa un parell de setmanes ens sorprenia amb un gag a l'estil caciquil, en el qual es permetia el luxe de decidir ell, perquè sí, quins vots eren acceptables i quins no; i es permetia el luxe ell, perquè sí, de decidir qui havia de ser convidat i qui no en els actes institucionals; si, com deia, fa un parell de setmanes ens soprenia amb això, avui ha tornat a escena amb una frase certament enginyosa: "Antoni Morral ha estat una arma de destrucció massiva per a la ciutat".

Quan he llegit la frase per primer cop he pensat que no imaginava que poguessin arribar a tal nivell de mesquinesa. També he pensat que molt preocupat ha d'estar el principal partit del govern per atacar de forma tant miserable a un partit que tot just s'està situant a l'oposició. I he pensat, també, que la frase del Toni Morral en el ple de moció de censura dient que al 2011 "ens veurem les cares", va escagarrinar a més d'un. Començant pel Víctor Francos.

Però ràpidament m'he adonat que no, que l'escena era un gag més del "Club de la comèdia" dels dijous. Perquè, ben mirat, si la frase estés dita de forma seriosa hauria d'estar fonamentada, com a mínim, en la credibilitat. Credibilitat del què es diu i credibilitat de qui ho diu.

Si comencem per qui ho diu doncs, què voleu que us digui, cap credibilitat tenen alguns per a parlar de temes econòmics quan després de governar els anys que van governar van deixar l'ajuntament com el van deixar. De fet són els mateixos que estan aconseguint que l'Estat espanyol s'hagi situat en la cua dels països que sortiran de la crisi econòmica global.

I tant important com el qui, és el què. Mireu, per més que un digui que el Milú és el gat del Tintín, el menys llest de la classe sap que el Milú és el gos del Tintín. Per molt que un hagi promès plena ocupació, el més tonto del poble sap que no tenim plena ocupació. Perquè la gent sap què és un gat, sap que és un gos, i sap què és la plena ocupació, malgrat que gràcies a alguns, estiguem més lluny que mai d'aconseguir-la. I amb el concepte "arma de destrucció massiva" passa el mateix. Tothom sap què és, i el més tonto del poble (crec) que sap que és una barbaritat aplicar-lo a la realitat de Cerdanyola.

Per això m'he convençut ràpidament que la roda de premsa d'avui no era una cosa seriosa, que era un nou esquetx dels dijous humorístics de Cerdanyola.

I, com no podia ser d'una altra manera, friso per saber quin serà el nou gag.

4 milions d'aturats, jubilaciÃ³ als 67, 60% de salaris inferiors a 1.000â‚¬, rebaixes a les pensions... Que per fi se senti la veu dels treballadors!

Jordi San José i Buenaventura — Thu, 04 Feb 2010 23:45:00 +0100

Jo puc arribar a entendre que l'economia de mercat, prÃ²pia del sistema capitalista, hagi guanyat la batalla a l'economia planificada i centralitzada, prÃ²pia dels sistema comunista. I si no ho entenguÃ©s, l'evidÃ¨ncia m'hauria de fer caure mil vegades de la parra. PerÃ² no vull admetre, de cap manera, una societat de mercat.

Jo puc arribar a entendre que, per guanyar electoralment en el sistema democrÃ tic que defenso aferrissadament, els grans partits busquin allÃ² que en diuen el centre sociolÃ²gic, i que busquin allÃ² que tambÃ© es diu la moderaciÃ³. Val la mateixa dita de la parra. PerÃ² no vull admetre, de cap manera, que aixÃ² impliqui el menyspreu als drets i les conquestes dels treballadors.

Ara miro cap a casa, i perdoneu-me si ofenc algÃº. Jo puc arribar a entendre que, desprÃ©s del fracÃ s del model soviÃ¨tic, ens oblidÃ©ssim de la falÃ§ i el martell, entenguÃ©ssim (i amb raÃ³!) que l'explotaciÃ³ capitalista ho Ã©s de la forÃ§a del treball i dels recursos de la natura i incorporÃ©ssim l'ecologisme polÃtic. TambÃ© puc entendre, perÃ² em costa mooooolt mÃ©s, que ens fiquem en l'hortet identitari i en fem Â¿bandera?. PerÃ² la bandera que jo vull Ã©s la d'un partit explÃcitament dels treballadors, el partit de quÃ¨ vull formar part no ha de ser ambigu en el seu perfil mÃ©s roig, en la seva defensa del dret de cada persona (de totes!!!!) a viure en plenitud i amb igualtat d'oportunitats, de democrÃ cia no nomÃ©s polÃtica, sinÃ³ econÃ²mica i social.

Podem deixar a gent com la que estÃ governant avui a Madrid que es reivindiquin com a partit socialista i obrer? Podem deixar que la polÃtica estigui mancada de dirigents sindicals i obrers, que posin damunt la taula la veu i la forÃ§a de la immensa majoria de la societat, la que nomÃ©s depÃ¨n del seu salari, guanyat amb les seves mans o els seus coneixements? Podem continuar parlant en termes "com si ens l'aguantÃ©ssim amb paper de fumar" per proposar sortides a la crisi que castiguin a qui l'ha generada i no als qui la continuen patint dia a dia?

Cal un discurs d'esquerres (no del PSOE, si us plau, que el discurs que tÃ© ja el veiem en el tÃtol d'aquest escrit...) que torni a dir al pa, pa i al vi, vi, sense demagÃ²gia ni lemes fÃ cils contra tot i tothom, perÃ² que s'entengui a la primera, si us plau, que s'entengui als bars on s'ajunten els aturats, a les oficines o els bars on hi treballen joves que guanyen 600â‚¬ al mes, a les cases dels avis i les Ã vies de pensions de misÃ¨ria que ara els han rebaixat al damunt quatre euros i sense que alcem prou la veu en nom seu per dir JA N'HI HA PROU!

Amb propostes clares i contra allÃ² que ens ofen els sentits i la intelÂ·ligÃ¨ncia: acabo de veure el senyor Emilio BotÃn presumint dels guanys astronÃ²mics del Banco Santander, i de dir que Ã©s qui mÃ©s ha gestionat els crÃ¨dits de l'ICO. Qui, si no Ã©s ICV o EUiA, pot dir que ja n'hi ha prou de la carallotada legal que impedeix a l'ICO o a l'ICF a Catalunya donar crÃ¨dits directament a les petites i mitjanes empreses i donar-les als bancs com a intermediaris... perquÃ¨ desprÃ©s surti el BotÃn de torn a presumir dels beneficis que ha obtingut desprÃ©s de rebre milions i milions de diners pÃºblics?

A les eleccions del Parlament de la propera tardor, Ã©s evident que hi haurÃ molta gent que situarÃ les seves propostes en el tema identitari, el referÃ¨ndum del 2014 i vÃ©s a saber quÃ¨. Poca cosa que sentin com a prÃ²pia -sÃ, Sant Feliu Ã©s com Ã©s i no com a cadascÃº li agradaria-, dues terceres parts dels habitants de la ciutat que Ã©s tan meva. Jo vull, reclamo, necessito, que el partit de quÃ¨ formo part expliciti i faci clarament comprensible un discurs que la gent que viu del seu salari trobi proper i factible, que els treballadors i les treballadores puguin identificar com a propi. Companyes i companys, reclamo que aquestes eleccions no ens equivoquem de bandera!

Amb tot el que estÃ caient, JA N'HI HA PROU.

Tornem a veure Novecento, la gran pelÂ·lÃcula de Bertolucci que s'anunciava amb la magnÃfica imatge que he reproduÃ¯t. Tornem a pensar com trencar les barreres que ensorren a tanta gent arreu del mÃ³n a la misÃ¨ria i que ara, com si caiguÃ©ssim de la parra, resulta que ens adonem que tambÃ© tenim tan a prop nostre

Per cert, jo al 1976 vaig entrar a ConvergÃ¨ncia Socialista de Catalunya i vaig comprar un magnÃfic cartell, en blanc i negre, amb aquesta imatge (de la qual he vist aquesta informaciÃ³ a la wikipedia) al damunt de la qual es llegia: "VindrÃ el dia que el treball vencerÃ ". Puc semblar cÃ ndid, perÃ² jo encara m'ho crec.

Columna 2010

Antoni Guirao — Thu, 04 Feb 2010 19:54:00 +0100

Història d'uns vots poc compromesos, versus el present i futur d'una opció radical.

Francesc Mercadé — Thu, 04 Feb 2010 16:37:00 +0100

L'aprovació de la "Constitución española" es va votar en el "Congreso de los Diputados" el 31 d'octubre de 1978, amb el resultat de 325 vots a favor, 6 en contra i 14 abstencions. Van votar-hi a favor la UCD, el PSOE, el PSC, el PCE i la Minoria Catalana (excepte un dels seus diputats que es va abstenir). El grup d'"Alianza Popular" no va ser homogeni i va repartir el seus vots per a totes les

De campanars i vegueries

Ernest París — Thu, 04 Feb 2010 12:47:00 +0100

Quin Ã©s el campanar mÃ©s alt d'aquests dos? quin tÃ© la pinta de campanar de capital? i quin tÃ© la pinta de campanar de seu institucional? quin tÃ© el rellotge mÃ©s "macu"?

Desgraciadament aquests semblen els interessos que planen damunt la discussiÃ³ de la nova llei de vegueries. Al cap i a la fi el que Ã©s mÃ©s important Ã©s que aquesta llei permetrÃ el desplegament de la nostra organitzaciÃ³ territorial i la desapariciÃ³ de les provÃncies (un model organitzatiu centralista i de regust predemocrÃ tic).

A la vegueria del Camp (doncs aquest Ã©s el nom que jo li dirÃ©) hi ha una xarxa de ciutats. Reus i Tarragona han d'encapÃ§alar un sistema de xarxes de ciutats que aspiren a esdevenir un sistema metropolitÃ . PerÃ² sembla que de moment el nom Ã©s mÃ©s important que la cosa. PenÃ³s ...

Directiva sobre Igualtat de Tracte / Equal treatment Directive

Raül Romeva — Thu, 04 Feb 2010 12:04:50 +0100

La no discriminaciÃ³ Ã©s de fa temps un dels aspectes als quals dedico mÃ©s atenciÃ³ en la meva activitat europarlamentÃ ria. Actualment sÃ³c ponent de la Directiva sobre Igualtat de Tracte indiferentment de l'edat, religiÃ³ o creences, orientaciÃ³ sexual o discapacitats mÃ©s enllÃ de l'Ã mbit laboral. En vaig parlar en anteriors apuntsÂ (p.e. Si es greu patir una discriminaciÃ³ imagineu com Ã©s patir-ne diverses alhora). Prenc el relleu de la meva col.lega Kathalijne Buitenweg, dels GroenLinks, qui no va repetir com a eurodiputada. Ella va liderar en el PE l'informe sobre aquesta Directiva, quan era un tema dels anomenats 'de consulta', i va aconseguir un acord molt difÃcil, i gens menyspreable, entre les diferents sensibilitats polÃtiques, moltes d'elles clarament oposades.

El tema va passar a la taula del Consell, on es troba ara. Amb el Tractat de Lisboa, el tema entra en la categoria de 'consent'. Ã‰s a dir, que el PE haurÃ de ser consultat novament pel Consell quan tingui una proposta legislativa definitiva, i nosaltres haurem de dir si hi estem d'acord o no. No serÃ una gestiÃ³ senzilla.

Avui fem el primer intercanvi d'opinions a la ComissiÃ³ de Llibertats, JustÃcia i Interior (LIBE), amb la presÃ¨ncia del Consell i la ComissiÃ³, en la qual se m'ha de concedir el mandat per liderar el debat en les discussions que tindrem, sobretot, amb el Consell. SerÃ un dels temes protagonistes de molts dels apunts que anirÃ© penjant en les properes setmanes.

Per tal de fer una mica de memÃ²ria adjunto un breu text en quÃ¨ explico la situaciÃ³, els antecedents i el per quÃ¨ d'aquesta Directiva: (segueix...)

Independents en polÃtica? Ja estem salvats !!!

Pere Nieto — Thu, 04 Feb 2010 07:57:00 +0100

Artur Mas en el seu darrer mÃting al PavellÃ³ de la Vall dâ€™Hebron va llanÃ§ar la idea de que no comptaria sols amb els militants de CIU si arribava al govern, sinÃ³ que aniria a buscar els millors encara que no estesin a la formaciÃ³ polÃtica. TambÃ© ha aclarit posteriorment que no es referia a cÃ rrecs dâ€™altres formacions polÃtiques sinÃ³ a gent de la societat civil que actualment no participa en polÃtica. Dâ€™entrada la proposta dâ€™Artur Mas sembla impossible de rebatre, perÃ² mâ€™agradaria matisar algunes coses, i aquest cop no ho faig perquÃ¨ discrepi ideolÃ²gicament, sinÃ³ perquÃ¨ en el fons crec que la polÃtica Ã©s una altra cosa.
La seva declaraciÃ³ pot semblar una resposta a lâ€™actual manca de credibilitat de la polÃtica. Es pot pensar que incorporar al govern a persones que no participen actualment de la polÃtica permetrÃ guanyar en credibilitat. Per tant en aquest sentit no hi estic dâ€™acord. Hem de prestigiar la polÃtica i els partits. I una manera de fer-ho Ã©s incorporant a molta gent que actualment no milita. Si aconseguim que els sectors mÃ©s actius de la nostra societat apostin per participar polÃticament aconseguirem una millora notable de lâ€™acciÃ³ polÃtica. PerÃ² no els hem dâ€™incorporar al govern, sinÃ³ a la polÃtica. Sabem que els personalismes no acostumen a ser bons i en polÃtica acostumen a ser un desastre. Per tant lâ€™objectiu Ã©s que la gent que vol contribuir a transformar la societat sâ€™impliqui en polÃtica i si Ã©s el cas acabin participant del govern.
En segon lloc la seva declaraciÃ³ pot deixar entreveure un altre aspecte, que la ideologia compta poc en un govern. AixÃ no anirÃem bÃ© i no ajudarÃem a prestigiar la polÃtica. Per tant qualsevol partit ha de mirar dâ€™atraure a la seva formaciÃ³ i a la seva acciÃ³ de govern a les persones mÃ©s preparades en el seu camp, perÃ² sempre que existeixi una clara complicitat ideolÃ²gica. Per exemple no sols hem dâ€™aconseguir el millor expert en mobilitat, sinÃ³ que hem dâ€™aconseguir el millor expert que comparteixi el nostre model de mobilitat. La polÃtica no Ã©s gestiÃ³ pura. La polÃtica Ã©s aconseguir la millor gestiÃ³ per tal dâ€™assolir uns objectius.
I el tercer element possiblement serÃ el mÃ©s impopular per a molta gent. Jo crec en els partits polÃtics. SÃ© que queda estrany, perÃ² hi crec. Segueixo pensant que sÃ³n una de les millors eines per a transformar la realitat. No Ã©s la Ãºnica eina, perÃ² Ã©s necessÃ ria. I per tant jo tinc confianÃ§a en la gent que treballa dins de lâ€™organitzaciÃ³, que escolta a la gent, que participa al seu barri o a la seva ciutat i que aporta tot allÃ² que comparteix a la seva organitzaciÃ³ polÃtica. A mi em fa molta ilâ€¢lusiÃ³ cada cop que alguna persona que no estÃ en polÃtica per aconseguir un cÃ rrec lâ€™obtÃ©. I us asseguro que en conec forÃ§a dâ€™aquests casos. Crec en la polÃtica i en els partits. I a mÃ©s hi crec tant que penso que hem de fer tot el possible per canviar-la de forma radical.
Per tant segur que qualsevol govern pot incorporar a persones independents, perÃ² cal que sigui per reforÃ§ar un projecte polÃtic i per aportar elements que sumin al govern.

Horitzó energètic

Carles Sampietro Lara — Thu, 04 Feb 2010 07:30:00 +0100

Combustibles fòssils:

Petroli, 30-40 anys
Gas natural, 70 anys
Carbó, 200 anys

Combustible nuclear:

Urani, 120 anys

Aquestes són estimacions científiques sobre l'horitzó dels recursos energètics disponibles mantenint l'actual ritme de consum.

Els combustibles fòssils podrien denominar-se com a renovables si fóssim capaços de respectar el seu temps de regeneració natural, però el ritme de consum actual no ho permet.

El combustible nuclear no és renovable, no existeix la possibilitat que mitjançant cap mena de procès físico-químico-biològic (natural o artificial) s'obtingui urani, de manera que l'ús d'energia nuclear és una alternativa amb data de caducitat.

Les energies renovables són una tecnologia que té molt potencial de desenvolupament per augmentar rendiments i reduir costos, però encara necessita temps i recursos. Les energies renovables, actualment, són la única alternativa seriosa dins el panorama energètic futur.

Sense devats econòmics ni de contaminació. Només energia.

"RomanÃ§os castellers", grÃ cies LluÃs Solsona

Lluís Suñé — Wed, 03 Feb 2010 20:16:52 +0100

Dins de la duresa del dia a dia i de les crÃtiques per les persones que estem fent polÃtica, de tant en tant arriba algun detall que et reconforta i t'anima a continuar. A principis de setmana em vaig trobar a l'ajuntament un sobre amb el meu nom, sense remitent, escrit a mÃ . Vaig pensar que seria un dels molts anÃ²nims que rebo al llarg de l'any de persones que defensen a ultranÃ§a rÃ¨gims passats i la unitat indivisible, per la grÃ cia de deu, d'un territori.

PerÃ² no!, de dins del sobre vaig extreure una publicaciÃ³ titulada â€œRomanÃ§os castellersâ€, editat per l'Ajuntament de Vilafranca del PenedÃ¨s. Un recull de romanÃ§os que parlen de castells i de tot un mÃ³n tant arrelat a les nostres terres. Una publicaciÃ³ plena de sentiments, i es que l'autor Ã©s una persona estimada i respectada per molta gent, una persona que al llarg de la seva vida ha mostrat autÃ¨ntica passiÃ³ i estimaciÃ³ pel mÃ³n casteller.

GrÃ cies LluÃs Solsona, per la publicaciÃ³... i per la dedicatÃ²ria!

Tonyina: FranÃ§a se suma a la protecciÃ³ (amb reserves) i deixa el tema sobre la coberta europea

Raül Romeva — Wed, 03 Feb 2010 18:15:59 +0100

El compte enrera accelera dia a dia. Avui ha estat França qui, finalment, s'ha sumat a la proposta de Mònaco d'incloure la Tonyina Vermella en l'Apèndix I de la Convenció Internacional sobre Comerç d'espècies protegides (CITES), tot i que amb algunes reserves que, si es mantenen, debilitarien molt el gest. Sigui com sigui, ara la pilota es troba a la teulada del Parlament Europeu (votem la setmana vinent), de la Comissió (ha de fer pública la seva postura) i del Consell (amb una presidència, l'espanyola, que s'obstina a anar contracorrent oposant-se a la proposta monegasca). La votació final, a CITES, tindrà lloc a Doha durant la reunió que tindrà lloc entre el 16 i el 25 de març. La meva valoració de l'anunci francès la resumeixo de la següent manera:

Atún Rojo: le toca ahora a Europa mojarse

Después de que lo hiciera Italia, el Gobierno francés acaba de hacer público su apoya la propuesta de Mónaco de incluir el Atún Rojo en el Apéndice I de la Convención Internacional sobre Comercio de Especies Amenazadas (CITES), decisión que debe tomarse en Doha (Qatar) entre el 16 y el 25 de marzo. Ello conllevará la prohibición del comercio internacional de dicha especie, víctima en los últimos tiempos de la sobrepesca hasta el punto de encontrarse al borde de la extinción.

Para el eurodiputado de ICV y vicepresidente de Verdes/ALE, Raül Romeva. 'Este es un primer paso hacia una verdadero compromiso en favor de la reconversión de una actividad económica que exige importantes cambios, también a escala europea. Sólo la recuperación de la especie, junto con cambios estructurales en el sector (potenciando la pesca artesanal en detrimento de la industrial) puede ser garantía de que dicha actividad, y especialmente los puestos de trabajo a ella vinculados, se mantenga a medio plazo. No obstante, en la propuesta francesa hay un gran interrogante con relación a la prórroga de 18 meses que acompaña a la decisión. Dicha prórroga, o moratoria, conllevaría el riesgo de hacer nulo el impacto de la declaración hecha pública hoy y es contraria al principio de precaución previsto en el derecho internacional para la pesca.

La protección de los recursos pesqueros, y más generalmente de la biodiversidad, es una urgencia económica y social.

La pelota se encuentra ahora en la cubierta de la Comisión Europea, que tiene que hacer público pronto su posicionamiento, del Parlamento Europeo, que debe votar la semana próxima en Estrasburgo sobre la cuestión, y del gobierno español, que ocupa la presidencia semestral del Consejo y el único país directamente concernido que se opone a la propuesta de Mónaco.

Confío en que finalmente se impondrá el sentido común y que las tres instituciones sabrán estar a la altura de las circunstancias y de la responsabilidad histórica que les toca, y apoyarán de forma clara y sin matices la inclusión del Atún Rojo en el Apéndice I de CITES.

De no hacerlo preparémonos para tener que explicar a nuestros hijos e hijas, y a los miles de personas cuyo puesto de trabajo depende del buen estado de los estocs, por qué, cuando tuvimos la oportunidad de salvar la especie, simplemente, la echamos por la borda.

reforma de les pensions

Máximo Rica — Wed, 03 Feb 2010 15:53:05 +0100

Bé, segons vaig dir en el passat article, quan estigués més tranquil i pogués explicar amb serenor els meus pensament, plantejaments i posicions, en referència a l'anunci que ha fet el govern per reformar el sistema de pensions, escriuria un article, però em tinc que disculpar, però em veig incapaç de fer-ho. Les explicacions que personalment pogués fer, es basarien en apreciacions personals,...

Això es un resum del contingut del post, si vols visita el bloc per llegir-ho sencer.

No tots som iguals

Carles Rodríguez — Wed, 03 Feb 2010 13:22:00 +0100

A continuaciÃ³ reprodueixo uns extractes del parlament de Carlos JimÃ©nez Villarejo a un acte de Joves d'esquerra verda a la Universitat Pompeu Fabra amb Joan Herrera que estic seguint pel facebook.

"estoy aqui en condicion de ciudadano critico, ex-fiscal anticorrupcion y afin al proyecto que representa ICV por ser la fuerza mÃ¡s honesta y comprometida contra la corrupciÃ³n en Catalunya"

"La corrupciÃ³n no es fruto de la naturaleza humana ni de la de los polÃticos, sino de la deslealtad a la condiciÃ³n de servidor pÃºblico y que cangrena al Estado de Derecho y deslegitima a sus instituciones".

3/2/2010.
UPF, Campus Ciutadella

A vegades el temps no passa...

Ernest París — Wed, 03 Feb 2010 11:35:00 +0100

Deia abans que n'havien passat de coses en el perÃode de temps de silenci d'aquest blog. Per desgrÃ cia, n'hi ha algunes, perÃ², que no han canviat. Com a mostra: el darrer article que vaig publicar en un mitjÃ de comunicaciÃ³.http://www.iniciativa.cat/reus/articles/5884

Jo vinc d'un silenci...

Ernest París — Wed, 03 Feb 2010 11:17:00 +0100

"Jo vinc d'un silenci..." diu Raimon. Una manera poÃ¨tica de justificar -si Ã©s que es pot justificar d'alguna manera- la pausa que aquest blog ha tingut durant un temps. Que n'han passat de coses des d'aquell abril del 2008 quan vaig escriure la darrera reflexiÃ³! Amb aquesta nova entrada, conjuro aquell silenci que el cantant definia com a "antic i llarg" per transformar-lo de nou en pensament i comunicaciÃ³.

Carta a un amic periodista de Brussel.les: 'AixÃ² nostre s'estÃ acabant'.

Raül Romeva — Wed, 03 Feb 2010 08:45:13 +0100

'Això nostre s'està acabant'. La frase és d'una amistat periodista amb qui de tant en tant ens trobem a Brussel.les. Treballa en un mitjà dels considerats 'importants' (en guardo l'anonimat per no causar-li problemes). És una persona de les que viu la seva feina amb una passió i una implicació 'de les d'abans'. Li agrada buscar històries amb contingut, estudiar-les, analitzar-les, tractar-les i, finalment, explicar-les. Li agrada, en definitiva, informar.

Es pren molt seriosament la seva responsabilitat comunicadora. L'incomoda veure com la tendència majoritaria dels mitjans, i especialment de les direccions i redaccions, passa per buscar el sensacionalisme abans que el rigor, l'anècdota abans que el fons, la difamació abans que la cautela o la presumpció d'innocència.

Al cap i a la fi es tracta de 'vendre' més que d'informar o comunicar. Però la meva amistat no es rendeix. Sovint em truca: 'escolta, estic interessat en aquest tema. Podem parlar-ne?'. -'Amb molt de gust', responc. I quedem. Li passo informació, tot allò que en puc saber.

Ell pregunta i investiga. Jo em contagio de la seva implicació i ganes de fer una bona història. Junts busquem allò que en termes periodístics es coneix com 'un ganxo'. L'excusa que ens permeti explicar la història en el marc de la voraç actualitat.

Ens uneix el desig de fer arribar l'activitat eurocomunitària a la gent, sense demagògies: parlem de control d'armes, d'igualtat i no discriminació, de drets socials, d'immigració, de pesca, de recursos marins, de subvencions,.... Sovint però, després de magnifiques vetllades i trobades, em telefona per dir-me: 'Ho sento, no m'ho compren'. Ho diu compungit, dolgut. 'Me'n faig el càrrec', li responc. I ho dic de tot cor.

Dies més tard, em torna a trucar: 'disculpa que et molesti, però de la direcció em demanen que parli d'aquest tema (diguem-ne X), ja sé que no té cap interès i que no passa de simple anècdota, però els fa gràcia'. 'Cap problema, parlem-ne també', li dic. Al cap i a la fi, ell fa la seva feina, com jo faig la meva.

Aquesta història és verídica, i té uns protagonistes concrets. Tanmateix, constato que allò que li passa a la meva amistat periodista li podria passar a molts altres professionals de molts altres mitjans. Són moltes i molts els qui es troben en la mateixa situació. Gent que viu per la seva feina, i que se la creu. Però sobretot que no comprèn, i que s'esvera, de veure cap a on està derivant la seva professió.

Són, moltes i molts d'ells, veritables herois i heroïnes a qui vull retre un personal i sentit reconeixement. Són periodistes. Perquè sí, perquè la professió encara existeix i és més necessària que mai, especialment en el marc dels nous aires que condueixen la comunicació i la informació.

No ho tenen fàcil, com no ho tenim ningú dels qui dediquem temps i suors a les entranyes euroinstitucionals, però són necessaris, imprescindibles.

No amic meu, 'això vostre no s'acaba' mentre existeixi gent com tu. No ens ho podem permetre.

En Pau (1)

Carles Sampietro Lara — Wed, 03 Feb 2010 00:33:00 +0100

En Pau és un noi de 23 anys que tot just ha acabat la carrera de ciències ambientals en la Universitat de Girona. És un tio simpàtic, a qui li agrada l'esport, la música i anar de festa amb els amics.

Porta 6 mesos buscant feina però no troba rés en consonància amb el seu perfil. En el diari El Punt dels diumenges nomès aparèixen feines per fer de comercial i en el portal d'internet Infojobs sempre demanen entre 2 i 5 anys d'experiència en el sector.

Com és una persona dinàmica i proactiva, també ha optat per enviar el seu CV a les empreses on desitjaria treballar, malgrat que ni en les corresponents pàgines web s'indiqui la necessitat de contractar personal; de moment encara no ha rebut resposta de cap.

En Pau no ho acaba d'entendre. El món laboral li exigeix experiència però ningú li vol donar l'oportunitat d'adquirir-la. Hi ha una tasa d'atur molt alta però es parla de retrassar la jubilació fins els 67 anys. I entremig prejubilacions ben remunerades amb 55 anys, sous vitalicis per polítics retirats, estructures públiques ineficients...

Acords de govern del 2 de febrer de 2010

Francesc Mercadé — Tue, 02 Feb 2010 23:37:00 +0100

S'aprova l'organització de Catalunya en vegueries i la creació de l'Àrea Metropolitana de BarcelonaEl Govern ha aprovat el Projecte de llei de vegueries de Catalunya i el Projecte de llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Els dos projectes legislatius suposen el desplegament de competències estatutàries i permetran avançar en la nova organització territorial de Catalunya.VegueriesEl Projecte

Una doble reivindicació veu la llum: Les Vegueries i l’Àrea Metropolitana.

Màrius Garcia — Tue, 02 Feb 2010 21:00:36 +0100

El govern ha aprovat avui la Llei de Vegueries i la llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Ambdós textos responen a diverses reivindicacions històriques i a un mandat del nou Estatut d’Autonomia de Catalunya quan diu que l’organització territorial bàsica del nostre país s’estructura a partir dels municipis i les vegueries.

Amb la llei de l’Àrea Metropolitana es corregeix el gran error del govern de CiU de dissoldre l’antiga Corporació Metropolitana l’any 1987. Quan el Parlament de Catalunya aprovi la llei disposarem del reconeixement institucional de la realitat metropolitana necessari per implementar polítiques urbanístiques, ambientals i socials que responguin a aquesta realitat de manera coordinada amb els ajuntaments d’aquestes ciutats.

Amb la Llei de Vegueries es dóna forma als 7 territoris en què es dividirà el nostre país. A la pràctica, després de la negociació corresponent amb l’estat, les vegueries substituiran les Diputacions Provincials com diu el nostre Estatut. La llei aprovada pel govern necessitarà que s’afini jurídicament i que es defineixin de forma clara quines seran les competències dels futurs Consells de Vegueria. Al costat d’això i en el cas concret de la demarcació de Barcelona caldrà trobar l’encaix de la Vegueria de Barcelona i la futura nova Àrea Metropolitana amb l’únic objectiu de garantir la fortalesa de tots els municipis d’aquest nou territori.

Ara cal treballar de forma clara i decidida perquè l’Estat Central adeqüi els límits provincials a les vegueries i que desde Catalunya cerquem el consens necessari per avançar en allò que marca l’Estatut d’Autonomia.

En busca del premi pendent

Carles Sampietro Lara — Tue, 02 Feb 2010 16:27:00 +0100

En els darrers dies s'ha parlat molt sobre la iniciativa d'una plataforma ciutadana a favor que en Vicente Ferrer sigui candidat al Premi Nobel de la Pau. AtÃ¨s que aquest guardÃ³ no s'entrega a tÃtol pÃ²stum, es reclama que sigui la FundaciÃ³ Vicente Ferrer (FVF) la candidata legal, la instituciÃ³ que millor representa la grandÃssima tasca que aquesta bona persona va desenvolupar durant mÃ©s de 40 anys a Anantapur, la zona mÃ©s pobra i erma de l'Ãndia.

En vida, en Vicente Ferrer va ser candidat en 3 ocasions perÃ² mai va rebre el guardÃ³, i aixÃ² Ã©s quelcom que no acabo de comprendre. DesprÃ©s de revisar la llista de premiats, sincerament, desconec el nom i la feina realitzada per la gran majoria, perÃ² indubtablement, ni Al Gore ni Barack Obama es mereixen aquest reconeixement per davant del father Ferrer.

Els premis sempre sÃ³n injustos entenent que Ã©s tremendament complex premiar una sola persona/instituciÃ³/plataforma...; sempre en queda exclÃ²s alguna candidatura que de ben segur tambÃ© s'ho mereixia. PerÃ² els premis tambÃ© han de ser justos, i el guanyador sempre ha de ser per algÃº que vertaderament hagi fet quelcom rellevant, i no tots els premiats, al meu entendre, s'ho mereixen.

Degut a la seva mort, l'any passat el diari El PeriÃ³dico de Catalunya va regalar el llibre titulat Vicente Ferrer, La RevoluciÃ³ Silenciosa, escrit per Alberto Oliveras. Curiosament el dia que sortia en premsa l'anunci de la intenciÃ³ de presentar la FundaciÃ³ com candidata vaig acabar de llegir-lo. La veritat Ã©s que el llibre en qÃ¼estiÃ³ no m'ha agradat gaire (no se si era el tipus d'escriptura, la manera de ralatar les vivÃ¨ncies, l'estructura o quÃ¨...) perÃ² m'ha permÃ¨s conÃ¨ixer mÃ©s a fons una d'aquelles figures que per sempre passaran a la histÃ²ria per contribuir en un mÃ³n mÃ©s igual i just.

Tant de bo la FVF pugui recollir un premi que fa temps el mateix Vicente Ferrer hauria d'haver rebut.

Noves tendÃ¨ncies al Ple Municipal de Cerdanyola

Roger Morales — Tue, 02 Feb 2010 13:47:00 +0100

Feia dies que tenia pendent d'escriure algunes coses sobre el Ple Municipal del passat dijous. Un Ple que, en la meva humil opiniÃ³, introdueix noves tendÃ¨ncies:

1Âª tendÃ¨ncia: l'avorriment (de per si habitual en una sessiÃ³ plenÃ ria) s'accentua fins al punt que en alguns moments dubtava si estava en un Ple Municipal o en el Consell d'AdministraciÃ³ d'alguna empresa. Bon treball dels tÃ¨cnics, poc treball polÃtic. Crec.

2Âª tendÃ¨ncia: els regidors i regidores del govern que intervinguin el mÃnim possible, encara que hi hagi interpelÂ·lacions directes per part dels regidors de l'oposiciÃ³. I qui minut passa, Ple empeny.

3Âª tendÃ¨ncia: la figura de portaveu del govern prÃ cticament no obre la boca. Ja l'obre l'alcaldessa.

4Âª tendÃ¨ncia: per a segons quins temes CiU creu convenient no opinar. L'opiniÃ³ ja la dÃ³na el PSC.

5Âª tendÃ¨ncia: algun regidor creu trobar-se enmig d'un duel de les pelÂ·lÃcules de l'oest. PerÃ² de les dolentes, no embrutem un dels grans gÃ¨neres cinematogrÃ fics.

6Âª tendÃ¨ncia: s'imposen els ERE*. Ara a Collserola de la mÃ del PSC. Dubte: ho sabia CiU? DÃ³na la sensaciÃ³ que no, perÃ² com que no opina...

* En la regulaciÃ³ del Parc Natural de Collserola s'estableix la figura dels ERE, Espais de RegulaciÃ³ Especial. QuÃ¨ sÃ³n? Doncs aixÃ²: "espais amb una presÃ¨ncia significativa d'habitatges o amb Ã mbits d'equipaments a desenvolupar". Ã‰s a dir, espais de Collserola on s'hi pot construir. El govern de Cerdanyola, PSC i CiU, ha solÂ·licitat que tres zones de Collserola que formen part del terme municipal de Cerdanyola, tinguin la consideraciÃ³ d'ERE. AixÃ² sÃ, segons la regidora de territori no hem de patir perquÃ¨ assegura que no s'hi construirÃ . Llavors per quÃ¨ presenten l'alegaciÃ³?

Honduras: el risc de legitimar el cop d'Estat, via negociacions Acord AssociaciÃ³

Raül Romeva — Tue, 02 Feb 2010 09:03:44 +0100

Ahir vàrem discutir a la Delegació de Relacions Parlament Europeu - Amèrica Central les situacions de Panamà i Hondures. La Comissió Europea i el Consell ens van exposar la seva estratègia en relació a la negociació dels Acords d'Associació en quant a aquests dos països, Acords sobre els quals manifesto, un cop més, les meves enormes reticències, especialment en relació a la situació d'Hondures, i a la legitimació que aquestes negociacions poden comportar de'un règim colpista. Confesso que no sóc especialment simpatitzant del President derrocat, Zelaya, però encara ho sóc menys de la manera com se'l va derrocar, sobretot pel precedent que aquest fet pot suposar en la regió i per al món sencer. És per això que ahir vaig voler posar de manifest la meva preocupació a través de la següent nota de premsa:

PRESS RELEASE - Brussels, 1 February 2010

Honduras

EU Association Agreement talks would legitimise coup

Today the European Parliament's Foreign Affairs Committee and Central American Delegation held a joint meeting on the subject of Panamaand Honduras. Green MEP Raül Romeva, a member of the EP Delegation to Central America, commented:

"Today's meeting in the European Parliament represents a clear manoeuvre by the EPP and certain Liberals to forget about the coup in Hondurasand get the negotiations for an EU-Central American Association Agreement back on track.

If the EU invites the new government of Hondurasto the negotiation table, it rewards the perpetrators of a coup against a democratically elected government. The EU must not turn a blind eye to the grossly inflated participation rates that were designed to legitimise Porfirio Lobo's election and the move to grant amnesty to all who committed human rights violations in the wake of last year's coup. This would send a message around the world that the EU will eventually embrace those who illegitimately seize power.

As EU foreign affairs High-Representative, Ashton should know better than to naively express hope in the new Agreement on National Reconciliation and Strengthening of Democracy in Honduras. The leadership has already flagrantly ignored other agreements mediated by the OEA, the UN and Costa Rican president Oscar Arias - why would it change now?

Narrow economic interests are the real motive for those who advocate association agreement negotiations with Honduras. They want a weak negotiating partner in order to facilitate access to cheap mining concessions, agrofuels and textiles at the expense of the Honduran population as a whole. The EU must stand by its democratic values if it wants to be seen as a credible power in the world."

*** ENDS ***

Aigua, un dret

Lluís Suñé — Tue, 02 Feb 2010 09:01:50 +0100

Aquests dies s'estan posant en contacte famÃlies que els han tallat el subministrament d'aigua als seus habitatges, famÃlies que estan patint cruelment els efectes de la crisi econÃ²mica. Quedar-se sense feina i finalment sense subsidi fa que aquestes famÃlies no puguin assumir el pagament dels serveis bÃ sics, sense anomenar la possible pÃ¨rdua de l'habitatge si estan de lloguer o hipotecats fins a les celles.

Em consta que els ajuntaments estan fent un esforÃ§ per palÂ·liar, en certa mesura, aquesta dramÃ tica situaciÃ³ -ahir mateix vaig estar a Benestar Social de Torredembarra per a un cas concret de subministrament d'aigua- perÃ² tambÃ© Ã©s cert que els ajuntaments els resultarÃ difÃcil poder assumir la situaciÃ³ durant massa temps.

En el cas de l'aigua em resulta insultant que empreses amb grans beneficis, puguin tindre l'estÃ³mac de tallar l'aigua a una famÃlia amb dificultats, empreses privades que tenen el servei en concessiÃ³ i que al final de l'any surten a la premsa dient quants milions d'euros han guanyat i quants beneficis han repartit entre els seus directius.

L'accÃ©s a l'aigua Ã©s un dret universal de les persones, i les administracions no podem permetre que el capitalisme pugui utilitzar-la per fer rics a uns quants, l'aigua com a element que garanteix la vida ha de ser gestionada per l'administraciÃ³, fent pagar el preu just i suficient per garantir un bon servei.

Aquests dies on el propietaris de l'aigua sÃ³n capaÃ§os de deixar a les persones sense ella, reclamo una revolta contra aquestes empreses, una revolta contra la privatitzaciÃ³ d'un bÃ© que ens pertany a tots, l'aigua.

Consells de barri, comencem a tenir conclusions.

Pere Nieto — Tue, 02 Feb 2010 07:29:00 +0100

Al Districte d’Horta-Guinardó estem vivint el procés de constitució dels Consells de Barri, com que en tenim onze això ens està porta a una intensa agenda, però alhora em permet poder donar-li força voltes a això de la participació ciutadana. I la veritat és que tinc més reptes que respostes, però sí que he trobat alguns elements interessants que vull avançar, tot i que sí que en parlaré més quan acabem el procés. De moment hem celebrat 8 dels 11 consells de barri, per tant ja començo a tenir una bona foto.
Els consells de barri són espais de participació que es reuneixen de forma ordinària dos cops l’any i on hi participen els grups municipals, les entitats i els veïns i veïnes que vulguin. I com que no és senzill treballar a fons amb una estructura amb alta assistència de gent i que d’una sessió a una altra pot ser gent diferent, es crea una comissió de seguiment per tal de treballar de forma més intensa sobre els principals aspectes del barri. I el darrer element a tenir en compte és que es crea la figura de la vicepresidència que recau en una persona de reconeguda trajectòria en el moviment associatiu. A Horta-Guinardó l’equip de govern ha convidat a presentar-se a la presidència de la Coordinadora d’Entitats allà on existeix (Horta, Guinardó i Can Baró)i a la resta de barris a la presidència de l’AVV. A la Teixonera per absència de les dues entitats ho hem fet a la Comissió de la Festa Major.
Una de les primeres conclusions és que pot ser un bon espai de treball, tot i que tenim molts reptes. Aconseguir crear un espai de debat permanent no és fàcil, tots haurem de saber adaptar-nos tots plegats. El govern per cedir espais de debat real, els grups municipals de l’oposició per participar al marge de les disputes tradicionals, les entitats per aprofitar l’ocasió sense por a perdre protagonisme i la resta de la ciutadania per oblidar-se del seu àmbit més immediat i tenir una visió de barri.
I sols voldria remarcar una curiositat. Als dos barris on s’ha produït una crítica al procés de constitució dels Consells de Barri ha estat allà on el moviment associatiu està més dividit. Casualitat, culpa del govern o bé és que en el fons el procés posa en evidència la realitat?

Escombraries: un mal servei a Sant Feliu, un gran favor a FCC, una situaciÃ³ inadmissible.

Jordi San José i Buenaventura — Mon, 01 Feb 2010 18:12:00 +0100

Ho vulguin admetre o no, aquesta Ã©s la imatge que finalment quedarÃ de la gestiÃ³ de PSC i CiU en el servei de recollida d'escombraries a la nostra ciutat.

La imatge Ã©s tan inadmissible com el procÃ©s de tot plegat. Cal fer-ne, per entendre-ho, la seva histÃ²ria completa.

En el mandat 1999-2003, darrer amb govern d'esquerres a Sant Feliu, el regidor de la Via PÃºblica era Juan Antonio VÃ¡zquez, l'actual alcalde. L'empresa concessionÃ ria de la recollida d'escombraries i de la neteja viÃ ria era la mateixa, Concesionaria Barcelonesa. Si la situaciÃ³ en aquells anys era millor, igual o pitjor que l'actual, ho deixo a la consideraciÃ³ de cadascÃº.

En el primer mandat PSC-CiU-ERC, la millora de la via pÃºblica es diu que Ã©s una prioritat. Ja com a alcalde, Juan Antonio VÃ¡zquez pren la decisiÃ³ de separar les dues contractes: escombraries per un costat i neteja viÃ ria per l'altre.

El ple de gener de 2004 aprova el nou plec de clÃ usules per a la contracta de recollida d'escombraries. AquÃ hi ha la transcripciÃ³ de l'acta del ple en aquest punt. IntroduÃ¯a el que, a parer dels que hi van donar suport, portaria grans avantatges:
1) la separaciÃ³ de la recollida d'escombraries de la neteja viÃ ria,
2) nous contenidors bicompartimentats i mÃ©s grans, unificant en un mateix contenidor el rebuig i la fracciÃ³ orgÃ nica i suprimint la recollida manual per l'automÃ tica en uns nous camions.
PSC, CiU, ERC i PP hi van votar a favor. NomÃ©s ICV-EUiA vam votar en contra. Maite Ruf va fer una argumentaciÃ³ clara i contundent, que el temps no ha fet res mÃ©s que corroborar.

Durant els mesos segÃ¼ents, es presenten al concurs pÃºblic per a la nova contracta nomÃ©s dues empreses: Concesionaria Barcelonesa CLD (CB) i Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). Com en tots els concursos pÃºblics, es valoraven els aspectes tÃ¨cnics i els aspectes econÃ²mics. Per valorar els aspectes tÃ¨cnics, cada empresa candidata proposa una sÃ¨rie de millores sobre el plec que desprÃ©s valoren els tÃ¨cnics municipals. Per valorar els aspectes econÃ²mics, cada empresa proposa un preu que tÃ© com a mÃ xim el preu de sortida que fixa l'ajuntament. En aquest cas, 897.682â‚¬. Les empreses poden presentar diferents variants de detall sobre un mateix projecte base. CB va presentar tres variants i FCC en va presentar dues. La part tÃ¨cnica pesava mÃ©s que l'econÃ²mica: 70 punts una i 30 l'altra

TÃ¨cnicament, la millor variant de CB va ser clarament superior a la millor variant de FCC. La puntuaciÃ³ tÃ¨cnica va ser la segÃ¼ent: 39 punts per a CB davant de 27,5 per a FCC, sobre un total de 70. Per als tÃ¨cnics municipals, doncs, l'oferta de l'empresa ja existent era clarament superior per donar un bon servei de recollida d'escombraries a Sant Feliu.

La diferÃ¨ncia econÃ²mica era, a mÃ©s, prÃ cticament irrellevant. FCC era lleugerament mÃ©s barata que CB. L'oferta de FCC era de 888.534â‚¬ mentre que la de CB era de 896.511â‚¬. Un 0,9% mÃ©s barata... en un servei bÃ sic per a la ciutat i per a una durada de 8 anys. Utilitzant uns criteris clarament discutibles perÃ² d'acord amb el plec que nosaltres vam rebutjar, la puntuaciÃ³ econÃ²mica va ser la segÃ¼ent: 30 punts per a FCC davant de 3,84 punts per a CB, sobre un total de 30. Una valoraciÃ³ econÃ²mica gairÃ©bÃ© 10 vegades superior per a un estalvi que no arriba a l'1% de l'import anual de la contracta! Absolutament increÃ¯ble, absolutament desproporcionat, absolutament injust!

La puntuaciÃ³ total va ser, doncs, la segÃ¼ent:
FCC: 27,5 punts de valoraciÃ³ tÃ¨cnica + 30 punts de valoraciÃ³ econÃ²mica = 57,5 punts.
CB: 39 punts de valoraciÃ³ tÃ¨cnica + 3,84 punts de valoraciÃ³ econÃ²mica = 42,84 punts.

Donant per bones aquestes puntuacions, el ple de juliol de 2004 va acordar adjudicar el servei de recollida d'escombraries a l'empresa FCC. Aqui hi ha tambÃ© la transcripciÃ³ de l'acta en aquest punt. Novament, PSC, CiU, PP i ERC van votar a favor. Novament, ICV-EUiA vam votar en contra.

Quin "gran favor" a FCC per a un tan mal servei a Sant Feliu!

El que havia de ser el servei que VÃ¡zquez somiava quan encara no era alcalde, s'ha convertit en un malson per a Sant Feliu... i per a ell mateix.

PodrÃem escriure hores i hores sobre la mala qualitat del servei, sobre la mala qualitat dels contenidors, sobre la seva pudor, sobre el cost en hores extres del que s'hauria de fer en la jornada habitual, sobre el despreci a les associacions de veÃ¯ns i la desatenciÃ³ a les queixes dels ciutadans, sobre la mala qualitat de la recollida selectiva.... perÃ² em sembla que l'article ja Ã©s prou llarg i clar com per donar-hi mÃ©s voltes.

PerÃ² cal denunciar encara una sola cosa mÃ©s, la cirereta del pastÃs, la gota que fa vessar el got.

En el ple del mes de novembre de 2009, PSC, CiU i PP van aprovar una revisiÃ³ a l'alÃ§a del cost anual de la concessiÃ³. Ni mÃ©s ni menys que un increment del preu anual de la concessiÃ³ de 202.212,34â‚¬ (IVA inclÃ²s)!!! Un increment de mÃ©s del 20% sobre els preus actualitzats de l'import contractat el 2004.

Crec que Ã©s una vulneraciÃ³ encoberta de les condicions del plec i una modificaciÃ³ inadmissible de les condicions del contracte, tal com va denunciar amb tota claredat la FederaciÃ³ d'Associacions de VeÃ¯ns de Sant Feliu. Un altre favor a FCC en contra dels interessos de Sant Feliu: no havien presumit VÃ¡zquez i Burgui que el canvi de contenidors es faria a cost zero? Ã‰s que potser la poblaciÃ³ de Sant Feliu ha crescut mÃ©s d'un 20% entre 2004 i 2010?

En vam tornar a parlar al ple de gener de 2010 i, de ben segur, en continuarem parlant i molt en els propers mesos. Sant Feliu no es mereix, ni de lluny, un govern que actuÃ¯ aixÃ.

Reitero, finalment, el compromÃs que ICV-EUiA assumirÃ durant el proper mandat: canviarem totalment el servei de recollida d'escombraries si, a partir del 2011, tenim la confianÃ§a majoritÃ ria de la ciutadania de Sant Feliu.

Nevada a l'Estany de Banyoles

Carles Feo i Quer — Mon, 01 Feb 2010 17:51:00 +0100

Aquest matÃ 1 de febrer de 2010, la comarca ha despertat enblanquinada i gelada.
La sortida de sol a l'Estany, ilumina els turons nevats de l'entorn de l'estany i ens deixa imatges que parlen per si soles.